Nou dimarts de dificultats en la mobilitat ferroviària, aquesta vegada també a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'operadora de trens catalana afronta la primera de les cinc jornades de vaga que ha convocat el sindicat Semaf per als dies 24 i 25 de febrer i 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat en el servei.

La medievalista i cantant Laura de Castellet fa anys que és la Sibil·la de la Seu d’Urgell. Quan té actuació, sempre va amunt i avall amb la tradicional espasa amb què es representa el Cant de la Sibil·la. La seva és metàl·lica i pesa bastant, però està dissenyada com a element d'attrezzo i no talla ni punxa. Tot i que d'aspecte és força realista, diu que normalment l'espasa no crida l'atenció –"la gent mira el telèfon"– i fins i tot nota més mirades quan porta un instrument gros. Per això, mai s'hauria imaginat que portar l'espasa la faria acabar identificada per un policia i molt menys que no podria agafar un tren portant-la al damunt.

Fa 15 anys que Rubí reclama una segona estació de FGC al nord del municipi i aquest divendres s'ha fet un altre pas clau en la negociació. El departament de Territori i l'Ajuntament s'han reunit per avaluar plegats els resultats de l'anàlisi de viabilitat que es va encarregar al gener i la posició de la Generalitat és clara: construir una segona estació (o baixador) de la línia S1 a Rubí és viable, però amb condicions. Abans que es faci qualsevol altre estudi del projecte, avisen, el consistori ha de desenvolupar urbanísticament la zona.

L'Enric mira impacient el rellotge amb el tiquet d'autobús a la mà. Ha d'agafar un avió i havia pensat anar a l'aeroport del Prat amb l'R2, però el tren va amb retard i finalment ha desistit perquè no es vol arriscar a perdre'l. Assegura que no és un fet puntual, sinó més aviat una escena que es repeteix cada cop que té un vol previst. "Viatjo bastant i sempre agafo l'Aerobús perquè, malauradament, és l'únic que no falla mai", diu resignat. Té clar que serà un dels futurs usuaris del tren llançadora que connectarà Barcelona i les dues terminals quan entri en funcionament a finals del 2026, d'acord amb el calendari amb què treballa el Govern, però lamenta que la línia R-Aeroport (RA) "arriba tardíssim".

Entre les múltiples assignatures pendents en infraestructures catalanes hi ha la de poder arribar més de pressa i còmodament a l'aeroport en transport públic. Concretament, amb un tren llançadora que connecti Barcelona i les dues terminals del Prat. Aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat la presentació del primer dels deu trens elèctrics –que són nous de trinca– encarregats a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i a l'empresa Alstom. Els combois, verds i blancs, formaran part de la futura R-Aeroport (RA), que es preveu que entri en funcionament el 2026 –com a màxim a principis del 2027–, i han de resoldre aquest problema.

Quan pensem en La Molina sovint ens imaginem les pistes cobertes de neu, els esquiadors baixant a gran velocitat i l’ambient hivernal. Però l’estació gironina és molt més que això. Quan arriba la calor, l’estació es transforma en un escenari ple de propostes per a totes les edats: activitats esportives com senderisme i bicicleta en plena natura, experiències gastronòmiques i plans familiars. Situada al cor de la Cerdanya, aquesta estació de muntanya d’FGC Turisme és una destinació privilegiada per gaudir del turisme actiu els 365 dies de l’any.

Amb el subministrament elèctric restablert i totes les activitats recuperades, l'únic servei que aquest dimarts al vespre encara no funciona amb normalitat a Catalunya és el ferroviari. Al llarg del dia han tornat a funcionar bona part de les línies de Rodalies, però amb moltes limitacions, sense poder garantir els horaris i amb trams encara inhabilitats. També han pogut començar a sortir els trens de llarga distància i AVE, però encara hi ha línies que no funcionen i les que funcionen van amb retards i limitacions. Més de 24 hores després de l'apagada que va deixar la península Ibèrica a les fosques, a l'estació de Sants encara hi ha passatgers que no han pogut reprendre el seu viatge.

