La victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes tindrà un efecte en l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. És la versió financera de l'efecte papallona i en aquest cas afavoreix clarament els interessos del Sabadell en la seva pugna per mantenir-se com a entitat independent. Per què? Ras i curt: perquè el BBVA té a Mèxic el 44% del negoci i Trump amenaça aquest país amb aranzels de fins al 75% en tots els seus productes. L'impacte d'aquesta mesura seria enorme, tenint en compte que l'any 2022 els Estats Units van ser el primer destinatari de les exportacions mexicanes amb un 78% del total. Si les empreses venen menys, invertiran menys, contractaran menys i l'economia de negocis i particulars serà pitjor, cosa que es notarà en els bancs que operen al país.

És evident que la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes suposa un malson per a les relacions internacionals i, sobretot, per a moltes minories a l'interior dels Estats Units que ara poden veure amenaçats molts drets guanyats gràcies a anys de mobilització social. Les minories racials, el col·lectiu LGBTI+, les dones en general, que ja van perdre la protecció constitucional al dret a l'avortament gràcies al Suprem de majoria conservadora, els treballadors i, en general, aquells col·lectius que necessiten la protecció de l'estat amb programes com el Medicare estan ara mateix en amenaçats.

Reacció a la baixa dins d'una certa normalitat a Europa, però amb eufòria als Estats Units. Els principals índexs europeus, els primers que han obert aquest dimecres després que Donald Trump s'hagi proclamat guanyador d'unes eleccions que encara estan completant l'escrutini, han obert la sessió amb guanys, mentre que l'obertura a mig matí de la sessió als parquets nord-americans ha deixat màxims històrics.

La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, a manca de la confirmació oficial, aboca el món a un escenari de foscor, a un abisme amb unes conseqüències que encara és aviat per calibrar. El motiu és que el Donald Trump del 2024 és molt més perillós que el que va arribar el 2016, quan el sistema de contrapesos de la democràcia nord-americana va aconseguir limitar-ne l'impacte en alguns aspectes. De fet, segons va explicar el periodista Bob Woodward en els seus llibres sobre el primer mandat de Trump, els mateixos col·laboradors del llavors president, juntament amb alguns funcionaris, van aconseguir curtcircuitar algunes de les propostes més radicals del mandatari.

Antoni Bassas explica des de davant del Capitoli el funcionament de les eleccions que tindran lloc demà als EUA, on es decidirà qui ocuparà la Casa Blanca a partir del 20 de gener i quins seran els següents representants al Capitoli, ja que s'ha de renovar un terç del Senat i tota la Cambra de Representants. 

Les vendes de Tesla a Califòrnia han caigut durant aquest estiu per primer cop en la seva curta història. Segons apunta el portal especialitzat Automotive News, les vendes de la marca nord-americana van caure un 12% entre els mesos de gener i juny d’aquest 2024, però la caiguda ha estat especialment sensible al comtat de Santa Clara (Silicon Valley) on les vendes de la marca van caure un 21% al llarg del mes de juliol. Aquesta realitat contrasta amb les vendes globals de cotxes elèctrics a Silicon Valley i a tot l’estat de Califòrnia durant el primer semestre del 2024, en què, lluny de retrocedir, les vendes de vehicles elèctrics van augmentar lleugerament en tots els segments.

El somriure de Kamala Harris comença a tenir un aire presidencial. El seu primer debat de la cursa electoral ha acabat de fer el tomb. Quan el president Joe Biden va tirar la tovallola i va donar-li pas, es va produir un primer moment d'eufòria en les files del Partit Demòcrata. I de moment Harris no està decebent, sinó tot el contrari: està confirmant les expectatives. Els seus estan satisfets. Els republicans, preocupats. Ara falta que això es tradueixi en suport efectiu dels electors. Sens dubte, és massa d'hora per avançar esdeveniments. Queda un mes i mig per al 5 de novembre, quan els estatunidencs estan cridats a les urnes.

Després del debat entre Biden i Trump el 27 de juny passat, més que la sensació de derrota del candidat demòcrata va quedar el malestar de fracàs d’un país i del sistema polític. Aquesta matinada, el debat entre Kamala Harris i Donald Trump ha reactivat l’esperit d’una batalla electoral potent i aferrissada. Els espectadors han sigut testimonis d’un debat viu, àgil i molt interessant. També ha sigut digne. La idea d’apagar el micròfon de l’interlocutor que no tenia el torn de paraula semblava que podia carregar-se l’essència dialèctica d’aquest gènere televisiu que té molt d’espectacle. En canvi, ha servit per limitar l’agror discursiva i evitar que es perdessin les formes.

