Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Desenvolupades en un temps rècord, les vacunes per al SARS-CoV-2 van canviar el curs de la pandèmia de la covid, que assolava el món fa cinc anys. Només durant el primer any que es van administrar van evitar 14,4 milions de morts en 185 països i regions, segons un estudi de l’Imperial College de Londres publicat a The Lancet. A aquesta dada s'hi sumava un altre treball posterior de l’OMS que estimava que aquests fàrmacs profilàctics havien previngut la meitat de les hospitalitzacions per covid a Europa, així com el 50% dels casos greus de la malaltia i defuncions.

Pot acabar sent una formidable batalla legal. Moderna, la companyia biotecnològica nord-americana darrere d'una de les dues vacunes de primera generació més exitoses contra el covid-19, ha presentat aquest divendres, davant d'un tribunal de l'estat de Massachussets, als Estats Units, i davant de la cort regional de Dusseldorf, a Alemanya, una demanda contra el gegant nord-americà Pfizer, i la també biotecnològica alemanya BioNTech, per presumpta violació de la patent de la seva tecnologia d'ARN missatger, fonamental en el desenvolupament de la vacuna, la Spikevax, en el primer cas, i la Comirnaty en el segon. Moderna argumenta danys monetaris indeterminats.

Quan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

Les criatures de 5 a 11 anys ja poden començar a ser vacunades contra el coronavirus. L'Agència Europea de Medicaments ha donat llum verda aquest dijous a la vacuna de Pfizer/BioNTech per a aquesta franja d'edat després que comencés a avaluar les dades aportades per la farmacèutica el 18 d'octubre. Fins ara només estava autoritzada per als més grans de 12 anys, però als Estats Units ja fa un mes que s'administra als infants i Israel ha començat a fer-ho aquesta setmana.

La carrera entre els països rics per aconseguir vacunes no només els ha perjudicat econòmicament sinó que, de retruc, també ha impactat molt negativament en els països amb molts menys recursos. L'efecte és doblement catastròfic –econòmic i sanitari– i, en termes generals, suposa "haver multiplicat per cinc" el preu de la immunització global que, en el millor dels casos, no s'aconseguirà abans del 2023, entre altres raons, pel monopoli sobre les patents que s'ha volgut preservar per part de les potències occidentals en fors com l'Organització Mundial del Comerç, tot i les demandes d'estats com l'Índia i Sud-àfrica per alliberar-les. De fet, aquesta mateixa setmana, Alemanya, el Regne Unit i gairebé tota la Unió Europea en bloc –amb l'excepció de França– s'hi han tornat a manifestat en contra.

La campanya de vacunació mundial contra el covid-19 també beneficia les responsables de les vacunes. Pfizer ha obtingut uns guanys nets de 10.440 milions de dòlars (8.845 milions d'euros) durant el primer semestre del 2021, gràcies a la vacuna contra el virus que ha desenvolupat juntament amb l'alemanya BioNTech. D'aquesta manera, els beneficis de la farmacèutica nord-americana han augmentat un 53% en comparació als 6.843 milions de dòlars (5.796 milions d'euros) obtinguts durant el mateix període del 2020. Pel que fa als ingressos, han escalat fins als 33.559 milions de dòlars (28.428 milions d'euros), xifra que suposa un increment del 68%, segons ha anunciat l'empresa aquest dimecres en un comunicat.

Tres dies després que els Estats Units hagin aprovat l'administració de la vacuna de Pfizer/BioNTech per a nens de 12 a 15 anys, el país ha començat aquest dijous la primera campanya de vacunació massiva a tot el món d'aquest sector de població, que en aquest cas concret suposen al voltant de 17 milions de persones. El Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) va donar llum verda a nivell federal a la demanda de la farmacèutica, seguint l'autorització d'emergència emesa dilluns per l'Agència d'Aliments i Medicaments (FDA), el regulador nord-americà.

“Salt de gegant” en la campanya de vacunació a partir del mes de juny. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous que l’Estat rebrà una comanda rècord de vacunes de 13 milions de dosis només de Pfizer a partir del mes que ve. L’acceleració del ritme d’entregues es traduirà en l’enviament d’un milió de dosis més a la setmana, de manera que es passarà de les 1,7 milions de vacunes que es reben ara setmanalment a les 2,7 milions que s’esperen. “Amb aquests 13 milions de vacunes anem en línia recta cap a la immunitat de grup, és a dir, que 33 milions de compatriotes estiguin vacunats a mitjans d’agost”, ha assegurat un Sánchez eufòric.

L'agència responsable d'autoritzar l'ús de medicaments als Estats Units (FDA) ha aprovat aquest nit l'autorització d'emergència per a l'ús de la vacuna de Pfizer-BioNTech en adolescents de 12 a 15 anys. És la primera vacuna de covid-19 a la qual es dona llum verda per ser administrada en aquesta franja d'edat. "La llum al final del túnel avui es torna una mica més clara", ha dit en un comunicat el president nord-americà, Joe Biden, que ha celebrat que l'avanç de la vacunació "fa caure els casos, les hospitalitzacions i les morts".

Les autoritats sanitàries del Canadà han aprovat aquest dimecres l'ús de la vacuna de Pfizer/BioNTech en menors d'entre 12 i 15 anys, segons informa Reuters. Amb aquest pas, el país nord-americà es converteix en el primer del món a donar llum verda a la vacunació d'adolescents, una decisió que s'espera que els organismes reguladors dels Estats Units prenguin "molt aviat". Al març les companyies farmacèutiques ja van anunciar que la vacuna era segura i eficaç en adolescents de 12 anys i aquesta setmana l'Agència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès) ha anunciat que decidirà al juny si dona via lliure a la vacunació d'aquest grup.