La connexió de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat entre plaça Espanya i Gràcia ja és una realitat que afecta la mobilitat de gran part del centre de Barcelona. Les actuacions per unir els dos extrems d'aquesta línia van començar l'any passat a la plaça Espanya i es van intensificar al gener. Des d'aleshores, els treballs afecten també dos trams del carrer Urgell i provoquen canvis importants a l'avinguda Diagonal d'entrada a la ciutat i a la plaça Francesc Macià, on s'està construint una nova parada. A partir d'aquest dilluns, a més, les actuacions també tindran un fort impacte en la mobilitat al barri de Gràcia.

El carrer Urgell de Barcelona, una de les principals artèries de la capital catalana, estarà tallat al trànsit en dos trams diferents durant, com a mínim, tot un any sencer. El motiu? La nova fase d’obres de la L8 de FGC, que perforarà el subsol de la ciutat des de plaça Espanya fins a Gràcia, passant per sota de l’Hospital Clínic i de Francesc Macià, on s’han de fer les dues noves estacions. Per construir-les, la maquinària ha d’ocupar el carrer Urgell i perforar fins a 82 metres cap avall, i això fa inviable el trànsit. Per això la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han explicat aquest dimecres tant les afectacions com les alternatives que han preparat per als gairebé 50.000 vehicles que circulen cada dia pel carrer Urgell.

Verds i blancs, amb 29 pantalles connectades amb la informació dels vols a cada tren, espai per a bicis i maletes i també accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i problemes auditius. Són alguns dels trets diferencials que tindran els nous trens que cobriran el trajecte entre Barcelona i l'aeroport del Prat, una de les grans assignatures pendents de les infraestructures catalanes. De moment els trens de Renfe arriben fins a la T2 (l'antiga) i la L9 del metro arriba a la nova terminal (T1), però fent un trajecte força llarg.

Hi haurà soroll, molt de soroll. Els veïns de Barcelona que viuen a prop de les obres de perllongament de la L8 conviuran els pròxims sis mesos amb el fort impacte acústic que generarà la següent fase de les obres. Els més afectats seran sobretot els residents de la zona del carrer Urgell amb Consell de Cent i també de la Gran Via a tocar de la plaça Espanya i el parc Joan Miró.

Barcelona era el seu pròxim objectiu comercial, però no podrà ser. Les traves burocràtiques i la falta d'inversors han fet que l'empresa holandesa European Sleeper, que l'estiu de l'any passat va fer reviure el debat dels trens nocturns a Espanya, s'hagi vist obligada a ajornar la seva aventura empresarial a la capital catalana dos anys més. El conseller delegat de la companyia, Elmer van Buuren, ha explicat a l'ARA que la ruta, prevista inicialment per a la primavera del 2025, no es podrà posar en marxa "abans del 2026" i, de fet, tampoc descarta que els tràmits es retardin fins al 2027 per la falta de trens. Així, l'únic projecte sobre la taula per recuperar els trens nocturns a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'ajorna en el calendari.

El març d'enguany, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va proposar a la Generalitat construir una nova parada de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre Martorell i Abrera per impulsar el macrocentre d'FP de Martorell, del qual obtenia la gestió després de passar anys infrautilitzat. Situat al polígon industrial de la Seat, la gran preocupació de la UPC era com fer-hi arribar els alumnes. El Govern va rebre amb bons ulls la proposta de construir un baixador prop del centre, que també connectaria els treballadors del polígon de Can Amat, conegut per allotjar l'empresa Seat, i els usuaris de l'Hospital Sagrat Cor. Ara, segons ha pogut saber aquest diari, FGC licitarà la redacció de l'anàlisi de viabilitat d'aquesta nova estació, posant en marxa el procés que hauria de concloure amb la construcció i inauguració del nou baixador.

A menys de 60 km de Barcelona trobem la nostra proposta d’escapada d’avui: el parc natural de la Muntanya de Montserrat, a la comarca del Bages, una experiència que combina cultura i natura. En aquesta ocasió, es recomana anar-hi en transport públic i gaudir del lloc més emblemàtic de Catalunya accedint-hi amb el Cremallera de Montserrat, la via verda, ja que funciona amb electricitat produïda pel sol.

