“Abans volia canviar el món. Ara soc conscient que no puc fer-ho. El que sí que puc fer, almenys, és ajudar una petita porció d’aquest món insalvable”, explica Quinny Martínez Hernández (Colòmbia, 1979), poeta, activista i directora de la FILMIG, la Fira Itinerant del Llibre Migrant, que celebra la tercera edició del 13 al 18 d’abril a Barcelona en diverses seus, com el Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs –on s’ubica el recinte firal– o les biblioteques Gabriel García Márquez i Sant Pau-Santa Creu. Totes les activitats de la cita, que inclouen des de col·loquis a projeccions de pel·lícules o un concert de cloenda, són gratuïtes. L’equip mai s’ha plantejat cobrar entrada, perquè segueixen els principis de l’economia social i solidària.

LA FIFA ha obert un expedient disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després dels càntics islamòfobs produïts en el partit amistós entre Espanya i Egipte la setmana passada a l'estadi de l'Espanyol. “La FIFA ha iniciat avui un procediment disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol pels incidents ocorreguts durant el partit amistós contra Egipte”, es pot llegir en un comunicat. Aquest és un pas previ per part de l'ens que controla el futbol mundial per decidir les sancions que s'imposen a la RFEF.

El racisme és general. Adoptarà la forma d’una xenofòbia explícita o traurà el cap en la microdiscriminació quotidiana, però no hi ha cap societat que se n’escapi. Per descomptat, tampoc la societat catalana que pensa i viu en català.

El popular barri tarragoní de Bonavista ha viscut aquesta tarda un intent de provocació de Vox que ha acabat amb empentes i insults. La formació d'extrema dreta havia convocat una protesta sota el lema "No a la Islamización, no a la inmigración masiva", que només ha reunit unes seixanta persones. La mobilització volia arribar fins al lloc on la comunitat islàmica del barri vol traslladar la mesquita. Allà, però, a més d'un cordó policial, els esperaven uns 250 antifeixistes.

Diu que va ser una nena callada, però que ara, als 24 anys, no la fa callar ningú. Chayma Rachdi Mennana, nascuda al barri de la Mina, és filla d’un matrimoni marroquí i ha fet de la defensa de la diversitat i els drets humans una lluita personal i col·lectiva, fins al punt de decantar-s'hi professionalment en diverses entitats. Actualment, és tècnica del projecte Prometeus, que promou la igualtat d’oportunitats perquè els adolescents de barris vulnerables cursin estudis superiors. Ella mateixa va ser una d’aquestes estudiants a qui van acompanyar i motivar fins a arribar a humanitats.

TopChef és el nou concurs de pastisseria de La 1. Dimecres van proposar un joc als concursants carregat de prejudicis. 

Dir a algú "mico" o "negre de merda", i especialment fer-ho davant de més persones, és delicte d'odi. Així ho ha confirmat el Tribunal Suprem, que ha ratificat una sentència de l'Audiència Provincial de València amb el mateix veredicte. La decisió suposa un pas clau, atès que crea jurisprudència, una circumstància que hauria d'acabar amb l'existència de resolucions absolutòries i d'altres de condemnatòries per comportaments similars.

Jesse Jackson, líder històric i icona del moviment pels drets civils als Estats Units, ha mort als 84 anys. Jackson, col·laborador de Martin Luther King, va ser un dels membres destacats del moviment, i va fundar l'organització Rainbow PUSH Coalition. En dues ocasions, els anys 1984 i 1988, es va presentar com a precandidat presidencial pel Partit Demòcrata i es va convertir en el primer afroamericà amb opcions reals a ser candidat a unes eleccions nacionals.

Hamid Hmata ha hagut d'esperar quatre anys per veure com multaven amb 10.000 euros l'agència immobiliària de Mataró que es va negar a llogar-li un habitatge, tot i que la seva nòmina està per sobre de la mitjana catalana. Al final, més que de diners, s'ha demostrat que va ser una qüestió de cognom i origen ètnic diferents dels hegemònics. Aquest cas és un exemple de manual de racisme immobiliari, una suma de pràctiques discriminatòries que van molt més enllà del comportament individual i que flueixen sobretot per unes lleis i per uns intermediaris que canalitzen les persones racialitzades –estrangeres però també gitanes– cap a habitatges de pitjors condicions.

