Escoles i instituts han hagut de gestionar 50.000 casos d'alumnes que canvien de centre a mig curs

BarcelonaEl curs passat les escoles i instituts catalans van haver de gestionar més de 50.000 casos d'alumnes que van canviar de centre a mig curs. Això es desprèn de les dades que ha fet públiques aquest dimarts el departament d'Educació.

Amb aquesta informació, el Govern comença a posar llum a la dada que fa gairebé mig any va fer trontollar el sistema educatiu català i va ocupar el debat polític: els més de 70.000 alumnes de matrícula viva que la consellera d'Educació Esther Niubó va explicar en comissió parlamentària que havia rebut l'escola catalana durant els primers mesos del curs 2024-2025.

Fonts d'Educació han detallat aquest dimarts que "el flux" —que no el nombre d'alumnes— de matrícula viva a l'educació obligatòria (infantil, primària i ESO) entre el 15 de setembre de 2024 i l’1 de juny de 2025 va ser de 77.743. Cal recordar que es considera matrícula viva quan un alumne arriba a una nova escola fora del període de matriculació o a mig curs.

D'aquest flux, segons les dades governamentals, es conclou que hi va haver més de 50.000 casos en què un alumne va haver de canviar d'escola o institut a mig curs, amb la feina d'acollida que això suposa pels centres. A més, Educació detalla que, dintre de les dades de matrícula viva, també hi ha 27.254 alumnes que es van incorporar per primera vegada al sistema educatiu català fora dels períodes de matriculació. Són alumnes que arriben per primer cop a una escola o institut català "ja sigui perquè han arribat a Catalunya des d'una altra part d'Espanya, des d'un altre país o perquè abans estaven escolaritzats en un centre privat estranger, un centre no autoritzat pel departament o una escola d'adults".

Ara bé, Educació matisa que la xifra de matrícula viva (77.743) no és equivalent al nombre d’alumnes que han ingressat per primera vegada al sistema educatiu català o que han canviat de centre: "Cal tenir en compte que un mateix alumne pot generar més d'un flux al llarg d'un curs escolar", detallen des de la conselleria. És a dir, que un estudiant faci més d'un canvi.

Per què canvien de centre?

Tot i que Educació no té detalls sobre quines són les circumstàncies dels més de 50.000 casos en què un alumne va haver de canviar d'escola o institut el curs passat, l'experta en anàlisi de dades de polítiques públiques de la Fundació Bofill, Maria Segurola, reconeix que, sovint, darrere s'hi amaga la precarietat de les famílies. "Sempre hi ha l'excepció d'una família de metges que canvia de municipi, però, en general, sabem que els alumnes que canvien d'escola al llarg del curs venen d'una situació més complexa", adverteix.

En aquest sentit, l'experta explica que, majoritàriament, el perfil d'un alumne de matrícula viva és un estudiant vulnerable: "Són realitats que tenen a veure amb la pobresa econòmica i també amb la qüestió de l'habitatge". I posa com a exemple el d'una família que es troba en un municipi i la mare es queda sense feina, canvien de poble i d'escola perquè van a viure a casa d'una cosina durant un temps i, més endavant, tornen a canviar d'habitatge i, per tant, d'escola, perquè la mare ha trobat una feina temporal en un poble de costa. "Són alumnes que ja estan en el sistema educatiu català, però que tenen moltes dificultats socioeconòmiques", insisteix.

De fet, Segurola apunta que pel que fa a l'escolarització hi ha municipis que són més "de pas" i altres que són més un "destí final". Per aquest motiu, hi ha poblacions com les de costa que tenen moltes feines de temporada o nuclis on acostumen a arribar per primer cop persones immigrants, que tenen un nivell de matrícula viva molt més alt que altres.