Amb la substitució de 6.500 travesses de la línia Llobregat-Anoia per unes d'especials que eviten la dilatació dels carrils en èpoques d'altes temperatures, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat aquest dissabte el Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic. El pla es va anunciar el 2021 i significa una inversió total de 36 milions d'euros entre l'any passat i el 2026. El president de Ferrocarrils, Toni Segarra, ha declarat que "el canvi climàtic és una realitat que cal afrontar" i que el pla presentat és "una eina de planificació estratègia per adaptar les infraestructures a l'emergència climàtica".

La primera pedra es va posar al març i els veïns estan sorpresos de com de ràpid s'ha aixecat aquest gran aparcament. El de Martorell és un dels aparcaments dissuasoris, els anomenats park and ride (aparca i puja-hi, en anglès), més grans que hi ha projectat dins el pla que el Govern va engegar el desembre passat i el que de moment avança més de pressa. Aquest gran edifici és situat al costat de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Martorell Central i tindrà capacitat per a més de 300 vehicles, el triple dels que hi caben actualment.

Els ciutadans afectats per la incidència de la R2 Sud de Rodalies necessiten solucions efectives, no cortines de fum ni sortilegis populistes. El president de la Generalitat ha plantejat des d’aquest mateix diari una “aliança de país” per exigir a l’Estat les inversions que el servei de Rodalies necessita per posar-se al dia i el traspàs integral del servei amb les corresponents inversions.

Avui l'històric Tren Granota ha tornat a circular després de 27 anys. L'UT-400, conegut com a Tren Granota pels seus colors blanc i verd i per la posició dels seus fars a la part superior que recorden els ulls d'aquest amfibi, tornarà a recórrer les vies de la línia Barcelona-Vallès alguns diumenges puntuals. Tot i que avui s'ha fet el primer viatge de prova amb el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Toni Segarra, serà els dies 21 de maig i 4 de juny quan tothom podrà tornar a pujar a aquest tren històric del s. XX per fer el recorregut entre les estacions de Les Planes, Rubí, Terrassa i Sabadell.

La prolongació de la L8 de Ferrocarrils per poder unir la plaça Espanya de Barcelona amb el barri de Gràcia i donar servei a zones de la ciutat que ara no tenen metro està prevista des de fa dues dècades i posada negre sobre blanc des de fa deu anys, que és quan se n'exposa el primer estudi informatiu. El 2014, i després d'analitzar i descartar altres alternatives, ja es va decidir que la campa de la tuneladora que ha de perforar aquest gran túnel s'ubicaria al Parc Joan Miró, el gran parc de l'Esquerra de l'Eixample. La previsió és ocupar-ne una tercera part de la superfície i talar fins a 137 arbres que Parcs i Jardins ha considerat que no són trasplantables (41 més es traslladaran a un viver i tornaran quan tot hagi acabat). Ara, però, el projecte ha disparat les alarmes del teixit veïnal de la zona, que denuncia que s'ha mogut amb "opacitat", i no està disposat a veure com es trosseja un dels pocs espais verds del barri. I també les del govern municipal, que urgeix a replantejar-lo per evitar l'escabetxina d'arbres. I aquesta reacció d'última hora és la que sorprèn la conselleria de Territori, que argumenta que el consistori estava informat des del primer moment de com es farien aquestes obres, perquè és el responsable de dissenyar-ho en superfície, i que el projecte compta amb els informes favorables de Parcs i Jardins. Que tot estava pactat i repactat des de fa anys, vaja.

L'escena es repeteix cada dia laborable, entre les 8.30 i les 9.30 h del matí, i també a la tarda. Una gran cinta vermella separa dos vagons i prohibeix el pas als passatgers de la línia del Vallès, la S1 i la S2, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que fan el trajecte Barcelona-Sabadell i Barcelona-Terrassa, passant per Sant Cugat. Els usuaris s'agrupen a la resta de vagons, força plens en hora punta. Les cintes indiquen que són vagons reservats per a escolars que van als seus centres educatius, un servei que FGC ofereix des del 2004 però que les últimes setmanes ha generat polèmica a les xarxes socials i als mateixos trens.