"Treuen la gent de la presó al Congo i l'envien cap als Estats Units". Aquesta va ser una de les múltiples afirmacions falses que va fer el candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, en la conversa de dues hores que va mantenir amb el magnat d'origen sud-africà i propietari de la xarxa X Elon Musk. Va ser una entrevista amb l'excusa que Musk ha tornat a obrir les portes de Trump a la xarxa, després que els anteriors propietaris li van tancar el compte de Twitter pel risc d'incitació a la violència que contenien els seus missatges. Quan Musk va comprar Twitter ja li va retornar el compte, però Trump va continuar fent servir una altra xarxa social, Truth Social, on hi ha bàsicament els seus votants. El més inquietant de la conversa no van ser, però, les mentides de Trump, cosa que ja és habitual, sinó que Musk no n'hi va rebatre cap. Al contrari, li va donar la raó en moltes ocasions i es va declarar admirador seu i molt preocupat per la possibilitat que Kamala Harris pugui guanyar les eleccions.

Tot i que encara ha de ser confirmada a la convenció demòcrata que se celebrarà a mitjans d'agost, Kamala Harris es prefigura ja clarament com la candidata demòcrata que haurà d'entomar el repte d'impedir el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. No només pel fet que el mateix Joe Biden l'ha assenyalat com la millor opció, sinó perquè amb el pas de les hores des de la renúncia de l'actual president a optar a la reelecció, Harris ha rebut el suport de membres clau del partit, com ara la majoria de governadors i senadors demòcrates. D'entrada, doncs, cal assenyalar que el primer objectiu de l'operació de canvi de candidat, que era mantenir unit el Partit Demòcrata, s'ha assolit amb èxit. A més a més, en les darreres hores també s'ha sabut que en només 24 hores la campanya de Harris ha recaptat gairebé 50 milions de dòlars, una xifra indicativa de la injecció d'optimisme que la seva candidatura ha insuflat entre els donants demòcrates.

L'expresident Donald Trump ha reaparegut per primera vegada després del tiroteig durant la primera nit de la convenció republicana que se celebra a Milwaukee (Wisconsin). Després que dilluns al migdia fos nominat oficialment com el candidat del partit per competir a la Casa Blanca, Trump ha pres un bany de multituds entre els assistents que omplien el Fiserv Forum. El republicà ha reaparegut 52 hores després de l'atemptat i amb l'orella dreta tapada per una vena blanca impol·luta.

L'atemptat contra Trump té uns efectes tan evidentment convenients per a la seva campanya (els efectes immediats, si més no) que és comprensible la inclinació de molts a cavil·lar i a fantasiejar. La determinació que mostra Trump en tornar-se a aixecar, i la manera com envesteix l'espai al seu davant, com un animal ferit, mentre els agents de seguretat han de lluitar amb ell per treure'l de l'escenari i ell aixeca el puny i crida "lluiteu!, lluiteu!" als seus seguidors consternats, és una escena indiscutiblement èpica. El tirador, aquest Thomas Matthew Crooks de vint anys, és un individu sense passat, amb un perfil ideològic confús, que s'adequa al perfil del llop solitari, el penjat ideal per fer de boc expiatori, com un Lee Harvey Oswald de la vida. El resultat és aquesta foto de Trump amb el puny alçat, la sang al rostre, la bandera onejant al darrere damunt d'un cel en tecnicolor. Realment no hi falta detall. 

Després de la desastrosa aparició de Joe Biden al debat de la CNN, la xarxa social X es va omplir de vídeos i mems de Kamala Harris de l'estil "escalfa, que surts". Des de llavors, cada vegada que Biden ha ficat la pota, el timeline d'X s'ha omplert de vídeos i mems pro-Kamala. Harris, de 59 anys, seria la successora més lògica si Biden renunciés, ja que és la seva vicepresidenta. Fins ara el ball de noms i la cerca d'un possible relleu només eren conjectures i rumors entre les files demòcrates. Aquesta setmana, però, s'ha sabut que l'equip de campanya de Biden ha començat a fer sondejos interns en que enfronta Harris amb Trump.

