Ni el més optimista dels culers hauria pronosticat a començament de temporada que el Barça estaria nou punts per sobre del Madrid quan només falten set jornades perquè s’acabi la Lliga. El lideratge blaugrana té molt de mèrit, si tenim en compte les lesions de llarga durada de titulars, la joventut de l’equip i la proporció històrica de jugadors que han pujat de La Masia i omplen cada setmana les alineacions. La necessitat econòmica va obligar a buscar la virtut esportiva a casa, i a fe que el Barça l’ha trobat.

Mentre el Barça posava el cadenat a la Lliga guanyant el derbi, el seu rival a la Champions, l'Atlètic de Madrid, perdia a Sevilla amb un equip farcit de suplents i joves del planter. Quan falten set jornades perquè s'acabi el campionat, l'equip de Simeone està, ni més ni menys, que a 22 punts del líder, però el tècnic no es va mostrar compungit. "Tinc un pla i no me n'apartaré", va advertir.

El Barça ja acarona la Lliga, amb nou punts de marge respecte al Reial Madrid després de superar l'Espanyol (4-1) en un derbi en què els blanc-i-blaus no han deixat de donar la cara malgrat el bon primer temps dels blaugranes. A continuació, els apunts en calent del derbi.

L’alegria va per barris. El Barça ja se sent campió de Lliga i l’Espanyol s’estira els cabells incapaç de guanyar ni un partit aquest any. Uns ja preparen la rua i els altres miren amb cert neguit la zona de descens, no sigui que acabin patint. En un derbi marcat pel despertar de Ferran Torres, endormiscat els darrers mesos, el Barça va fer els deures i va deixar el Madrid lluny a la classificació. Molt lluny. A 9 punts, que semblen tot un món. També la diferència entre el Barça i l’Espanyol és gegant, tot i que l’equip de Manolo va saber competir una segona part en la qual va aconseguir generar un cert neguit al Barça. Si la primera part va ser de color blaugrana, a la segona Lamine Yamal i Rashford van certificar la golejada d'un equip que havia arribat a patir una miqueta; no gaire, però havia patit.

Poc abans de fitxar pel planter del Barça, Lamine Yamal també va estar al radar de l'Espanyol. Fins i tot va arribar a jugar uns minuts amb els colors blanc-i-blaus en una prova, en què va meravellar amb la seva actuació. Aquest tipus de partits, on es proven diversos nens, s'acostumen a fer un parell de cops l'any. És una pràctica habitual dels planters per fitxar joves talents. Isidre Gil, un vistaire amb una llarga i dilatada experiència al futbol base català, també va posar en alerta el Barça. Els responsables del planter blaugrana també en van tenir prou amb una prova per decidir-se a fitxar aquell nen que amb sis anys despuntava al CF La Torreta, a la Roca del Vallès.

Tot i que Joan Laporta no encetarà el mandat presidencial fins al pròxim 1 de juliol, el Barça funciona sota els seus paràmetres i elements de confiança. En aquest context, aquest divendres el club ha oficialitzat internament canvis rellevants en el departament de comunicació. En surten dos professionals que havien tingut força pes en l'equip durant els últims anys. D'una banda, Ignasi Castelló, que abandona el club blaugrana després de més de tres anys com a responsable de la branca corporativa. Va ser una aposta del primer director de comunicació del segon mandat de Laporta, Àlex Santos, que fa uns mesos també sortir del Camp Nou. L'altre nom que desapareix de l'organigrama és Ricard Franco, que els últims mesos havia perdut atribucions en la part esportiva. Treballava a l'entitat des del 2017.

Derrota del Barça a l'anada dels quarts de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid (0-2). A continuació, uns apunts en calent.

L'enèsima lesió d'Andreas Christensen va derivar en un moviment inesperat del mercat hivernal del Barça. A Hansi Flick se li lesionava un central i, amb l'entitat blaugrana limitada per moure fitxa perquè estava –i continua estant– excedida en el límit salarial, la baixa de llarga durada del danès obria la possibilitat de reforçar-se. Les opcions que comptaven amb la complicitat de Hansi Flick eren limitades, però Jorge Mendes, sempre ben connectat amb Deco –era el seu representant quan era futbolista– i amb Joan Laporta –mantenen una estreta relació–, va facilitar una solució: João Cancelo. Per al superagent de futbolistes va ser un win-win: seguia oferint solucions al Barça i, alhora, treia de l'ostracisme el seu representat, que s'havia declarat en rebel·lia a l'Aràbia Saudita i frisava per tornar a Barcelona, on ja havia jugat com a cedit de blaugrana la temporada 2023-24.

