Societat 26/05/2021

La Policia Nacional discrimina les aspirants amb endometriosi

El ministeri de l'Interior veta per primer cop l'accés a aquestes dones i, a diferència de la Guàrdia Civil i l'exèrcit, sense excepcions

5 min
Una patrulla de la Policia Nacional a Manacor

BarcelonaQualsevol dona amb endometriosi ha de renunciar al seu desig de formar part de la Policia Nacional sense tenir en compte si pateix aquesta malaltia crònica de forma incapacitant o no. Aquest és el missatge que envia el ministeri de l'Interior a les futures aspirants a policies que tenen endometriosi de tot l'Estat des del 12 de maig, quan va entrar en vigor un nou decret que suma per primera vegada aquesta patologia com un motiu d'exclusió de l'aparell urogenital per accedir al cos de seguretat.

Fins ara, aquesta limitació no existia en el cas de la Policia Nacional, però sí que era (i és) vigent per entrar a l'exèrcit i la Guàrdia Civil. La diferència és que en aquests dos casos se subratlla que només és un criteri que s'invoca si la malaltia és "incapacitant". A l'escrit del ministeri, en canvi, no hi ha cap matís i, per tant, s'interpreta que qualsevol afectada d'endometriosi queda exclosa de la Policia Nacional.

Els criteris d'exclusió permeten garantir que els aspirants a exercir una funció d'ordre públic tenen un estat de salut òptim. Molts dels requisits establerts per accedir als cossos de seguretat, però, han estat en el punt de mira durant anys perquè es consideren arbitraris o perquè envaeixen l'esfera privada de la persona. Per exemple, la falta de genitals per formar part de l'exèrcit o tenir VIH, diabetis o ser celíac per a la majoria de cossos.

Ara, la decisió d'Interior de prohibir l'entrada de dones amb endometriosi a la Policia Nacional reviu el debat entorn a la idoneïtat d'aquests requisits, molts desfasats. I no només ha crispat les associacions d'afectades per aquesta malaltia, que asseguren que es tracta d'un criteri "injust i discriminatori" per accedir a una funció pública, sinó que també ha sorprès la resta de cossos de seguretat que defensen que, de forma majoritària, s'estan fan passes precisament per allunyar-se dels criteris que suposen esculls per a l'accés de les dones als cossos de seguretat.

El col·lectiu EndoSpain, que agrupa dones amb endometriosi, denuncia que hi ha una doble discriminació: la majoria de tribunals mèdics deneguen els graus de discapacitat i incapacitat a les afectades més severes, critiquen, i en canvi Interior resol que cap dona afectada és apta per treballar a la Policia Nacional. Per això, exigeixen al govern espanyol una "rectificació immediata", tant al ministeri de l'Interior com al d'Igualtat. "Ens estan discriminant. Hi ha moltes dones que poden fer vida normal i que tenen plenes capacitats. Si no rectifiquen, ens veurem obligades a impugnar les bases de la convocatòria per fer valdre els nostres drets davant d'aquesta discriminació, que sens dubte té un component sexista", denuncien.

Mossos ho va canviar l'any 2017

L'endometriosi es produeix quan el teixit endometrial que recobreix l’úter s’estén als ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta o el recte, però també al tòrax o el pulmó. Ocasiona fenòmens inflamatoris que causen dolor –el de la regla és el més freqüent però també en les relacions sexuals, a l’hora d’anar de ventre o orinar–, així com dolor pelvià crònic, problemes digestius o fatiga. En els casos més greus, també pot causar fenòmens de sensibilització central, que fa que les dones percebin dolor davant de qualsevol estímul, com ara una simple carícia.

Fins a un 10% de les dones en edat fèrtil pateixen endometriosi –1,7 milions de dones a Espanya–, tot i que en podrien ser més perquè es considera que està molt infradiagnosticada. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra van mantenir aquest veto fins al 2017, quan forçats en part per la opinió pública i influïts per l'intent de regenerar el cos –s'ha creat fins i tot una comissió d'igualtat per donar més veu a les dones, el 21% de la plantilla– van eliminar el criteri d'exclusió.

"Estem intentant facilitar l'accés a les dones eliminant els criteris d'edat i alçada a les bases, i el ministeri, de cop, decideix anar a l'inrevés del món i sense justificació amb una patologia que no és minoritària, sinó que afecta moltes dones que podrien entrar i estar en actiu", critiquen des del SAP-Fepol, el sindicat majoritari dins els Mossos. A priori, no hi ha cap interpretació legal que pugui impedir l'entrada d'aquestes dones als Mossos. I el mateix passa amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, que no inclou aquesta patologia ni cap altra exclusivament ginecològica entre els motius que obstaculitzen l'entrada al cos.

"Les exclusions són equitatives i no exclouen per qüestions de gènere", afirmen els Mossos, que asseguren que, a la pràctica, en una qüestió tan específica com l'endometriosi, si l'afectada no ho verbalitza espontàniament, no hi ha mecanismes de comprovació, com sí que es fa amb les proves mèdiques relacionades amb la oïda, l'equilibri o la vista. "El debat entorn a l'endometriosi hauria d'estar tancat", afegeixen les mateixes fonts dels Mossos. Però no ho està. "I la primera pregunta que ens hauríem de fer és qui ha pres aquesta decisió i d'acord amb quins criteris", planteja el ginecòleg de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, Ramon Rovira, que subratlla que el primer gran problema és que, com a malaltia exclusiva de la dona, és molt desconeguda.

Símptomes diferents

Cada vegada se sap més dels seus símptomes i es trenquen tabús, ja que la divulgació ha permès deixar de normalitzar aquells mals de regla insuportables i atribuir-los un nom i un diagnòstic. Ara bé, entre la primera consulta i la detecció poden passar cinc o sis anys. "I ara, amb aquestes decisions, sembla que passem de desconèixer l'endometriosi a estigmatitzar-la", lamenta Rovira, que defensa que no tots els tipus d'endometriosi són iguals o incapaciten de la mateixa manera.

Els símptomes varien d'una dona a l'altra i no en tots els casos la malaltia apareix en el mateix grau. És a dir, hi ha dones que amb tractaments antiinflamatoris, hormones i anticonceptius poden tirar endavant i controlar els símptomes. D'altres arriben a necessitar una intervenció quirúrgica per reduir els símptomes, però és una operació complexa i també més dràstica.

Per a l'endometriosi no existeix una cura com a tal i és una malaltia que afecta molts àmbits de la dona, especialment pel dolor que pateixen, que és molt incapacitant i té diferents graus de severitat segons el tipus (superficial, ovàrica o profunda), així com l’esterilitat. Aquesta situació és evolutiva al llarg del temps i hi ha entorn d'un 15% de les dones que, en un estadi de la malaltia molt avançat, poden tenir afectació visceral (budell, bufeta o els urèters) i un dolor pelvià molt incapacitant.

"En aquests casos la qualitat de vida de les dones sí que pot veure's molt afectada. El dolor les obliga a agafar baixes laborals i a requerir un tractament analgèsic i hormonal per millorar la situació", explica Rovira. I afegeix: “Entenc que l’exclusió ve per aquests casos d’incompatibilitat, però crida molt l’atenció que no s’especifiqui que es tracta de l’endometriosi incapacitant, com sí que fan altres cossos, que fan referència als casos incapacitants. És sorprenent que l'endometriosi sigui incompatible amb algunes feines i altres no".

stats