No sé si l’esperança neix del desig, o si el desig fa concreta l’esperança. També hi ha desigs desesperançats, que sabem que mai no es compliran. I hi ha esperances vagues que no troben cap desig en què confiar. Però, sigui com sigui, i mentre no acabem de controlar la pandèmia -que és alhora el desig i l’esperança més urgents-, en el pla de la política catalana tinc una lleugera esperança en el compliment de cinc desigs que vull deixar escrits.

L’any ha començat amb noves restriccions a causa de la crisi sanitària, com ara el tancament de llibreries en cap de setmana, una mesura que “ha deixat perplex el sector -segons recorda Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre-: el govern de la Generalitat va aprovar fa uns mesos que la venda de llibres era un bé tan essencial com la venda de productes d’alimentació”. Tot i els contratemps, el llibre ha resistit la prova de foc que ha representat la pandèmia de covid-19 en més bones condicions que altres sectors culturals. Potser per aquest motiu les editorials, després de reduir el ritme de publicacions un 15% durant l’any passat, han pogut reprendre l’activitat habitual, tot i que Tixis recorda que “al sector li tocarà reinventar-se una vegada més aquest Sant Jordi”. Arribaran traduccions molt esperades com les dels nous llibres d’Emmanuel Carrère, Kazuo Ishiguro i Maggie O’Farrell. En català publicaran Eva Baltasar, Xavier Bosch, Vicenç Villatoro, Víctor García Tur, Maria Barbal i Neus Canyelles. En castellà tornen pesos pesants com Javier Cercas, Milena Busquets i Javier Marías i nous valors com Luna Miguel, Elisa Victoria i Paula Bonet, que debutarà com a novel·lista amb L’anguila.

El sector del còmic espera que el 2021 es mantinguin les bones sensacions dels últims mesos del 2020, en què les bones vendes de títols com Regreso al Edén de Paco Roca van compensar una mica el daltabaix que va representar el tancament de les llibreries del març, que també va obligar les editorials a refer els seus calendaris i endarrerir al 2021 títols anunciats per al 2020 com La tempestad i El futuro que no fue. El primer, que arribarà a l'abril, és el comiat d'Alan Moore del còmic, l'última i definitiva entrega de les aventures de La liga de los hombres extraordinarios; el segon, que es publica al març, és un spin-off de la sèrie Roco Vargas de Daniel Torres protagonitzat pel detectiu Archie Cooper i vol ser un homenatge a revistes de còmic dels 80 com Cimoc.

El teatre ha estat un dels sectors culturals més castigats per la crisi. El 2021 no es presenta fàcil ni per a l'exhibició, amb grans restriccions d'accés als teatres (els productors ja pateixen per superar l'onada del gener i el febrer), ni per a la producció, després de deixar d'ingressar 35,7 milions d'euros el 2020, cosa que posa en entredit la capacitat d'inversió. Tanmateix, les sales tenen propostes i talent per oferir, mentre segueixin obertes.

Hem canviat d’any i el fred i la incompetència continuen entre nosaltres. El fred se n’anirà amb el pas de les estacions. Els Reis ens han deixat unes restriccions que segurament les hauria d’haver cagat el tió. Però és que, encara que l’aire sigui gèlid, això no és Alemanya. Sort que ens ho diuen. Ara ja ho sabem. Al sud es respecten tant les tradicions que ni una pandèmia és capaç de tombar-les. Han de passar els Reis. Això sí, aquesta vegada no ens veurem després de festes. Potser podem aprofitar alguna rave, on els Mossos actuen amb molta més discreció que als desnonaments o a les manifestacions. Aprofitem-ho. És qüestió de prendre’s el 2021 com una festa contínua. I si la música pot ser en directe, molt millor. No calen focs artificials, que encara prendrem mal i d’això en tenim els cabassos plens. De neveres, en canvi, en podria arribar un carregament. I més respecte per les infermeres, que l’últim que esperàvem és sentir com es tapen les incapacitats pròpies amb un col·lectiu de professionals que, literalment, ens està salvant la vida. Aquesta desconsideració no es pot permetre sota cap circumstància i encara menys amb els escassos sous que es paguen per feines tan lloables i amb la quantitat de diners públics que es perden en passadissos corruptes des de fa segles. Algun dia s’hauran de posar les catifes vermelles als llocs correctes. Podríem començar aquest any mateix. No hi ha vals experiència però podem viure costums nous. Molt millor que viatjar en globus o que llançar-se des d’un pont. Sobretot si vens d’una rave.