Amb dues dosis de la vacuna de Pfizer no n'hi ha prou per immunitzar-se de per vida contra el covid-19. Uğur Şahin, cofundador del laboratori alemany BioNTech, que va desenvolupar aquest vaccí, ha confirmat aquest dimecres que, passats entre nou mesos i un any de la segona injecció, caldrà rebre'n una tercera per tal que el nivell de protecció que ofereix la vacuna no baixi més del compte. I, a partir de llavors, s'haurà de repetir l'operació cada dotze o divuit mesos.

Una única dosi de la vacuna contra el covid pot aturar la transmissió del virus fins a pràcticament el 50%. La dada prové d'un estudi, encara per revisar, fet públic aquest dimecres a la matinada pel Servei Públic de Salut d'Anglaterra (PHE, en les sigles en anglès).

Israel, que ja ha immunitzat amb les dues dosis de Pfizer el 54% de la població, ha eliminat aquest diumenge l'obligatorietat de portar mascareta als espais públics. També s'han reprès les classes presencials a la primària, sense grups bombolla. Els avenços cap a la normalitat contrasten amb la situació de la població palestina, amb un 4% de la població vacunada: aquest diumenge s'ha registrat un nou rècord de morts de covid-19 a la franja de Gaza.

La vacuna Pfizer/BioNTech és segura i eficaç en adolescents de 12 anys, segons han anunciat aquest dimecres les companyies farmacèutiques en un comunicat de premsa conjunt. Les dades, que provenen d'un estudi clínic fet en prop de 2.260 nois i noies d’entre 12 i 15 anys, s'enviaran en les properes setmanes al regulador dels Estats Units, la Food and Drug Administration, i a l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) amb l’esperança que la campanya d'immunització en aquests grups pugui començar fins i tot abans del pròxim curs escolar.

Els casos simptomàtics de covid-19 cauen el 94% després de dues dosis de la vacuna de Pfizer, segons l’estudi més ampli fet fins ara, a partir de les dades obtingudes durant la campanya de vacunació que s'està duent a terme a Israel. L'anàlisi, feta per Clalit, el proveïdor sanitari més gran del país, demostra també que la vacuna és igual d’eficaç per a tots els grups d’edat. A més, els casos greus cauen el 92%.

Primers entrebancs de subministrament de la vacuna de Pfizer per a Europa. L'Institut Noruec de Salut Pública (NIPH) ha assegurat aquest divendres que els països del continent rebran menys vacunes de les que s'esperava a partir de la setmana vinent, una circumstància que hi pot complicar encara més el lent desplegament d'immunitzacions. Hores més tard que s'hagi fet pública la notícia, la mateixa companyia ha confirmat al govern espanyol que Espanya rebrà només el 56% de les dosis previstes la setmana que ve (el 67% si es compta que de cada vial en surten sis dosis). Això vol dir unes 196.000 vacunes.

Durant aquests mesos de pandèmia, hem mirat cap a la ciència per entendre el que ens estava passant i buscar solucions. I en molt poc temps els científics han identificat l'agent causant de la malaltia i han determinat les seves vies de transmissió, cosa que ens ha permès dissenyar estratègies de contenció i desenvolupar diverses vacunes que serviran per immunitzar-nos. Un èxit científic que hem viscut en directe. Tots els mitjans de comunicació han portat diàriament un o altre expert, els governs han exhibit científics per justificar les mesures preses i les empreses farmacèutiques han portat els seus experts per defensar els seus productes. L'interès era justificat, però la cacofonia d'experts, sovint parlant fort i sense matisos, tot i que no sempre dient les mateixes coses, podria erosionar la confiança en la ciència. Una confiança que serà crítica ara, quan el percentatge de gent que desconfia de les vacunes està creixent i podria posar en perill l'èxit d'una campanya de vacunació eficient.

Germán Velásquez (Colòmbia, 1948) va treballar durant més de 20 anys a l'Organització Mundial de la Salut, en va ser el director del Programa de Medicaments. La seva defensa del dret dels països pobres a accedir a tots els medicaments el va enfrontar a la indústria farmacèutica, en un combat desigual que el va obligar fins i tot a viatjar pel món amb escorta de l'ONU. Doctor honoris causa per diverses universitats, ara és assessor especial del Centre Sud, una organització amb seu a Ginebra formada per 54 països del sud. Respon a les preguntes de l'ARA uns dies abans de la reunió de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), aquest gener, per discutir la proposta per suspendre les patents de les vacunes, tractaments i tests del covid-19 mentre duri la pandèmia.

"A veure si podem aconseguir que aquest virus se'n vagi. La cosa important és que tothom estigui bé". Amb aquest missatge i després de fer-se el senyal de la creu per curar-se en salut, Araceli Rosario Hidalgo Sánchez, de 96 anys, s'ha convertit en la primera persona a l'Estat que ha rebut la vacuna de Pfizer contra el coronavirus. Ha sigut a la residència pública Los Olmos de Guadalajara (Castella-la Manxa), la ciutat on van arribar ahir dissabte les primeres 9.750 dosis comprades conjuntament amb la Unió Europea.