Jaume Vial Quintana (Maçanet de Cabrenys, 1959) és una personalitat molt respectada en el món del vi escumós. Els últims anys l’hem conegut dirigint el celler Mestres, famós per les seves llargues criances. Ha portat la samarreta del celler amb tant d’orgull i entrega que moltes persones van descobrir el dia de la celebració del seu centenari que no n’era el propietari. “Jo no he dit mai que fos l’amo. Soc un professional que tenia la confiança de la família. I els ho agrairé sempre. Totes les feines que he agafat me les he pres com un repte personal. Vaig entomar el repte de Mestres pensant que seria l’últim”, explica a l’ARA. Però no ha estat així.

El celler Gramona ha acollit recentment una jornada divulgativa centrada en el tast geosensorial, una disciplina que posa el focus en la relació directa entre el paisatge, el terrer i les propietats sensorials del vi. Viticultors i elaboradors han posat en comú pràctiques a la vinya, al celler i en el moment de la degustació, amb l’expressió del sòl al vi com a idea protagonista.

Jaume Gramona és, des de la mort del seu cosí Xavier el 2023, president de Gramona, un dels cellers més innovadors del Penedès. Impulsor de la marca Corpinnat, el directiu ha sigut un dels grans defensors de l'agricultura biodinàmica i de retornar la viticultura —sobretot els escumosos— a les seves arrels apostant per la producció ecològica, la tradició i la vertebració amb el territori.

Em consta que ets una persona que, com avui, li agrada rebre les persones a casa. Amb quina beguda reps els convidats a casa teva?

La família Gramona feia uns anys que treballava en viticultura biodinàmica i n’estava comprovant els resultats: vinyes més vives, ceps més resistents, raïm i vins amb més energia vital… Els seus veïns i proveïdors de tota la vida s’hi van interessar. En aquell moment, van preguntar-se: què passaria si tots treballessin de la mateixa manera? I ho van provar. Així és com es va crear l’associació Aliances per la Terra. Com tots els principis, va ser dur. Es van establir contractes de vida de vinya –no de tres anys com era habitual–  i es va incrementar el preu del quilo de raïm, perquè aquesta viticultura exigia més hores a peu de cep. Van començar les formacions, les investigacions, les reunions habituals per elaborar preparats i posar en comú temors i esperances.

Un celler transforma el raïm en vi, en canvi, “si en compra, és un negociant de vi o raïm”, afirma el president de la marca col·lectiva de vins escumosos Corpinnat, Ton Mata, que reclama que la normativa reguli amb un etiquetatge clar si el celler és viticultor o no. “A priori podríem pensar que no ha de repercutir en la qualitat final, però sí que és important per a la transparència, per a la informació que n’ha de tenir el consumidor final”, continua Mata. De fet, l’etiquetatge que reclama Corpinnat vindria a ser el que França ha promogut entre la restauració, que detalla a la carta quins són els plats que han elaborat al restaurant de principi a fi i quins ha adquirit fets, com a cinquena gamma. “Corpinnat és l’única marca que assegura que els dotze viticultors són elaboradors, i creiem que és un incentiu per al sector, perquè més gent vinifiqui”. A més, l’únic camí per augmentar el valor dels vins i de les bombolles és la vinificació pròpia.

Entrevisto els cosins Leo i Roc Gramona un dilluns de juliol i m’expliquen que un dissabte van fer al millor restaurant del món, el Disfrutar, un dinar solidari per recaptar fons per als infants del Raval. “Ens van fer els plats que al meu pare li hauria agradat menjar”, explica el Leo, i assegura que la frase li van dir l’Oriol Castro i l’Eduard Xatruch, que coneixien bé Xavier Gramona, a qui també retien homenatge amb l’àpat. El fons recaptat, sumat amb les donacions de Gramona i també del Disfrutar, els han donat a la Fundació Gavina, entitat social amb seu al barri del Raval de Barcelona. Comencem, doncs, parlant del dinar, que va reunir més de trenta comensals, i de seguida encarrilem la conversa cap a dos temes que són de màxima actualitat. El primer: els 100 punts que la Guía Peñín de vins els ha atorgat per l’escumós Enoteca 2011. El segon: la verema, que ja han començat.

