La Laia està nerviosa perquè els Reis d'Orient encara no han arribat a Catalunya i ja fa estona que els espera. Com cada any, rebrà Ses Majestats des de dalt d'una escala amb el seu germà per no perdre's cap detall, però aquest cop van ben abrigats, amb bufanda i un gorro de llana, per protegir-se de les baixes temperatures que han protagonitzat la jornada d'aquest any. "Vindran, sempre venen. Els Reis són màgics i viuran per sempre", la tranquil·litza el seu germà gran, que ja ha presenciat unes quantes cavalcades i sap de què parla. Hores abans de l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar ha nevat en diferents punts del país, però a les grans ciutats la neu que ha caigut entre la matinada i el matí d'aquest dilluns ha durat poc i s'ha fos a la tarda. En cotes més altes, en canvi, sí que s'ha viscut una cavalcada emblanquinada, una imatge molt poc habitual a Catalunya.

Fa quatre dies i mig a una persona amb la qual tinc vincles sanguinaris, i això no vol dir que exercim de Dràcules autònoms o fem anar els ganivets per a activitats de carnisseria ambulant, li va passar una cosa que podria explicar per què ens pixem i excretem, damunt i sota, el català, els catalanoparlants i els que no ho són, ni ho volen ser. Ja saben: és Nadal, i no hi ha Nadals sense conflicte. Jesús! Perdó, no volia ofendre, és un esternut!

Amb el feixisme i les xarxes, o amb el feixisme de les xarxes, han entrat en crisi la ironia i la lectura entre línies. Guanya el “vostè va dir” i perd el “però no veu què era ironia?” I també perd el to en què allò es va dir, perquè s’està morint l’esforç per entendre què és el que s’estava volent dir, i ja no diguem en quin context van ser dites aquelles paraules. Amb l’excusa que tot sigui directe, breu i llegidor, acabarem perdent el saludable costum d’anar traient les nostres pròpies conclusions, perquè les conclusions ja te les donen en una bosseta a part, com els ossos del caldo.

"Saps que un any no hi va haver caramels?", li explica en Bernat al seu germà petit mentre fa equilibris sobre una escala, nerviós per l'arribada de Ses Majestats. "Sí, però la cavalcada d'avui serà de les bones, amb caramels i sense pluja", els diu son pare amb un somriure esperançador. A diferència de l'any passat, avui qui porta paraigües ja delata les seves intencions. Amb cap mena de previsió de pluja i amb poc fred, aquest vespre l'única preocupació als carrers de Barcelona és trobar un bon lloc per poder veure el millor possible Melcior, Gaspar i Baltasar, i agafar tants caramels com sigui possible. Per aconseguir-ho tot s'hi val: dels tradicionals tamborets i escales fins a les acrobàcies per mantenir-se dret sobre el seient d'una bici, com fa l'Alícia, amb les espatlles del seu pare com a punt de suport.

Quina és aquella joguina que sempre demanàveu als Reis i no us van portar mai? Quin és el regal que més il·lusió us va fer? O el que menys? Quins records teniu de Nadal i la nit de Reis de quan éreu petits? Són gaire diferents dels d'ara? O potser sou dels que no us agradava Nadal? Els periodistes, col·laboradors i opinadores de l'ARA i del suplement Criatures comparteixen amb els lectors els seus records d'infantesa.

Divendres, els Reis d'Orient varen arribar entre mostres de racisme per part d'alguns ajuntaments. El més voluminós era el de Madrid, que va posar en circulació un vídeo amb un rei Baltasar que era un actor blanc amb la cara embetumada, impostant un suposat accent negre (un blackface, per dir-ho amb l'anglicisme). A la vila mallorquina de Bunyola, l'Ajuntament va publicar a les xarxes un cartell –que va esborrar al cap de poques hores— on apareixien dibuixats tres Reis d'Orient, però tots tres de pell blanca. Va passar el mateix amb un altre cartell publicat per l'ajuntament de la ciutat extremenya de Càceres, en què cap dels tres Reis que hi eren representats era negre. El mateix dia sonaven de fons les bravates amb què el dirigent de Vox Ortega Smith, un individu que acostuma a acusar els seus adversaris polítics de racisme i xenofòbia, es negava a disculpar-se per haver agredit el regidor de Més Madrid Eduardo Fernández Rubiño, al mateix Ajuntament de Madrid.

Tots recordem la joguina que no ens van portar mai, més que no pas la que sí que ens van portar (la meva és el CinExin). Però sovint sents, també, algun músic que diu que els Reis, sense que ho hagués demanat, li van portar l’instrument i allò va ser el principi de la seva vocació. De fet, la cançó d’en Serrat és una mica això: “Me la van regalar quan em voltaven somnis dels meus setze anys, encara adolescents”. A mi, un any, em van portar una Olivetti de color groc, amb la qual vaig escriure dotzenes de contes. Passava que, esclar, es gastava més el color negre, de la cinta, que el color vermell, i llavors, per aprofitar, col·locaves la cinta al revés i ho escrivies tot en vermell.

No tothom sap que no cal esperar tot un any perquè torni a ser sis de gener. Els Reis són mags no només perquè han vingut aquesta nit carregats de paquets mentre dormíem, sinó perquè poden venir cada nit a portar-nos regals. Qualsevol dia i hora són bons per fer una carta nova que els faci venir.

Per a una persona negra, assistir a la cavalcada de Reis, a segons quin municipi de Catalunya, és sinònim de viure una deshumanització que neix d’una violència normalitzada i d’un racisme patent. Aquest és el cas de Girona, Ripoll o Igualada, on malgrat que fa dècades que va quedar enrere aquell temps en què faltaven veïns negres per omplir la comitiva de Baltasar, les famílies negres han de veure com els seus impostos es destinen cada any a convertir la negritud en una disfressa que desfila pels carrers en una data tan assenyalada en la ment de la mainada com és la de la nit de Reis.

