L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest divendres el seu pla per "democratitzar" el verd a tots els barris de la ciutat amb la implantació de 25 nous espais verds en terrenys que fins ara estaven en desús. Aquestes noves zones, presentades per l'alcalde, Jaume Collboni, formen part d'un primer paquet d'actuacions del Programa d'Espais de Proximitat i Interiors –emmarcat en el Pla Clima–, que és una aposta en el camp de l'urbanisme que el govern municipal ja va presentar l'any 2024 per guanyar una vintena d'hectàrees verdes a la ciutat. 

Jordi Sánchez és vicepresident de desenvolupament de polítiques urbanístiques de l’AMB. Entre els reptes que ha de governar hi ha l'elaboració del nou Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, el primer que inclourà els 36 municipis metropolitans actuals i que ha de suposar una actualització i revisió del document vigent des del 1976, apedaçat i "obsolet", segons reconeix l'entrevistat.

En una ciutat tan densa com Barcelona, cada metre quadrat compta, cada espai que redefineixi el seu ús, per petit que sigui, pot convertir-se en motiu de batalla. Sobretot si el canvi suposa perdre verd en plena trama urbana i si a l'altre costat de la pugna hi ha elements tan necessaris com habitatge públic o equipaments educatius llargament reivindicats. Veïns del barri dels Penitents, a la zona nord del districte de Gràcia, s'han mobilitzat aquests dies per no perdre el seu petit pulmó verd a tocar de la ronda de Dalt: un triangle amb bancs, camins, vegetació i pistes de petanca que els serveix de punt de trobada on comença la carretera de l'Arrabassada, en un barri costerut on és fa difícil trobar llocs per estar-s'hi. Aquest espai lliure quedarà ara reduït perquè l'Ajuntament ja ha aprovat aixecar-hi 34 pisos públics destinats a persones grans. Com que es tracta d'habitatges considerats dotacionals –els que es dediquen a un col·lectiu específic–, poden construir-se sobre sòl qualificat d'equipament, com és el cas.