Enmig de la intensa actualitat econòmica, voldria posar el focus en una qüestió de la qual s’havia parlat molt i que darrerament ha quedat fora del radar mediàtic: el desplegament dels fons europeus. Som a la recta final, i en aquesta darrera fase ens hi juguem l’èxit o el fracàs de molts projectes transformadors per al nostre territori. La clau és si sabrem rematar correctament aquest dossier o bé si deixarem escapar oportunitats que ja teníem a l’abast.

Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

L'administració de l'Estat ha assignat 8.075 milions d'euros a Catalunya procedents dels fons Next Generation, el paquet d'ajudes aprovat per la Unió Europea (UE) per fer front als reptes derivats de la pandèmia, segons dades publicades aquest dimecres per la Generalitat. Catalunya és el territori de l'Estat que ha captat més fons fins ara.

Més de 52.000 beneficiaris catalans –entre empreses, entitats, ciutadans i administracions públiques– han rebut fins ara un total de 5.390 milions d'euros procedents del programa europeu Next Generation, segons dades publicades aquest dijous per la Generalitat, que ha obert un nou portal on es pot fer seguiment del repartiment dels fons. Entre els principals beneficiaris hi ha les empreses de telecomunicacions Adamo i Telefónica, l'Ajuntament de Barcelona, la companyia de disseny de xips Openchip & Software, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) o la unió temporal d'empreses (UTE) del fabricant de trens Siemens Rail i la constructora FCC.

La Generalitat ha esmenat la plana a l'Estat respecte a les xifres publicades recentment pel ministeri d'Economia en què Catalunya apareixia com una de les comunitats autònomes que menys diners dels fons Next Generation han adjudicat a empreses i ciutadans.

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

El govern espanyol ha tret pit de la seva gestió econòmica a Catalunya l'any passat. L'executiu espanyol ha recordat aquest divendres que Catalunya va rebre 9.233 milions d'euros de fons europeus Next Generation.

Si es divideixen les polítiques de desenvolupament pel risc i el retorn, les de baix risc i baix retorn són les lligades a la millora. En direm àrea vermella. La millora no té risc, és simplement fer millor allò que ja es fa: el Kaizen dels japonesos als 60 i 70. La diferència entre la millora i la innovació és el risc. La innovació en té –alguna cosa pot sortir malament–, la millora no. Les d’alt risc i alt retorn –àrea blava– són les trencadores i transformadores. Un exemple d’àrea vermella en fabricants de cotxes és Volkswagen; d’àrea blava, Tesla.

La Generalitat ha fet un pas més en les seves demandes per gestionar els fons Next Generation. Després de mesos criticant la seva ineficiència i mal disseny, ara ha fet una proposta concreta per assumir-ne directament la seva gestió en l'àmbit industrial.

Ferrovial, l'empresa controlada per la família Del Pino que va decidir endur-se la seu fora d'Espanya, és la tercera firma que més diners ha obtingut dels fons europeus de recuperació, els coneguts com a Next Generation EU, segons la llista publicada pel ministeri d'Economia aquest divendres. El primer lloc l'ocupa l'UTE (unió temporal d'empreses) Totana, amb 152,4 milions d'euros per a obres d'un tram del Corredor Mediterrani a Múrcia, seguida de l'UTE CAF Signalling-Thales, amb 134 milions d'euros per a obres d'alta velocitat d'Adif, i després completa el podi Ferrovial Construcción, amb 125,14 milions d'euros.

Catalunya rebrà una injecció rècord de 400 M€, provinents dels fons europeus Next Generation EU, per impulsar més de 750 projectes socials i millorar la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables, com ara gent gran, infants i joves, persones amb discapacitat o malaltia mental i persones sense llar. Segons el Govern, aquesta partida pressupostària permetrà equiparar les infraestructures i projectes en l’àmbit de la protecció social als països europeus més avançats. Per al president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, es tracta de “la inversió social més gran de la història de Catalunya”. “Mai no s’havia fet un programa d’inversions tan gran i tan divers, i per a tants col·lectius alhora”, ha subratllat.

Des que es van crear els fons Next Generation, una de les preguntes que tots ens fem és: ¿serviran realment per transformar la nostra economia?

L'aprovació dels fons Next Generation i, sobretot, l'emissió de deute europeu per finançar-los són el pas més destacat que ha fet la Unió Europea per acostar els seus mercats financers al model unificat que tenen els Estats Units, considerats per la majoria d'economistes com el model a seguir per millorar el finançament de les empreses, segons un estudi del think tank Europe G presentat aquest dimarts a Barcelona.

L'administració de l'Estat ha assignat, de moment, més de 5.600 milions d'euros a Catalunya procedents dels fons Next Generation, el paquet d'ajudes aprovat per la Unió Europea per fer front a la pandèmia, segons dades publicades aquest dilluns per la Generalitat. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha criticat el "mal disseny" dels fons des del govern espanyol i ha demanat que se'n corregeixin les "deficiències".

Les empreses catalanes han obtingut 766 milions d'euros dels fons Next Generation de la Unió Europea des de la seva posada en marxa, el 2021, segons dades d'Acció, l'agència de competitivitat de la Generalitat. Aquesta xifra representa una proporció més gran que la que té l'economia catalana sobre el total de l'espanyola, que se situa al voltant del 20%.

Dilluns, el Telenotícies de TV3 va emetre un vídeo firmat per la periodista Esther Ortega que estaria bé que se’l mirés el Govern abans de la reunió setmanal del consell executiu.

Una delegació del Parlament Europeu ha visitat aquests dies Espanya per avaluar el procés de distribució dels fons Next Generation i hi havia certa expectació pel que pogués dir, ja que era una iniciativa del PP europeu, auspiciada per l'espanyol, i que el govern de Pedro Sánchez veia amb recel perquè ho considerava una maniobra electoralista. Finalment ni uns ni altres deuen haver quedat satisfets perquè la cap de la missió, l'eurodiputada conservadora alemanya Monika Hohlmeier, hi ha posat seny i, lluny d'entrar en picabaralles polítiques, s'ha limitat a dir el que molts agents econòmics ja fa temps que denuncien a Espanya, i és que hi ha un excés de burocràcia i poca transparència en els processos per optar als fons. "Hem comprovat que la majoria de dades es fan públiques, però per als periodistes i els ciutadans és complicat trobar-les", ha assenyalat en roda de premsa.

Tot i que des del principi la missió de l'Eurocambra de control del desplegament a Espanya dels fons postcovid s'ha vist envoltada de polèmica, els eurodiputats finalment s'han limitat a fer recomanacions generals amb un to conciliador i no han constatat cap mena d'infracció o d'incompliment per part del govern espanyol. Així, la presidenta de la missió, la conservadora Monika Hohlmeier, simplement ha demanat més transparència i menys burocràcia a l'executiu de Pedro Sánchez en la distribució dels ajuts comunitaris. "Hem comprovat que la majoria de dades es fan públiques, però per als periodistes i els ciutadans és complicat trobar-les", ha assenyalat en roda de premsa.