Si una lliçó ens deixa el 2020 és que no ens hem de refiar de les dates d'estrena de les pel·lícules. Fins que no s'acabi la pandèmia, és arriscat assegurar al cent per cent quan i com s'estrenarà una pel·lícula. Tanmateix, després d'endarrerir un any les premières, molts títols ja no es poden permetre més retards: més que un altre any de sequera, el més probable és que el 2021 sigui any d'abundància, amb una possible tardor de col·lapse i saturació de grans estrenes que ja els anirà bé a unes sales necessitades de títols que facin sortir de casa els espectadors.

L’agenda de paper resisteix el pas del temps. I mai més ben dit, perquè per a editorials i marques de papereria són un objecte de disseny i creativitat molt competitiu. Permet repassar d’una revolada el que s'ha fet durant tot un any i encara aguanta en un món en què l’agenda del mòbil, a mà sempre, i amb músiques i missatges que ajuden a recordar les tasques, semblava que havia d'enterrar per sempre la de paper.

El món de l'art està obstinat en tornar a la normalitat després dels estralls del covid. Aquestes seran algunes de les grans cites de l'any.

L'any 2021 ha començat amb un fred ben viu. Aquestes últimes tres matinades hi ha hagut glaçades en molts punts de l'interior i fins i tot han arribat a afectar alguns trams de la costa. Segons els models meteorològics, l'ambient de ple hivern ens acompanyarà durant els propers dies. Però què hi diuen els models estacionals?

El 2020 hem tocat fons en molts sentits. La pandèmia ha sigut una sacsejada global i profunda, una crisi sanitària i econòmica que ens ha obligat a reaccionar, ni que sigui de manera improvisada i maldestra. Encara estem en estat de xoc. Però la vida continua, imperativa, i amb l’inici d’any, que ha coincidit amb l’arribada de les primeres vacunes anticovid, toca fer més que mai la llista de bons propòsits, que aquest cop voldrà dir començar de cap i de nou moltes coses, replantejant-nos la nostra vida col·lectiva a fons.

La Xina mira el 2021 amb optimisme i disposada a rendibilitzar els seus èxits. Amb l’epidèmia de covid-19 superada i l’economia creixent, la distribució de les seves vacunes, en països d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina, pot ser el pas definitiu per assolir el nou paper que espera com a líder mundial.

Aquests primers cinc cèntims del 2021 els vull començar amb un gran, un enorme visca l’any nou. Com el necessitàvem.

CALIA REACCIONAR DE PRESSA i adaptar la ciutat a la maleïda nova normalitat i ningú pot discutir que el govern de Barcelona s’hi ha esforçat. En un obrir i tancar d’ulls l’equip d’Ada Colau havia anul·lat carrils sencers per ampliar voreres -i permetre que els vianants poguessin circular mantenint la distància-, i algunes places d’estacionament per a cotxes s’havien transformat en terrasses de bars i restaurants, una mesura que volia fomentar que el sector faci una mica de caixa. Això sí, la rapidesa i l’estètica no sempre van de bracet. Les terrasses en calçada són les més lletges que ningú pugui imaginar. Al mateix temps, es posava un carril bici al carrer València i es preparava el del carrer Aragó, dues de les vies més ràpides de la ciutat. Tot plegat ha despertat una sèrie de veus que denuncien el que consideren “una guerra” contra el cotxe. L’any vinent aquest pols augmentarà segurament quan, a la tardor, comencin les obres per connectar els dos tramvies per la Diagonal. En joc hi ha un model de ciutat, però, sobretot, la salut del planeta i la dels seus habitants.

INCERTESA. Ni tan sols sabem si Sant Jordi serà el dia de Sant Jordi: així d’aclaparadorament obert es presenta l’any. També la cultura depèn de la vacuna. Nick Cave va cancel·lar el concert del 27 de maig a Barcelona, però Elton John en té previstos dos a finals l’octubre. Entremig, els grans festivals de primavera i estiu, que van ser ajornats el 2020, ja tenen dates marcades al calendari del 2021. Però que vagin a missa, encara s’ha de veure. I ves a saber amb quines condicions es podrien fer, tot i l’escletxa que obre l’estudi de la Sala Apolo (amb cap contagiat).

