L'acord entre Educació i sindicats: 3.000 euros més a l'any, cobrar les colònies i 300 milions per a la inclusiva

La USTEC i Professors de Secundària, forces majoritàries, no accepten l'acord que el Govern ha signat amb CCOO i UGT

Manifestants a la cruïlla de Diagonal i Passeig de Gràcia
09/03/2026
4 min

BarcelonaAcord a mig gas entre el Govern i els sindicats de docents. Aquest dilluns el departament d'Educació ha pactat amb CCOO i la UGT una proposta de millora de condicions en un acord que no han signat els dos sindicats majoritaris –la USTEC i Professors de Secundària– ni la CGT, que junts representen el 60% del col·lectiu docent. De fet, els sindicats que secunden l'acord, CCOO i la UGT, tenen el 21% de representació.

La proposta –la quarta des que va començar la negociació– arriba set dies abans de la setmana d'aturades que s'ha convocat al sector i com a resposta a la vaga massiva que van protagonitzar els mestres ara fa un mes. L'acord no està subjecte a l'aprovació dels pressupostos i inclou, entre altres coses, 3.000 euros més per als docents, una lleugera reducció de ràtios i 300 milions d'euros per reforçar l'escola inclusiva.

Segons el president de la Generalitat, Salvador Illa, el pacte amb CCOO i UGT és el "més ambiciós" al qual s'ha arribat mai en matèria educativa i el Govern l'ha qualificat "d'acord de país". Per contra, des d'Ustec, la portaveu Iolanda Segura ha afirmat que es tracta d'un acord "absolutament ideològic, polític i que no respon a les necessitats del col·lectiu" i ha acusat Educació d'aixecar-se de la taula de negociació després de presentar una proposta que ha titllat d'"inacceptable" i d'"insult".

200 € bruts al mes i 50 € per pernoctació

La part de la proposta que més s'esperava és la que té a veure amb els sous. Finalment, Educació ha ofert augmentar un 30% el complement específic en quatre anys, de manera que l'any 2029 els docents cobrarien uns 3.000 euros bruts anuals més que ara. L'increment suposarà uns 200 euros bruts més al mes i implicarà que els docents catalans passaran de ser els quarts més mal pagats de l'Estat a ser els tercers que més cobren, per darrere d'Euskadi i Cantàbria. Aquest increment retributiu afectarà els docents de la pública i també els de la concertada –un total de 129.327 treballadors– i tindrà un cost de 1.257 milions d'euros en quatre anys. L'augment salarial es materialitzarà en un únic pagament anual que els docents començaran a cobrar aquest mateix any.

L'oferta d'aquest dilluns duplica la primera proposta que el Govern va fer arribar als docents, que preveia que cobressin 1.500 euros més en quatre anys. A més, també s'atendrà una reivindicació que fa anys que es reclamava: que els docents cobrin per anar de colònies o de viatge escolar. Concretament, es preveu que els professors cobrin 50 euros per nit en compensació per la pernoctació.

Tal com ja s'havia apuntat en propostes anteriors, el document que avui ha presentat el Govern als sindicats també preveu reconèixer el professorat com a autoritat pública en l'exercici de la funció docent.

Menys capacitat dels directors per escollir docents

Una de les mesures del pacte amb els sindicats implica que el Govern faci marxa enrere a l'hora de donar capacitat els directors d'escola per triar els mestres del seu claustre. Si a principis d'any Educació va assegurar que el curs vinent es podrien fer més entrevistes per escollir docents, ara la conselleria ha acordat directament que no es puguin fer entrevistes per contractar mestres i professors, a menys que estiguin vinculats a l'escola inclusiva. A més, fixarà que les places perfilades –les vacants que es reserven per cobrir-se escollint el docent– no puguin superar el 3%, quan fins ara la llei d'educació permetia que fins al 50% de les vacants d'un centre poguessin ser d'aquest tipus. A hores d'ara hi ha un 7% de les places del sistema educatiu que són perfilades (7.000) i es preveu que se'n perdin 4.500 per complir el límit del 3%.

30 alumnes per aula a 1r d'ESO

L'acord també inclou una lleugera reducció de ràtios de manera progressiva. La més destacada és a l'ESO: el Govern promet que el curs vinent cap grup de 1r d'ESO superarà la ràtio màxima de 30 alumnes per aula –tot i que per norma ja no haurien d'estar per sobre d'aquesta xifra, hi ha aules que continuen desbordades–. També assegura que el curs 2027-2028 es començarà una reducció progressiva de ràtios fins als 25 alumnes per grup, prioritzant els centres d'alta complexitat, però sense fixar quan s'arribarà a aquesta fita.

A batxillerat el pacte preveu que hi hagi una ràtio de màxim 35 alumnes el curs vinent i que de cara al 2027-2028 es redueixi progressivament als 30 a 1r de batxillerat. Pel que fa a les escoles, s'assegura que el curs vinent el 90% dels grups d'I3 de la pública no estaran per sobre de la ràtio de 20 alumnes per aula. Ara bé, en la roda de premsa per presentar la preinscripció del curs vinent, Educació ja va anunciar que el curs vinent un 96 % dels grups d'I3 de la pública sortirien amb 20 o menys alumnes per aula.

Una altra de les mesures destacades i que fins avui no s'havia posat sobre la taula és que el departament d'Educació es compromet a fer un seguiment mensual de la matrícula viva per ajustar les aules d'acollida que siguin necessàries i que pretén implementar una ràtio màxima de 18 alumnes per grup en aquest recurs.

300 milions per a la inclusiva

El pacte inclou una inversió de 299 milions d'euros per a l'escola inclusiva fins a l'any 2031. Entre altres coses, es preveu deixar d'externalitzar 300 integradors socials (una mesura que suposarà una despesa de gairebé 90 milions d'euros), incrementar les dotacions als centres d'educació especial amb un màxim de 80 grups nous i incorporar 85 mestres d'audició i llenguatge el curs vinent.

D'altra banda, el Govern també es compromet a millorar les condicions salarials del personal d'atenció educativa (PAE), com ara educadors socials, integradors i tècnics d'educació infantil. Aquest col·lectiu rebrà un complement d'entre 290 i 470 euros en funció de la seva categoria.

Una setmana de vagues

L'oferta que ha presentat aquest dilluns la conselleria liderada per Esther Niubó –que continua de baixa mèdica– és la quarta que el Govern posa sobre la taula des que l'11 de febrer els docents van protagonitzar una de les vagues més massives dels darrers anys, amb un seguiment del 55% i més de 70.000 manifestants als carrers d'arreu de Catalunya.

De fet, la proposta d'aquest dilluns arriba set dies abans que comenci la setmana d'aturades que els sindicats havien convocat de manera unitària amb mobilitzacions a tot Catalunya entre el 16 i el 20 de març. La USTEC, Professors de Secundària i la CGT mantenen aquest calendari de mobilitzacions, mentre que CCOO i la UGT s'han desmarcat de la convocatòria després d'arribar a l'acord amb Educació.

stats