El dilluns d’aquesta setmana començava amb la difusió al programa El món a RAC1 d’uns nous àudios sobre la denominada operació Catalunya. A banda de l’inefable comissari Villarejo, aquest cop les protagonistes eren María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho. La gravació data de l’any 2014, en plena eclosió del moviment d’autodeterminació català. En aquella època, Villarejo era comissari de la Policia Nacional, en actiu, i les dues dirigents polítiques concentraven un poder considerable: Cospedal era la secretària general del PP a escala espanyola, i Sánchez-Camacho presidia el PP català. La primera feia i desfeia a Espanya, la segona a Catalunya. Recordem, com a dada molt rellevant, que eren els anys en què el PP governava a Espanya amb majoria absoluta, amb Rajoy de president.

Potser molts catalans no recordaven el caràcter histriònic d'Alícia Sánchez-Camacho, ara que ja fa vuit anys que va deixar de ser la líder del PP de Catalunya i que ha continuat la seva carrera política en segon pla a Madrid. Les males llengües diuen que els serveis prestats en l'operació Catalunya tenen recompensa. La seva compareixença aquest dilluns a la comissió d'investigació del Congrés va permetre refrescar la memòria i reviure debats encesos, amb el volum ben alt. "No em cridi", li deia Camacho a la diputada de Podem Martina Velarde. "Qui crida és vostè!", li replicava ella. Els portaveus de Junts i ERC –dos partits molt enfrontats avui en dia a Madrid–, Josep Pagès i Pilar Vallugera, miraven de donar-se consells mútuament per descol·locar Sánchez-Camacho, que els va acabar desesperant. "No ha vingut a renyar-me ni insultar-me. Fa passar vergonya com ha tractat els meus companys", va advertir-li Vallugera.

El pas de Cospedal i Sánchez-Camacho pel Congrés va anar tal com vam avançar ahir aquí: totes dues van negar la realitat i Camacho encara va tenir la barra de presentar-se com a víctima. 

Quan has d’anar a una comissió d’investigació del Congrés a negar l’evidència, és a dir, que va existir l’Operació Catalunya i que ens surts retratada, sempre et queda fer-te l’ofesa amb formes de personatge de La Verbena de la Paloma i exhibir el domini de la tècnica dialèctica de la verborrea per K.O. que és l’especialitat d’Alícia Sánchez Camacho perquè sembli que les torna totes. Bé, n’hi ha una altra, d’especialitat, que és la del món al revés, i afirmar que l’única Operació Catalunya va ser el Procés. Hi ha precedents històrics: els tribunals de Franco van acusar de rebel·lió a tots aquells que es van mantenir fidels al govern de la República. Si ho volen més modern, Trump i els seus imitadors acusen els altres del que fan ells. En psicologia, d’això se’n diu projecció.

Avui Cospedal i Camacho (¿recorden Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho, l’una ministra i secretària general del PP del 2008 al 2018 i l’altra, la de La Camarga?) compareixeran al Congrés, a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. RAC1 ha emès aquest matí nous àudios de Cospedal conversant amb Villarejo en què parlen molt bé de Camacho i es feliciten perquè les eleccions de 2012, que Artur Mas va avançar i li van fer perdre dotze diputats, li havien sortit bé a la policia patriòtica, amb les informacions falses que va fer córrer sobre polítics catalans.

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

Les campanyes passen factura als polítics, i si no que l'hi preguntin a Alícia Sánchez-Camacho. A les eleccions del 2010, la candidata del PP va tenir un dia d'aquells que no s'obliden. Tenia cita al Tinc una pregunta per a vostè de TVE i hi va arribar com no ho pot fer un candidat: sense veu. "El debat se suspenia perquè estava completament afònica, i així no podia sortir", recorda.

El 25 de novembre del 2012 Alícia Sánchez-Camacho celebrava amb regust de victòria els seus millors resultats electorals a Catalunya –19 escons i 471.000 vots–, però sobretot la reculada d'Artur Mas –passava dels 62 als 50 escons–. La candidata del PP s'havia dedicat en cos i ànima a frenar Convergència i Unió de cara a uns comicis crucials per l'auge del sobiranisme (la del 2012 a la Via Laietana va ser la primera Diada enfocada cap a l'estat propi). Tant és així que Camacho no només va recórrer el territori demanant el vot, sinó que també va maniobrar a l'ombra per perjudicar l'òrbita del llavors president de la Generalitat.

Va ser l’11 d’abril de 2012. Com gairebé cada dimecres d’aquell període, jo havia acudit a participar en la tertúlia del programa El matí de Catalunya Ràdio, conduït aleshores per Manel Fuentes. Acabat aquell espai, i en sortir de l’estudi, vaig topar amb qui encapçalava el PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, envoltada d’un petit seguici. Tot just veure’m, la lideressa m’abordà a crits, acusant-me d’haver-li adreçat crítiques masclistes i insultants. Sorprès, li vaig contestar que jo exercia la meva llibertat d’expressió i que, si se sentia agreujada, presentés una queixa al Consell de l’Audiovisual de Catalunya o una denúncia al jutjat de guàrdia. Naturalment, no va fer ni una cosa ni l’altra, perquè l’escena al vestíbul de l’emissora no era res més que una maniobra intimidatòria, situada, a més, en un context polític molt determinat.

