Que la contaminació no s'atura als pulmons, sinó que ataca directament el cervell, ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una certesa documentada. A Barcelona, l’estudi ALFA (Alzheimer i Famílies), impulsat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, ha estat el termòmetre clau per confirmar el que moltes investigacions ja suggerien. Mitjançant neuroimatges de persones sanes, s'ha revelat que l'exposició continuada al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules fines –procedents sobretot del trànsit rodat i del desgast de frens i pneumàtics– provoca un aprimament de l’escorça cerebral en les mateixes àrees on l’Alzheimer comença a fer estralls. El dany, per tant, s'instal·la silenciosament molt abans que n'apareguin els primers símptomes.

A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants?

La “felicitat” és un estat intens i immediat d’alegria, plaer o eufòria, que fa que ens “sentim bé”. Per això, quan parlem de manera col·loquial, sovint utilitzem els termes felicitat i benestar com si fossin sinònims. Però cerebralment, aquests conceptes són diferents i tenen implicacions diverses sobre la nostra salut i qualitat de vida. Comprendre la distinció entre felicitat i benestar no només és interessant des d’un punt de vista acadèmic, sinó que també és essencial per promoure un equilibri emocional sostenible i una salut mental duradora.

Encara no està del tot clar per què a mesura que acumulem canes, perdem capacitats cognitives i la memòria comença a deixar-nos a l’estacada. Des de la neurociència s’apunta a la disminució del flux sanguini al cervell; al fet que, de manera natural, en l’envelliment perdem volum de substància grisa; o que els mecanismes de reparació neuronals, una mica com tot, ja no són tan eficients i comencen a fallar. A totes aquestes potencials raons, ara els científics n'hi sumen una altra: la microbiota intestinal.

Ja no queda cap rastre del pati de butaques, i de la graderia només hi ha l'esquelet de formigó, però l'espai de l'antic teatre de les Llars Mundet encara impressiona. Després d'anys abandonat i amb l'accés molt restringit, l'edifici dissenyat per Manuel Baldrich i propietat de la Diputació de Barcelona ha obert aquest dilluns les portes per presentar el projecte que ha de transformar l'espai per sempre: el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN), el primer centre de recerca en neurociència aplicada a la salut a Catalunya.

Un piano, un dispositiu de monitoratge cerebral i una gran pantalla. Amb aquests tres objectes la sala Frederic Mompou de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) s'ha convertit aquest dimarts en un laboratori de neurociència en viu, per entendre què passa amb el cervell d'un músic mentre està tocant. El compositor i pianista Rafael Vargas ha presentat una obra creada a partir d'una freqüència de 40 Hz, també coneguda com a freqüència gamma –relacionada amb processos com l'atenció, la memòria i la sincronització neuronal–, tot evidenciant la relació entre música i neurociència. "La música viu en totes les àrees del cervell", explica Vargas, que assenyala també la importància que té en altres àmbits del dia a dia, com l'educació i la salut.

Estem en un moment en què la vida quotidiana sembla marcada per la velocitat, l’autoexigència i la sensació constant de no arribar a tot. Cada cop ens sembla més difícil aturar-nos a escoltar el nostre cos i les emocions. D’això en parla la doctora en neurociència i psicologia clínica Noelia Samartin Veiga, autora del llibre Has venido a vivir (Penguin Random House Grupo Editorial, 2026).

L'efecte de les hormones sobre el funcionament del cervell és un tema polèmic, perquè es presta a l’abús per part dels qui busquen una confirmació científica als seus biaixos. Hem sentit dir moltes vegades que el cervell de les dones no és tan bo com el dels homes en processos que requereixen habilitats matemàtiques, posem per cas. Afirmacions sexistes d’aquesta mena són simplificacions fàcils d’un fenomen extremadament complex i interessant que fan que la recerca en aquest camp avanci més lentament.

Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses.

Imagineu que un amic us relata què va fer durant el cap de setmana, o que sou vosaltres qui ho expliqueu a alguna persona o que ho rememoreu per a vosaltres mateixos. Podríem fer-ho descrivint sobretot els detalls sensorials que vam experimentar, com per exemple el vent fresc, els colors del capvespre o l’aroma del cafè; o centrar-nos més aviat en els pensaments i emocions que ens va evocar l’experiència, com ara que ens vam sentir lliures, que vam rememorar somnis antics que teníem mig oblidats o que vam notar que alguna cosa havia canviat dins nostre. Tot i que les dues històries estarien narrant uns mateixos fets objectius, la manera com les presentem afecta completament com les recordarem després.

Parlar més d'una llengua s'associa amb un risc més baix d'envelliment accelerat, perquè protegeix la salut cerebral i física, alenteix els processos biològics de l'envelliment i enforteix la resiliència al llarg de la vida. Fa anys que la neurociència està estudiant els efectes del multilingüisme al cervell: ja sabíem que protegeix contra l'Alzheimer, que el bilingüisme aguditza la ment i que fa les persones més ràpides i eficients. Un nou estudi demostra ara que les persones que només parlen una llengua tenen el doble de risc (2,11 vegades) de patir un envelliment accelerat, mentre que les que viuen en un entorn multilingüe i parlen habitualment, com a mínim, un idioma addicional tenen 2,17 vegades menys possibilitats d'experimentar aquest deteriorament.

