La jornada dels comicis europeus d'aquest diumenge ha transcorregut amb normalitat al llarg del dia, però amb algunes curiositats destacables. Totes les meses s'han pogut constituir a primera hora del matí, com estava previst, i aquesta vegada –a diferència de les eleccions catalanes del 12-M– no hi ha hagut incidències destacades a Renfe, ja que els Mossos d'Esquadra i el personal de seguretat d'Adif han reforçat la vigilància sobre la circulació de trens per tal de garantir el vot durant aquest diumenge.

Gairebé 75.000 persones seran cridades a omplir o suplir les més de 8.000 meses electorals que hi haurà a Catalunya per les eleccions del 12 de maig. Els sorteigs es fan entre el 13 i el 17 d'abril, i en un període màxim de tres dies els ajuntaments ho han de comunicar als seleccionats per correu postal. Si t'ha tocat, hi ha alguna manera d’evitar anar-hi i recórrer contra la decisió? Quines excepcions preveu la llei electoral? I quines conseqüències té no complir amb el requisit?

El 14-F no quedarà cap mesa per constituir. Així ho assegura el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, que ha informat aquest dissabte que el 99,9% de les meses tenen prou membres i el 66,6% tots els titulars i suplents al complet, unes dades que han portat el responsable de les eleccions a afirmar que "la totalitat de les meses es podran formar". Tot i això, el nombre de persones que han presentat al·legacions creix sostingudament a mesura que passen els dies. A hores d'ara, ja són més de 35.600 les objeccions que han rebut les juntes electorals de zona. Aquest divendres també s'ha sabut per primera vegada quin és el percentatge d'al·legacions que s'han acceptat, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que 23.300 objeccions han estat avalades pels àrbitres electorals, és a dir, el 65% de les persones que han al·legat no hauran de ser en una mesa. Encara en queden, però, unes 3.750 que estan pendents de resolució, un fet que implica que alguns membres de les meses no tindran resposta abans dels comicis. Sobre això, Solé ha afirmat que davant el silenci administratiu s'hauran de presentar igualment al centre de votació a primera hora del matí.

L'escenari epidemiològic del 14 de febrer serà millor del que preveia el Govern. Salut ha informat aquest divendres que calcula que diumenge hi hagi unes 96.000 en quarantena, entre positius de covid i contactes, en comptes de les 130.000 persones confinades previstes inicialment (el Síndic de Greuges parlava d'un màxim de 200.000). Tot i això, el secretari de Salut, Marc Ramentol, ha fet una crida a la precaució perquè el sistema sanitari es manté en alerta per l'efecte que pugui tenir la variant britànica. Tot i la millora de la situació, Ramentol s'ha mostrat crític amb el fet que les persones positives vagin físicament a votar. "Com a sanitari recomano no trencar quarantenes", ha dit, tot i admetre que caldria "pensar-hi una mica més" perquè això implicaria vulnerar el dret de vot. "Tinc 38 anys i no he vist mai unes eleccions en què es digui a 90.000 persones que no poden votar", ha afirmat. La xifra de contagiats i confinats és més bona de la prevista, però l'ocupació dels llits d'UCI continua sent alarmant, perquè es pronostica que n'hi hagi 650 aquest cap de setmana.

Les al·legacions per no ser en una mesa el 14-F arriben per primera vegada als tribunals. El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha acceptat la mesura cautelaríssima d'una dona a qui no han acceptat l'al·legació per no acudir com a segona suplent en una mesa electoral de Barcelona. Acceptant les mesures cautelaríssimes, el magistrat ha permès que la dona no hagi d'anar a una escola electoral el diumenge, ja que considera que si entrés en el fons de la qüestió, resoldria el cas un cop passats els comicis i el recurs podria perdre, així, la seva finalitat legítima. D'aquesta manera, el cas se seguirà tramitant, però la dona no haurà de presentar-se a la mesa electoral.

Si no es pot constituir una mesa, s'utilitzaran els suplents d'una altra que s'hagi pogut formar. Aquest és el criteri general dictat per la Junta Electoral Central, que, després que cada una de les juntes de zona establís alternatives pròpies, ha decidit unificar criteris i donar una ordre clara: no estan permesos els voluntaris, però en canvi sí que es podrà reubicar suplents d'altres meses que hagin sigut constituïdes en una altra que no s'hagi pogut formar. La JEC respon així a una petició de la Junta Electoral Provincial de Tarragona que demanava establir un mètode conjunt per a tot el territori català. El posicionament final de la JEC arriba després que la setmana passada la Junta Electoral de Barcelona recomanés a totes les filials de la seva província descartar la creació de bosses de voluntaris i considerar l'opció de reubicar suplents com la forma més viable. La JEC coincideix en el seu posicionament, ja que estableix que els suplents s'hauran d'esperar fins a les 10 del matí –l'hora límit per formar les meses– per saber si han de ser reubicats en una mesa del mateix centre o en una altra de "pròxima". No precisa, però, si els suplents podran ser reubicats en altres poblacions, simplement els demana que votin a primera hora al centre que els toca i, després, es mantinguin a l'espera al mateix local electoral per si finalment s'han de moure per cobrir una baixa.

