Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.

Per tercer any consecutiu la realitat supera les previsions sobre l'economia espanyola. De mitjana, 25 institucions i serveis d'estudis van calcular que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria al voltant del 2,1% i finalment va augmentar el 2,8%, set dècimes més. Ceprede-UAM (Centre de Predicció Econòmica-Universitat Autònoma de Madrid) i CEEM-URJC (Centre d'Estudis Economia de Madrid-Universitat Rei Joan Carles) van ser les que més es van acostar al resultat final, amb un 2,5%, és a dir, amb una desviació de tres dècimes respecte del creixement real.

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

Encara que la intensitat amb què es defensen depèn de la possibilitat o no d'aprovar-los, pocs polítics poden qüestionar en públic que sigui millor tenir pressupostos que no tenir-ne. Probablement per aquest motiu el president Salvador Illa ha optat per tirar pel dret i fer que ERC hagi de pronunciar-se i, en tot cas, argumentar bé per què està disposat a bloquejar-los.

La manca de talent i personal qualificat per cobrir llocs de treball no és només un problema de les empreses, sinó que també afecta el creixement econòmic. La patronal vallesana, Cecot, ha llançat avui aquest crit d'alerta i ha plantejat a través d'un informe titulat Cap a un mercat de treball sostenible 38 propostes per afrontar el problema, que té diferents vessants, que van de la demogràfica als canvis en el mercat laboral. Entre les propostes hi ha adequar l'horari escolar al laboral, promoure la jubilació activa i reversible i fomentar més el teletreball, entre altres destinades a atraure més talent a les empreses.

La conjuntura és positiva. Les perspectives de creixement continuen sent bones de cara a aquest 2026 que s'acaba d'estrenar. En termes generals, les empreses espanyoles són més optimistes que la resta d'europees, tot i que hi ha una sèrie de variables que enterboleixen el potencial de les companyies, com ara una fiscalitat i un absentisme laboral –especialment les baixes– que consideren molt elevats, segons destaquen les organitzacions patronals. Són elements essencials, afirmen, per millorar la competitivitat i la productivitat.

Catalunya té un problema detectat de fa temps. I no és que es treballi poc o malament: segons les darreres dades de comptabilitat regional de l'INE, el creixement de la productivitat per hora treballada a Catalunya es troba per sobre de la mitjana espanyola i, especialment, de la Comunitat de Madrid.

El creixement de l'economia catalana s'aguanta en dos pilars fonamentals: el consum de les famílies i, especialment, la inversió. El producte interior brut (PIB) va registrar una alça del 2,4% anual el tercer trimestre, després d'experimentar un increment del 0,8% respecte del període abril-juny, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment del PIB "s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, amb un creixement del 3,7%, degut bàsicament a l’increment de la formació bruta de capital –inversió– (6,9%) i del consum de les llars (3,5%)", detalla aquest organisme, que confirma l'estimació feta a principis de novembre.

Nou rècord com l'any passat. Fira de Barcelona tanca l'exercici del 2025 amb uns ingressos de més de 350 milions d'euros, el 17% més que el 2024. Són uns "excel·lents resultats", segons l'alcalde i president del consell general de l'entitat, Jaume Collboni. La Fira es consolida, ha afegit, com a motor d'activitat i permet impulsar sectors innovadors, amb un impacte econòmic de més de 6.000 milions d'euros i la generació de 50.000 llocs de treball a Barcelona i Catalunya. El resultat d'explotació (ebitda), sense que s'hagi celebrat cap dels salons biennals com Alimentaria –que es farà l'any que ve–, creix el 8%, fins als 60 milions.

El president de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), Isidre Fainé, ha instat avui els representants patronals a anticipar-se al mercat "sense perdre el sentit social de l'empresa". Durant la clausura de la 24a edició del congrés d'aquesta organització a Saragossa, el president de la Fundació La Caixa i Criteria ha reclamat un lideratge marcat pels "valors humanistes i socials" per contribuir a un model de creixement més inclusiu. "El canvi és constant, i la velocitat amb què es produeix ens obliga a estar en adaptació permanent", ha dit.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat a situar Espanya com l'economia avançada que més creix. Per a aquest any ha elevat l'alça del producte interior brut (PIB) en quatre dècimes respecte a l'estimació que va fer la primavera passada, fins al 2,9%, per damunt fins i tot de la previsió del govern espanyol, situada en el 2,7%. I per a l'any que ve calcula que serà del 2%, dues dècimes més del que va preveure a la primavera.

El turisme tira encara del conjunt de l'economia i l'empresa catalana, però amb menys intensitat. Així ho apunten totes les previsions. Una d'elles, inclosa en l'Informe anual de l'economia catalana que publica la Generalitat, afirma que "les expectatives empresarials per al segon trimestre del 2025 són positives en tots els grans sectors econòmics". Però destaca encara l'hostaleria, que es manté al capdavant, amb 18,6 punts, i el mateix apunten altres anàlisis. Això permet al gran sector dels serveis, el que té més pes en el conjunt de l'economia, mantenir una velocitat de creuer elevada. Les perspectives generals són positives: l'índex de confiança empresarial ha augmentat un 1,2% respecte al trimestre anterior, segons l'Idescat. El comerç i la resta de serveis són els sectors que mostren una millora més significativa de la confiança empresarial (2% en tots dos casos), seguits de la construcció (0,8%). D’altra banda, la indústria i l’hostaleria i el transport es mantenen estables (0%).