Un tast que era també un homenatge a dues grans figures del món del vi que van morir l'any passat. I fet, a més, pels seus fills. Ton Mata, del celler Recaredo, i Leo Gramona, de Gramona, s’han reunit a la sala Príncipe de Barcelona Wine Week en l'acte més emotiu del primer dia de la fira de vins, que s’allargarà fins dimecres vinent al palau vuit del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona.

Dijous va tenir lloc a Londres la celebració dels Champagne & Sparkling Wine World Championships (CSWWC), en què un escumós català va rebre tres prestigioses distincions. En concret va ser el Gramona Imperial Màgnum 2017, que va ser reconegut com a millor corpinnat, millor escumós d’Espanya i millor escumós biodinàmic del món. Es dona el cas que l'anyada del 2017 és la primera cent per cent biodinàmica d’aquest escumós icònic.

El Leo i el Roc Gramona no són germans, malgrat que n’hi ha molts que els ho pregunten i s’ho pensen. Són cosins segons, perquè els seus pares, el Xavier, traspassat a l'agost, i el Jaume són els cosins germans. Tampoc no van créixer gaire junts, sinó amb la distància i la proximitat que dona trobar-se per a les ocasions familiars. Tots dos, amb l'equip del celler, al qual anomenen família, estan al capdavant del celler Gramona. Tenen nous projectes, que ja han començat a impulsar, i també un respecte absolut per la marca, que somien que duri sis generacions més. 

Pagesos, periodistes del vi, celleristes... Tothom que coneixia Xavier Gramona va rebre un whatsapp, escrit amb tot el sentiment, que n’anunciava la mort. Justament, començava amb un “Bon dia, família”, perquè en aquest món, de família se n’acaba sent. Xavier Gramona era massa jove, tenia 64 anys, i va morir abans d’hora. Era a les caves, com gairebé sempre, mirant-se un sostre que s’havia de reparar, i va patir un accident que va fer que, dies després, perdés la vida. Quina frase més trista que fem servir, per a aquests casos. “Perdre la vida”. Em costa escriure’n els detalls. Com deia aquell whatsapp, jo també estic abatuda i consternada.

Xavier Gramona, un històric del sector del vi a Catalunya, ha mort aquest divendres als 63 anys. Nascut el 1959, pertanyia a la cinquena generació del centenari celler Gramona. Una caiguda mentre treballava dijous de la setmana passada al celler de Sant Sadurní d’Anoia, i les complicacions que se'n van derivar, amb un accident cardiovascular, han estat les causes del sobtat traspàs. Dimecres l’equip mèdic havia indicat a la família que el seu estat millorava, que caldria una operació, però que es mantenia estable. Dijous a la nit Gramona va empitjorar i va entrar en coma sobtadament, i aquest matí ha mort. El seu fill, Leo Gramona, ho ha confirmat al col·lectiu Corpinnat, al qual està adscrit el celler. 

L’anyada 2017 és la primera collita amb certificació biodinàmica dels 13 paratges d’on prové el raïm per a aquest vi escumós històric i emblemàtic. La identitat de cadascun d’aquests paratges, curosament seleccionats, i l’equilibri del seu assemblatge són el que el fan únic. L’especificitat de cada vinya suma elegància i seducció a la simfonia resultant.

Aquesta història comença a mitjans del segle XIX, quan el vi embotellat només estava a l’abast dels aristòcrates; el de granel, popularitzat a les tavernes, era per al poble. Josep Batlle era un bodeguer i agricultor que treballava les vinyes d’una família burgesa de Barcelona situades a la vall del riu Anoia. “S’ocupava de les terres i feia vi, que era el producte amb el qual li pagaven i que ell, posteriorment, portava al port de Vilanova per vendre a les colònies espanyoles”, relata el seu rebesnet, Xavier Gramona, copropietari del celler Gramona. No se sap com va aprendre a fer vi, però sigui com sigui, Batlle de seguida va ensenyar l’ofici al seu fill, el Pau, que amb només 15 anys va començar a treballar per a negociants francesos.

Abans, quan la vida es vivia més tranquil·lament, el gust pels petits detalls cobrava un sentit especial. Però amb el temps la prioritat que hem anat donant a la quantitat per sobre de la qualitat ha anat afectant a poc a poc, sense adonar-nos-en, la nostra manera de relacionar-nos, de consumir i fins i tot de viure. Hem subestimat aquests detalls que comporten en si mateixos la capacitat de canviar la nostra manera de mostrar-nos al món i que, fins i tot, arriben a definir la nostra personalitat.