Telefónica i Fujitsu ampliaran el superordinador MareNostrum 5 per fer de Barcelona una de les set "fàbriques" d'intel·ligència artificial (IA) previstes a la Unió Europea (UE). El projecte, amb una inversió de 129 milions d'euros, ha estat adjudicat a les dues companyies a través d'una convocatòria llançada al juliol. Un dels principals objectius del projecte, amb un pressupost de 129 milions d'euros, és facilitar l'accés a aquestes noves tecnologies a les pimes, les start-ups i les administracions públiques.

Que Alba Cervera (Barcelona, 1991) decidís estudiar física té molt a veure amb Star Trek i Isaac Asimov. Al seu pare li agradava molt la ciència-ficció i li va inculcar aquesta passió. Cervera es delia per tot el que estigués relacionat amb l’espai i va decidir que volia ser astrofísica. Tanmateix, quan estudiava el grau de física a la Universitat de Barcelona va descobrir la informació quàntica i s’hi va bolcar de ple. I avui és una de les veus científiques més reconegudes en aquest àmbit.

Dues dècades de ciència i coneixement al servei de la ciutadania per situar Catalunya com un dels països més innovadors d'Europa. Aquesta és la petjada del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) des que va començar a caminar ara fa 20 anys amb la instal·lació del primer supercomputador MareNostrum. En aquest període, el centre s'ha convertit en un pol d'atracció de talent, projectes de recerca i riquesa a la capital catalana, mentre incrementava la seva capacitat computacional amb la instal·lació de superordinadors cada cop més potents fins a arribar al MareNostrum 5. L'arribada d’un nou ordinador quàntic, un dels primers de producció europea, i d'una de les primeres factories d’intel·ligència artificial (IA) europees, i el MareNostrum 6 a l'horitzó marquen el futur de la institució, que té clar que vol seguir avançant fidel al seu llegat.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols inicia una nova etapa. La companyia es planteja tornar a repartir dividends i veu com el preu de l'acció, després del sotrac patit pels atacs del fons baixista Gotham City Research, emprèn el camí de l'alça. En la junta d'accionistes d'aquesta setmana s'ha retirat el fins ara president, Thomas Glanzmann, després de 19 anys al consell d'administració, i per primera vegada una dona assumeix aquest càrrec: Anne-Catherine Berner.

El fins ara director d'intel·ligència artificial (IA) a les oficines centrals de Meta als Estats Units, Cristian Canton (Terrassa, 1980), prendrà possessió com a nou director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC) en els pròxims dies. Agafarà el relleu de Josep Martorell, que deixa el centre després de nou anys. Canton s'acomiada d'una etapa de més de 15 anys en grans corporacions, com Meta i Microsoft, per incorporar-se a l'equip directiu del BSC, on provarà de traslladar l'experiència cultivada al sector privat. En una conversa amb l'ARA parla d'aquest canvi professional i repassa els reptes de futur de la institució.

La Fiscalia europea està revisant els fons comunitaris Next Generation que el Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha rebut per finançar el MareNostrum-Ona, el primer ordinador quàntic de l'Estat. La posada en marxa d'aquesta eina s'emmarca en una iniciativa del ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública del govern espanyol.

L'any que les Nacions Unides han dedicat a la ciència i les tecnologies quàntiques, Catalunya destaca com a pol de recerca i innovació, amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) com a vaixell insígnia. Després d'anunciar que posarà en marxa la indústria estratègica dels xips a Europa amb el projecte DARE, aquest dijous també s'ha inaugurat el primer ordinador quàntic estatal fet amb tecnologia 100% europea, dins del projecte Quantum Spain. L'acte de presentació al BSC ha comptat amb representació de la plana major del govern espanyol. 

