Dos models d'intel·ligència artificial. Dues visions de la conducció autònoma. Els gegants de l'automoció i la tecnologia competeixen ferotgement i, alhora, coincideixen en un mateix escenari: Londres. La capital britànica, ja immersa en proves pilot, es prepara per veure com els vehicles sense conductor comencen a obrir-se pas pels seus carrers. El debat és inevitable: quin futur espera als taxistes de carn i ossos?

A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. Minuts i minuts d’aplaudiments del públic a peu dret per homenatjar l’antic alumne de la doble titulació en enginyeria de telecomunicacions i matemàtiques que ha contribuït de manera crucial al desenvolupament de la intel·ligència artificial. De fet, és al top 10 d’investigadors en IA més citats del món.

La informació lliure, rigorosa i contrastada, basada en els fets i les dades, i en l'anàlisi i l'opinió plural i honesta, està en perill, assetjada per una combinació poc visible als ulls del gran públic: la que formen les grans plataformes digitals amb el populisme polític més tòxic. Són dos mons que es retroalimenten i que estan posant contra les cordes el periodisme professional com a garantia de pluralitat i de qualitat democràtica.

Rosalía té una magnífica casa en un carrer tranquil del Poblenou de Barcelona; evidentment, com toca al Poblenou, és una antiga nau rehabilitada. Té 117 metres quadrats, bigues a la vista, grans finestrals i un interiorisme molt cuidat amb materials nobles. Com a mínim així ho indiquen desenes de notícies amb títols com ara "Bigues metàl·liques i minimalisme: així és la impressionant casa de Rosalía en ple centre de Barcelona" i "Així és la casa on viu Rosalía cada vegada que ve a Espanya: un refugi urbà creat amb motius industrials". Els articles enumeren detalls de l'immoble, expliquen algunes característiques del barri i alguns fins i tot s'atreveixen a relacionar l'estil de l'habitatge amb el moment artístic de la cantant. Gairebé cap cita d'on ha tret la informació. Però és que tots aquests detalls encaixen amb un projecte que mai s'ha fet realitat. 

Els GAFAM s'han convertit en els emperadors del nou món. Cadascuna de les sigles correspon a Google –també Alphabet–, Apple, Facebook –ara Meta–, Amazon i Microsoft, per aquest ordre. Són els gegants tecnològics dels Estats Units, on han crescut a l'empara de tots els governs, i en particular els de Donald Trump. De fet, a l'altre costat de l'Atlàntic es parla dels "set magnífics" i a la llista s'hi inclouen Nvidia i Tesla. El seu poder traspassa l'esfera econòmica –es va fer evident en la presa de possessió de Trump aquest 2025–, cosa que no passa per alt a alguns governs, entre els quals l'espanyol. De fet, Pedro Sánchez va arrencar l'any parlant de "tecnocasta" i instant la Unió Europa a "plantar-hi cara". Obria un pols a les grans tecnològiques que onze mesos després ha recuperat.

El panorama tecnològic del segle XXI s’ha construït amb una mentalitat d'“el guanyador s’ho endú tot”. Aquesta va començar amb el quasi monopoli del Windows de Microsoft a finals dels anys 90. Des de llavors, Google –propietat d’Alphabet– ha acaparat les cerques a internet i Amazon s’ha convertit en el rei del comerç electrònic. Meta també ha estès les seves xarxes socials arreu del planeta, tot i que el 18 de novembre un jutge de Washington la va salvar de la humiliació de ser declarada formalment un monopoli.

L'empresa responsable de ChatGPT, OpenAI, ha presentat ChatGPT Atlas, un nou navegador web amb intel·ligència artificial. Atlas integra la funció de xat habitual de ChatGPT, però també permet que la IA controli el cursor, executi accions de manera automàtica, com reservar vols, omplir formularis o editar documents directament des de la web. Aquest nou moviment es veu com un intent d'OpenAI de competir amb el navegador de Google, Chrome, que fa anys que lidera el mercat. De moment, ChatGPT Atlas només està disponible per a ordinadors Apple, així que els usuaris de Windows hauran d'esperar.