La Universitat de Barcelona (UB) ha doblat l'arribada d'investigadors procedents dels Estats Units el curs 2024-2025. Segons el rector Joan Guàrdia, el curs passat s'hi van incorporar 14 investigadors, mentre que en els dos anteriors havien estat set. En aquest sentit, ha admès que s'han rebut "bastantes sol·licituds" per treballar al centre, però algunes no eren "viables"; una situació que Guàrdia ha vinculat a l'èxode progressiu d'investigadors nord-americans que es veuen perjudicats per les polítiques de Donald Trump, que retira finançament als Instituts Nacionals de Salut (NIH) i censura línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica, entre altres temes. 

Cada setembre, estudiants de totes les edats, des d’infantil fins als estudis postobligatoris, es retroben amb companys, rutines i llibres. És un moment clau per al desenvolupament mental, emocional i social. Tornar al centre educatiu va molt més enllà d’aprendre nous conceptes: és un “reinici” cognitiu i emocional que alimenta el cervell i reforça la identitat. Una investigació recent, liderada pels neuropsicòlegs Bruce McCandliss i Jason Yeatman, de la Universitat de Stanford (EUA), i publicada a Developmental Cognitive Neuroscience, subratlla aquesta rellevància des d’una perspectiva neurofisiològica.

Emilia Redolar, neurocientífica i professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC, explica que la migdiada òptima ha de durar vint minuts, encara que podem allargar-la fins a una hora i mitja sense que sigui perjudicial. És a partir dels noranta minuts que una becaina podria tenir efectes negatius, ja que pot generar una sobrecàrrega mental i repercutir negativament en les hores de son de la nit posterior. 

De vegades ens trobem atrapats en hàbits i comportaments que creiem que no podem canviar i, precisament per això, pensem que mai arribarem a aconseguir allò que volem. “No tinc traça per als idiomes”; “No aconseguiré superar aquesta marca esportiva”; “No tinc paciència per tocar cap instrument”, i altres frases per l’estil són només algunes de les creences negatives que se’ns poden enquistar a dins i fer-nos creure que són una veritat.

Cada dia, quan ens llevem al matí, el nostre cervell és lleugerament diferent de com era el dia anterior. Els esdeveniments que hàgim experimentat, les coses que hàgim après, els pensaments que hàgim tingut, els records que hàgim acumulat i els estats emocionals amb què ho hàgim viscut han anat quedant gravats al cervell en connexions entre les neurones, a través de processos de plasticitat neuronal. Aquestes mateixes connexions també gestionen els nostres comportaments, la manera com ens percebem a nosaltres mateixos i l’entorn, com ens hi relacionem i les idees noves que anem tenint. Per això, cada dia som una persona lleugerament diferent.

Diego Redolar (Terol, 1974) professor de neurociències i director del grau de psicologia de la UOC. Acaba de publicar La mujer ciega que podía ver con la lengua (Grijalbo, 2024).

Un equip de científics va aconseguir crear una imatge en el cervell d’un ratolí de laboratori, una imatge que no existia al món real. Aquella nit, Rafael Yuste, un dels impulsors de l’experiment, no va poder dormir. Si havien manipulat el cervell d’un ratolí… podrien manipular igualment el d’un ésser humà? Aquest dubte ètic és constant al món de la ciència. El físic J.R. Oppenheimer dubtava si la bomba de fissió podria provocar una fusió termonuclear, però, sobretot, sentia inquietud perquè estava dotant la humanitat d’una arma per poder destruir-se a si mateixa. Precisament per intentar controlar la nostra pròpia tendència autodestructiva, la pulsió de mort, citant Freud, apareixen els neurodrets.

Fins al 30% de la població mundial està afectada per problemes neuronals, i malalties com el Parkinson o l'epilèpsia són encara un repte per a la medicina. És en aquest context que la catalana Inbrain Neuroelectronics, spin-off nascuda de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i dedicada al desenvolupament d'implants basats en grafè per optimitzar el tractament de trastorns cerebrals, ha estat inclosa en la prestigiosa llista anual Impact100 de Norrsken, que reconeix les start-ups més innovadores i amb més impacte a escala global. Però aquest no és l'únic èxit que Inbrain pot celebrar aquesta setmana: ha col·locat, per primera vegada a la història, un dispositiu de grafè en un cervell humà, en el marc d'un estudi per demostrar-ne la viabilitat en cirurgies cerebrals.

Fa un temps, per gaudir d’una bona activitat cerebral es recomanava fer sudokus a partir dels 60 anys. Tot i que els sudokus i altres exercicis que suposin un repte ajuden a mantenir en forma la ment, s’ha demostrat que l’oportunitat de prevenir, intervenir i protegir el cervell de la persona adulta es troba al llarg de tot el cicle vital i, especialment, en la infantesa i adolescència. En altres paraules, potenciar el cervell quan ets jove. Els anys d’escolarització, segons determinades investigacions, però, no són tan rellevants com semblarien i, en canvi, ho és la qualitat de l'educació i el fet que la capacitat cognitiva es potenciï al màxim de les seves possibilitats.