Barcelona es convertirà en l'epicentre europeu de la intel·ligència artificial. La Comissió Europea va anunciar dimarts l’aprovació del projecte, que estarà liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i comptarà amb una inversió total de 198 milions d’euros. Està previst que comenci a implementar-se el 2025, amb l’objectiu d’estar plenament operatiu a finals d’aquell mateix any, i es tracta d’un nou tipus d’infraestructura destinada a oferir accés a potents recursos computacionals i serveis de recerca i desenvolupament a empreses emergents, pimes i la comunitat científica per desenvolupar aplicacions d’IA. En el marc del Tech Spirit, celebrat aquesta setmana a la Llotja de Mar, l'ARA ha pogut aprofundir en el projecte de l'AI Factory en una conversa amb Mateo Valero, director del BSC.

El premi Nobel de química 2023 ha reconegut l'avenç revolucionari en la predicció de l'estructura de proteïnes i la seva aplicació al disseny de noves proteïnes, una fita que marca un abans i un després en la biotecnologia i la biomedicina.

El 30 d’agost del 2022 a la tarda una tempesta va provocar una forta pedregada en algunes localitats de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i, sobretot, el Baix Empordà, que va acabar causant la mort d’una nena de 20 mesos i va deixar més d’una seixantena de persones ferides. El fenomen va ser insòlit: mai no s’havien registrat pedres de fins a 11 cm de mida, tan grans com un plàtan.

Francisco Doblas, investigador Icrea al capdavant del departament de ciències de la terra al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), és conegut a escala mundial per la seva recerca en clima i canvi climàtic. Autor principal del cinquè i sisè informes d’avaluació del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), participa aquests dies en la conferència anual que celebra la Societat Europea de Meteorologia i que aplega més de 900 experts internacionals. La trobada, que se celebra a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, arriba a la 25a edició i enguany se centra a explorar el paper de la recerca per configurar les polítiques públiques que facin possible que Europa assoleixi el 2050 la neutralitat de carboni.

Segons ha subratllat aquest dijous el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, l'èxit que suposa la posada en marxa del MareNostrum 5, un dels supercomputadors més potents del món, respon a una fórmula que es pot resumir en tres paraules: "col·laboració, col·laboració i col·laboració". Al davant de Mateo hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el responsable de la Comissió Europea del programa Connect, Roberto Viola, i el rector de la UPC, Daniel Crespo. En efecte, el BSC és producte de la col·laboració institucional a diferents nivells que, davant dels resultats espectaculars que ha donat una infraestructura científica que es va posar en marxa el 2004, ha permès que de menys d'un centenar de treballadors i investigadors s'hagi passat en dues dècades a gairebé un miler.

Barcelona s'obre pas a l'elit de la supercomputació europea amb l'arribada del tercer ordinador produït per la Unió Europea, un EuroHPC, que ha estat batejat com a MareNostrum 5. Només cinc països al món disposaran d'aquesta tecnologia puntera, que està dissenyat específicament per resoldre problemes científics complexos i que ha d'ajudar a investigar i potenciar els usos de la intel·ligència artificial i enfrontar reptes globals com el canvi climàtic, la medicina personalitzada o la generació d'energia eficient. L'ordinador, finançat principalment per la UE, l'Estat i la Generalitat, s'ha inaugurat aquest dijous al Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Richard Feynman va ser un físic teòric nord-americà guanyador del premi Nobel, conegut pel seu treball en mecànica quàntica i per la seva capacitat única d'explicar la ciència de manera accessible. En una de les seves famoses classes (n’hi ha prou amb buscar a YouTube "Feynman's lectures"), va començar amb una frase sorprenent, que de seguida va provocar el riure dels estudiants: “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica”.

