Comença una setmana important perquè demà es votarà al Congrés la llei d’amnistia. Però es votarà contra mig Espanya, que no la vol, representada per uns jutges que més que de poder judicial estan fent d'exèrcit. Han decidit que salvaran Espanya d’una derrota. Allò que històricament han fet els militars, ara ho fa la justícia. Mirin el que ha passat aquest matí mateix.

Va ser a la corrida de toros organitzada per l'Associació de periodistes de Madrid quan José Luís Martínez-Almeida i Teresa Urquijo van decidir fer la seva primera aparició com a parella, fa tot just set mesos. De la imatge, d'un simbolisme premeditat, va néixer un gran fervor popular per la relació entre l'alcalde de Madrid i la Teresa Urquijo, que ha estat alimentat per la premsa més conservadora. Ara, en el camí de la parella per continuar fent passos per consolidar la seva relació, Almeida i Urquijo han anunciat la data i el lloc de la celebració del seu casament.

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha desembarcat avui a Barcelona i no precisament per tirar floretes a la capital catalana. El dirigent dels populars ha tornat a encendre la polèmica quan ha insistit que Màlaga és l'autèntica capital del Mediterrani. Abans de les eleccions municipals, el dirigent popular va opinar que la ciutat andalusa havia desbancat Barcelona com la capital del Mediterrani arran del “procés de decadència” fruit del Procés i del govern d'Ada Colau. Avui no ha matisat aquella afirmació en una visita a la Boqueria. "Màlaga viu una època de puixança que la situa com la gran referent del Mediterrani", ha reblat.

Diumenge passat, en jornada electoral, va resultar que jo era a Madrid. Al vespre, quan va estar clar que el Partit Popular guanyava, me’n vaig anar caminant fins a Génova, 13. El PP tornava a guanyar l’alcaldia de la ciutat, treia majoria absoluta a la Comunitat de Madrid i, en “l’ara tu, ara jo” de tota la vida, ja es veia al govern de l’Estat. Com van dir i repetir els líders després, al balcó: “Lo que sucede en Madrid resuena en España!”

El maig del 2019 Isabel Díaz Ayuso era gairebé una desconeguda, una cara nova triada pel llavors líder del PP, Pablo Casado, que va obtenir el pitjor resultat de la història del PP a Madrid. El seu ascens ha estat meteòric, fins al punt que quatre anys després ha aconseguit la seva primera majoria absoluta amb 71 escons i deixa Vox en fora de joc a la Comunitat de Madrid. La candidata del PP va arrasar encara amb més força que fa dos anys, quan es va quedar a quatre escons de la majoria absoluta, i aquesta vegada tornarà a governar, però en solitari. El PP també es va imposar a l’Ajuntament de Madrid, on José Luis Martínez-Almeida va arribar als 29 regidors que marquen la majoria absoluta. En total, els populars van guanyar amb claredat al PSOE en tot el mapa municipal i van aconseguir 1046 regidors davant dels 602 dels socialistes, segons les dades publicades al tancament d’aquesta edició.

Tothom dona per fet que Isabel Díaz Ayuso serà una de les grans guanyadores de la nit del 28-M, però en realitat això no està tan clar. La raó és que la presidenta madrilenya es presenta amb un objectiu molt clar, que és aconseguir la majoria absoluta, i pràcticament cap enquesta dona aquest resultat. Ayuso necessita aquesta majoria absoluta com l'aire que respira per equiparar-se a l'altre gran baró del PP, l'andalús Juanma Moreno Bonilla, i per postular-se com a alternativa a Núñez Feijóo si aquest no aconsegueix els resultats esperats. La por del seu cercle de confiança és que passi just el contrari: que el PP tregui un bon resultat global, arrabassant places importants com el País Valencià als socialistes, i que ella es quedi a les portes de la majoria absoluta i amb l'obligació de pactar amb Rocío Monasterio.

La decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de trencar relacions amb Israel i suspendre l'agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv ha suscitat, com es podia esperar, reaccions antagòniques a Israel i Palestina i, de retruc, un moviment reactiu a Madrid. L'alcalde, el popular José Luis Martínez-Almeida, ha anunciat que oferirà per carta al seu homòleg de Tel-Aviv, Ron Juldai, que les dues capitals s'agermanin, en un exercici –ha subratllat– d'estar "al costat correcte" i reforçar les "relacions amb una democràcia i un estat de dret com Israel".

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, reivindicava dimarts el general franquista José Millán-Astray (la Corunya, 1879 - Madrid, 1954) en un homenatge a la Legió que el govern espanyol estudia si vulnera la llei de memòria democràtica. Millán-Astray va estudiar dret perquè el seu pare, que era advocat, el va obligar, però ell volia ser militar, cosa que no va trigar a aconseguir. Amb 15 anys va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i només dos anys més tard ja era tinent segon. Va deixar els estudis per anar de voluntari a un batalló a les Filipines, on va rebre, pel seu valor, una de les més grans distincions militars.

