La missió lunar de la NASA amb el llançament de l’Artemis II ha provocat que alguns informatius hagin recuperat d’una manera o altra aquella teoria conspirativa que assegura que l’arribada dels humans a la Lluna el 1969 va ser un engany.

Entre l’aniversari de l’11-M, les fotografies falsejades de Kate Middleton i que ara venen eleccions, és un bon moment per parlar de conspiracions. Les teories de la conspiració tenen molt mala fama, però la veritat és que no hi ha política sense conspiració. El que vull dir és que no hi ha canvi polític: si entenem política com a gestió de l’ordre, naturalment que la política equival a la producció de discursos que generin confiança en el sistema, mentre que si entenem política com la transformació d’aquest mateix sistema, la cosa es capgira i el millor polític és el que dissemina més desconfiança sobre l’estat actual de les coses. Ara bé, quina és la diferència entre una teoria de la conspiració delirant i una sospita d’aquelles que indignen i mobilitzen per canviar el que caldria canviar?

El diari The Sun ho celebra a la portada d'aquest dimarts. "Encantats de tornar-te a veure, Kate!" A la imatge, una captura d'un vídeo que el tabloide difon a l'edició en línia i amb què vol posar punt final a les moltes #Katenspiracies, les rocambolesques, fantasioses o ridícules teories que es difonen a tota mena de xarxes socials sobre el parador i/o l'estat de la salut de la futura reina consort, de 42 anys. D'acord amb el diari, l'enregistrament va tenir lloc dissabte passat mentre el príncep Guillem i Kate Middleton van anar de compres a la botiga d'una granja situada a un quilòmetre i mig del cottage Adelaide, la casa de camp situada als terrenys del castell de Windsor, on la princesa es recupera de la intervenció quirúrgica del gener. El matrimoni camina amb lleugeresa cap al pàrquing del llogaret mentre carreguen un parell de bosses amb les compres.

Djious passat a la tarda començava un canvi de temps. Una franja de pluges deixava algunes gotes entre el Camp de Tarragona i la costa central, però les precipitacions eren poca cosa i abans d’arribar al Barcelonès es van anar esvaint. A la xarxa social X, diversos usuaris apunten que no és una casualitat: "Han aparegut pluges no previstes i a l’instant han sortit a fumigar per dissoldre-ho tot". Adjunten imatges del radar, encerclen les zones on no ha plogut i afegeixen fotografies de deixants de condensació dels avions.

Anys d'imatges de plats voladors, llums desconegudes, imatges del Pentàgon i fins i tot l'autòpsia d'un suposat alienígena. El debat sobre els anomenats objectes voladors no identificats, més coneguts com a ovnis, porta dècades damunt la taula, i recentment ha tornat a tenir protagonisme després que un exmilitar nord-americà declarés a finals de juliol que el govern del país amaga “restes no humanes”. En la compareixença davant del Congrés dels Estats Units, l'oficial David Grusch va parlar d'un programa secret que situaria el govern nord-americà en una "guerra freda públicament desconeguda", amb nacions adversàries per aconseguir el control de la tecnologia que utilitzarien les suposades aeronaus alienígenes per així "obtenir avantatges asimètrics de defensa nacional". Una "cursa armamentística" que, segons Grusch, la Casa Blanca hauria mantingut en silenci durant vuit dècades i hauria "amagat il·legalment" l'existència d'aquesta iniciativa. Un fet que el Pentàgon ha negat.

