Satisfacció a la Moncloa amb el pronunciament de l'advocat general de la UE sobre l'amnistia. Pocs minuts després que s’hagi conegut el dictamen que avala gran part de la llei, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ho ha celebrat als passadissos del Congrés com una “victòria rotunda”, ja que l’informe, ha apuntat, “diu amb tota claredat” que la norma “és conforme al dret europeu”. En canvi, per al PP el pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) “adverteix de la vulneració de l’estat de dret”, segons la vicesecretària de Relacions Institucionals conservadora, Cuca Gamarra. Des de Junts, l’expresident Carles Puigdemont, que segueix pendent que se li apliqui l’amnistia, ha assegurat que el pronunciament deixa “en evidència” l’estratègia per “bloquejar l’aplicació de la llei”, i el secretari general, Jordi Turull, ha demanat al TC que en forci l'aplicació. Així mateix, a ERC, el president de la formació, Oriol Junqueras, també pendent de la plena aplicació de la norma, ha celebrat la decisió a l'espera del pronunciament definitiu del TJUE.

1. Alfonso Armada, general de l’exèrcit espanyol, va ser condemnat a 26 anys, vuit mesos i un dia de reclusió major per ser, juntament amb Milans del Bosch, el cap de l’intent del cop d’estat militar del febrer del 1981. Només set anys després, i gairebé com a regal de Nadal, el consell de ministres del PSOE indultava Armada. El president d’aquell govern no era cap altre que Felipe González. Els que volien revertir la democràcia a Espanya, els que pretenien estroncar la Transició per tornar a les maneres franquistes dels últims quaranta anys, van ser indultats per un govern socialista que no en tenia cap necessitat. Potser allà ja vam tenir un indici de quin peu calçava, el personatge.

Catalunya, en pla jurídic: com que el PSOE va retardar la publicació de la llei d’amnistia no va ser fins ahir que els jutges van començar a preguntar a les parts si l’amnistia és aplicable, alguns amb el gens dissimulat propòsit de no aplicar-la mai o de trigar tant com sigui possible a aplicar-la. I, per sobre de tot, hi ha la peça de caça major, que és Puigdemont. Encara que la llei d’amnistia diu clarament que els jutges han de deixar sense efecte les ordres de recerca i captura i les ordres estatals, europees i internacionals de detenció, si el jutge creu que Puigdemont o Rovira no són amnistiables perquè estan investigats per terrorisme o per malversació agreujada, aleshores no aixecarà les euroordres. De fet, el jutge Llarena manté les ordres de detenció contra els exiliats. I això ens porta a una possibilitat que faria titulars informatius a tot arreu: que Puigdemont vingui el dia 25 a la primera sessió d’investidura i sigui detingut. En tot cas, si volen saber en quin tribunal, per a quin processat o condemnat i per quina causa s’aplicarà l’amnistia no es perdin aquestes dues pàgines d’Ot Serra i Roger Palós.

Nou pronunciament des del poder judicial en contra de l'amnistia. A les crítiques de les associacions de jutges i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'hi suma ara la del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la causa de l'1-O per la qual van acabar condemnats els presos polítics i que encara es manté oberta per a l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. "De la mateixa manera que una societat democràtica no pot assumir que els seus membres no siguin iguals davant de la llei, el sistema de justícia penal tampoc admet que un ciutadà perdi la seva llibertat en supòsits en els quals altres no van merèixer sanció pels mateix comportament", ha dit en una clara al·lusió a la norma per a l'oblit judicial del Procés.

Mentre centenars de ciutadans entraven a botigues i centres comercials empesos per la voràgine consumista del Black Friday, dos treballadors públics d'un total de 4.782 empleats del torn de tarda nit de l'Administració General de l'Estat secundaven la vaga general convocada per Solidaridad, el braç sindical de Vox, aquest divendres, segons dades recollides per l'agència Efe. Aquest és només un exemple de quina repercussió ha tingut la convocatòria de vaga general a tot l'Estat per part d'aquest sindicat: pràcticament nul·la, tot i que tenia per objectiu "parar Espanya", segons la mateixa organització. De moment, des del sindicat convocant no s'han proporcionat dades.