L'univers literari de Julia Quinn tornarà a Netflix a principis del 2026. Els Bridgerton arribarà novament dividida en dues parts, com ja va passar amb la temporada anterior i amb altres produccions de la plataforma com Outer Banks, Emily in Paris o The Witcher. Després dels dos avenços que han fet de la quarta temporada, en el tercer ja han revelat l'esperada data: la primera part s’estrenarà el 29 de gener, i la segona el 26 de febrer. L'anunci ha estat una sorpresa per als seguidors de la sèrie, què no s'esperaven que arribés tan aviat. La nova temporada se centrarà en la vida de Benedict Bridgerton, el segon fill de la distingida família londinenca, interpretat per Luke Thompson.

Què s’ha de fer amb els perfils de les xarxes socials d’algú que ha mort? I amb tots els altres comptes on guardava fotos, correus i contactes? Com podem assegurar-nos que els nostres noms d’usuari a internet desapareixeran amb nosaltres o que es continuaran administrant com ens hauria agradat? Entre els juristes consultats hi ha diferents opinions sobre si és necessari o no que les xarxes socials formin part del testament, però coincideixen que és una opció que amb tota probabilitat guanyarà força en les pròximes dècades. El motiu? Que cada vegada hi ha més persones amb la vida completament digitalitzada, molts propietaris de perfils de xarxes socials amb milers de seguidors o persones les xarxes socials de les quals suposen una font d’ingressos, com els influencers.

Aquest estiu, el director executiu de Meta, Mark Zuckerberg, va convidar Rishabh Agarwal a unir-se al nou laboratori d'intel·ligència artificial de la companyia, i li va oferir milions de dòlars en accions i salari. Amb el nou laboratori, Zuckerberg va afirmar que volia construir “superintel·ligència”, una tecnologia que pogués eclipsar les capacitats del cervell humà. Tot i que que ningú sabia com crear superintel·ligència, va instar Agarwal a fer un salt de fe. En un món que canvia ràpidament, li va dir Zuckerberg, el risc més gran que pots córrer és no córrer cap risc. Però tot i que que el doctor Agarwal ja treballava a Meta, va rebutjar l'oferta.

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

Google ha enviat una carta de 28 pàgines a la Comissió de Justícia del Congrés americà en què anuncia que restituirà els comptes de YouTube que van ser eliminats durant la pandèmia per disseminar desinformació sobre la covid-19. Enmig de la tempesta per la continuïtat de Jimmy Kimmel, la notícia ha passat relativament desapercebuda, tot i que és un triple des de mig camp de Trump que evidencia un cop més el seu èxit a l’hora de postrar les grans tecnològiques –que fins fa quatre dies passaven per ser pèrfids agents del progressisme– als seus peus. N’hi ha prou de saber que el desinformador en cap, Elon Musk, n’ha tingut prou amb dues paraules per comentar la notícia: ben fet. 

Hi ha moltes maneres de mantenir-te al dia de l'actualitat amb el diari ARA: comprar-lo en paper, consultar-ne la web, seguir-ne les newsletters o descarregar-te'n l'aplicació de mòbil (iPhone | Android). Però també n'hi ha una altra que segurament consultes, sobretot si el teu mòbil és un Android o fas servir sovint l'aplicació de cerca de Google: les notícies de Google. Doncs bé, si visites el perfil de l'ARA a Google clicant aquest enllaç, i cliques el botó "Segueix a Google", ressaltat a la imatge del final d'aquesta notícia, serà més fàcil que no et perdis els articles més populars d'aquest diari i dependràs menys de l'algoritme del gegant tecnològic. Fer-ho t'ajudarà a triar a tu què hi veus en lloc de permetre que triï només l'algoritme de Google.

El flux accelerat de les notícies no ens ha de fer oblidar la multa de 2.950 milions d’euros que la Comissió Europea ha imposat a Google (vincle a l’ARA 6 de setembre de 2025) per vulneració de la legislació antimonopoli al mercat publicitari. És una bona notícia que la Comissió reaccioni davant dels abusos monopolístics de les grans plataformes tecnològiques, que no haurien de poder sobreviure en un món –una economia de mercat– on la competència es considera un valor suprem. Als EUA hi ha precedents molt importants de fraccionament per imperatiu legal del monopoli petrolier i del telefònic, forçant la introducció de competència. A la Comissió Europea devem l’impuls pro competència al Regne Unit, al qual va seguir Jacques Delors, president de la Comissió, tot aprofitant el seu enfocament per promoure més integració del mercat europeu i una política activa de defensa de la competència. Els economistes estem prou orgullosos del que s’ha aconseguit, i és una excel·lent notícia que segueixi ben activa. La transcendència que els economistes donen a una política rigorosa de defensa de la competència fa que la considerin la millor arma per distribuir els guanys monopolístics i transferir-los a usuaris i empreses.