La Kesia Barranco va arribar a Torre Pacheco fa més de dues dècades provinent del seu País Basc natal. Ho va fer acompanyada de la seva parella, un home marroquí amb qui va muntar la seva vida en aquest petit municipi murcià. Ara té 38 anys i és una de les cares visibles de les reivindicacions de la comunitat musulmana. Sobretot després que un grup d'homes apallissessin el seu fill, l'Ismael, que tenia 15 anys, per la seva aparença física. Una agressió que va arribar dos dies després que tres nois d'origen marroquí robessin –i un d'ells agredís– un home de 68 anys, el Domingo, mentre passejava tranquil·lament pel municipi. Un incident que va fer que la ultradreta es llencés als carrers de Torre Pacheco.

A un parell de quilòmetres de Torre Pacheco, una quinzena de treballadors, tots ells immigrants, cullen escaroles sota l'escalf del reparador sol hivernal. A l'altra banda de l'esplanada, una altra colla s'eslloma per fer el mateix amb les mates d'api. Els tractors i els camions per carregar les caixes amb les hortalisses que s'enviaran a Europa estan mal aparcats en un camí polsegós. Els temporers repeteixen el moviment cíclicament, tors a baix una vegada i una altra per arrencar la mata. Un moviment repetit centenars de cops cada dia. L'Abdel és el capatàs del grup que tragina amb les escaroles. Tots són del Marroc. Ell va aterrar fa 26 anys en aquest municipi murcià on el juliol del 2025 va viure uns incidents racistes després de l'agressió a un home de 68 anys, el Domingo, per part de tres nois d'origen magribí. La ultradreta va llençar-se a Torre Pacheco, "a la caça" dels magribins, i es van viure nits de molta tensió que només un dispositiu amb gairebé 60 vehicles de la Guàrdia Civil va poder contenir.

La Generalitat ha emès la seva primera sanció per racisme a una agència immobiliària per suposadament portar a terme pràctiques discriminatòries de manera encoberta contra el Hamid, un llogater de Marató d'origen marroquí. Ell i la seva família, en la qual hi ha dos menors, fa quatre anys que busquen pis, però tot i disposar dels ingressos necessaris, les agències li deixaven de trucar o no li ensenyaven els pisos. Han arribat a interposar 13 denúncies davant l'Ajuntament de Mataró, que les va arxivar totes al cap de dos anys.

Els guardians de la casa, de Shirley Ann Grau (Nova Orleans, 1929-Kenner, 2020), és una novel·la que opera amb la discreció de les coses que saben que són explosives. Grau no crida: administra el silenci, la contenció i la mirada obliqua perquè confia que el lector entendrà que el veritable drama no és el conflicte, sinó la seva normalització. I aquí rau la seva potència literària: la novel·la no denuncia, exposa; no jutja, deixa veure.

El col·lectiu Cacau i Negritud, que agrupa “persones negres d'arreu de les comarques gironines unides en la nostra negritud per combatre el racisme”, com es defineixen, exigeix a l’Ajuntament de Girona que a la cavalcada de Reis del 2026 ja no hi hagi gent pintada de negre. “Nosaltres el que volem és que no es pinti ningú. Si no es troben prou persones negres, doncs que hi hagi persones blanques a la comitiva del rei Baltasar, que no passaria res, i si es volen maquillar que es maquillin del que vulguin, com si volen d’unicorns. Però considerem que la negritud no és una disfressa”, diu Aliou Diallo, membre d’aquest col·lectiu, que el 5 de gener passat va escriure un article a l'ARA en aquest sentit.

Batusses, moments de tensió i violència per pugnes surrealistes en una manifestació formada fonamentalment per Vox, que ha fet alguns càntics directament racistes. "Moros no, Espanya no és un zoo" és un estirabot deshumanitzador abans només reduït a grupuscles xenòfobs marginals. Però el partit d'extrema dreta continua el seu in crescendo i l'ha cantat a viva veu des dels megafonistes oficials de la formació i l'han repetit els dos centenars de manifestants que hi havia rere la pancarta específica de Vox. Tot plegat en una marxa deslluïda que ha recorregut aquest diumenge el passeig de Gràcia de Barcelona sense cap força i plena d'enfrontaments interns. A més de Vox, també hi era el PP –amb Daniel Sirera i Nacho Martín Blanco– i el que queda de Ciutadans. En total, ha aplegat 1.200 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, a més de dos milers de ballarins aliens a la marxa.

