Política 10/06/2021

Turull porta la sentència del Procés a Estrasburg amb l'esperança d'acabar amb la "persecució" de l'Estat

Al·lega vulneracions del dret al jutge predeterminat per llei, al dret de reunió i denuncia manca d'imparcialitat

5 min
L'expresident Carles Puigdemont amb els advocats Jordi Pina i Francesc Homs davant d'Estrasburg

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans ja té dos recursos contra la sentència del Procés sobre la taula. El primer el va presentar dimecres el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i aquest dijous ho ha fet l'exconseller Jordi Turull, que va ser el primer a obtenir la sentència del Tribunal Constitucional avalant la seva condemna. L'advocat de l'extitular de Presidència durant l'1-O, Jordi Pina, ha registrat aquest matí l'escrit a Estrasburg acompanyat de l'expresident Carles Puigdemont -que s'hi ha desplaçat gràcies a la restitució de la seva immunitat com a eurodiputat- i l'exconseller i coordinador de les defenses de JxCat, Francesc Homs.

"Per fi arribem a Europa, una Europa que ha donat èxits als exiliats i que esperem que ara els podem gaudir també nosaltres", ha proclamat Pina en declaracions als mitjans de comunicació davant del tribunal. L'advocat ha explicat les bases del recurs que ha presentat davant de la justícia europea: la vulneració al jutge predeterminat per llei, la manca d'imparcialitat dels magistrats i la manca de respecte del dret de reunió i a la llibertat d'expressió.

Turull ha fet arribar un missatge des de la presó de Lledoners que s'ha publicat al seu compte de Twitter aquest dijous, després d'haver presentat el recurs a Estrasburg contra la condemna de l'1-O. Després d'agrair la feina dels seus advocats, Francesc Homs i Jordi Pina, i la de l'expresident Carles Puigdemont, ha sentenciat: "Comença un camí d’esperança". "Esperem poder gaudir també dels èxits de la justícia europea. Ens veiem a Europa!", ha conclòs en el missatge.

L'expresident Carles Puigdemont també s'ha pronunciat davant del pas que fa Turull arribant ja a la via europea. Ha assegurat que es tracta d'una "nova etapa" en el cas de l'1-O perquè per fi, ha dit, els presos podran jugar en el mateix "terreny de joc" que els exiliats, amb jutges "independents i que no estan comprats". "Ens obre un període d'esperança per la restitució de drets que s'han vulnerat en tres anys i mig de persecució", ha afirmat el també eurodiputat de Junts.

El contingut de la demanda

La demanda al TEDH és una mena de formulari amb un espai limitat que consta, primer, de l'exposició dels fets de forma sintètica, l'enumeració dels drets vulnerats i la llista dels recursos preceptius que han estat rebutjats dins l'Estat per justificar el recurs a Europa. Així, el recurs de Turull té un total de 13 pàgines. Si ho vol el demandant, hi pot afegir documentació complementària, com ha fet l'exconseller i també Cuixart: els annexos sumen unes 2.000 planes. El que més compta, però, davant dels jutges és el formulari i la seva precisió.

En l'exposició de motius de la demanda de Turull, Pina exposa que l'exconseller té una carrera política de més de trenta anys en partits que han advocat pel dret a decidir. Relata que va presentar-se amb la candidatura de Junts pel Sí el 2015 com a diputat i que després, el juliol del 2017, va ser nomenat conseller del Govern de Carles Puigdemont. Explica que es va convocar una consulta per decidir el futur polític de Catalunya i que el Tribunal Constitucional la va prohibir: a partir d'aquí cita els fets del 20 de setembre -la manifestació per protestar contra els escorcolls que tenien l'objectiu d'evitar el referèndum- i l'1 d'octubre, on tot i l'actuació violenta de la policia hi va haver la votació.

Un dels principals arguments del lletrat és que, per aquests fets, Turull no va ser jutjat pel jutge determinat per llei. Argumenta que l'Estatut d'Autonomia estableix que el tribunal competent per jutjar diputats del Parlament és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que, la jurisprudència fins al moment, establia que els fets s'havien de jutjar en el territori que s'havien produït. Segons Pina, el Suprem va aplicar unes regles 'ad hoc' per poder-se atribuir la competència -argumentant que algunes qüestions havien succeït fora de l'Estat-, una interpretació que impugna ara l'advocat de l'exconseller. "Han tingut la voluntat de fer, més que de jutges, de salvadors de la pàtria espanyola", ha denunciat Pina davant dels mitjans de comunicació a les portes d'Estrasburg, titllant d'"absurd" que el cas hagi estat instruït i jutjat pel Suprem.