En turisme toca, ara, decréixer. Si més no, respecte de les taxes de creixement anteriors. Veurem com la societat viu un procés d’aquestes característiques. Ho veurem des d'una disparitat de lectures: conservar el rècord de visitants any rere any serà decréixer? Esclar que des del punt de vista de mantenir la xifra, que ja seria una fita, això implicaria una taxa de creixement zero! Serà percebut com a decreixement registrar taxes de creixement inferiors a les del passat? Més d’allò mateix: ¿en taxes de creixement, però incrementades amb menys rapidesa que abans, es considerarà com un fracàs, tot i reportar augments absoluts de visitants? ¿Cal decréixer en termes absoluts o, simplement, bastaria substituir un tipus de turistes per un altre, considerant com una millora satisfactòria el fet d'assolir una major productivitat, és a dir, una major generació de renda per ocupat? Per la mateixa xifra de negoci potser no calen tants turistes, si tenen més disposició a pagar.

Un creixement lleugerament inferior. La conselleria d'Economia preveu que el producte interior brut (PIB) català augmentarà aquest any el 2,6%, una dècima menys del que estimava l'octubre passat, però molt per sobre del ritme d'alces en l'àmbit de la Unió Europea (UE). Aquestes previsions, que suposen un alentiment d'un punt respecte al 2024, quan l'alça va ser del 3,6% i el PIB va superar els 300.000 milions d'euros per primera vegada, estan incloses en l'escenari macroeconòmic de Catalunya 2025-2026, que s'han publicat aquest dijous. Per a l'any que ve, la previsió és del 2% i es calcula que en els dos anys es crearan uns 100.000 llocs de treball i que la taxa d'atur baixarà del 8,9% de la població activa el 2024 al 8,5% aquest any, i al 8,4% el que ve.

A l’hora de fer el balanç econòmic de què han significat els darrers anys, tant per al conjunt d'Europa com per a Espanya, hem d’acceptar que han estat uns temps complexos, diversos i difícils de qualificar. Hem conegut una bona quantitat d’índexs sobre l'evolució de l'economia i hem viscut períodes de recessió, de recuperació, de creixement i d’inflació, sobretot en les cinc economies més grans d'Europa. En cadascuna hem pogut veure posicions governamentals i debats polítics que es poden qualificar de poc seriosos i de poca eficàcia. No penso entrar-hi.

The Economist ha declarat que Espanya és l’economia dels països de l’OCDE que ho ha fet més bé aquest any; també va dir fa no massa que el govern de Pedro Sánchez posava en perill la democràcia. Crec que cal matisar les dues afirmacions.

L’economia creix. No l’europea, que segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no arribarà a créixer l’1% aquest 2024. Hi ha massa inestabilitat política, dins el continent i a nivell internacional. I la locomotora alemanya s’atura. Però on sembla que aquesta agitació no arriba és a l’economia espanyola. L’OCDE revisa cap amunt les expectatives de creixement per a aquest any, i les situa en el 2,8%. Per sobre de les previsions del govern espanyol, i convertint-la en el veritable motor europeu. 

El govern espanyol continua mostrant recel cap a l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. En una entrevista a Expansión aquest dilluns, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha reiterat que el govern espanyol manté la "preocupació" pel que fa a l'impacte de l'operació. Per al ministre, comportaria una "excessiva concentració bancària" i un impacte "negatiu" per a la inclusió financera. "No hi ha hagut cap novetat des que em vaig pronunciar. La nostra visió segueix sent la mateixa de preocupació", expressa Cuerpo a l'entrevista.

La sensació d'ansietat és a tot arreu, des dels debats de polítiques d'alt nivell i els manifestos polítics fins a la cobertura periodística diària. A Alemanya, l'últim esborrany de pressupostos del govern parla d'un major creixement com una de les prioritats màximes. A l'Índia, les autoritats frisen per proclamar el seu país com l'economia de creixement més ràpid del planeta. A la Xina, on es projecten perspectives deflacionàries, és indiscutible que el govern està preocupat per aconseguir el seu objectiu d'un creixement del 5% aquest any. Al Regne Unit, Keir Starmer, líder de l'opositor Partit Laborista, ha promès aconseguir el màxim creixement sostingut del G-7 si surt escollit, i els conservadors, des del govern, expressen ambicions semblants (recordem l'ara infame mantra de l'ex primera ministra Liz Truss: “Creixement, creixement, creixement”).

El discurs de Jason Hickel va aixecar forts aplaudiments el mes passat a Brussel·les, durant la conferència Més enllà del creixement, organitzada pel Parlament Europeu. Aquest antropòleg econòmic ha publicat Menos es más (Capitan Swing), on explica al detall en què consisteix el decreixement, una teoria econòmica que agafa força, diu, no només entre els científics.