Avui és d’aquells dies en què es fa clarament evident que el gran debat polític d’aquests temps que estem vivint és el de la immigració. Les percepcions sobre la immigració mouen els sentiments, els instints, la por i per tant el vot. I els partits hi estan jugant a fons. A Catalunya i a tot el món.

L’afició dels magazins matinals per les notícies de successos, històries dramàtiques i altres truculències és un clàssic televisiu. Però en les darreres setmanes, aquests casos tenen un enfocament informatiu molt més sibil·lí. A Vamos a ver, de Telecinco, informaven que s’havia deixat en llibertat una piròmana que havia provocat un incendi. També s’entrevistava la mare d’una víctima perquè la defensa havia sol·licitat la llibertat de l’autor del crim. Van connectar amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols perquè expliqués el problema de reincidència delictiva a la localitat. Tenen un grup de lladres que han estat detinguts més de quaranta vegades i que tornen a quedar en llibertat de seguida, provocant la frustració dels ciutadans i els cossos de seguretat. A Antena 3, a la versió d’estiu d’Espejo público, també alertaven de la posada en llibertat d’un home acusat de provocar un incendi. Es feien ressò, també, que a la Semana Grande de Bilbao havien homenatjat membres d’ETA amb delictes de sang, penjant la seva samarreta al carrer. El programa entrevistava familiars de víctimes del terrorisme perquè valoressin aquest gest.

L'àvia Dolors ens obre la porta del seu apartament a peu de carrer, a Mataró. Després apareixen, des de l'apartament contigu, la Bintou Jarju i els seus fills, l'Arlet i el Sam, de 12 i 10 anys respectivament, amb cara d'haver anat a dormir tard. Són Santes i la ciutat està de festa. El Sam és a la colla de diables, i l'Arlet gaudeix més amb els concerts, m'expliquen. Durant la sessió de fotografies per al nostre reportatge, trets físics diversos componen les imatges: la Dolors és més aviat baixeta i blanca de pell, mentre que la seva filla Bintou i els nens —que són catalanosenegalesos— tenen la pell negra i són tirant a alts. ¿Com és que encara ara recauen tants prejudicis sobre unes diferències tan naturalitzades en aquesta família?

Aquest ha estat un estiu calent, amb múltiples incendis racistes. Les protestes —o fins i tot agressions— contra centres de menors i migrants s'han multiplicat arreu de l'estat espanyol. El que més va transcendir va ser l'ocorregut a Torre Pacheco, però també s'han produït atacs contra centres de menors a Vallirana —amb còctels Molotov— i a Marcilla (Navarra), disturbis a Piera —on al maig també es van llançar artefactes incendiaris—, a Alcalá de Henares (Madrid) i a Sabadell, i persecucions a Hernani (Guipúscoa). A Sant Sebastià s'han organitzat "caceres" de persones magrebines i africanes a través d'un grup de Telegram. Aquests són només alguns dels casos. Ens situem així en la línia d'Europa, que fa temps que està immersa en una crisi de vigilantisme i on l'augment de la violència contra els migrants, i sobretot contra els menors magrebins, sembla imparable.

Múrcia torna a ser protagonista pel que fa als drets de les persones migrants. Després dels disturbis i atacs racistes a Torre Pacheco, una moció de PP i Vox a l'Ajuntament de Jumilla ha fet saltar les alarmes entre la comunitat islàmica, però també dins l'Església i el govern espanyol. El consistori, en mans dels populars, acaba d'aprovar una esmena que obre la porta a vetar el prec col·lectiu amb què la comunitat musulmana celebra la fi del Ramadà i la Festa del Xai. L'executiu de Pedro Sánchez ja ha dit que ho investigarà i la Conferència Episcopal Espanyola ha denunciat a través d'un comunicat que restringir el culte en espais públics és "una discriminació que no té cabuda en democràcia".