El Barça hi va posar el cor i el futbol, però un Atlètic de Madrid poruc va saber treure petroli de la seva visita al Camp Nou (0-2). Amb dos gols en tot just tres rematades a porteria, els matalassers van castigar un conjunt blaugrana que va haver de jugar tota la segona meitat amb un futbolista menys per l'expulsió de Pau Cubarsí al minut 43. L'afició va acudir a l'estadi de forma massiva, esperançada i il·lusionada amb un grup de jugadors que sovint els ha fet feliços a base de remuntades i golejades, però aquest cop el desenllaç va ser molt cruel.

Joan Laporta va parlar per primera vegada de l'exili a Montjuïc durant la campanya electoral del 2021. L'aleshores candidat ja renegava del projecte de remodelació que estava a punt d'heretar de la junta de Josep Maria Bartomeu i deixava caure que el retocaria de dalt a baix. Jugar una temporada a un estadi –inicialment només era una– formava part del seu full de ruta. Però el que no es podia imaginar és que aquella proposta acabaria sent un niu de problemes i conflictes. Cinc anys després, i un cop acabada la primera fase de la reforma del Camp Nou, el president electe tem haver de tornar al Lluís Companys de manera temporal mentre es faci la coberta de l'estadi. "Esgotarà totes les alternatives possibles", sostenen des del club. Per què?

El Barça continua fent camí cap a la consecució de la Lliga F després de golejar (6-0) el Badalona amb gols de Salma Paralluelo de penal, Marta Torrejón, Sydney Schertenleib, Esmee Brugts, Mapi León i Martine Fenger després d'un gran inici de segona part per sentenciar el partit. Les blaugranes podrien celebrar el títol d'aquí a unes setmanes si guanyen al camp de l'Espanyol –horari encara per confirmar– o per passiva si el Reial Madrid no suma els tres punts davant el DUX Logronyo.

Després del comiat d'Iñigo Martínez, Hansi Flick va perdre molt més que un titular i una peça fonamental per a la seva idea de futbol: es va quedar sense un central esquerrà. L'absència del defensor d'Ondarroa es va notar especialment al primer tram del curs, en què l'equip va deixar força dubtes en defensa. Pau Cubarsí, que es va començar a consolidar amb Xavi Hernández i es va confirmar com a titular indiscutible amb Hansi Flick, va ser dels primers a notar-ho: obligat a canviar de perfil a l'eix, no era el mateix tenir de parella de ball Iñigo Martínez que Ronald Araujo. Finalment, la solució que va acabar trobant l'entrenador alemany va ser reconvertir Gerard Martín en central. L'experiment, assajat abans als entrenaments, va ser traslladat per primer cop a un partit el 22 de novembre, que va coincidir amb el retorn al Camp Nou i que es va saldar amb un contundent i plàcid 4-0 a l'Athletic Club.

El Barça té la Lliga a tocar. En un partit molt travat contra l'Atlètic de Madrid, els barcelonistes van sumar tres punts d'or (1-2) que eleven fins a set la distància amb el Reial Madrid a la classificació amb vuit jornades per disputar-se. A continuació, uns apunts en calent.

“No són només els diners, és temps i creixement”. És la reflexió que feia Pau Quesada, tècnic del Reial Madrid, després d’encaixar el 6-0 al Camp Nou. El Barça va tornar a demostrar per què és un equip referent i del qual en podem sentir orgull, tal com va descriure Alexia Putellas després del partit. “Sento que tots anem en la mateixa direcció: afició, equip i club”, va afegir la capitana. Les blaugranes van omplir el Camp Nou amb 60.067 persones en la millor assistència des del retorn a l’estadi. L’entrada contra el Reial Madrid va superar els 56.812 espectadors que s’havien reunit deu dies abans per veure el Barça - Rayo Vallecano (1-0).

El Barça ja pot anar posant les ampolles a la nevera per tenir-les ben fredes per a quan toqui celebrar. El primer episodi de la trilogia de duels contra l’Atlètic de Madrid va servir per colpejar la línia de flotació de dos equips madrilenys a la vegada. El gol salvador de Lewandowski enfonsa el Reial Madrid a la classificació i, de pas, fa mal a un Atlètic que ja ha entès que el Barça ho vol guanyar tot just abans del duel a la Champions. Els blancs alcen la vista i els costa veure un Barça indomable que va saber reaccionar abans del descans, quan semblava que també podia perdre. El gen competitiu d’aquest equip està fora de tot debat. Un equip que afronta els reptes i els supera. Sembla que no hi ha res que espanti un equip destinat a guanyar la Lliga després de guanyar un partit que, en alguns moments, semblava que acabaria amb empat en una segona part on ja no quedava energia a les cames dels jugadors.

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.