S'ha fet habitual veure el govern espanyol perdre votacions o necessitar acords amb múltiples partits polítics. Però tot just fa deu anys que el PP o el PSOE van començar a tenir aquest maldecap. Les eleccions del 20 de desembre del 2015 van donar pas a una fragmentació inèdita al Congrés dels Diputats, i van acabar amb el bipartidisme històric: va perdre 83 escons, mentre que Podem i Ciutadans –procedent de Catalunya– van irrompre a la cambra baixa amb 69 i 40 diputats, respectivament. Malgrat les discrepàncies polítiques evidents, la nit electoral les dues formacions van fer el mateix diagnòstic: Pablo Iglesias, el líder dels morats, va reivindicar que havia “nascut” una “nova Espanya” i Albert Rivera, el rostre més visible de Cs, va celebrar que començava una “nova era política d’esperança i il·lusió”. Cap dels dos projectes té avui aquella força –Cs fins i tot ha desaparegut–, però el bipartidisme no s’ha recuperat. Ara són Vox i Sumar els que els han agafat el relleu per consolidar un sistema amb quatre partits estatals que conviuen amb el reguitzell de partits autonòmics que també són clau per a la governabilitat.

Una jutgessa de Barcelona ha amnistiat l'exconseller Francesc Homs pel delicte de malversació en la causa que tenia oberta per les despeses en la promoció exterior del Procés. La magistrada del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona Carmen García es desmarca, d'aquesta manera, de la posició que va adoptar el Tribunal Suprem respecte als consellers imputats pel mateix delicte en la causa de l'1-O. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'agència Efe, la jutgessa sosté que les directives europees en vigor no impedeixen amnistiar el delicte de malversació en el cas de Francesc Homs.

L’exconseller Francesc Homs està un pas més a prop de judici per haver adjudicat, presumptament, subvencions a dit per a la projecció internacional de Catalunya, a empreses i una fundació afí a Convergència, quan era secretari general de la Presidència i conseller durant els anys 2011 i 2012 del govern d’Artur Mas. L’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs que la Fiscalia havia presentat contra l’arxivament de la causa, i ordena al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona que formalitzi l’acusació i obri judici oral a l’exconseller.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, ha declarat aquest divendres davant la jutge que investiga l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La Fiscalia l’acusa de malversar diners en tres expedients del 2012 quan era secretari general de Presidència. La magistrada ja va arxivar aquesta part del cas, però el ministeri públic ho va recórrer i l’Audiència de Barcelona va ordenar que se cités a declarar Homs com a investigat. A la sortida dels jutjats l’exconseller ha criticat el paper de la Fiscalia: “Això només s’explica per raons de persecució política de la Fiscalia, que esmerça esforços en perseguir independentistes i es relaxa a més no poder quan es tracta del rei emèrit”.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) abordarà conjuntament els recursos dels líders independentistes per les condemnes del referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. Després que l’exconseller Francesc Homs recorregués a mitjans de setembre la seva inhabilitació per l’organització de la votació del 2014, Estrasburg li ha respost que inclourà el seu cas en el mateix expedient en què s’engloben els escrits contra la sentència del Procés, segons ha avançat aquest dijous El Nacional i ha confirmat l’ARA. El tribunal s’adreça a Homs en un escrit en català, com va fer en el cas de Jordi Cuixart, i l’informa que la seva demanda serà estudiada tan aviat com sigui possible.

La causa judicial contra la consulta del 9-N fa via cap a les instàncies europees. L'exconseller Francesc Homs ha anunciat aquest dimarts des de Brussel·les que ha presentat el primer dels recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que està vinculat a la seva condemna per desobediència, que també el va inhabilitar durant un any i un mes. Homs ho ha anunciat aprofitant l'aniversari de la celebració d'aquesta consulta i des de la seu del Parlament Europeu, acompanyat de l'expresident i ara eurodiputat, Carles Puigdemont.

Amb l'edifici del Tribunal Europeu de Drets Humans de fons i el recurs de Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem registrat, l'exconseller de la Presidència i advocat Francesc Homs s'ha referit a un altre procediment: ha avisat que interposaran una querella per prevaricació contra el Tribunal de Comptes si la magistrada instructora no canvia la manera d'actuar. Homs està citat, juntament amb una trentena de càrrecs més –inclosos els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras– el pròxim 29 de juny a Madrid per presumptes irregularitats en l'activitat exterior de la Generalitat des de l'any 2012 fins al 2017. Encara no saben quina fiança els reclamaran, però tot apunta que serà milionària. El motiu és, bàsicament, haver fet activitat de promoció del Procés fora de Catalunya.

