La caiguda del Mur de Berlín va obrir les portes del cel als ciutadans de l’anomenada Europa de l'Est. La derrota del comunisme albirava una nova vida en democràcia que garantiria els drets restringits per les ferotges dictadures socialistes. Il·lusos ells, perquè ràpidament els núvols de tempesta van cobrir aquells cels i l’alegria va derivar en resignació. Ho diu la fotògrafa malalta de fibromiàlgia que sobreviu amb el seu marit en alguna ciutat d’algun d’aquells països i que va guanyar un prestigiós premi justament per les fotos de la caiguda de l’icònic mur alemany. Van sortir del foc per caure a les brases. Les brases del capitalisme. L’Europa de la il·lusió virada cap a l’Europa de la frustració en la metafòrica boira de l’obra de Lluïsa Cunillé guanyadora del premi Frederic Roda 2014.

Després d'inaugurar els Teatres del Farró amb uns textos breus que acompanyen Freshwater de Virginia Woolf i després d'inaugurar temporada a la Sala Atrium amb l'excel·lent Compto cada passa meva sobre la terra, el Teatre Nacional de Catalunya obre la Sala Tallers amb el tercer espectacle signat per Lluïsa Cunillé, una de les autores més prestigioses i representades del teatre català. Lurdes Barba dirigeix, del 9 d'octubre al 9 de novembre, Boira, un espectacle situat 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín en una exrepública soviètica on els somnis de progrés i llibertat han quedat enterrats.

Les vides aparentment més avorrides poden amagar petits i grans drames. El protagonista d’aquest conte negre de Lluïsa Cunillé és un home gris amb una vida grisa. Tot i ser molt llegit, ha pogut escollir ben poc. I no és que no tingués somnis de joventut, ben al contrari, ell volia viatjar i veure món. Fins i tot, un dia va pensar que li agradaria enrolar-se al circ de la que seria la seva dona, la filla del domador d’elefants. Però el món que li passava per davant era el del quiosc del seu pare al costat d’un centre de convencions on no tenia altre remei que treballar.

Xavier Albertí excel·leix en la distància curta. En un teatre de cambra com el que ens proposa sobre la nova obra de la seva gran còmplice Lluïsa Cunillé (una vintena de treballs conjunts): L’últim dia, interpretada per un entregat còmplice més recent, Alejandro Bordanove.

Daniela Feixas, Aina Tur, Lluïsa Cunillé i Llàtzer Garcia tenen almenys dues coses en comú: són dramaturgs amb una trajectòria remarcable i estrenaran una nova obra al Festival Grec 2024, que arrencarà aquest dimecres, 26 de juny. Amb textos sobre conflictes familiars i crisis de parella, tots ells ens conviden a reflexionar sobre les pors i els traumes que condicionen el nostre dia a dia.

‘Els subornats’

Sala Beckett

20 de gener

]]>

Lluïsa Cunillé és una de les poques autores que es dedica a escriure teatre. A escriure teatre cada dia. A escriure només teatre. "En un país com aquest és una decisió molt dura i només es pot entendre si hi ha un compromís ideològic", havia dit en una entrevista el director del Teatre Nacional, Xavier Albertí, gran amic seu i còmplice teatral. Aquest fet, insòlit en el panorama teatral català, li ha permès en els últims trenta anys construir un corpus literari voluminós i dens, de mig centenar de peces, que l'ha convertit en una de les autores més prolífiques, més representades (aquí però també a fora: fa un any estrenava Occisió a la Comédie Française) i a la vegada més enigmàtiques del panorama.

]]>