Economia 10/08/2022

Tot el que has de saber sobre les dues mesures energètiques que entren en vigor aquest dimecres

El control de la temperatura i la limitació de la il·luminació s'hauran d'aplicar fins al novembre del 2023

5 min
Aparell d'aire condicionat

MADRIDMalgrat l'estira-i-arronsa amb les comunitats autònomes, el govern espanyol manté el decret llei del pla energètic tal com el va aprovar . "Està en vigor", va remarcar per activa i per passiva la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns després de la trobada amb els governs autonòmics. El decret inclou una bateria de mesures i canvis que persegueixen estalviar energia, no només per una qüestió de sostenibilitat, sinó també pel compromís amb Brussel·les. En el cas d'Espanya, entre l'1 d'agost i el 31 de març cal reduir un 7% el consum de gas. Del conjunt de mesures (s'aplicaran fins al novembre del 2023), dues entren en vigor a les 00.00 hores d'aquest dimecres: la regulació de la temperatura i la limitació de la il·luminació.

¿A quants graus caldrà tenir l'aire condicionat i la calefacció?

Per a l'estiu s'estableix una temperatura de l'aire condicionat que no baixi dels 27 graus, mentre que la calefacció no ha de superar els 19 graus. El canvi en la regulació de la temperatura és mínim si es té en compte que modifica la llei en vigor des de l'any 2009 sobre climatització (aquell any es va incorporar el control de la temperatura a la norma aprovada el 2007). En aquesta norma sobre el consum eficient d'energia s'establia una temperatura de 21 graus a l'hivern i 26 graus a l'estiu. Per això Ribera ha apuntat que "un grau del termòstat pot representar un 7% del consum elèctric en la factura".

¿A qui afecta el control de la temperatura?

Aquest control de la temperatura ja s'estava aplicant a l'administració de l'Estat . Ara, s'haurà d'aplicar en tota l'administració pública (plantes, oficines, vestíbuls o zones d'ús públic); als comerços (botigues, grans centres comercials, supermercats, etc.); en espais culturals com sales d'exposició, cinemes o teatres; en algunes zones del sector de la restauració; en centres de treball com ara entitats bancàries, així com en espais vinculats al transport (estacions de tren o aeroports). Tots aquests espais ja estaven afectats per la normativa del 2009.

No afecta les llars i, com el mateix decret recull, no s'aplicarà allà on les condicions laborals no ho permetin. S'hauran de tenir en compte les particularitats del sector, en centres educatius com col·legis o universitats, hospitals, centres sanitaris, perruqueries, gimnasos o, en el cas dels hotels, a les habitacions, ja que són de regulació privada.

¿Quines feines en queden exemptes?

En el cas dels centres de treball, les condicions laborals marcaran la regulació de la temperatura. De fet, així ho estableix el decret aprovat pel govern. En concret, el pla d'estalvi energètic s'empara en la normativa en vigor des de l'any 1997 que estableix la climatització per a tots els centres de treball d'Espanya i afegeix que s'aplicaran diferències en funció de l'activitat que es mantingui. Els centres de treball, doncs, ja s'havien de fixar en aquesta norma que "estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball".

La norma del 1997 preveu temperatures d'entre 17 i 27 graus per als locals on es facin treballs sedentaris, i entre 14 i 25 graus en el cas de llocs de treball "en moviment". Això permetrà a la restauració deixar l'aire condicionat a 25 graus, com va dir Ribera . També queden exclosos d'aquesta limitació "aquells recintes que justifiquin la necessitat de mantenir condicions ambientals especials o que comptin amb una normativa específica que així ho estableixi".

¿Qui haurà d'apagar els llums?

S'obligarà els edificis públics que no s'utilitzin, així com els aparadors dels comerços, a apagar els llums a partir de les 22.00 hores. En queden exempts els ornaments dels monuments, en cas que no siguin edificis públics que a les 22.00 hores estan desocupats. Així, per exemple, la Sagrada Família no haurà d'apagar els llums i també es podran tenir encesos els llums festius, com els de Nadal.

Els dubtes principals han sorgit al voltant dels aparadors dels comerços. La Generalitat, per exemple, es preguntava a quins senyals concrets afecta la limitació de la il·luminació dels aparadors. El pla del govern espanyol fa referència a la il·luminació dels aparadors regulats a "l'apartat 6 del reglament d'eficiència energètica d'instal·lacions d'il·luminació exterior", que està en vigor des de l'any 2009.

¿Com es controlarà el seu compliment?

El govern espanyol ha volgut remarcar que el pla energètic no té una finalitat "sancionadora" i assumeix que, probablement, hi hagi entorns laborals a qui costi més adaptar-se. "L'important no és sancionar, sinó impulsar la voluntat d'aportar a l'esforç col·lectiu. Les grans superfícies tenen una capacitat de posada en marxa immediata, però és possible que els comerços petits puguin tenir més dificultats. Hem d'estar vigilants i reforçar la idea que s'ha de complir", ha dit Ribera aquest dimarts en una entrevista a la Cadena Ser.

Alhora, recorda que les mesures modifiquen normes que fins ara ja estaven en vigor. "Acompanyar els comerciants correspon a les comunitats autònomes", ha recordat Ribera. Són les comunitats les que des del 2009 han de controlar que es compleixen les normes d'àmbit energètic als comerços perquè en tenen les competències, ha explicat la ministra. En aquest sentit, fonts de la conselleria d'Empresa expliquen a l'ARA que l'òrgan encarregat és Seguretat industrial. També anticipen que es crearà una comissió de treball amb Acció Climàtica i la resta d’àrees afectades per veure com s’aplicarà el decret. També manifesten que, en tot cas, "la voluntat no és punitiva".

En l'àmbit laboral, la Inspecció de Treball és l'encarregada de vigilar que es compleixin els drets dels treballadors; això inclou les condicions laborals com ara la climatització. A més, aquest òrgan també pot assessorar i, com a norma general, un membre del comitè de treballadors es dedica a vigilar que es compleixi amb les normes de climatització.

¿Què passa si no es compleix?

Si realment es constata que una administració pública no aplica algunes de les mesures, com ara el control de la il·luminació dels edificis públics, es podria obrir un "conflicte negatiu de competències". És a dir, el govern demanaria explicacions a l'administració concreta i es podria portar el cas al Tribunal Constitucional. Tanmateix, Ribera ha descartat qualsevol "insubmissió".

¿Hi haurà sancions per a les empreses?

En cas d'incompliment de les mesures obligatòries s'aplicaran les infraccions de la llei d'indústria del 1992. Aquestes van des dels 60.000 euros fins als 100 milions, en funció de la falta. És a dir, si es tracta d'una falta lleu la multa seria menor i creixeria en funció del principi de proporcionalitat (si és intencionada, quin dany provoca, etc.).

¿Quines són la resta de mesures?

El decret inclou més mesures que, en tot cas, tenen més marge d'aplicació. Són el mecanisme per al tancament de portes, el reforç de la revisió de les calderes o col·locar cartells informatius per al públic explicant les mesures d'estalvi energètic. En el primer cas, els edificis tindran fins al 30 de setembre per comptar amb un sistema automàtic de tancament de les portes exteriors. Una obligació que, de fet, ja existeix des de l'any 2009 per a grans centres comercials, botigues o bars. En el cas dels cartells públics, hi ha marge fins al 2 de setembre.

stats