Al carrer Gran de Sant Andreu, 147, de Barcelona s’hi executa la mateixa activitat comercial des del 1897. No sé si queden gaires locals comercials a la ciutat que puguin exhibir aquesta dada i fer-ne bandera com a exercici de supervivència i servei cívic i social. Sí, la família Puig és la propietària de la Cansaladeria Puig des del 1957, però abans, més de mig segle, de la salsitxeria d’Emili Bové.

–“Audenis, el pianista diu que el piano està desafinat i que així no pot fer el concert”.

A mesura que les preocupacions sobre la sostenibilitat augmenten, la manera com ens alimentarem en el futur es manté com una qüestió que exigeix una reflexió profunda i urgent. Quin paper tindran els productes locals en aquest nou model alimentari? Quins canvis haurem de fer per garantir un sistema més eficient, sostenible i competitiu? Aquestes preguntes han centrat la jornada tècnica Els reptes de les xarxes de distribució agroalimentària per una logística sostenible, un acte del que el diari ARA és un dels mitjans col·laboradors i que ha servit per posar en relleu la necessitat de repensar el model de comercialització dels productes locals.

Un client que s'endú tomàquets de la Tordera. Un altre, hortalisses cultivades al Parc Agrari del Baix Llobregat i al Camp de Tarragona. És molt habitual veure aquests productes als cistells dels compradors que surten dels supermercats de Caprabo. La proximitat és un dels valors troncals de l'ADN de la cadena catalana. Justament aquest 2024 fa deu anys que van idear el Programa de Proximitat per Comarques, a través del qual dona entrada a petits productors i cooperatives agràries.

Ja a ningú li estranya veure repartidors d'Amazon circular per poblacions de tot just cinc-cents habitants, lliurant un paquet que conté tal vegada unes pinces d'estendre que valen dos euros, un diumenge a les dues de la tarda. I, igual que ens estem habituant a això, ens continuem preguntant com és possible. Com es paga a un transportista el cost del vehicle, el combustible i tota la resta en lliuraments de paquets que amb prou feines generen uns cèntims de marge?

La peixateria és aquell indret desconegut, especialment per als joves, quan ens disposem a visitar el mercat del barri per comprar aliments frescos i de proximitat. De vegades sembla que faci por enfrontar-se a la casa del peix i, atemorits, passem de llarg quan veiem la parada. És habitual i sovint passa pel desconeixement: tenim molt clar com funciona i es cuina la carn, però no sempre es té la mateixa seguretat amb el peix, concebut com un aliment més complicat de manipular i fins i tot incòmode de menjar a causa de les espines. Cras error: el peix és facilíssim de cuinar, extraordinari en el gust i representa una de les grans potes de la dieta mediterrània. Així que el millor que podeu fer és llegir aquesta guia d'introducció a la peixateria, on podeu anar setmanalment, sobretot si es tracta d'una parada de confiança al barri que us aconselli sobre quin peix triar, com cuinar-lo i quina és la millor època de l'any per a cada espècie.

Amb el lema "T'ho recomanem de tot cor", els paradistes de nou mercats de les comarques gironines animaran els seus clients a adquirir productes saludables, de temporada i de proximitat, com un acte de responsabilitat que afavoreix un estil de vida sostenible i beneficia tant la salut i la seguretat de les persones com el futur de les noves generacions i la sostenibilitat del planeta. Els productes recomanats es marcaran amb un distintiu i els clients que els comprin entraran en un sorteig en què podran guanyar un lot de productes de proximitat. 

“Un cop superada la crisi sanitària, haurem de recompondre el nostre país per sortir de la crisi econòmica, social i emocional”, “Els reptes que haurà d’afrontar el pròxim Govern són enormes”. Són dues frases extretes de dos articles publicats en aquesta secció de l’ARA en els últims dies i que crec que reflecteixen una idea molt estesa: que les decisions que hem de prendre ara seran decisives.

Quan es tracta de brindar amb bombolles, obrim un cava o algun altre escumós fet de raïm. Ara bé, tenim més opcions al nostre abast. La sidra és una beguda poc usual a Catalunya, però mira d'obrir-se camí amb un grapat de productors que n'elaboren aquí mateix. S'obté de la poma i té un contingut alcohòlic baix (similar al de moltes cerveses). A diferència de l'elaborada en indrets del nord peninsular, com el País Basc o Astúries, la sidra catalana no s'ha d'abocar al got des d'una altura considerable ni beure-la d'una glopada per apreciar-ne bé els gustos. Això significa que es pot prendre tranquil·lament a taula i pot acompanyar tot un àpat.