Les previsions més optimistes de les autoritats sanitàries s'han complert: la corba de la setena onada comença a baixar després que entre el 27 de juny i el 3 de juliol assolís el seu pic màxim amb 40.500 casos setmanals. Segons les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic), els últims set dies s'han diagnosticat 34.447 positius, uns 6.000 menys que la setmana anterior, i el ritme de noves admissions a l'hospital està estabilitzat entorn dels 2.000 ingressos. Tampoc creix l'ocupació a les unitats de cures intensives (UCI), amb una cinquantena de malalts greus, ni la mortalitat, amb una seixantena de defuncions setmanals. "És el primer cop que la corba cau pel seu propi pes sense mesures de contenció", reflexiona la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom), Clara Prats.

La corba de contagis s'ha doblegat i, després de setmanes de "desacceleració", Catalunya comença a sortir per fi de l'onada de covid més incerta. El pic de casos del sisè embat es va donar la setmana del 17 al 23 de gener, quan es van declarar més de 250.000 positius a causa de la transmissió disparada del virus, que afectava sobretot les franges d'edat més joves. Així ho reflecteixen els registres oficials gràcies a l'esforç diagnòstic en l'entorn educatiu i la suma dels positius autodiagnosticats a les farmàcies. “Les dades són molt clares: hem passat el pic i aquesta setmana ja hi ha una baixada força ràpida dels casos", resumeix la investigadora del grup Biocom-SC de la UPC Clara Prats.

“Estem en un altiplà, entre aquesta setmana i els pròxims deu dies veurem si la tendència és quedar-se igual, pujar o baixar”. És el símil que ha utilitzat l’investigador del grup Biocomsc de la UPC Enric Álvarez per definir la situació epidemiològica actual. El virus continua en uns nivells de rècord a Catalunya, però hi ha alguns indicadors que mostren que la corba podria començar a doblegar-se.

El departament de Salut permet des d'aquest dimarts a les 14 hores que les persones d'entre 55 i 59 anys puguin demanar hora per rebre la tercera dosi de la vacuna contra el covid. A més, preveu que aquest dimecres també ho pugui fer la població de 50 a 54 anys. En paral·lel, també s'està vacunant les persones vacunades amb AstraZeneca, entre les quals hi ha la franja d’edat de 60 a 69 anys però també les 200.000 persones que formen part de col·lectius essencials, com mestres o policies, ja han pogut començar a demanar cita per rebre la dosi de record. En tots els casos cal demanar cita a la web habilitada pel Govern.

Aquest dimecres s'han començat a vacunar els nens i nenes de 5 a 11 anys. Serà a partir de la tarda, quan els infants hagin sortit de l'escola. Les famílies interessades en demanar cita per vacunar els seus fills de 5 a 11 anys ja van poder començar a fer-ho aquest dilluns al migdia a la web Vacunacovid.catsalut.gencat.cat. Només en les sis primeres hores ja es van tramitar 44.597 cites, segons han informat fonts de Salut, i aquest dimecres fins les 10 del matí ja n'hi havia més de 70.000 demanades.

El creixement de la pandèmia a Catalunya ja és innegable: la corba de contagis va començar a enfilar-se pel pont de Tot Sants, a principis de mes, i vint dies després ja es diagnostiquen 7.758 casos nous a la setmana, és a dir, més d’un miler de positius diaris de mitjana. I aquest augment de noves infeccions ja repercuteix en el sistema sanitari. A l'atenció primària s'han fet 9.000 visites relacionades amb el covid les últimes 24 hores, unes 41.000 l'última setmana. Als hospitals catalans la xifra d'ingressats pel virus també ha crescut un 60% en una setmana i aquest dimecres ja hi ha 565 hospitalitzats (48 més respecte a ahir), 127 dels quals són atesos a les unitats de cures intensives (UCI), vuit més que dimarts. La gran majoria són pacients majors de 50 anys. Amb tot, i per bé que ha admès preocupació per “l’increment important” d'activitat sanitària dedicada al coronavirus des del cap de setmana arreu del país, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha assegurat que l'impacte d'aquest nou embat és força més baix que el d'onades anteriors. "De moment té un comportament similar al de la cinquena onada, cosa que ens reforça la idea que la vacunació és molt útil per prevenir la severitat de la malaltia i les morts", ha afirmat.

La incidència del virus continua en descens a Catalunya, però l'adeu a l’estat d’alarma i el relaxament de les restriccions han provocat que s’alenteixi la caiguda. “La baixada s’ha frenat moltíssim”, valora l’investigador del grup Biocomsc Enric Àlvarez, que afegeix: “Baixàvem molt ràpid i teníem molt marge, però ara aquest marge s’ha fet més estret. És a dir, la socialització ha augmentat molt”. Per això hi ha experts com la viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Margarita del Val que alerten dels perills de l’excés de confiança: “Fins que no tinguem tots els grups de risc vacunats no ens podem relaxar, perquè el virus aprofitarà qualsevol treva que li donis per atacar de nou”. 