Divendres a la nit, en prime time, els espectadors de la cadena ABC es quedaven sense l’emissió del seu exitós concurs Jeopardy! Masters per fer espai a l’especial One on one with president Biden, la primera entrevista que concedia Joe Biden després del desastre estrepitós del seu debat amb Trump a la CNN. L’entrevista la va gestionar el mateix director de comunicació de la Casa Blanca, Ben LaBolt, que va enviar un missatge al presentador estrella George Stephanopoulos per saber si estaria disposat a asseure’s cara a cara amb el president. L’elecció de l’ABC es deu als seus bons índexs d’audiència. En l’emissió del debat va captar gairebé tants espectadors com la CNN, que era la cadena amfitriona. El canal té fama de ser poc partidista, tot i que, d’altra banda, Stephanopoulos va estar vinculat al Partit Demòcrata en la dècada dels noranta, quan formava part de l’equip que supervisava els missatges de Bill Clinton. El periodista ja ha entrevistat en múltiples ocasions Biden al llarg de la seva trajectòria política.

"A fi que Amèrica torni a ser gran i gloriosa, anuncio la meva candidatura a la presidència dels Estats Units". Així anunciava el mes passat Donald Trump que el 2024 es tornarà a postular a les eleccions nord-americanes. Dos anys després d'haver abandonat la Casa Blanca sense haver reconegut la derrota, Trump ha fet el pas malgrat les crítiques del mateix Partit Republicà i malgrat que és assenyalat com a responsable de l'assalt al Capitoli del gener del 2021. El comitè parlamentari que investiga aquell episodi, de fet, conclou en el seu informe final, publicat aquesta matinada de divendres, que el causant "central" del que va passar el 6 de gener de l'any passat va ser "un home, l'expresident Donald Trump, a qui molts altres van seguir [...], i cap dels esdeveniments del 6 de gener hauria passat si ell no hi hagués estat involucrat". I fa una petició al Congrés que apunta directament contra els plans de l'expresident: que se li prohibeixi tornar-se a presentar a unes eleccions.

Des de la seva pròpia mansió d’estil colonial espanyol, Mar-a-Lago, en una de les múltiples sales barroques i exercint més d’oligarca milionari que de líder polític, dimarts a la nit Donald Trump anunciava de nou la seva candidatura a la presidència dels Estats Units el 2024. Sis anys després de la seva inesperada irrupció, i malgrat tots els casos d’emergència social, política i de salut pública que es van viure pel turbulent camí, no havia canviat res: “Make America great [and glorious, la gran aportació del renovat discurs] again” serien les paraules inicials d’un discurs ridícul amb què ens comunicaria que el malson trumpià no s’acaba, de moment. Però molt probablement sí que s’acabarà en els propers mesos.

Richard Ringer, de 69 anys i candidat demòcrata a la Cambra de Representants de l’estat de Pennsilvània, és matiner. Dilluns es va llevar abans de les 5 de la matinada quan va sentir algú a la porta del garatge. Quan va mirar per la finestra, va veure un home amb una llanterna i va donar per fet que era el mateix que el mes passat havia atacat casa seva dues vegades.

Els lapsus que el president dels Estats Units, Joe Biden, va tenir durant el seu discurs de dimarts a Florida s'afegeixen a la llarga llista que acumula durant els dos anys del seu mandat presidencial. I són especialment delicats a una setmana de les eleccions legislatives, que decidiran si el seu partit manté les ajustades majories al Congrés. "La inflació és un problema mundial per la Guerra de l'Iraq", va dir el màxim mandatari volent-se referir a Ucraïna. En adonar-se de l'error, va voler rectificar, però es va tornar a equivocar: "Disculpin, penso en l'Iraq perquè és on va morir el meu fill". De fet, el seu fill Beau (tot i que sí que havia servit a l'Iraq) va morir de càncer cerebral als Estats Units l'any 2015.

En tres mesos, el 8 de novembre, els nord-americans van a les urnes. Les midterms, també conegudes com les eleccions de mig mandat, convoquen aproximadament 240 milions de votants a escollir la meitat de membres de la Cambra de Representants i del Senat dels Estats Units. A més d’alguns representants en l’àmbit municipal. Però els comicis, sobretot, són un termòmetre prou fidel de quina és la salut del govern, en aquest cas el de Joe Biden. Si ens fiem de les últimes enquestes, la salut del demòcrata no és gaire bona.