Nova revenja del president dels EUA contra aquells que considera enemics. Donald Trump ha presentat una demanda de 5.000 milions de dòlars (4.256 milions d'euros, al canvi actual) contra JPMorgan Chase, el banc més gran dels EUA, al qual acusa de deixar de prestar-li serveis financers després de l'atac al Capitoli del 6 de gener de 2021. El banc ho ha informat a través d'un comunicat.

L'amenaça s'ha fet realitat. A través dels seus representants legals, Donald Trump ha demandat finalment la BBC aquest dilluns al vespre, davant d'un tribunal de Florida, per l'emissió d'un reportatge al programa Panorama pocs dies abans de les eleccions del 2024. En les 33 pàgines del document, el president acusa la cadena pública britànica de "difamació, manipulació maliciosa i intent d'interferir" en la cursa a la Casa Blanca de l'any passat. En total, Trump demana 10.000 milions de dòlars per danys i perjudicis, uns 8.510 milions d'euros. La reclamació judicial quantifica en 5.000 milions el suposat delicte de difamació i en 5.000 milions més la vulneració de la llei de Florida sobre pràctiques comercials enganyoses i deslleials. Inicialment, Trump havia amenaçat la cadena amb una demanda de mil milions i posteriorment de 5.000. Ara ha doblat l'aposta.

Si la BBC va editar un reportatge de manera que es dona a entendre que Trump va incitar explícitament a la violència el 6 de gener del 2021, va fer malament la seva feina. Perquè no va ser acurada i perquè ha servit a Trump el pretext ideal per tornar a parlar de “fake media”.

Una desena de persones es concentren als afores del centre de detenció de Washington passades les set de la tarda. Fa hores que el sol ha caigut i el vent fa que els dos graus sota zero es notin com si fossin menys deu. Enmig de les banderes dels Estats Units que alguns fan onejar, n'hi ha una de groga amb un "J6" escrit en negre. En la vigília d'un 6 de gener en què la victòria de Donald Trump ha esvaït el fantasma de la violència, els seus seguidors resen amb un altaveu i fan càntics perquè la trentena d'assaltants al Capitoli que estan empresonats els puguin sentir.

El pròxim 5 de novembre Donald Trump es juga molt més que tornar a seure al despatx Oval de la Casa Blanca com a amo i senyor. Es juga, en bona part, la seva llibertat. O, almenys, anys de judicis que el podrien acabar enviant, finalment, a la presó. El llegat, la fortuna personal i, com s'ha apuntat, la llibertat personal, podrien decidir-se per uns quants milers de vot en alguns dels comtats d'alguns dels set estats decisius: Nevada, Arizona, Geòrgia, Carolina del Nord, Michigan, Wisconsin i Pensilvània.

¿Pot ser jutjat un president dels Estats Units o té immunitat per a totes les seves accions mentre és al càrrec? Aquest és el debat que ha centrat la vista d'aquest dimarts al Tribunal Federal d'Apel·lacions, a Washington DC, sota l'atenta mirada de Donald Trump. Els advocats de l'expresident demanen que es desestimin els càrrecs que se li imputen pel seu paper en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 amb l'argument que el president té immunitat total pels seus actes mentre és al càrrec. Els advocats -i el mateix Trump poc després de la vista- han advertit que treure-li aquesta immunitat i jutjar-lo "obriria la capsa de pandora" de les represàlies polítiques contra les accions d'un president per la via judicial.

Fa tres anys, l'assalt al Capitoli dels seguidors de Trump avergonyia els Estats Units, inclosos una part dels republicans, i sorprenia el món sencer. La democràcia més poderosa del món mostrava en directe la profanació de les seves institucions. L'encara president, perdedor de les eleccions, es resistia a assumir responsabilitats. Els següents mesos, la seva imatge pública va patir una forta sotragada. El trumpisme va quedar tocat, sí, però ni molt menys enfonsat.

La condemna més alta fins ara per l'Assalt al Capitoli se l'ha endut un home que no hi era aquell dia, però que es considera l'instigador principal dels fets. El líder del grup d'ultradreta Proud Boys, Enrique Tarrio, va seguir els fets des de Baltimore, a uns 70 quilòmetres de Washington, i des de les xarxes seguia esperonant els seus companys –"Feu el que cal fer"– després d'haver planificat una marxa que buscava impedir l'oficialització de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials del país.

Cada vegada que a Donald Trump li surt un enemic rellevant, s'afanya a posar-li un malnom. És el peculiar reconeixement que l'expresident atorga a totes les figures que es volen interposar en el seu camí. Per això Joe Biden, el principal antagonista del llargmetratge del magnat, és reconegut com a "sleepy Joe" o "slow Joe" (Joe "adormit" o "lent", un malnom posat fruit d'una entrevista viral on el mandatari tancava els ulls i semblava que s'adormia); Hillary Clinton, com a "crazy" o "crooked" ("boja" o "deshonesta"); Ron DeSantis, com a "Ron DeSanctus" o "DeSanctimonious" (amb una traducció complicada, que s'aproximaria a "rosegaaltars", segons l'escriptor Màrius Serra, i que vindria a dir-li hipòcrita).

