En un moment en què el comerç local lluita per mantenir-se viu davant la pressió de les grans plataformes digitals i els canvis d’hàbits de consum, la innovació s’ha convertit en una necessitat més que en una opció. En aquest context, iniciatives com el Komerz que ha projectat la Cambra de Comerç de Girona el 15 de novembre emergeixen com una alenada d’aire fresc per a un sector que busca reinventar-se.

El comerç de proximitat de Barcelona s'està convertint en l'excepció a la regla: la proliferació de les grans cadenes i la massificació turística estan arraconant aquest tipus de locals. A més, l'elevat preu dels lloguers en zones tensionades dificulta que es puguin tirar endavant negocis particulars o amb pocs socis si no es compta amb algun ajut econòmic. Un despatx d’advocats a peu de carrer, una tapisseria com les de tota la vida o una botiga que aposta pel disseny barceloní són alguns dels serveis que han hagut de fer-se un lloc davant les dificultats i el cost que suposa obrir una botiga física a la capital catalana. Molt sovint, mitjançant iniciatives dissenyades per donar una empenta a projectes que vulguin contribuir a diversificar l'economia local.

El maig de l’any passat, durant Temps de Flors, la pintoresca pujada de Sant Domènec de Girona es va despertar plena de creus de cementiri simbòlicament plantades amb noms de comerços locals de la ciutat. Era una acció de protesta de la Plataforma pel Decreixement Turístic en contra de l’obertura d’un gran temple ciclista en el magnífic Teatre Odeon, que inaugurarà el mes vinent, completament rehabilitat. Enmig de les creus, hi havia el nom de Cal Rei, una emblemàtica botiga centenària gironina d’objectes per a la llar i mobiliari, que va tancar les portes la primavera del 2022.

Vaig ser al tall de Gurb, de la pagesia, durant tot el dia, gràcies a aquest diari, que m’hi va enviar. Per aquesta causa he pogut parlar amb ramaderes, pagesos, tractoristes, advocats, veterinàries... Escoltant, allà a la carretera, vaig entendre moltes coses. De tots els eslògans que hi havia als tractors, el més evident, per lògic, era “el cistell de la compra, la teva arma”. 

M’agrada anar a restaurants per veure dinar la gent sola. Barcelona deu ser una de les ciutats on hi ha més persones que mengen com escuradents drets, orfes en una taula. Aquests locals, sobretot de l’Eixample, on encara com paracaigudistes puntuals aterren aquests éssers que semblen venir d’una Barcelona antiga: a voltes del fum d’una revolució industrial, d’altres de les ulleres d’ombra franquista, però també d’una permanent copa de cava de Jocs del 92. Tots tristos.

Cada divendres al vespre, al meu poble d’un sol carrer, sentim un clàxon que sona repetidament des de la carretera comarcal: ens avisa perquè anem baixant. És en Quim, que passa amb el seu camionet refrigerat, ple de gel, per vendre peix fresc. Obre una finestra grossa d’un dels laterals del camió i ja tenim la paradeta muntada. És un moment de trobada amb els veïns, que quan és estiu és molt distès i quan és hivern —i ja és de nit— té un cert aire de comicitat. Pel fred que surt del camió, que se suma al del carrer, perquè tothom duu una combinació de roba d’estar per casa i peces d’abric i per la fila que fa en Quim, que és el més damnificat per “la fred” i ha d’anar tot encaputxat. En altres pobles de Vilademuls, els que tenen més de cent habitants, la trobada veïnal es converteix en una petita congregació, que de vegades agafa un caire quasi festiu: és el moment de saludar a tothom i fer-la petar.

Al costat de la plaça Reial, enmig del barri Gòtic i envoltada de botigues de carcasses, comerços de cànnabis i locals de souvenirs, reneix l'herboristeria més antiga de Catalunya: l'Herboristeria del Rei. Fundat el 1818 i ubicat al carrer del Vidre número 1, aquest establiment va ser proveïdor de la casa reial el 1857 i al llarg de la seva història hi van passar personatges de renom, com Salvador Dalí, que n'era client.

Els mercats municipals han sigut un eix econòmic històric a les ciutats catalanes, un punt no només de comerç sinó també de trobada i un centre de relacions socials. Aquests espais, però, han anat perdent força al llarg dels anys amb l'aparició dels grans supermercats, que els han guanyat una bona part del terreny. Ara un estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya sobre els hàbits de consum als mercats municipals ha conclòs que només una de cada quatre llars catalanes compra habitualment en mercats municipals. A Catalunya actualment hi ha 167 mercats, que generen uns 12.000 llocs de treball, segons s'explica a l'estudi.

Llegeixo que una cadena de botigues que té centres a Bèlgica i a Holanda ha pres una iniciativa per combatre la solitud dels clients que ho necessitin. Tenen previst obrir dues-centes “caixes lentes”, on el client podrà xerrar sense pressa amb el caixer mentre paga la compra. 

Buy books online. Support local bookstores. Aquest és el lema de la botiga de llibres digital Bookshop.org: compra online i dona suport a les llibreries de proximitat. Aquest dilema que tanta gent ha viscut des del primer confinament –i que majoritàriament s’acaba recorrent al gegant de l’e-commerce Amazon– és el que vol capgirar Bookshop.org. Aquest dilluns neix a l’Estat, amb seu a Barcelona, la versió catalana i castellana de la plataforma, amb un catàleg de 350.000 llibres en estoc i 200 llibreries independents adherides al projecte, 60 de les quals són catalanes. L’objectiu és arribar a 500, el 50% del total. 

L'Ajuntament de la Pobla de Segur invertirà 30.000 euros, mitjançant dues actuacions de dinamització comercial, per fomentar el comerç local durant les compres de Nadal i ajudar a pal·liar els efectes econòmics provocats per la crisi sanitària. Sota el lema "Compra a la Pobla, hi guanyem tots", l'Ajuntament injectarà 18.095 euros, repartits proporcionalment entre tots els comerços, bars, restaurants, perruqueries i centres de salut i estètica. Els establiments participants rebran un talonari amb 100 butlletes en premis ocults que repartiran entre tots els clients que facin compres per un valor superior al que cada negoci estableixi. Les butlletes amaguen descomptes per un valor de 5, 10 i 15 euros, a bescanviar en una propera compra al mateix establiment.

Aquesta setmana ha arrencat la campanya Cadena de Valors al Pallars Jussà. La proposta, que neix de la cooperació entre el sector públic i el sector privat, vol reivindicar el consum de proximitat com una eina per garantir la supervivència de moltes petites empreses i el manteniment dels valors que hi estan enllaçats. Cadena de Valors s'ha programat com a continuïtat de les accions iniciades durant el confinament, com ara #emquedoacasaimenjolocal // #emquedoacasaicomprolocal , que van facilitar la posada en marxa de la plataforma de venda online a la web www.delpallarsacasa.cat i ofertes i lots a diferents comerços de la comarca.