Laia Casas és biomèdica, sexòloga i vicepresidenta d'EndoCat, l'associació de pacients d'endometriosi, malaltia que pateix i que intenta donar a conèixer per trencar el silenci que l'envolta.

Un dels problemes de salut més freqüents és el mal de cap, també anomenat cefalea o cefalàlgia. Pràcticament tothom en tindrà en algun moment de la vida, fins al punt que algunes estadístiques diuen que, al llarg d’un any, la meitat de la població del planeta en patirà un episodi. Però el mal de cap no és, en si mateix, una malaltia, sinó un símptoma que pot ser causat per coses tan greus com una infecció, un tumor o un traumatisme. Ara bé, els més freqüents d’entre els més de dos-cents tipus de mal de cap que s’han descrit són els anomenats primaris, que són benignes i no són conseqüència de cap patologia subjacent. En aquest darrer grup s’inclouen les migranyes.

Estar davant de la pantalla suposa estar sota l'escrutini constant dels espectadors, i si la misogínia encara impera en la mirada del públic i els mitjans, les preguntes seran del tot impertinents. Aquesta és la situació amb la qual Amy Schumer, de 42 anys, ha hagut de conviure durant dues dècades. L'actriu, guionista i productora nord-americana fa anys que suporta comentaris i atacs sobre el seu aspecte físic en entrevistes i a les xarxes socials. Les vexacions constants dels últims mesos han fet que Schumer hagi decidit anunciar que pateix la síndrome de Cushing, conseqüència del tractament per l'endometriosi.

La noruega Karen Havelin no recorda la vida sense dolor. Des de petita ha patit fortes al·lèrgies i un dolor crònic constant que durant molt de temps no aconseguia identificar. Després de voltar per nombroses consultes mèdiques, li van diagnosticar una endometriosi d'estadi 4 i la van operar. Passar pel quiròfan i medicar-se la va ajudar a controlar la patologia, si bé fa temps que ha assumit que és una malalta crònica i que el seu dia a dia va lligat al dolor. Consternada per la invisibilitat de l'endometriosi –que és la malaltia ginecològica amb més incidència–, Havelin va abocar-se a escriure les seves experiències per convertir-les en una novel·la. Llegiu atentament aquest prospecte (Angle Editorial, 2022), amb traducció de Bel Olid, és el seu debut literari, una història crua i lluminosa sobre la lluita entre una dona i el propi cos.

L'experiència personal amb la seva filla va portar Toti Baches –muntadora lleidatana instal·lada a Hamburg– a replantejar-se la seva pròpia relació amb la menstruació. El resultat és el documental Red cunt, reconsidering periods (Cony vermell, reconsiderant els períodes), que barreja animacions –fetes per estudiants de Barcelona i Dresden– i entrevistes per trencar tabús al voltant de la regla. El film, que es pot veure des de divendres als Cinemes Girona de Barcelona, és el primer d'una trilogia i el seguirà Hot cunt, reconsidering pleasure, sobre la masturbació femenina, i Silver cunt, reconsidering climaterium, que parlarà sobre la menopausa. Baches ha tirat endavant el documental sense finançament públic perquè a totes les portes on va trucar li van dir que la menstruació no interessava. Tant és que la tingui gairebé la meitat de la població.

La il·lustradora i realitzadora Marta Puig, més coneguda com a Lyona (Esparreguera, 1979), està a punt de parir (si no ho ha fet ja) la seva filla Ramona. En el seu últim llibre il·lustrat Madr¿eh? (Random Comics), l'autora de SexOh! relata el seu propi procés de reproducció assistida. Ho fa amb humor, però també hi exposa de manera molt crua l'impacte físic i emocional dels tractaments de fertilitat, els motius que ens porten a endarrerir la maternitat fins als 40 anys, la falta d'educació sexual i reproductiva o el desconeixement de malalties com l'endometriosi.

El biaix de gènere en medicina es tradueix en malalties invisibilitzades, com l'endometriosi, el lipedema o la fibromiàlgia, que pateixen dones com la Idoia, la Marian i la Gisela. Però també en la medicalització de processos fisiològics normals com l'embaràs o el part, com relata la Cristina. Les quatre alcen la veu i reclamen que la recerca i la medicina posin també la dona en el centre.

El Congrés ha exigit al ministeri d'Interior que no discrimini les aspirants a policies nacional amb endometriosi i que aquesta malaltia només sigui una limitació per a les dones que la pateixin de manera incapacitant. La cambra ha demanat un matís al decret del 12 de maig, que, com va avançar l'ARA, sumava per primera vegada aquesta patologia com un motiu d'exclusió per accedir al cos de seguretat.

Qualsevol dona amb endometriosi ha de renunciar al seu desig de formar part de la Policia Nacional sense tenir en compte si pateix aquesta malaltia crònica de forma incapacitant o no. Aquest és el missatge que envia el ministeri de l'Interior a les futures aspirants a policies que tenen endometriosi de tot l'Estat des del 12 de maig, quan va entrar en vigor un nou decret que suma per primera vegada aquesta patologia com un motiu d'exclusió de l'aparell urogenital per accedir al cos de seguretat.

Emma Roberts és la primera dona embarassada a aparèixer a la portada de la revista Cosmopolitan. Als seus 29 anys, l'actriu està esperant el seu primer nadó, fruit de la relació amb Garrett Hedlund, de 36 anys i també actor. A l'interior de la publicació, es pot veure Roberts vestida amb una faldilla i un top curt que li deixen a la vista la panxa. També hi apareix en bikini.