La nit més màgica de l'any serà protagonista de la programació de TV3, RTVE Catalunya i Betevé aquest divendres. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a través de TV3, el SX3 i la plataforma 3Cat, oferirà la cavalcada de Barcelona amb un especial titulat Nit de Reis que arrencarà a les 19.20 hores. El comunicador Òscar Dalmau, presentador de l'espai Els contes de la Pinya, serà l'encarregat de conduir la retransmissió.

Ja està tot a punt per a la nit més màgica de l'any. Aquest divendres els Reis d'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, tornaran a visitar els pobles i ciutats de Catalunya per retrobar-se amb els nens i nenes, que ben segur esperaran amb nervis i il·lusió la seva arribada. Pluges de caramels, música i (potser) paraigües ompliran els carrers abans que Ses Majestats reparteixin regals a petits i grans mentre dormen. Des de carrosses noves fins a un canvi de recorregut, aquestes són les principals novetats d'aquest any a les quatre capitals del país.

Després de viure l'any més sec de la història, seran moltes les cartes als Reis que demanaran pluja pel 2024. Ses Majestats confien poder complir aquest desig d'aigua, però també esperen que això no els desllueixi les cavalcades. En el cas de la de Barcelona, el portaveu dels Reis d'Orient, el patge Gregori, ha assegurat que estan "preparats" perquè la comitiva reial pugui fer la seva rua encara que plogui. "Llevat que hi hagi el diluvi universal, no hi hauria d'haver problema", ha reblat el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Xavier Marcé, que ha explicat que per ara els indicadors "no són alarmants" i que l'aigua podria respectar la cavalcada. De fet, el patge Gregori, que ja porta uns dies per la capital catalana preparant la nit de Reis, ha vaticinat que tot el que està preparat es podrà a dur a terme.

Aigua al balcó per als camells, tres gots d’aigua i uns talls de torró al menjador per als Reis i les sabates del papa, la mama i els nens a la finestra. Feina feta. Són les 9 del vespre i a casa, els petits ja dormen. És la Nit de Reis i cal anar a dormir d’hora si volem que es faci la màgia. Al matí: sorpresa! Trobem un menjador ple de regals i els gots i la galleda ben buits. La tradició dels Reis és, per a molts, una de les més màgiques de l’any. Però, d’on ve? Què hi ha de cert i què és un mite?

Els nostres avis demanaven poca cosa als Reis d'Orient i, de fet, no sabien si els arribaria mai res. Ara, tot al contrari: una llarga llista i molts regals per desembolicar. Amb una il·lusió efímera, els infants passen fàcilment de la sorpresa a la decepció. I, colgats per una sensació d’injustícia, hi ha un moment en què es frustren. Ses Majestats no s’han pas equivocat en alguna joguina, sinó que aquesta reacció forma part de la síndrome de l’infant hiperregalat. Com acompanyar la desil·lusió? La psicòloga clínica i terapeuta familiar, Maria Figueras, aclareix que “sentir no és una elecció” i “la criatura tindrà les seves raons”; per tant, en primer lloc, cal “validar-li l’emoció i buscar la manera perquè se senti millor”. En el fons, a qui li incomoda aquesta reacció és a l’adult.

[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS, PERÒ A VOSALTRES US PORTARÀ BONS RECORDS]

Aquests dies els infants estan perfilant la carta que enviaran als Reis d'Orient. Alguns ja fa setmanes que fan nombroses versions, altres estan a la meitat perquè encara no tenen clar què demanaran i n'hi ha que encara s'hi han de posar, tot i que tenen temps suficient. Però com ha de ser una carta als Reis d'Orient perquè no es converteixi en una llista de la compra?

Quan s'acosta Nadal o Reis, és normal anar de bòlit per triar el regal adequat per a cadascuna de les persones que ens envolten. Per ajudar-vos a escollir la millor opció, us oferim una àmplia llista de propostes on trobareu, sobretot, regals relacionats amb la cultura, l'oci i el bon menjar. Més de 100 idees perquè pugueu afinar la vostra tria.

[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS]

Amb els anys que fa que visc a Badalona –que són molts– cap badaloní ha sabut explicar-me l’origen d’una tradició que, segons tinc entès, només mantenim viva en aquesta ciutat. És, doncs, una tradició exclusiva i preciosa, i que ha aconseguit mantenir-se per una senzilla i esplèndida raó: cada badaloní que la viu essent un infant, vol que els seus fills o nebots o nets la visquin quan són petits.

Bosses de tots colors, paraigües al revés, motxilles amb cremalleres obertes fins al límit i, fins i tot, catifes amb dibuixos de carreteres per ocupar el màxim d'espai. Tot plegat per recollir, aquest any sí, tots els caramels possibles durant una cavalcada com les de sempre, però amb un recorregut diferent i amb carrosses noves. “Que comença!”, crida el Jan, des de dalt d'una escala que comparteix amb el seu germà quan la guàrdia muntada a cavall comença a caminar. Són els qui donen pas a les nou carrosses que acompanyen Melcior, Gaspar i Baltasar en la seva visita a Barcelona. De fons ja comencen a sentir-se els tambors de la companyia Brincadeira, que obren la cavalcada. La mare dels dos nens intenta parlar per telèfon per trobar-se amb els veïns. “Hi ha molta gent, no us veig! Sembla que alguns estan guardant lloc a primera fila des de les tres de la tarda”, diu des de la vorera, contemplant com petits i grans intenten fer-se lloc per veure de prop els Reis d'Orient.