LA PANDÈMIA VA ATURAR L’ESPORT. Però quan la primera onada va donar treva i les mascaretes i les PCR van instal·lar-se a les nostres vides, les principals competicions de tot el món van recuperar els calendaris ajornats pel covid. Si bé el 2020 va permetre acabar la Lliga, la Champions i la NBA, també va comportar partits cada dos dies en estadis i pavellons buits de vida. És un retorn fictici a la normalitat, amb so enllaunat a les retransmissions i la impossibilitat de celebrar gols o cistelles on s’estan produint. Han tornat els partits, però falta que torni l’esport. I això no passarà fins que el soci del Barça s’assegui a la seva localitat del Camp Nou. O fins que no veiem la Philippe Chatrier plena a la final de Roland Garros. O tampoc fins que milers d’esportistes amateurs no puguin fer el que més els agrada. Aquest 2021 cap medalla ni cap títol provocarà més alegria que el fet de recuperar, encara que sigui parcialment, la imprescindible funció social de l’esport.

LA PRIMERA, LA LLEI. El govern espanyol ha presentat l’avantprojecte de llei de l’audiovisual que transposa els preceptes de l’última directiva europea. És un desastre calamitós, des del punt de vista del català. S’hi han presentat al·legacions i el text s’ha de sotmetre a debat parlamentari. Els partits catalans tenen l’obligació d’aconseguir que s’introdueixin obligacions lingüístiques. Al capdavall, la directiva defensa explícitament la diversitat cultural.

CRISI CLIMÀTICA. El 2021 hereta de l’any que marxa una gran responsabilitat. El 2020 havia de ser un any clau per a la lluita climàtica: segons la ciència, el món havia d’arribar al pic d’emissions i els governs del món presentarien nous plans climàtics més ambiciosos a la cimera de l’ONU de Glasgow, la Cop26. Però el covid ha endarrerit un any el rellotge de les negociacions climàtiques -la Cop26 serà al novembre-. També ha deixat una caiguda del 7% en les emissions globals de CO 2. El rebot de creixement econòmic que s’espera el 2021 hauria de ser totalment verd per mantenir la caiguda d’emissions. La fita sembla utòpica, però l’any arrenca també amb un nou inquilí a la Casa Blanca conscient del repte, una UE compromesa amb la neutralitat climàtica el 2050 i la Xina per al 2060. ¿Serà el 2021 finalment l’any clau?

UN CREIXEMENT ‘XINÈS’. El 2021 arriba beneït amb la millor carta de presentació possible: un predecessor nefast. Després d’un any de trencar rècords negatius (la patacada ha sigut transversal) el 2021 els economistes esperen el contrari: que el rebot ens porti a magnituds econòmiques insòlites i a assolir velocitats de creixement típiques dels països asiàtics. Hi ha unanimitat en què creixerem per damunt del 6%, cosa que ens permetrà equiparar-nos al dinamisme de la Xina.

L’ARRIBADA DE LES vacunes contra el covid-19 és l’esperança per afrontar el 2021 amb un altre estat d’ànim. Però aquesta esperança en l’any que comença no és igual per a tothom. La crisi sanitària n’ha desencadenat una altra de molt greu: la social. S’ha disparat el nombre de persones que han de recórrer a les entitats per rebre aliments i altres béns bàsics. La pandèmia ha obligat a actuar d’urgència en problemes estructurals com l’infrahabitatge, la pobresa infantil i l’atenció en barris de rendes baixes, on els treballadors han estat més exposats al virus per les feines precàries que no podien deixar i que no permetien el teletreball. A això s’hi afegeix la realitat dels que s’han quedat sense feina i sense ingressos, mentre ajudes com l’ingrés mínim vital o la renda garantida han patit el col·lapse i arriben amb comptagotes. D’acord amb el decret recent de l’Estat, els pròxims mesos hauran d’aturar-se els desnonaments, un respir després de mesos en què milers de ciutadans s’han vist al carrer en plena pandèmia. El 2021 serà l’any d’afrontar l’abast real de l’emergència social: l’any comença amb un atur del 13% i amb incertesa laboral per a més de 196.300 treballadors en ERTO, pendents d’una nova pròrroga.