El futur de l'escola rural de Palau de Santa Eulàlia, un petit poble de l’Alt Empordà de poc més de 120 habitants, a la llera del riu Fluvià, ha generat un terrabastall. Amb prou feines cinc anys després d’inaugurar el seu projecte educatiu, l’Ajuntament ha optat per clausurar-lo, una decisió poc freqüent. De fet, al departament d'Educació no li consta un tancament tan precoç. Actualment l’escola té divuit alumnes, repartits en tres petits grups de llar d'infants, educació infantil i cicle mitjà, que provenen del municipi i també de pobles veïns molt petits i sense escola, com Siurana. L’espai i la competència del manteniment, al tractar-se d’una escola rural, és de l'Ajuntament, així que el departament no té ni veu ni vot en la petició de clausura tramesa pel consistori local. L’Ajuntament, que ha canviat de color polític respecte de l’antic govern municipal que va inaugurar el centre, defensa que la clausura és necessària perquè el consistori no pot fer front a les despeses que ocasiona el centre. Les famílies, en canvi, reivindiquen que es tracta d'un servei clau per evitar el despoblament i per enfortir els lligams dels veïns amb el municipi.

Trossos de ceps, troncs, gronxadors fets de fusta, un galliner, les fulles d'unes pastanagues amagades sota terra que s'intueixen que seran grosses i, la joia de la corona, una casa ibera d'uns 5 metres quadrats construïda amb els materials que utilitzaven a l'època, fang i palla, i que els alumnes van trigar dos anys a fer. Són alguns dels espais que hi ha al pati de l'escola rural Sant Jordi de Sant Pau d'Ordal. El centre, situat a l'Alt Penedès, compta ja amb 111 alumnes i 15 docents i ha estat reconegut aquest curs amb un dels premis Baldiri Reixac, que impulsa la Fundació Carulla, per al seu projecte educatiu batejat amb el nom de Tresor.

Fins al curs 2016-2017, totes les famílies que volien portar els seus fills a una escola bressol a Barcelona havien de pagar 289 euros per infant al mes. És cert que hi havia bonificacions del 80%, el 60% o el 30% a les rendes més baixes, però el govern d'Ada Colau va decidir donar un tomb a l'accés a les llars d'infants i fer-lo més equitatiu. La via per fer-ho va ser implantar un model de tarifació social i establir un ventall de 10 nivells de preu, que anaven dels 50 euros al mes fins a un màxim de 395, segons la renda familiar, de manera que el 62% de les famílies van passar a pagar menys i un 27%, més. L'impacte d'aquesta decisió ha canviat la composició de les famílies usuàries de la xarxa d'escoles bressol municipals: la presència de famílies amb rendes per sota del llindar de la pobresa (menys de 14.000 euros anuals amb dos fills) ha crescut un 19%, cosa que s'ha compensat amb una baixada del nombre d'infants de famílies amb rendes superiors a 50.000 euros.

L’Escola Santa Margarida de Gósol (Berguedà) va començar el curs passat amb onze alumnes. Aquest any n’hi ha dinou, una consolidació important per a un centre que el 2015 va estar a punt de tancar per falta de demanda. A la mateixa comarca, a uns 50 km de distància, les escoles de Vilada i Borredà -Zona Escola Rural (ZER) Berguedà Centre- han tingut sis alumnes nous. El mateix fenomen ha passat a la ZER l’Aglà, formada per tres centres dels pobles del Molar, la Vilella Baixa i Gratallops, a la comarca del Priorat, i que ha vist créixer l’alumnat amb cinc infants. O a la ZER Montgrí, al Baix Empordà, que té sis alumnes nous. També s’ha incrementat l’alumnat de l’Escola Portella Blanca de Lles de Cerdanya i la dels Ventets de Collsuspina, al Moianès, amb dues noves incorporacions.