Un altre dels arguments clau de la demanda és la vulneració de la imparcialitat del jutge. Per justificar-ho, el lletrat Pina s'agafa a diferents episodis succeïts al llarg del procediment judicial: recorda que en vàries resolucions l'instructor del cas, Pablo Llarena, va fer servir expressions en primera persona com "l'estratègia que vam patir", en al·lusió al Procés, presentant-se com a víctima; esmenta que el magistrat Francisco Monterde, de la sala de recursos del Suprem, és vicepresident de l'Associació Professional de la Magistratura que durant el 2017 i el 2018 es va dedicar a titllar de "delinqüents" i de "piquets colpistes" els líders independentistes; a més de fer referència al 'whatsapp' que va transcendir del portaveu del Senat del PP Ignacio Cosidó en què assegurava que es garantia el control de la sala segona del Tribunal Suprem, que va jutjar el Procés, a través del magistrat Manuel Marchena.

Al mateix temps, Pina també remarca la vulneració de la presumpció d'innocència al llarg de tot el procediment per part del govern espanyol, posant d'exemples les campanyes a l'exterior de l'Espanya Global -dependent del ministeri- que ja donava per culpables als líders independentistes i se'ls comparava amb lladres i violadors.

Vulneració del dret de reunió i manifestació

Finalment, el recurs apunta a la vulneració del dret a reunió i a la manifestació que ja van apuntar els vots particulars de dos dels magistrats del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Remarca que Turull ha estat condemnat a 12 anys de presó, equivalent a una condemna per homicidi dolós. Recorda que els fets que se li atribueixen són la promoció del referèndum, el cens universal de la consulta, campanyes de promoció de la participació i haver cridat a anar a votar de forma "cívica i pacífica". En aquest sentit, denuncia que aquests fets s'encaixin en el delicte de sedició del Codi Penal que, per una banda, està farcit d'expressions inconcretes (com "alçar-se", "tumult", "força" o "fora de les vies legals") i que, per l'altra, no hi ha jurisprudència recent a Espanya sobre condemnes per aquest delicte.

Pina remarca que per situacions d'alteració de l'ordre públic els tribunals acostumen a recórrer a delictes com la desobediència, atemptat a l'autoritat o desordres públics, tots ells de penes inferiors.I posa d'exemple el 9 de novembre: recorda que la consulta organitzada pel Govern d'Artur Mas només va acabar amb penes per desobediència. De fet, constata que el 2005 es va treure del Codi Penal el delicte de convocatòria de referèndums il·legals. "Aquestes circumstàncies feien impossible de preveure que els processats poguessin acabar condemnats per un delicte tan greu com la sedició", diu el recurs, burxant amb la manca de previsibilitat i seguretat jurídica del procés judicial per l'1-O.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull just abans d’entrar a la presó de Lledoners en l’última revocació del tercer grau.

En aquest sentit, posa en evidència que cap ciutadà que va participar en l'1 d'octubre ha sigut condemnat per fer-ho. "Es condemna al senyor Turull per promoure una conducta ciutadana que no era delictiva", sentencia l'advocat Pina, que afegeix una cita del darrer informe del comitè d'Afers Legals de l'Assemblea del Consell d'Europa que afirma que es tracta d'un "vestit punitiu" pensat pels líders independentistes, promotors del referèndum, que van seguir actius en política -ja que els exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs van ser condemnats per delictes menors-.

És per això que el lletrat Jordi Pina conclou que la condemna per sedició -que no defineix de forma precisa la conducta delictiva- provoca un efecte "desincentivador" de la protesta com ja van remarcar els dos magistrats del Tribunal Constitucional disconformes amb la condemna del Suprem. En definitiva, una vulneració, argumenta l'advocat, del dret a reunió i a la llibertat d'expressió de Jordi Turull.

Un cop presentada la demanda, el tribunal europeu decidirà si l'admet a tràmit i dona la raó (o no) a l'exconseller pres. La via europea ja està oberta.

stats