Com es decideix si un alumne rep suport educatiu o ajuts econòmics?

BarcelonaUn de cada tres alumnes necessita suport educatiu. Aquest va ser el principal titular d'aquest inici de curs. Una afirmació impactant que mostra un dels reptes més grans de l'escola catalana, però que també cal desgranar per poder abordar. Què vol dir exactament que un alumne necessita suport educatiu?

Segons les últimes dades publicades pel departament d'Educació, al sistema educatiu català hi ha, com a mínim, 335.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) entre I3 i 4t d'ESO. Ara bé, dintre d'aquesta etiqueta s'ha de diferenciar entre dos grups amb proporcions i necessitats molt diferents.

Per una banda, hi ha els NESE A, que són infants i adolescents que necessiten suport perquè pateixen una discapacitat física, intel·lectual o sensorial, o per trastorns de l'espectre autista (TEA) o de conducta. Aquests alumnes depenen del polèmic decret d'escola inclusiva que, tot i haver-se aprovat fa vuit anys, encara està lluny d'aconseguir el seu objectiu –que tots els alumnes puguin anar a l'escola ordinària sigui quina sigui la seva situació– sobretot per la manca de recursos que fa temps que denuncien els professionals. Cal tenir en compte, però, que aquests alumnes (43.366) representen només el 13% del total d'alumnes que Educació ha detectat que necessiten suport educatiu.

Qui són el 87% restant? Els NESE B. "Majoritàriament són alumnes en risc de pobresa", adverteix Maria Segurola, experta en segregació escolar i anàlisi de dades de polítiques públiques de la Fundació Bofill. Els motius per ser catalogat com a NESE B (292.380 alumnes ho són) són diversos i també estan estipulats per llei: patir pobresa o estar en risc de patir-la, tenir manca de recursos socioculturals a la família, ser nouvingut a Catalunya, haver-se incorporat tard al sistema educatiu per manca de competència lingüística o tenir un risc d'abandonament escolar alt.

"Totes aquestes dades s'han d'agafar amb cautela, ja que un mateix alumne pot ser NESE A i NESE B a la vegada. A més, dintre d'una mateixa categoria torna a haver-hi diferències", insisteix Segurola. En aquest sentit, segons les anàlisis de la Bofill, a les escoles catalanes hi ha fins a un 36% d'alumnes amb necessitats educatives de suport i un 29% en risc de pobresa.

Com es detecten?

El circuit per detectar si un alumne necessita suport educatiu té una doble via: l'administrativa, que depèn, sobretot, del decret d'admissió aprovat l'any 2021, i la personal, que està basada sobretot en l'observació dels docents i les famílies i l'anàlisi dels EAP, els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica que donen suport a escoles i instituts.

La primera via serveix sobretot per detectar les famílies que tenen situacions desafavorides. Quan un alumne es preinscriu a l'escola, si la seva família considera que és NESE B, ho pot fer constar a la sol·licitud. Si no ho fa, l'administració –concretament les unitats de detecció formades per Inspecció Educativa, Ajuntament, Educació i Serveis Socials– també analitza si és una família amb problemes socioeconòmics o socioculturals. A més, si l'alumne arriba per matrícula viva (amb el curs començat com fan cada mes 9.000 nous estudiants) o no s'ha detectat la seva situació abans i els docents veuen indicis, l'EAP valorarà el seu cas i farà un informe detallant-ne les casuístiques.

Tothom té ajudes?

Ara bé, que un alumne sigui considerat NESE, no implica directament que rebi un suport o una ajuda econòmica. De fet, com que a la categoria NESE B hi ha tant alumnes en risc de pobresa com alumnes amb dificultats socioculturals, moltes vegades s'arriba a la conclusió que tots els alumnes nouvinguts reben suport econòmic, però el procés no és automàtic.

Després de ser categoritzat com a NESE, els equips d'assessorament psicopedagògic fan un informe que indica quines accions de suport necessiten els alumnes. Per exemple, per rebre la motxilla escolar –la dotació econòmica que s'envia als centres educatius perquè un alumne tingui cobertes totes les despeses del curs com les excursions, les colònies, la bata o l'uniforme–, caldrà que el treballador social de l'EAP indiqui que l'alumne necessita aquest recurs basant-se en dades com per exemple si la seva família es beneficia de la renda garantida o d'ajuts al lloguer, si han estat sota el radar de Serveis Socials els darrers 24 mesos o si fa menys de dos anys que han arribat de "països en vies de desenvolupament", entre d'altres.

En canvi, si es detecta que hi ha un problema de llengua o d'integració, l'educador o el logopeda de l'EAP pot demanar que l'estudiant accedeixi a una aula d'acollida o rebi el suport d'una vetlladora si pateix alguna discapacitat física o trastorns intel·lectuals. A més, també es pot donar la situació que un mateix alumne necessiti més d'un suport.

És un bon sistema?

Tan Segurola com la directora de l'AFFAC (l'associació que agrupa la majoria d'AFAs de Catalunya), Lidón Gasull, valoren molt positivament l'augment de detecció de vulnerabilitat que té el sistema català. De fet, algunes comunitats l'estan agafant de referència, com ara el País Basc. "És una política amb majúscules que s'ha fet amb molta valentia i que és molt contracultural, però que encara té mancances", admet l'experta en segregació escolar.

Gasull coincideix que "el sistema està tenint voluntat de poder detectar alumnes vulnerables i d'ajudar-los, però el circuit és opac". De fet, la directora de l'AFFAC admet que a dins dels centres aquesta opacitat acaba estigmatitzant algunes famílies: "En lloc de crear mesures estructurals que garanteixin l'escolarització gratuïta per a tothom, s'acaba etiquetant els alumnes com a alumnes motxilla i es propicia confrontacions entre famílies per falta d'informació". Gasull insisteix que l'escola catalana té un problema de pobresa infantil que cal abordar.

Finalment, Segurola posa sobre la taula dos punts negatius més. Per una banda, l'import de la motxilla escolar està per sota del cost real de les despeses educatives –els centres públics reben actualment 384 euros per alumne, quan la previsió inicial va ser de 641 i el càlcul d'aquestes despeses es basa en barems de l'any 2019–. D'altra banda, l'experta en segregació escolar adverteix que hi ha alumnes que, pel curs en què estan, encara no reben motxilla escolar tot i necessitar-la. "Els recursos s'han anat ampliant des del curs 2022/23, quan es va aplicar aquest sistema per primer cop, però la mesura encara no arriba als alumnes de 2n, 3r, 4t, 5è i 6è de primària", lamenta l'experta.