El Cerdanya Film Festival (CFF) està a l’equador de la seva 16a edició, una edició més llarga del que és habitual, ja que va començar el 29 de juliol i es clourà el 17 d’agost. “És una cosa extraordinària que no farem més perquè aquest és un format d’emergència –explica Jordi Forcada, director del festival–. El cinema que hi havia a Puigcerdà va tancar i l’Ajuntament va dir que no tenien pressupost per muntar activitats. Els vaig plantejar que, si no tenien res pensat, què els semblaria programar unes quantes pel·lícules més i ens van dir que endavant. Si no, hauríem començat una setmana més tard”.

A les pel·lícules i sèries de l’univers Marvel, Sebastian Stan és el Soldat d’Hivern, un superheroi penedit del seu passat com a assassí del KGB, però a la pertorbadora A different man, produïda per l'estudi A24 i presentada aquest divendres en competició a la Berlinale, interpreta (magníficament) un personatge molt més fràgil i torturat: l’Edward és un actor que pateix neurofibromatosi, condició que li desfigura terriblement la cara. Els únics papers que troba són en vídeos educatius per ensenyar a tractar millor els companys de feina amb deformacions. Reclòs en la seva bombolla de frustració i soledat, veu passar la vida sense participar-hi, aliè a l’amor o l’amistat fins que una droga miraculosa el cura i, de sobte, s’obren per a ell les portes del sexe fàcil, el respecte i l’èxit professional.

En els darrers anys, la Mostra de Venècia ha esdevingut el festival europeu predilecte de Hollywood. Amb el seu bon ull per encertar els cavalls guanyadors de la “cursa per l’Òscar”, Alberto Barbera, l’actual director artístic del certamen, ha fet del festival més antic del món un lluent aparador per a la indústria del cinema nord-americà, que a canvi ha convertit la Mostra en una exuberant font de glamur. Però ¿què passaria si les grans estrelles no poguessin acudir a la cita amb la catifa vermella situada al Lido de Venècia? Enguany, quan el festival celebra la 80a edició, aquesta fatídica hipòtesi s’ha fet realitat per la vaga del sindicat d’intèrprets de Hollywood. Així, estrelles com Emma Stone, Bradley Cooper o Michael Fassbender, protagonistes de títols de la Secció Oficial, es quedaran a casa, i només produccions independents com Ferrari, de Michael Mann, o Priscilla, de Sofia Coppola, podran comptar amb el suport mediàtic dels seus protagonistes.

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea de les Nacions Unides va aprovar a París la Declaració Universal dels Drets Humans, una fita històrica de la qual, 75 anys després, moltes veus reclamen una actualització. "Les preocupacions que hi havia aleshores i ara són molt diferents. El món ha canviat i ara es reconeixen altres drets: el medi ambient, la salut mental, els drets LGTBI o l'atenció sanitària", enumera Oriol Porta, director d'Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans. Els drets emergents són l'eix vertebrador de la 3a edició del festival, que se celebra des d'aquest dimecres fins diumenge en versió presencial a Barcelona (Cinemes Girona), Lleida (Screenbox), Girona (Cinemes Truffaut), Reus (Centre de Lectura) i Vilafranca del Penedès (Sala Zazie). La versió online d'Impacte! oferirà del 8 al 21 de maig vuit pel·lícules a Filmin i una selecció de curts al web del festival.

De la mateixa manera que els canvis en la meteorologia i els cultius estan fent caducar algunes dites del refranyer popular català, els moviments en l'ecosistema català dels festivals de cinema –entre d'altres, la celebració del BCN Film Fest a l'abril, que ha empès altres festivals a avançar-ne les dates– estan fent que el tradicional embús de mostres de cinema del novembre s'hagi estès també al març, mes en què coincideixen una pila d'esdeveniments cinematogràfics. Una oferta difícil de pair per al públic de la qual oferim una tria.

L'Alternativa ha premiat en la seva 27a edició 'Um filme de verão', de Jo Serfaty (millor llargmetratge internacional), 'La mami', de Laura Herrero (millor film estatal), 'El año del descubrimiento', de Luis López Carrasco (premi Don Quixot de llargmetratge internacional) i el curtmetratge 'La fin des rois', de Rémi Brachet. El festival de cinema independent acomiada aquest diumenge una edició que s'ha hagut de celebrar en línia a través de la plataforma Filmin, però que si més no aquest dissabte podrà projectar el film de clausura al Cinema Maldà. Es tracta d''Epicentro', de Hubert Sauper, cineasta reconegut pels seus films polítics de no-ficció enregistrats a l'estil del 'cinéma-vérité', com 'La pesadilla de Darwin' (2004).