El govern espanyol està estudiant si l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha vulnerat la llei de memòria democràtica quan aquest dimarts va reivindicar durant la inauguració d'un monument dedicat a la Legió l'existència d'un carrer dedicat al seu fundador, és a dir, al que va ser també cap de propaganda del bàndol franquista revoltat contra la República, el general José Millán Astray. Almeida va dir durant l'acte que, si bé a Madrid no hi havia unitats de la Legió, sí que hi havia "reconeixements" a aquest cos militar i, en concret, va citar el carrer dedicat a Millán Astray.

La policia municipal de Madrid fa mesos que arrossega polèmiques internes que posen en dubte la professionalitat del cos. L'últim episodi va ser fa dues setmanes, quan l'alcalde de la ciutat, José Luis Martínez Almeida, va posposar fins a aquest dimecres passat, 2 de novembre, l'última prova que quedava en les oposicions d'inspectors del cos –la física–. Les proves fa temps que estan en el punt de mira a Madrid per presumpte frau d'alguns dels comandaments que formen part del tribunal. El mateix cos també va estar en el punt de mira fa tant sols unes setmanes, quan va retirar l'escolta a la regidora excarmenista Marta Higueras, que l'havia acompanyat durant l'últim any i mig per les amenaces que rebia. Higueras denuncia a l'ARA que la decisió no va estar fonamentada per cap informe, mentre que des del consistori argumenten la decisió pel fet que la regidora no és portaveu de grup.

El jutge Adolfo Carretero ha acordat la retirada del passaport als comissionistes del cas de les mascaretes de l'Ajuntament de Madrid, Luis Medina i Alberto Luceño, després de la seva compareixença aquest dilluns als jutjats de la plaça de Castilla de Madrid. Els empresaris estaven citats a declarar i ho han fet enmig d'una gran expectació mediàtica per l'escàndol generat. Entre tots dos haurien cobrat més de sis milions d'euros en comissions per diversos contractes amb el consistori madrileny per subministrar material sanitari en ple esclat de la pandèmia. A més, el magistrat ha acordat com a mesura cautelar que compareguin cada quinze dies, a petició de les acusacions populars exercides per Podem i Més Madrid. El PSOE només havia sol·licitat la retirada del passaport i la Fiscalia i l'Ajuntament de Madrid no els demanaven mesures cautelars.

L’última vegada que la premsa va captar una imatge pública de Luis Medina va ser fa una setmana sortint de casa seva, al luxós barri madrileny d’El Viso, amb pijama i bata per passejar el seu gos. Allà va confessar que no tenia preparada encara la declaració del dia 25 d’abril davant del jutge. El marquès de Villalba, fill de la icona de la moda Naty Abascal i de l’anterior duc de Feria, Rafael Medina, ja mort, hauria estafat, juntament amb l’empresari Alberto Luceño, l’Ajuntament de Madrid en la compra de material sanitari durant la primera onada de la pandèmia. La setmana passada, a El Confidencial, Medina deia que era “normal” haver-se embutxacat un milió d’euros per fer d’intermediari -amb aquests diners es va comprar un iot-. “A la Fiscalia, ja ho saps, són tots d’esquerres”, afegia a El Mundo. Nascut a Sevilla fa 41 anys, Medina va ser escolaritzat en un internat de Badajoz i després va estudiar al Regne Unit i als Estats Units. És un habitual de la premsa del cor, però no li ha anat gaire bé en el món dels negocis. Una de les empreses que va dirigir, Show Me That, un showroom de roba de diferents marques, li va portar problemes: va ser denunciat per l’empresa transportista Gescom per acumular un deute de més de 30.000 euros. La trajectòria de la seva mare el va endinsar en el món de la moda, on va exercir d’imatge de marques com Dolce&Gabbana, però amb els anys se n’ha desvinculat i ha tancat, per exemple, el seu compte d’Instagram, de 30.000 seguidors. Entre les taques negres de la seva família hi ha la condemna del seu pare per corrupció de menors i tràfic de drogues, per la qual va ingressar a la presó. Però també la carrera falangista del seu avi, que va capitanejar una de les unitats que es va dedicar a matar rojos a Huelva i Sevilla, tal com recollia aquesta setmana Eldiario.es.

Comencen a fer aigües els intents de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, de desvincular-se dels comissionistes que es van embutxacar fins a sis milions d'euros per comprar mascaretes, guants i tests durant la primera onada de la pandèmia a la capital espanyola. Els missatges que es van intercanviar la responsable de l'àrea d'Hisenda i Personal de l'Ajuntament de Madrid, Elena Collado, i l'empresari Alberto Luceño, per tancar la compra del material sanitari revelen la trucada que Almeida hauria fet a l'altre comissionista, Luis Medina, el 26 de març. "Ja m'ha dit el Luis [Medina] que li va trucar l'Almeida", va dir Luceño a Collado en un missatge de WhatsApp mentre tancaven els contractes del material sanitari. "Doncs he estat cinc hores amb un material requisat i no me n'he assabentat", li va respondre Collado, evidenciant que no tenia coneixement de la trucada.

