El videoart acaba de perdre Bill Viola, un dels seus pioners i, alhora, una de les figures més rellevants de les últimes dècades. El nord-americà ha mort als 73 anys a conseqüència de complicacions de l'Alzheimer que patia.

La fira de videoart Loop hi ha sortit guanyant molt amb el canvi de seu a la Pedrera. La pandèmia ha imposat una davallada de les 40 galeries que hi havia a l’Hotel Almanac Barcelona el 2019, però la visita guanya en qualitat, i més encara per endinsar-se en unes vint peces que prenen el pols a l’actualitat abordant qüestions candents com la violència racial, la gentrificació, el Brexit i els reptes ecològics. Fins i tot la pel·lícula de Patrícia Dauder sobre un poble de les Açores que va quedar sepultat per la cendra d’un volcà als anys 50 pren una nova dimensió mentre el volcà de La Palma segueix en actiu. Es pot veure a l’espai de la galeria Project SD, que debuta a la fira.

La trajectòria de Cecilia Bengolea (Buenos Aires, 1979) va començar en el món de la dansa i va eixamplar el seu radi d’acció a les arts plàstiques i el vídeo. Va ser quan va decidir sortir del teatre i anar a ballar on la dansa té un “valor social”, com diu la mateixa artista amb motiu de la seva primera exposició individual a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), inclosa també dins la programació del festival Loop. “Vaig començar la meva recerca fa molt de temps. Quan tenia disset anys i vivia a l’Argentina estudiava les danses arcaiques de Sud-amèrica i l'Àsia. A Europa vaig estar més involucrada en creacions escèniques i vaig voler tornar a veure la dansa com una eina de transformació social i personal”, explica.

La desigualtat de gènere i la divisió sexual del treball tenen l'origen en una desigualtat alimentària: l’antropòloga francesa Priscille Touraille manté que es remunta a la prehistòria i que estaria basada en el fet que els homes s’apoderaven dels trossos més grans de carn, cosa que els acabaria donant més potència física. Aquesta teoria ha obert un camp de recerca molt fèrtil a l’artista andalusa María Alcaide, tal com es pot veure a l’exposició que li dedica La Capella, titulada Carne de mi carne, una de les més de seixanta mostres que es poden veure en diferents espais de Barcelona dins la 19a edició del festival de videoart Loop, que comença aquest dimarts. La família d’Alcaide té una empresa càrnia i ella explora amb els seus treballs com “les imatges del medi rural ens són imposades”, diu Alcaide, i com el seu germà s’enfronta a la “decadència” del sector en una localitat de Huelva pròxima a un dels bressols per excel·lència del pernil, Jabugo. “Intento narrar des del meu propi cos quines són les desigualtats de gènere que visc com a dona jove provinent d’un entorn rural”, explica l’artista. “També hi ha una reflexió sobre com es construeixen les imatges i com les dones ens hi posicionem: sempre som un cos fragmentat, un cos objecte”, afegeix.

La pròxima edició de la fira de videoart Loop es tornarà a celebrar en un espai especial, en lloc de les tradicionals habitacions d’hotel. L'any passat va ser el Museu d’Història de Catalunya i enguany l’acollirà la sala d’exposicions de la planta noble de La Pedrera. “Loop vol posar el seu granet de sorra en la revitalització de la ciutat”, diu Carlos Duran, galerista i fundador i codirector de Loop. 

Existeixen filmacions dels estralls que l’home provoca en la natura gairebé des de l’aparició del cinema, i l’antiguitat de les imatges d’expedicions i caceres no apaivaga la seva crueltat. Ara coincideixen a Barcelona dues exposicions d’artistes que fan servir aquest material d’arxiu per cridar l’atenció sobre les problemàtiques mediambientals: la del britànic John Akomfrah a la Fundació Antoni Tàpies, titulada Vertigo Sea, i la del barceloní Carlos Casas a la galeria Àngels Barcelona, Notes on a film about elephants (Notes per a una pel·lícula sobre elefants). Tot apunta que la d’Akomfrah serà una de les mostres de l’any, per l’espectacularitat i la universalitat de les imatges, i la de Casas permet veure un reguitzell de pel·lícules, dibuixos i treballs fotogràfics d’un artista que s’ha establert a París i que exposa en institucions internacionals tan prestigioses com la parisenca Fundació Cartier i la Tate Modern de Londres. Com a curiositat, els dos artistes estan units per la popular sèrie de documentals de natura de Richard Attenborough: Akomfrah els fa dialogar amb fragments de pel·lícules antigues i d'altres que fa ell mateix, i Casas treballa amb el tècnic de so de la sèrie.

Els organitzadors del Loop, un dels festivals de videoart de referència a Europa, no es resignen a ser només una cita virtual per les restriccions del covid: en paral·lel a l'edició online del festival (del 17 al 26 de novembre), com que no es poden instal·lar a les habitacions d'un hotel, com fan cada any al centre de Barcelona, organitzaran una edició presencial al lloc on habitualment es poden veure les seves obres: les sales d'un museu. El Museu d'Història de Catalunya acollirà del 17 al 19 de novembre una selecció de les peces seleccionades.