La recuperació d'algunes activitats socials com els sopars o la mobilitat nocturna han alentit el descens de la corba de contagis, si bé aquest canvi no ha alterat la tendència de l'epidèmia a Catalunya, que continua reculant dia rere dia. L'última setmana s'han diagnosticat 4.700 positius de coronavirus, menys de 700 casos diaris de mitjana, i a mesura que avança la vacunació dels majors de 50 anys els hospitals es van oxigenant cada vegada més. Les hospitalitzacions en planta s'han reduït un 18% respecte a la setmana passada i també les unitats de cures intensives (UCI) –on encara hi ha 344 pacients greus– s'han buidat un 14%.

Contra tot pronòstic, Catalunya ha controlat el creixement i la virulència de la quarta onada –o onadeta, com en diuen alguns experts– i ha evitat una explosió de noves infeccions i hospitalitzacions inassumibles per al sistema sanitari. L'ascens s'ha pogut contenir amb relativa facilitat gràcies, en part, a les restriccions, la campanya de vacunació i el bon temps, que està permetent fer més activitats a l'aire lliure i evitar interaccions de risc. Amb tot, la propagació del virus es manté constant i a uns nivells alts: l'última setmana s'han diagnosticat 1.500 contagis diaris. A més, la taxa de contagi o Rt, que estima quantes persones contagia cada infectat de mitjana, se situa en el 0,96 i constata que si bé l'epidèmia no s'està accelerant (no supera el llindar de l'1) tampoc no va de baixada. 

Els indicadors epidemiològics han fluctuat durant deu dies per la falta de diagnòstics de covid durant els festius de Setmana Santa. Dades clau com la taxa de contagi (Rt), que mesura la velocitat amb què es propaga el virus, primer van baixar dràsticament a valors inversemblants (0,88) i ara, mentre s'intenta assolir de nou l'estabilitat estadística, s'han disparat falsament (1,39). Però la realitat és que el pont de Pasqua no ha accelerat la corba de contagis. O més ben dit, el comportament de la població durant la Setmana Santa no ha provocat una allau incontrolable de noves infeccions.

No hi ha hagut una explosió de contagis després de Setmana Santa i, fins i tot, la xifra de tests d'antígens en persones amb símptomes s'ha estabilitzat respecte a les dues setmanes anteriors. Amb tot, els hospitals ja estan massa plens i un pas en fals pot capgirar la tendència epidemiològica i ofegar els centres sanitaris. El diagnòstic que ha fet el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, aquest dimarts ha sigut clar: el pendent de la corba epidemiològica segueix amunt tot i que de forma suau i sense arribar als nivells de la segona i la tercera onada, però la població no pot abaixar la guàrdia. Aquesta setmana, per exemple, Catalunya podria superar els 11.500 positius amb 1.700 contagis diaris de mitjana.

La pandèmia perviu a Catalunya provocant 8.500 infeccions i 180 defuncions a la setmana. Ara bé, tot i ser xifres molt elevades, la corba del coronavirus segueix de baixada. Un descens lent i poc pronunciat, però continuat. Els contagis han caigut un 20% respecte a fa tres setmanes i les morts gairebé s’han reduït a la meitat, passant de 313 a 180. Aquesta última dada es deu en part a la vacunació de la població de residències i els grans dependents, els més susceptibles a patir complicacions i perdre la vida en cas d’infectar-se. “Estem millorant progressivament i segurament ho continuarem fent uns dies més”, diu l’investigador del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom-SC) de la UPC Daniel López. 

Primers senyals de fre de la tercera onada: la taxa de contagis o R ha baixat per sota de l'1 i s'ha situat entorn als 0,97 punts. Això vol dir que cada cent contagis s'estan generant 97 infeccions noves i, per tant, que la propagació s'ha contingut i la corba epidemiològica encara a poc a poc el camí de baixada. La primera setmana de gener, en ple creixement de la corba, la R es movia entorn a l'1,5.

Les unitats de cures intensives (UCI) ja tenen 621 malalts crítics de covid, el 60% dels llits destinats a atendre exclusivament la pandèmia. La pressió assistencial als hospitals s'acosta perillosament a la viscuda durant els mesos de març i abril, quan l'ocupació va arribar a ser del 75% només en l'àrea de crítics. La previsió és que l'impacte del virus sobre les UCI augmenti en les pròximes setmanes i les autoritats sanitàries avisen que, amb els contagis actuals, segurament s'arribarà als 900 pacients crítics només de covid i als 1.300 si s'inclouen altres malalties urgents. Si es compleix aquest escenari, que Salut ja dona per fet, un 80% dels llits d'intensius es destinarien al virus.