Cantar la cançó que sovint taral·legeu a la dutxa o la que sempre us poseu a l'Spotify i que us acompanyi la veu vellutada i clara de Maria Arnal –bé, una versió sintètica indistingible de l'autèntica–. Ensumar la reconstrucció de la fragància d'una flor hawaiana extingida fa més d'un segle. Jugar a expressar estats d'ànim amb el cos a petició d'una instal·lació interactiva i a endevinar els que escenifica en una pantalla. L'exposició IA: Intel·ligència Artificial, que ha inaugurat aquest dimarts el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que es podrà visitar fins al 17 de març, demostra les possibilitats que ja té avui en dia aquesta tecnologia. I ho fa convidant els visitants a jugar, interactuar i relacionar-se directament amb diferents tipus d'IA. Però també va més enllà. 

Barcelona i Catalunya consoliden la seva presència en l'elit europea de la supercomputació. El consorci de supercomputació de la Unió Europea (UE), el European High Performance Computing Joint Undertaking (EuroHPC JU), ha triat el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el seu hub de computació quàntica perquè l'any que ve operi un dels primers ordinadors quàntics de producció europea, un EuroHPC. Només sis països podran posar en marxa un d'aquests dispositius de cara al 2023. La nova infraestructura s'integrarà a les instal·lacions punteres del BSC, on ja funciona el superordinador MareNostrum 5, el més potent del país i entre els més avançats d'Europa. "És un anunci molt important, perquè és un reconeixement al nostre lideratge europeu", diu el director associat del BSC, Josep Martorell, en declaracions a l'ARA.

La companyia tecnològica Intel obrirà un laboratori de disseny de microxips pioner al Barcelona Supercomputing Center (BSC) que suposarà una inversió inicial, compartida amb el govern espanyol, de 400 milions d'euros en un període de deu anys, segons ha avançat aquest dimecres La Vanguardia. El nou laboratori de processadors RISC-V serà realitat gràcies a l'acord aconseguit amb Intel en el marc del PERTE dels microxips, aprovat ahir per l'executiu i que compta amb un pressupost total de 12.250 milions d'euros. 

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) construirà i coordinarà la primera xarxa de computació quàntica de l’Estat, una ciència que permetria arribar a entendre reaccions químiques complexes per donar lloc a nous medicaments, perfeccionar bateries industrials o optimitzar algoritmes d'intel·ligència artificial per al món de les finances, la logística o la seguretat. Aquests són només alguns exemples dels beneficis que es podrien obtenir de la producció i l'ús de la computació quàntica, una disciplina poc explorada a Espanya però estratègica per gestionar fenòmens que passen a nivell microscòpic i fer operacions múltiples amb un gran impacte en la resolució de problemes reals, sobretot dels sectors industrials.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estrenat aquest matí un nou edifici de 12.000 m2 i quatre plantes com a seu corporativa. L'edifici, el BSC-REPSOL Building, és situat a la plaça Eusebi Güell i permet agrupar els 530 treballadors que fins ara treballaven en diferents edificis. A més, en un futur acollirà el superordinador MareNostrum 5. La nova seu ha tingut un cost de 19,6 milions d'euros i s'ha finançat amb les aportacions del govern espanyol i la Generalitat, així com amb la col·laboració de la Fundació Repsol i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. L'edifici està connectat a través d'una passarel·la a la capella Torre Girona, fins ara l'edifici més emblemàtic del BSC i on hi ha el superordinador MareNostrum 4.

Sota un sostre vermell, entre les voltes de la capella de la torre Girona i darrere els jardins de Pedralbes, hi ha el MareNostrum 4, el supercomputador més potent d’Europa. Aquesta iniciativa és un dels projectes cabdals per aconseguir que el continent estigui cada cop més a prop d’un altre tipus de sobirania. L’omnipresència de grans corporacions -gairebé sempre dels Estats Units o també la Xina- en el desenvolupament d’infraestructures crítiques s’ha convertit al llarg de les últimes dècades en el pal de paller del moviment de la sobirania tecnològica. Els diferents corrents d’aquest discurs coincideixen sobretot en un mateix punt: vetllar perquè la innovació es dissenyi com més a prop millor del ciutadà que l’utilitzarà.