Crítica de teatre

Miriam Moukhles també sap fer cabaret

'Abecedari' és el segon treball de creació de la companyia resident a la Beckett La Moukhles & Sentís

'Abecedari' de La Moukhles i Sentís.
28/03/2026
2 min
  • Creació: La Moukhles & Sentís
  • Dramatúrgia i direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué
  • Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís
  • Sala Beckett (fins al 19 d’abril)

Abecedari és el segon treball de creació d’un jove tàndem d’artistes que van impactar amb el seu primer espectacle al Maldà i que aquesta temporada són residents de la Beckett. Nodi: de gossos i malditos ja mirava enrere, en concret a la contracultura dels anys setanta del segle passat, i aquest Abecedari segueix fixant-se en el passat. En aquest cas, en el filòsof francès Gilles Deleuze. Això, almenys, era el punt de partida de l’espectacle. Però en el procés la cosa es va anar enredant i ben poc en va quedar de l’abecedari d’aquell filòsof que amb setanta anys va saltar des de la finestra del seu pis a París i va deixar la gravació d’una llarga entrevista on cada lletra evocava un concepte.

Una furtiva però atractiva imatge a l’inici de l'obra anuncia el que, al capdavall, és el nucli del seu contingut. L’actriu Miriam Moukhles, en un podi embolcallada de fum i llum daurada i amb aires de vedet, canta una cançó en àrab i castellà. Tot seguit la funció sembla posar-se seriosa amb dos joves investigadors que treballen i discuteixen sobre el llegat del filòsof. Pur miratge, perquè aleshores treu el cap Fred Galiana, campió d’Europa de pes ploma resident a Mataró; la filla, aquí pianista, del pintor rus Nicola de Staël, molt amic de Georges Braque i que, com Deleuze, un bon dia va saltar per la finestra de casa seva a Antíbol; un griot contacontes magrebí, Mrabet, i, sobretot, la Juanita de Tànger, una vedet tangerina imaginada per l’escriptor Ángel Vázquez en el Tànger internacional de mitjans del segle XX.

La Juanita s’ho menjarà tot. Una cabaretera elegant amb aires d'El Molino que canta –i canta bé–, que explica contes i que fins i tot socialitza amb els espectadors. Voluntàriament o involuntàriament aquest Abecedari es converteix en un vehicle perquè Miriam Moukhles mostri tot el que és capaç de fer, que és molt. En el camí, els altres personatges, i amb ells els intèrprets, s’extravien tot preguntant-se què fan en aquest sidral. Tant és, perquè qui juga i guanya amb resolució i autoritat és Moukhles, una actriu desbocada que ens dona i ens donarà nits de joia teatral. Ben segur.

stats