Més pressió contra les grans multinacionals tecnològiques. França ha multat el cercador Google amb 325 milions d'euros per mostrar publicitat al correu dels usuaris de Gmail sense el seu acord i per aplicar les galetes (cookies en anglès, els petits arxius de text que s'utilitzen per rastrejar-te quan fas servir una pàgina web) sense un consentiment vàlid, i ha fet el mateix amb la plataforma d'ultra fast fashion Shein, a qui ha sancionat amb 150 milions també per imposar aquestes galetes sense el vistiplau dels internautes i per no informar-los-en correctament.

Google ha aconseguit esquivar una de les sancions més dures a què s'exposava per infringir les lleis antimonopoli, que la justícia ja havia acreditat el 2023. El departament de Justícia estatunidenc volia forçar que Google s'hagués de desvincular del seu cercador Chrome com a mesura per limitar els efectes de les pràctiques monopolístiques de l'empresa, però un jutge federal dels Estats Units ha resolt que pot conservar el navegador. Això sí, la mateixa sentència li prohibeix fer servir contractes d'exclusivitat que obliguin l'usuari a utilitzar Chrome, i a més Google haurà de compartir les dades de cerca amb els seus competidors.

En els darrers mesos, alguna cosa està canviat en la forma que llegim sense que ens n'estiguem adonant. I dic "llegim" i no "busquem informació a internet" perquè no conec ni un sol escriptor o artista, fins i tot els septuagenaris envoltats d'una aura venerablement analògica, que no es connecti a internet cada dia a veure com està el món. I resulta que el món cada cop està més buit de persones i més ple de lloros estocàstics. "Lloro estocàstic" és el malnom amb què intentem rebaixar l'autoritat i la propaganda que ensenyoreix els grans models de llenguatge de la intel·ligència artificial com ara ChatGPT: "lloro" perquè regurgiten la feina d'altres i només són capaços de repetir el que algú ja ha dit, "estocàstic" perquè el mecanisme que fa que aquests models sonin inquietantment humans i alhora és el culpable que de vegades s'inventin coses, no és un procés de raonament lògic, sinó d'un d'atzar introduït artificialment en la tria de paraules. Però, encara que aquesta lloritut robot ens és perfectament coneguda i la menyspreem instintivament, la fem servir. Fa uns mesos que els números de visites dels diaris cauen en picat perquè li demanem al ChatGPT les coses que abans demanàvem a publicacions d'escriptors humans. Hi ha una bombolla de lectures inhumanes que hauríem de fer esclatar.

La justícia europea aplana el camí per a la multa més gran de la història que ha imposat la Comissió Europea contra Google. L'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Juliane Kokott aposta, en un pronunciament emès aquest dijous, per desestimar el recurs de la tecnològica estatunidenca contra la sanció econòmica de 4.241 milions d'euros imposada per l'executiu comunitari el 2018 i ja validada pel tribunal de primera instància de Luxemburg, el Tribunal General de la UE (TGUE). Així doncs, a l'espera de la sentència definitiva del TJUE, tant Brussel·les com la justícia europea acusen Google d'abusar de la seva posició dominant al mercat comunitari.

El març del 2023, el grup de ciberdelinqüents RansomHouse va atacar l'Hospital Clínic de Barcelona a través d'un programari de segrest (ransomware) que va paralitzar una part de l’activitat assistencial, especialment urgències vitals com ictus i infarts, que es van haver de derivar a altres centres. Va ser un ciberatac molt sonat que va durar dies, però n'hi ha hagut molts més els darrers anys. Els hospitals Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l'Hospitalet de Llobregat o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre d'altres, són només alguns exemples.

En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d'euros i el lideratge tecnològic global.