Després d’admetre la querella de la Fiscalia Anticorrupció contra Luis Medina Abascal i Alberto Javier Luceño, que s’haurien embutxacat més de sis milions d’euros per comprar material sanitari per a l’Ajuntament de Madrid, el jutge ha decidit fer cas també de la petició del ministeri públic i embargar els béns d’aquests dos empresaris, tal com ha avançat aquest divendres El País i ha confirmat l’agència Efe. L’objectiu és assegurar que es recuperin tots els diners que haurien estafat Medina i Luceño.

La compra de mascaretes i material sanitari a Madrid durant la pandèmia amenaça amb convertir-se en el primer gran problema que haurà d'afrontar el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. El jutjat d'instrucció número 47 de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada ahir per la Fiscalia Anticorrupció contra dos comissionistes que presumptament van estafar l'Ajuntament de Madrid, un cas que se suma a la investigació oberta sobre el germà de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz-Ayuso. Una cosa uneix els dos casos: unes comissions molt sucoses en un moment especialment dramàtic per a Espanya.

L’any 2019, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida van seguir el mateix patró per arribar a governar la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid: un pacte amb Cs i el suport extern de Vox. Des de llavors, però, els seus camins s’han bifurcat i ara cadascú encarna dos models diferents de gestió al PP. La prova més evident han sigut els últims pressupostos: mentre que Ayuso els ha tirat endavant amb el fidel suport de Vox, Almeida ha hagut de buscar una alternativa -la de tres dels regidors díscols de Més Madrid- després del cop de porta del grup d’extrema dreta. El pragmatisme de l’alcalde és, de fet, el que diferencia en bona part la seva gestió de la de la presidenta madrilenya, que s’ha dedicat a marcar el seu perfil més polític.

De visita a Barcelona, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, només interromp la presentació elogiosa del president del Círculo Ecuestre, Antonio Delgado, quan explica que és solter però té 17 nebots. "Recalca que soc solter, a veure si...", diu Almeida. "Aquí hi ha moltes noies guapes", contesta servicial Delgado. Però Almeida no ha vingut a Barcelona a buscar l'amor, malgrat que a jutjar pels aplaudiments dels assistents, més d'un queda atrapat pel discurs de l'alcalde madrileny i no li importaria canviar-lo per la seva alcaldessa actual.

La batalla per Madrid no ha fet més que començar, i va per llarg. Primer va ser el seu entorn, però la setmana passada ja va ser la mateixa Isabel Díaz Ayuso qui va verbalitzar la seva intenció de liderar el partit a la Comunitat per "tornar a la normalitat" el PP. La "normalitat", per a Ayuso, és que qui presideix una comunitat sigui també qui lidera el partit en aquest territori. Però a la direcció popular incomoda aquesta predisposició d'Ayuso, perquè suposa dividir el partit en dos: entre els partidaris de la presidenta de la Comunitat de Madrid i els de l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida. Però encara molesta més que siguin exdirigents del partit els que s'hi posin pel mig. Com ho ha fet aquest dilluns l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, que ha mostrat el seu suport a Ayuso i ha carregat contra els partidaris d'Almeida, però també contra l'actual direcció popular.

La victòria sense pal·liatius d'Isabel Díaz Ayuso el 4-M no només va servir per consolidar-la a la presidència de la Comunitat de Madrid, sinó que la va impulsar com a aspirant a tot dins del mateix PP. Les eleccions van ser al maig, però fins la setmana passada fonts del seu entorn no van confirmar que Ayuso tenia intenció de presentar-se al congrés per presidir el partit a Madrid. La cúpula estatal, però, va eludir donar suport a les intencions de la presidenta madrilenya –tot i que mesos abans ho havia fet el secretari general del PP, Teodoro García Egea–. Una manera d'evitar que l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida, quedés fora de joc, però també d'intentar refredar l'auge d'Ayuso i frenar la creació d'un contrapoder al president del PP, Pablo Casado, que posés en qüestió el seu lideratge a dos anys de les eleccions generals.

El Suprem ha decidit deixar sense efectes la zona de baixes emissions i pas restringit de vehicles al centre de Madrid ideada per l'anterior alcaldessa de la capital espanyola, Manuela Carmena. Tot i que des de la seva entrada en vigor el 2018 s'ha provat que redueix la contaminació a tota la zona coneguda com a Madrid Central, l'alt tribunal considera que això no té "prou transcendència" per mantenir el projecte.