L'exlíder del PP a Catalunya i actual senadora Alícia Sánchez-Camacho va donar el 2012 a l'excomissari José Manuel Villarejo una llista d'independentistes a qui s'havia d'investigar en el marc de l'operació Catalunya. Entre ells no només hi va situar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, sinó també l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida i fins i tot l'aleshores director de la Fundació La Caixa i actual conseller d'Economia, Jaume Giró, segons revelen uns àudios publicats a El Món. Sánchez-Camacho justifica la inclusió de Giró en aquesta llista negra dient que "s'ha tornat totalment independentista" tot i cobrar entre "400.000 i 500.000" euros l'any. "Recorda't de Giró", insistia Sánchez-Camacho mentre passava els números de telèfon a Villarejo. Giró ja ha avançat que presentarà una denúncia davant la Fiscalia pel que considera una "una vulneració greu dels drets fonamentals".

Els nomenaments i els cessaments sempre l’han agafat per sorpresa. També el d’aquesta setmana. Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, ha triat María de los Llanos de Luna (Sevilla, 1960) com a coordinadora d’acció política. L’actual diputada al Congrés haurà de tornar a fer territori per recosir el partit després de la patacada del 14-F. Ho farà cinc anys després de convertir-se en el malson dels ajuntaments independentistes quan era delegada del govern espanyol a Catalunya (2012-2016), des d’on va denunciar els que no penjaven la bandera espanyola o aprovaven resolucions independentistes. I també va protagonitzar alguna polèmica, com participar en un homenatge als excombatents de la División Azul. Tampoc no s’esperava la seva destitució “fulminant”, recorda, i en pro de l’operació diàleg que llavors havia de conduir Enric Millo.

A Tomb Raider, la protagonista, Lara Croft, és una arqueòloga especialitzada en resoldre misteris ajudant-se de la capacitat analítica, d’una gran forma física i del seu coneixement històric. A Rescat, la protagonista, Alicia Croft, és una política especialitzada en volar damunt de la seva gavina Pepe disparant bombetes a tot el que se li posi al davant. L’únic nexe entre aquests dos videojocs és, doncs, el cognom de l’heroïna, que el Partit Popular va intentar esprémer el 2010 dins la campanya per donar a conèixer la seva nova candidata.

L'expresidenta del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho concorrerà a les eleccions municipals amb els populars; aquest cop, però, a l'Assemblea de Madrid. I és que la diputada se suma a la llista encapçalada per Isabel Díaz Ayuso, actual vicesecretària de comunicació del partit i afí a Pablo Casado.

La pugna contra els missatges d'odi a les xarxes socials està a l'ordre del dia al govern espanyol. La Policia Nacional va detenir la setmana passada un jove de 19 anys per haver-se mofat de la mort del fiscal general de l'Estat. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, se'n feia ressò a Twitter, atribuint-li els delictes d'incitació a l'odi i injúries.

"A vegades s'abusa de la justícia amb interessos polítics", ha dit aquest dimecres la portaveu del govern murcià en funcions, Noelia Arroyo, després que es donés a conèixer la proposta definitiva de l'Asemblea de Múrcia del candidat del PP, Fernando López Miras, com a president de la comunitat després de la dimissió de l'imputat Pedro Antonio Sánchez. La investidura, però, passa perquè s'eliminin els aforaments dels diputats i membres de l'executiu, condició indispensable per a Ciutadans i que el PP només està disposat a acceptar si es limita la capacitat dels polítics d'acusar els seus adversaris (punt al qual feia referència Arroyo) i si no implica fer un referèndum sobre la Constitució. Cal recordar que la condició d'aforat implica que només es pugui ser encausat pel Tribunal Superior de Justícia corresponent i, en cas dels diputats i senadors, només pel Tribunal Suprem. Si s'eliminen els aforaments aquesta protecció desapareix.

El vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, segueix sent el líder polític català més valorat, segons el segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2016, fet públic aquest divendres. Aquest sondeig indica que el republicà és conegut per un 89,7% dels catalans i rep una puntuació mitjana de 5,34. Al seu torn, Carles Puigdemont ja és valorat per un 93% dels enquestats, els quals li posen una nota mitjana de 5,05. Una bona valoració que ja es reflectia en l'anterior baròmetre. Pel que fa als votants de Junts pel Sí, aquests puntuen Junqueras amb un 7,32 i a Puigdemont amb un 7,15.

Mariano Rajoy ha aterrat per primer cop a Catalunya des de l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i no ha desaprofitat l'ocasió per avisar els independentistes que el seu govern està expectant als seus moviments: "El govern està en funcions però l'Estat no està en treva". D'aquesta manera ha deixat clar que l'executiu del PP continuarà portant als tribunals tots els moviments que Junts pel Sí i la CUP facin al Parlament, tal com ha demostrat amb la conselleria d'Exteriors, la creació de la comissió de procés constituent i previsiblement les tres lleis de desconnexió en el "moment processal" que correspongui, és a dir, quan entrin a registre del Parlament.

No ho porta al programa electoral, però aquest diumenge la presidenta del PP a Catalunya i número 3 de la llista per Barcelona el 20-D, Alícia Sánchez-Camacho, ha obert la porta a una reforma de la Constitució la propera legislatura. Una reforma, això sí, que en cap cas podria incloure res que pogués ser interpretat com una concessió a l'independentisme. "El PP no cedirà ni permetrà que la Constitució cedeixi davant dels independentistes", ha avisat.

Feia dies que tenia ganes de dir-ho en públic i aquest divendres no s'ha mossegat la llengua. Rodejada dels militants més joves del PP, la líder del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha tret a la llum el passat popular del líder de Ciutadans, Albert Rivera, per desacreditar-lo i titllar-lo d'incoherent. Davant d'un auditori que amb prou feines depassava els 20 anys, s'ha referit a l'aproximació –breu– de Rivera al PP per carregar contra unes paraules del líder del partit taronja en què deia que els integrants de Ciutadans són "gent normal que vénen de treballar a la societat civil i no a les joventuts del partit".