Avui el Jordi només de despenjar ja se'l notava content. "No hauré d'anar a la mesa, això és per celebrar-ho", ha exclamat. En vuit dies, els estats d'ànim s'han capgirat i, després de viure amb "angoixa" permanent i "por al cos" constant, aquest dimarts estava entusiasmat. Fa una setmana que el Jordi agafava el telèfon de l'ARA i deia: "Tinc un càncer crònic i m'obliguen a estar en una mesa". Narrava que feia quatre anys que patia un càncer neuroendocrí de pulmó i que, després de ser immunodeficient per les sessions de radioteràpia, havia viscut la pandèmia aïllat, de tot i de tothom, fins i tot dels seus fills, als quals feia un any que no abraçava tot i tenir-los dormint a l'habitació del costat, menjant a dos metres o estirats al mateix sofà. Tota la prevenció gairebé se'n va anar en orris quan va rebre una citació per ser primer suplent de mesa a les eleccions del 14 de febrer. "Si agafo el covid-19 és una sentència de mort", descrivia llavors. Per evitar-ho, la seva metge va elaborar un informe mèdic amb totes les patologies del Jordi. "El seu era un cas de calaix, no podia ser en una mesa", explicava la doctora. L'informe mèdic concloïa: "No és convenient que estigui en una mesa". Tot i això, la Junta Electoral de Manresa va denegar-ho. "No se la van ni llegir, va ser una injustícia", apunta ara el Jordi amb perspectiva.

Més incertesa al voltant del 14-F. El Govern ha explicat aquest diumenge que en cas que hi hagi dificultats per constituir les meses, té sobre la taula la possibilitat de no fer públics els resultats electorals 48 hores després, el límit que preveu la llei. Així ho ha explicat aquest diumenge el director general de Participació i Processos Electorals, Ismael Peña-López, que ha dit que l'executiu decidirà el mateix diumenge juntament amb la Junta Electoral Central i els partits si no es fa públic l'escrutini a la nit en funció del percentatge de meses no constituïdes. En declaracions a RAC1, ha indicat que si el volum de meses que s'han de formar dilluns o dimarts és important, els votants tindran incentius per fer un "vot molt més tàctic" si ja saben el resultat provisional dels comicis.

El Govern s'esforça en assegurar que les meses electorals seran llocs "plenament segurs" el 14 de febrer, però la situació de pandèmia i els dubtes que el mateix executiu havia expressat fins fa només uns dies respecte a la data electoral no ajuden. Aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat el nombre de persones que ja han demanat que se les exclogui de les meses: com a mínim 9.109. Són dades parcials que no corresponen a totes les juntes de zona i que encara hauran de ser actualitzades, però ja representen l'11% del total de membres de les meses, comptant presidents, vocals i els suplents corresponents.

En Jordi fa un any que no acaricia els seus fills. Viuen al mateix pis, tenen habitacions contigües, mengen a la mateixa cuina i s'estiren al mateix sofà. El tenen ben a prop, però el senten molt lluny. "Veuen cada dia el seu pare i no el poden abraçar", explica la mare, la Ruth. Porten mascareta a dins de casa, mengen en taules diferents, i, a vegades, fins i tot fan torns per dinar i sopar. ¿Puc anar amb els amics?, explica la mare que pregunten a vegades els fills, atemorits, perquè saben que tot el que sigui contacte amb l'exterior pot ser letal. "Si agafo el covid-19, és una sentència de mort", confessa en Jordi, de 56 anys. Pateix des de fa quatre anys càncer de pulmó. Una tipologia estranya i poc freqüent, coneguda com a neuroendocrí: el càncer es reparteix pels diferents òrgans del cos i en Jordi té entre 12 i 13 tumors. La malaltia és crònica. En Jordi ha perdut molt pes i tots els esforços l'esgoten. "Ja no és el mateix", sentencia la Ruth.

Els comicis del 14-F segueixen en peu, i això vol dir que la maquinària electoral que ha de permetre que hi hagi meses, paperetes i urnes tampoc s’atura. Dimecres van tenir lloc els sortejos de meses i aquest divendres es va començar a lliurar, porta per porta, la notificació a les persones seleccionades. Només unes hores després, les juntes electorals de zona (JEZ) ja havien rebut desenes d’al·legacions de ciutadans que intentaven esquivar el tràngol. 90 persones van presentar excuses a la JEZ de Sabadell en només 24 hores. 30 persones ho van fer a la JEZ de Puigcerdà i 20 a Tarragona. Consultades per l’ARA, la majoria de juntes electorals esperen que hi hagi un rècord d’al·legacions, ja que la pandèmia posa els membres de les meses en una situació delicada.