A Donald Trump, l'únic expresident imputat en la història dels Estats Units, li han llegit aquesta tarda els càrrecs més greus de tots els que pesen sobre ell: quatre delictes de conspiració i obstrucció pel seu paper protagonista en un dels capítols més foscos de la democràcia estatunidenca, l'assalt al Capitoli, que podrien portar-lo a passar la resta de la seva vida a la presó.

Per fi. El sistema federal de justícia penal obre una batalla legal contra una de les conspiracions més deshonestes, malicioses i perjudicials de la història dels Estats Units. La inculpació de Donald Trump, presentada dimarts per l'oficina del fiscal especial Jack Smith, és la culminació d'un esforç integral per fer justícia davant d’aquells que van intentar revertir els resultats d'unes eleccions presidencials nord-americanes.

Els quatre càrrecs de conspiració i obstrucció que enfronta l'expresident dels Estats Units Donald Trump tenen conseqüències que van més enllà de la seva persona i de la seva candidatura per a les eleccions presidencials de l'any vinent: escriuen una nova pàgina en el sistema democràtic del país nord-americà i posen a prova la fortalesa de les seves institucions.

Per tercera vegada en la història dels Estats Units, un expresident compareixerà aquest dijous davant de la justícia perquè li llegeixin una imputació penal. En les tres ocasions, l'encausat té el mateix nom i cognom: l'inconfusible Donald Trump. En un clima de tensió i enmig de la campanya electoral, la jutgessa Tanya Chutkan, del tribunal federal de districte de Washington, presidirà l'acte formal d'imputació de l'exmandatari.

L'expresident i candidat a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, conviurà amb una tercera imputació durant la campanya electoral perquè el fiscal especial, Jack Smith, l'ha acusat de tres delictes per la seva implicació en l'assalt al Capitoli. Smith, que ja va imputar Trump amb 37 delictes pel cas dels documents classificats, té proves per encausar-lo amb tres càrrecs nous: obstrucció d'un procediment oficial, conspiració per defraudar els EUA i amenaça i manipulació d'un testimoni, segons han assegurat fonts pròximes a la investigació a uns quants mitjans.

La imputació de Donald Trump, la primera d'un president o expresident en la història dels Estats Units, no sembla a priori l'escenari ideal per a un candidat a ocupar el Despatx Oval de la Casa Blanca. La seva carta de presentació, aparentment, no és la més preferible: un exmandatari problemàtic, investigat per la justícia, que va cometre almenys dues infidelitats l'any que va tenir un fill amb la seva parella i que encadena resultats decebedors en els tres darrers cicles electorals.

El mes de gener sembla haver-se convertit en el momentum per als assalts, materials i de simbologia política, als Parlaments de les democràcies americanes. Dos anys separen les inèdites escenes viscudes la nit passada a Brasília (Brasil), amb el triple assalt ciutadà als edificis del Congrés, el Tribunal Suprem i el Palau de la Presidència –cal tenir en compte l’elecció dels espais, ja que encarnen els tres poders de l’estat de dret: el legislatiu, el judicial i l'executiu–, del que es va viure al Capitoli de Washington el dia de Reis del 2021.

Un espectacle polític televisat. Això és el que ha viscut aquesta nit la Cambra de Representants dels Estats Units en la votació més dramàtica i tensa que es recorda en molt de temps: amb els seus girs de guió, escridassades a l'hemicicle, contacte físic entre els congressistes i un protagonista a l'ombra, Donald Trump. Tot plegat ha servit per posar fi a una setmana tràgica, en què l'extrema dreta ha afermat el seu poder al Capitoli el dia que s'ha complert el segon aniversari del seu assalt.

Aquest divendres fa dos anys que una multitud enfurismada d'ultradretans, encoratjada per un expresident populista i mobilitzada a través de fòrums d'internet i teories de la conspiració, va cometre un intent de cop d'estat a la seu de la democràcia nord-americana. L'assalt al Capitoli ha marcat un abans i un després en el clima social i polític del país. Aquell dia, una turba armada de negacionistes electorals va irrompre a l'edifici legislatiu, fet que va posar de manifest la fragilitat institucional nord-americana després dels anys de presidència de Donald Trump. La mateixa ideologia ultra que fa dos anys va turmentar el país es troba avui a l'interior del Capitoli, bloquejant l'activitat de la cambra baixa, però també als carrers, on s'ha fet més forta que mai.

L'espectacle que s'està vivint aquests dies a la Cambra de Representants dels Estats Units certifica el que molts analistes ja fa temps que van predir: l'històric Partit Republicà, conegut com el Grand Old Party (GOP), està trencat i immers en un caos impropi de la seva trajectòria. El fet que fins a 20 congressistes republicans díscols es neguin a votar el candidat oficial a presidir la cambra, Kevin McCarthy, ha portat el Congrés a una situació de bloqueig inèdita en almenys un segle. La crisi s'ha fet encara més profunda quan aquests congressistes, que pertanyen a l'ala més ultra del partit, han desobeït la crida feta pel seu propi líder, l'expresident Donald Trump, per votar el candidat oficial i així assegurar la cohesió del partit.

Durant dos anys, els Estats Units han hagut de viure un impeachment, judicis, investigacions penals, audiències al Congrés, teatres televisats. I el Congrés ha publicat el seu informe final. Però un funeral no posa fi al dolor. Un trauma no es pot curar amb tràmits administratius. Aquestes cicatrius no es poden emmascarar amb la lletra petita debatuda en una comissió.