El president en funcions del govern espanyol i guanyador diumenge de les eleccions generals, Pedro Sánchez, es va passar mitja campanya ridiculitzant les trucades que li feia el cap de l’executiu català. Ahir, però, Quim Torra va intentar tornar-se a posar en contacte amb Sánchez -a quarts de deu del matí, segons va recollir l’ACN- un cop més sense èxit per demanar-li que “segui i parli” amb el govern català de les “solucions reals” al conflicte polític. L’endemà del resultat de les eleccions del 10 de novembre, Torra va commemorar al costat de l’expresident Artur Mas el cinquè aniversari de la consulta del 9-N, tot i que l’efemèride va acabar passant a segon pla. “[La ciutadania] no es mereix el menyspreu i encara menys una resposta autoritària”, va lamentar el president. Segons ell, cal una reacció “al nivell de la democràcia del segle XXI”, ja que l’actitud que manté l’Estat només ha “blanquejat l’autoritarisme”, en al·lusió a la pujada de l’extrema dreta de Vox.

Quan el PSOE parla de desinflamar o quan gent amb bona voluntat busca la manera de començar algun diàleg, topen de cap, una vegada i una altra, amb la més crua realitat. I és que, pel que fa al Procés, l’estat espanyol és més a prop de la venjança que de la justícia.

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

El president de la Generalitat, Quim Torra, rebrà aquest dimarts a les dependències del Palau l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau. La reunió es produirà just un dia abans que tots tres hagin de declarar el Tribunal de Comptes per l'organització del procés participatiu del 9-N. Amb aquesta trobada, Torra vol mostrar el seu suport i la seva solidaritat als quatre polítics implicats en aquest procediment. La reunió amb el president tindrà lloc a les 9.00 hores del matí a la Sala Torres-García del Palau de la Generalitat.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar en el judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada per al dimecres 10 d'octubre a les 10 h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius, ja que és suficient que hi assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans) ho han sol·licitat i això obliga que els quatre viatgin fins a Madrid.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar al judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada el dimecres vinent 10 d'octubre a les 10h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius ja que és suficient que assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans) ho han sol·licitat i això obliga tots quatre a viatjar fins a Madrid.

El Govern ha nomenat aquest dimarts els exconsellers de Presidència Francesc Homs i de Justícia Carles Mundó membres de la Comissió Jurídica Assessora, òrgan que vetlla per la legalitat de l'actuació de la Generalitat i els ens locals de Catalunya.

El proper 26 d'octubre els representants legals d'Artur Mas, Francesc Homs i de Teresa Prohias tornaran a visitar el Tribunal de Comptes, on rebran una liquidació provisional complementària amb una nova multa pel procés participatiu del 9-N. Segons ha pogut saber l'ARA, l'ens fiscalitzador ha localitzat un altre contracte relacionat amb la publicitat institucional per valor de 21.767,90 euros que inclou a la causa i que se sumarà als 5,2 milions d'euros que ja va demanar el 25 de setembre a les persones responsables d'organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014. Tal com va fer saber el tribunal als implicats, el 20 d'octubre hauran de dipositar la fiança abans que no es procedeixi a l'embargament dels seus béns personals.

"El que ens estan fent a nosaltres és un intent de destruir les persones i les seves famílies. Som en un estat policial". Així de clar ha sigut l'expresident de la Generalitat Artur Mas en una entrevista a RAC1 per referir-se a la fiança que ha imposat el Tribunal de Comptes (5,2 milions) i a les mesures que està prenent l'Estat per frenar el referèndum de l'1 d'octubre. Malgrat les sancions, però, Mas, acompanyat dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, ha assegurat que tornaria a impulsar el procés participatiu del 9 de novembre.

Artur Mas és el gran damnificat de les multes econòmiques del procés participatiu del 9-N i és l'últim responsable dels més de 5,2 milions d'euros de fiança que demana el Tribunal de Comptes. L'ens fiscalitzador ha xifrat en 4,8 milions el que va costar la consulta i hi suma 400.000 euros d'interessos. A l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau l'ens fiscalitzador li demana un màxim de 3 milions, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs 2,1 i a l'exvicepresidenta Joana Ortega uns 800.000 euros.

La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat tramitar la denúncia de l'exdiputat del PDECat al Congrés Francesc Homs, inhabilitat pel mateix tribunal, contra Mariano Rajoy per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Homs acusava dels delictes de desobediència i prevaricació el president espanyol per negar-se a acatar dues sentències del TC, asseverant que els mateixos arguments amb els quals se'l va condemnar a ell es podien aplicar a Rajoy amb l'incompliment de les sentències que li donaven la raó a la Generalitat en la competència amb beques, i en la competència per repartir el 0,7% social de l'IRPF.

Ja els dèiem ahir que les paraules del conseller Baiget significaven “problemes per al Govern quan faltaven poques hores per a les explicacions sobre el referèndum que avui es volen presentar a l’escenari del TNC amb una escenografia d’unitat”.

La fiscalia torna a entrar en joc. I altra vegada posa el focus en els quatre inhabilitats pel 9-N: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va demanar ahir que el Tribunal de Comptes obri una investigació per determinar si la Generalitat va malversar els més de 5 milions d’euros que va utilitzar per fer la consulta del 9-N del 2014. Se suma, així, a la denúncia que van presentar Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución fa dues setmanes, i que dimarts el Tribunal de Comptes va admetre a tràmit.