24/02/2021

Un any de pandèmia, un any de solidaritat

4 min
Personal sanitari a l'Institut Guttman de Badalona, que ha reconvertit part dels seus espais en hospital de pacients covid derivats de Can Ruti.
Disponible en:

25 de febrer del 2020. Alba Vergés: “Soc al tren anant cap a Madrid al Consejo Interterritorial, un reunió que es fa periòdicament entre els consellers de Salut. Aquest cop l’ordre del dia està centrat en la nova variant del coronavirus, de la qual sabem ben poca cosa. Em sona el telèfon. És el secretari de Salut Pública, Joan Guix. Em confirma que tenim el primer cas a Catalunya. La notícia salta poc després a la premsa i un eixam de periodistes m’espera a Madrid”. Pere Aragonès: “És dimarts, dia de Govern, i soc a Palau. La consellera Vergés m’informa amb un missatge que s’ha confirmat un primer cas a Catalunya. Ella està anant cap a Madrid. De seguida tot l’equip s’activa i comencen les primeres reunions. Ens preocupa l’estat de la pacient i les mesures a prendre. Són ja quarts de vuit del vespre, continuem reunits amb l’equip de Salut. Sé que la sanitat catalana està ben preparada, però em neguiteja la incertesa i el desconeixement del virus”.

Ningú es podia imaginar que aquell 25 de febrer seria l’inici d’un any duríssim per a les vides de la nostra ciutadania. L’inici d’una epidèmia mundial que no havíem vist des de feia cent anys (l’últim referent que tenim al cap és el de la grip espanyola) i que ja ha deixat més de 20.000 persones mortes a Catalunya. Un any en què moltes famílies han patit i continuen patint per culpa de la crisi sanitària, social, econòmica i emocional. Un any en què tot el Sistema de Salut de Catalunya s’ha girat com un mitjó i els seus professionals han fet un esforç ingent i impagable. Un any en què els hospitals i els CAPs s’han hagut d’adaptar a mil i unes circumstàncies i s’ha creat una gran estructura de seguiment de casos i contactes. Un any en què s’han habilitat centres mèdics en pavellons o pistes d’atletisme; s’han construït quatre grans hospitals satèl·lit en només quatre mesos (uns hospitals que són a anys llum del Zendal de Madrid); s’han fet gairebé 7 milions de proves PCR i tests d’antígens; s’han convertit centres cívics o teatres en punts de vacunació, etcètera.

La gestió d’aquesta crisi –o, més ben dit, de les quatre crisis abans esmentades– no ha estat gens fàcil i tots els governs hem comès errors. Realment ens enfrontàvem a una cosa desconeguda amb mitjans limitats i condicionats, tant per un sistema de salut infrafinançat per l’estat espanyol i que es començava a recuperar de les retallades, com per les limitacions pròpies de no ser un estat independent. Però un clar exemple d’allò que no tornaríem a fer són les escoles. A la primera onada tots els experts coincidien que els centres escolars podien ser propagadors del virus (com passa amb la grip) i es van tancar de seguida. Més tard, però, diversos estudis científics van comprovar que no era així i es va corregir aquesta disfunció. Les escoles són un bé essencial de la comunitat que hem de preservar. La seva funció social és inqüestionable.

Aquest any hem pogut superar tres onades sobretot gràcies a l’esforç dels nostres ciutadans. Són ells, sou vosaltres, els qui realment heu portat a l'esquena el pes de la pandèmia, juntament amb uns professionals sanitaris que s’hi han deixat la pell. En una societat com la nostra no és gens fàcil reduir les trobades amb amics, companys de feina o familiars. I la immensa majoria ho heu fet i heu complert les recomanacions. Tots hem entès que el covid-19 també és la pandèmia de la solidaritat. Perquè si jo evito contagis, també ajudo el meu amic, veí o familiar.

Ara estem entrant en una nova fase, la de la vacunació. Necessitem que arribin més vacunes i més ràpidament per immunitzar la nostra població. És inconcebible que hi hagi tants retards en el subministrament i que cada setmana s’hagi de canviar d'estratègia. Però el govern de la Generalitat ho té clar: les vacunes han de ser al braç i no a la nevera, i en això treballem dia dia. A Catalunya estem preparats, però de moment l’exministre Illa no ha complert. El govern espanyol només s’havia d’encarregar de subministrar vacunes i malauradament arriben en comptagotes. És la seva responsabilitat i l’han de complir. I exigir on calgui les vacunes. Que facin la seva feina i no s’amaguin darrere les banderes, com aquella que van col·locar a les primeres caixes de vacunes que van arribar.

És cert que la vacunació suposa la llum al final del túnel, però un cop superem la crisi sanitària haurem de recompondre el nostre país per sortir de la crisi econòmica, social i emocional. I aquí és on necessitem l’ajuda de tots els sectors. Catalunya ha estat capaç de superar, com a país, moltes adversitats al llarg de la seva història, i aquest cop no serà una excepció. Estem convençuts que ens en sortirem i ho farem sense deixar ningú enrere. El nou lideratge del Govern és una responsabilitat i alhora una oportunitat. Estarem a l’alçada de la ciutadania.

Pere Aragonès és vicepresident del govern de la Generalitat

Alba Vergés és consellera de Salut del govern de la Generalitat

stats