Billy’s Violence i Billy’s Joy

Què passaria si Romeu, el personatge tràgic per excel·lència, anés a parar en una comèdia? Podria sobreviure en un món aparentment divertit? Són les preguntes que s'han fet el director belga Jan Lauwers i la seva companyia, la Needcompany, a l'espectacle Billy's joy, que pren com a punt de partida les comèdies de William Shakespeare per parlar de problemes del segle XXI com la cancel·lació cultural, el canvi climàtic i el racisme estructural. Després d'abordar les tragèdies del Bard amb Billy's violence, que es va poder veure el 2021 al Teatre Nacional de Catalunya, Lauwers completa el díptic shakespearià amb la complicitat del seu fill, Victor Afung Lauwers, que en tots dos casos s'ha encarregat d'adaptar i reescriure els textos originals. "Les comèdies són tràgiques i les tragèdies són fosques", diu Lauwers, que considera Shakespeare un "autor total".

'Billy’s violence'

Festival Grec: TNC. Fins a l’11 de juliol del 2021

Han passat molts anys des que Jan Lauwers i la seva primera companyia, Epigonentheater zlv, sorprenien amb un teatre performatiu que trencava les convencions teatrals a la recerca d’un impacte emocional descodificat. Una manera de fer que va continuar amb la nova companyia, Needcompany, sense perdre el caràcter revulsiu i perfilant un estil multidisciplinari ancorat en el moviment i la plàstica en espais escènics despullats. Unes característiques que es mantenen ben vives més de trenta anys després, com es constata en aquest Billy’s violence aixecat sobre un text del seu fill, Victor Lauwers, que "reinterpreta" deu tragèdies de Shakespeare tot posant el focus en la violència íntima sobre els personatges femenins.

]]>

El monòleg que tanca l'Ulisses de James Joyce sota l’epígraf de Penèlope és una cirereta per a les actrius. Encara recordem La noche de Molly Bloom, versió de José Sanchis Sinisterra del 1981 amb Magüi Mira, la represa el 2001 de Rosa Novell i la més recent, d’Àngels Bassas a la Sala Muntaner –el 2018– i per primer cop en català. Com saben, el monòleg de Molly Bloom és un torrent de paraules escrites sense puntuació en què la dona de Leopold Bloom, en una nit d’insomni i al llit amb el seu marit, projecta sense ordre records de la infantesa, de la maternitat i reflexiona instintivament sobre la relació amb els homes. I és en els homes, el seu marit, el seu amant Boylan i el jove protegit Stephen Dedalus que el director belga Jan Lauwers i l’actriu Viviane de Muynck han enfocat la seva versió, segons explica l’actriu a manera d'introducció.

]]>