“Venir al Llevant no va ser atzar, ha estat el meu destí. De la mateixa manera que havia de ser a Atocha aquell 11 de març del 2004”. La vida de Julián Calero ha estat plena d’obstacles que ha hagut de superar. Va ser un dels primers policies a arribar a Atocha després dels atemptats, va viure en primera persona la tragèdia de la DANA al País Valencià l'any passat i va veure com els seus amics de l’escola morien per sobredosi amb només 16 anys. Aquest dissabte, el tècnic de Parla s’asseurà a la banqueta del Ciutat de València per enfrontar-se al Barça de Hansi Flick. “He fregat el travesser de la mort ja unes quantes vegades. Com diu un amic meu, l’home de la dalla m'està buscant i jo l'esquivo”, feia broma Calero en una entrevista al diari Marca.

En política, en els negocis o en la vida de cada dia, la mentida es fa servir per raons de conveniència, interès o mandra. Per conveniència, perquè explicar la veritat pot ser incòmode. Per interès, perquè deixar que circuli la mentida afavoreix els interessos de qui ho fa. Per mandra, perquè combatre una creença que s’ha difós entre la ciutadania requereix un esforç.

La commemoració dels vint anys de la massacre de l'11-M a Madrid ha remogut ferides i ha fet tornar a primera línia informativa un dels episodis més tèrbols, pertorbadors i literalment i metafòricament sagnants de la democràcia espanyola. Davant d'un malson amb quasi dos-cents morts que significava el major atemptat terrorista que hagi patit mai Espanya, al govern només li preocupaven les eleccions que s'havien de celebrar al cap de tres dies. I per mirar de salvar-les, el govern no va dubtar a mentir, a induir els mitjans de comunicació perquè mentissin (alguns, d'altres no calia induir-los perquè ja mentien de bon grat) i a dur la ciutadania a un estat de crispació i enfrontament civil extrem.

Pressupostos. Falten 24 hores per a la votació de demà al Parlament. En el moment en què els parlo, no hi ha acord entre el Govern i els comuns, però n’hi pot haver.

Avui és 11 de març i, per tant, avui fa vint anys dels atemptats de Madrid, en què el terrorisme de signe islamista va assassinar 192 persones. Aquell drama, gestionat amb una gran mentida pel govern d’Aznar, va provocar la victòria electoral del PSOE de Zapatero tres dies després. 

Pocs dies abans que comenci el judici pels atemptats jihadistes de l’agost del 2017 a Catalunya, les víctimes han lamentat la falta de suport i acompanyament del govern espanyol i de la Generalitat en tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. Han agraït, en canvi, l’actitud i l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que ha aportat 50.000 euros a la defensa de les víctimes a l’Audiència Nacional. Segons informa Efe, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha demanat a l’administració més "empatia, sensibilitat i humanitat" a l’hora d’atendre les víctimes del terrorisme.