Crítica teatral

Una Woolf desconeguda per a un magnífic nou teatre

Albert Arribas i un extens repartiment s'arrisquen amb 'Freshwater'

Una escena de 'Freshwater' al teatre La Fàbrica.
17/09/2025
2 min
  • Autora: Virginia Woolf
  • Dramatúrgia: Albert Arribas i Lluïsa Cunillé
  • Intèrprets: Míriam Alemany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Marta Ossó, Carles Martínez, Pep Munné, Albert de la Torre
  • La Fàbrica
  • Fins al 26 d’octubre

Cal aplaudir el compromís i atreviment dels promotors del nou teatre La Fàbrica, que, tot i conèixer de primera mà els riscos econòmics del negoci (és un dir) teatral, ja que també gestionen el teatre La Gleva, ara inverteixen bous i esquelles en una instal·lació cultural de dues sales (una de 200 localitats) i un bar que ben segur ajudarà les finances de l’empresa. L’aforament és important, perquè a la geografia teatral de Barcelona abunden les sales petites que no arriben als 100 espectadors i que tenen dificultats per subsistir i limitacions en les possibilitats de producció.

Un nou teatre que ignora els riscos inherents d'aquesta activitat (si el teatre fos negoci, els bancs en tindrien un grapat) i s’estrena amb l’única obra teatral de Virginia Woolf, mai representada entre nosaltres i probablement ben poc en entorns culturals teatrals amb més tradició.

El dramaturg i director de la proposta és Albert Arribas, responsable d’èxits com una versió de Les bacants d’Eurípides (que es reposarà al nou teatre) o El gos de Lluïsa Cunillé a La Gleva, que assegura que Woolf és "probablement una de les millors dramaturgues que ha donat el teatre occidental, tot i que aquesta gran qualitat no li ha estat reconeguda". Extrem en part comprensible perquè, si bé les novel·les de l’escriptora anglesa tenen una notable teatralitat i per això han estat versionades al teatre, en la seva única obra escrita per a l’escenari es revelen les dificultats i exigències de l’escriptura teatral amb relació a la literària.

Arribas i Cunillé no ens situen prou bé en el context en què Woolf la va escriure i tampoc acaben de perfilar sobre què ens volen parlar, més enllà de trets genèrics sobre l’art, els artistes i la societat. La proposta pateix d’un ritme parsimoniós que no hi juga a favor llevat de la suggerent, exquisida i dinàmica escena amorosa de Marta Ossó (la dona del pintor) i Paula Blanco (un mariner a terra). La proposta té una coda final que recull un article de reivindicació femenina de Virginia Woolf. I això paga la pena.

stats