Fa no gaire, l'ex alt funcionari de l'URSS i ara ministre d'Afers Exteriors de la Federació Russa, Serguei Lavrov, declarava: “I què si Zelenski és jueu? El fet no nega els elements nazis a Ucraïna [...]. Quan pregunten «quina mena de nazificació és aquesta si som jueus?»... bé, jo crec que Hitler també tenia orígens jueus, així que no significa res [...]. Des de fa molt de temps sentim dir als savis jueus que els pitjors antisemites són els mateixos jueus". Desconec si l'expressió "savis jueus" tenia o no males intencions. El cert és que l’any 1905 van aparèixer a la Rússia imperial els famosos Protocols dels savis de Sió, l’objectiu prioritari dels quals no era altre que esperonar l’antisemitisme arreu d’Europa. A les primeres edicions, els Protocols figuraven com l’apèndix d’una obra de Serguei Alexàndrovitx Nilus (1862-1930). Segons aquest personatge, contenien les actes secretes del Primer Congrés Sionista, celebrat a Basilea l’agost del 1897 sota els auspicis de Theodor Herzl. Nilus afirmava que s’havia limitat a traduir al rus aquell document d’origen incert per mostrar al món les veritables intencions dels jueus. Segons Nilus, els sionistes havien fingit que només reclamaven una llar nacional a Palestina. El que pretenien, en realitat, era dominar el món gràcies al control del poder econòmic, obtingut gràcies a la seva proverbial insolidaritat social (usura, etc.). L’any 1921 es va demostrar que els Protocols eren una ridícula falsificació basada en una obreta contra Napoleó III escrita per l’advocat Maurice Joly el 1858. El mal, però, ja estava fet. La prova la tenen en el mateix argument excremental del sinistre Lavrov, així com en moltes altres consideracions delirants contra els jueus presents en la cultura popular moderna.

L'any i mig que portem des de l'arribada del coronavirus ha adobat el terreny de les teories conspiratòries. Les explicacions al voltant de l'origen, propagació, gravetat i curació del covid-19 han portat una mena d'edat d'or per als conspiranoics, que han aconseguit abandonar el paper marginal al qual estaven acostumats per passar a ser al centre del debat en algun dels pitjors moments de la crisi. El paradigma ha canviat i si fins fa res era impensable prendre's en consideració segons quines teories absolutament irracionals, avui dia qualsevol dels nostres veïns podria ser algú que assegura que amb cada vacuna ens injecten un microxip.

Les fantasies conspiratives existeixen des de fa molt de temps i han sigut molt útils per manipular electorats. Lluny d'anar perdent força, al segle XXI són més populars i habituals que mai i n'hi ha que revifen amb força, com les que giren entorn d’Adolf Hitler, que va ser un gran promotor de l'estil paranoic. El líder nazi va morir fa 76 anys, però les fantasies del Tercer Reich, que fa anys que els historiadors van desacreditar, circulen habitualment per les xarxes. Richard J. Evans (Londres, 1947) és president del Wolfson College de Cambridge i prebost del Gresham College de Boston i un gran especialista en aquest període. Entre altres llibres, ha publicat La llegada del Tercer Reich (Península, 2005), El Tercer Reich en el poder (Península, 2007) i La lucha por el poder (Crítica, 2017). A Hitler y las teorías de la conspiración. El Tercer Reich y la imaginación paranoide (Crítica) analitza algunes de les teories conspiratives més longeves sobre el període nazi.

Hem vist com s’han tornat a obrir les escoles aquesta setmana, tot i que la neu i el glaç han deixat alguns infants i joves sense les seves classes dels primers dies de l’any. Però, per a la resta, el segon trimestre del curs ha començat de manera presencial, i amb moltes ganes de retrobar-se. Malgrat les controvèrsies generades la setmana abans entre diferents col·lectius d’experts entorn de la conveniència d’endarrerir la tornada a l'escola, i malgrat les batalles entre comunicats que es contraposen, les escoles han obert les portes. Aquests dies hem vist com es fan servir les evidències o la manca d’evidències per argumentar a favor o en contra d’endarrerir la tornada a les aules. També hem vist que els argumentaris es basen en diferents punts de vista, ja que és molt el que hi ha en joc. Ens hi juguem tant la salut pública i el control de la pandèmia com la salut emocional i el benestar dels infants, la pèrdua d’aprenentatges o l’equitat i les desigualtats educatives. També —per què no dir-ho?— hi ha en joc l’economia del país i molt probablement les properes eleccions. El que està clar és que hi ha una àmplia diversitat de criteris a prendre en consideració i que les evidències depenen de com es consideri el perjudici que suposa per als infants quedar-se a casa, o el risc que suposi per al control de la pandèmia. Les famílies i la ciutadania en general viuen bombardejades amb informacions. Tots volem respostes i fan furor els eslògans.