"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

Deu anys després del seu pas al costat davant l'ultimàtum de la CUP, l'expresident de la Generalitat Artur Mas encara és en l'arena pública com a excap de govern. Com a president va apostar pel procés independentista el 2012 després del fracàs del pacte fiscal que havia abanderat i ara, precisament, el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern espanyol torna a condicionar l'agenda política. L'expresident, en aquest sentit, aquest dimecres ha defensat negociar la proposta per aconseguir "un canvi de model", que no veu amb l'actual plantejament. En un esmorzar informatiu de Nova Economia Fòrum al Palace, ha reconegut que l'acord aporta "millores", "com sempre que s'ha pactat un nou model", però ha insistit que cal anar més enllà: "O som responsables de les nostres finances o sempre serem uns manats", ha etzibat davant la plana major de Junts, encapçalada pel secretari general, Jordi Turull, i la líder a Madrid, Miriam Nogueras.

Les enquestes publicades no són favorables a Junts per Catalunya. La darrera del CEO situava els de Carles Puigdemont com a tercera força al Parlament gairebé empatant amb Aliança Catalana (ara són el primer partit de l’oposició), mentre que a Barcelona els auguris del baròmetre municipal són encara pitjors.

El dia que va néixer l’ARA, el 28 de novembre del 2010, José Montilla era president i Catalunya estava sota l’impacte de la sentència del TC que havia retallat l’Estatut. Al final del dia, però, ja hi havia un nou president in pectore, Artur Mas, i s’endevinava un canvi de cicle polític després de set anys de governs tripartits d’esquerres. En el programa electoral de CiU s'hi incloïa la promesa de negociar amb Madrid una mena de concert econòmic que es va anomenar pacte fiscal. Quinze anys més tard es pot afirmar que som allà mateix, pendents d’una negociació per millorar els comptes de la Generalitat. Però ara no se li diu pacte fiscal sinó finançament singular, i qui ho negocia no és CiU, que ja no existeix, sinó ERC. Llegint això algú podria pensar que en aquests 15 anys no ha passat res rellevant, però en realitat han sigut els anys més convulsos i també emocionants de la política catalana potser des de l’època republicana. És la gran paradoxa d’aquests 15 anys.

El president espanyol, Pedro Sánchez, divideix profundament el catalanisme polític avui en dia. En el post-Procés i sense majoria independentista, el gran tema és què cal fer amb el govern espanyol, si bloquejar-lo o negociar-hi. Sense cap crítica sobre les seves accions del passat, els expresidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès s'han encarat per Sánchez i per la unitat en un col·loqui d'aquest dijous sobre el catalanisme. Perquè sobre el catalanisme es van posar d'acord de pressa, en el camp teòric, però quan s'aterra tot canvia.

"La proposta de proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i es deroga la llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ha estat aprovada per 120 vots a favor i 15 vots en contra."

La firma del Pacte Nacional per la Llengua, dotat amb la molt estimable xifra de 255 milions d’euros per a aquest any, ha posat la situació del català al centre. 

Artur Mas es querella contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal per l'operació Catalunya i també l'espionatge amb Pegasus. L'expresident també ha inclòs en la querella l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i alts comandaments de la Policia Nacional, com l'excomissari José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas. Alhora, ha incorporat en el llistat de querellats els exdirectors del CNI, Félix Sanz Roldán i Paz Esteban, a més dels responsables de l'empresa que va comercialitzar el programari per a l'espionatge amb Pegasus, NSO. Mas considera que estan al darrere de la guerra bruta contra l'independentisme: "Pretenia intentar destruir-nos des d'un punt de vista personal, polític i alterar els resultats electorals". Amb tot, no descarta que en el transcurs del procés judicial pugui ampliar la querella a l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que considera que estaven al cas de tot.

El diàleg entre Artur Mas i Iñigo Urkullu comença amb un advertiment del moderador que marcarà el to de l'acte: "He pres la determinació de no permetre cap pregunta sobre l'actualitat política". És ni més ni menys que l'exconseller de la Generalitat Santi Vila, que presenta el col·loqui al campus de La Salle de Barcelona, on exerceix actualment de professor al departament de Filosofia i Humanitats. L'avís de Vila es compleix de dalt a baix, ja que la conversa entre els dos polítics passa pels dots de lideratge, la vocació, la família i també el seu adeu a la primera línia política. El títol del col·loqui és eloqüent: "De vocació, polític".

L'expresident de la Generalitat Artur Mas explica en l'entrevista que l'ARA publica aquest diumenge que ja ha presentat la querella per l'operació Catalunya que va anunciar dilluns a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. La querella té dues potes. La primera és tot el que fa referència a la publicació de notícies falses a través de l'anomenada "policia patriòtica", una maniobra orquestrada per l'excomissari José Manuel Villarejo per encàrrec de la cúpula del PP, segons proven els àudios facilitats pel mateix expolicia. I la segona fa referència a l'espionatge amb Pegasus del qual Mas va ser víctima entre 2015 i 2020, segons el laboratori canadenc especialitzat.

Artur Mas (Barcelona, 1956) visita la redacció de l'ARA la mateixa setmana que ha anunciat, des del Congrés dels Diputats, la presentació d'una querella per l'operació Catalunya. Encara té present la duresa d'algunes intervencions a la comissió d'investigació.

D’ençà que, ara ha fet un any, Pedro Sánchez va fer allò de retirar-se cinc dies a veure si continuava o no, la seva estrella s’ha anat apagant. El seu silenci, dilluns passat, el dia de l’apagada, va confirmar que els millors dies han quedat enrere. És normal, també. D'aquí a poques setmanes farà set anys que és president. Amb tot, ha superat la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i fins i tot governa tot i que va perdre les eleccions. Però per sobre de tot, Sánchez continua sent el més llest de la classe política espanyola, molt per sobre de l’aspirant Feijóo. 

L’última vegada que Artur Mas havia comparegut al Congrés va ser el novembre de 2005 per defensar l’Estatut, i gairebé 20 anys després hi ha tornat aquest dilluns per anunciar “solemnement”, ha dit, una querella per l’operació Catalunya. Totes dues qüestions estan relacionades entre elles, i la prova és que han aparegut al llarg de la compareixença de l’expresident de la Generalitat a la comissió sobre la guerra bruta contra el Procés. La seva assistència ha anat precedida de la publicació a RAC1 que Mas és la principal víctima d’espionatge amb Pegasus a l’Estat, amb una trentena d’infeccions al seu mòbil entre 2015 i 2020 –durant una etapa, doncs, era president–, cosa que ha actuat com a detonant per impulsar accions legals. “Conèixer la veritat i que tothom assumeixi les seves responsabilitats és l’única manera de restaurar i curar les ferides que se li han fet al sistema democràtic espanyol amb l’operació Catalunya”, ha argumentat.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, nomenava dimarts el fiscal Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1966), que es troba en serveis especials a la Unió Europea, per ocupar la plaça recentment creada de fiscal de sala de delictes contra l'administració pública. Va ser un nomenament polèmic perquè els vocals de la majoritària Associació de Fiscals es van abstenir per mostrar el seu rebuig per la possible invasió de competències amb la Fiscalia Anticorrupció.

"Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%". Amb aquesta frase, Pasqual Maragall va sacsejar la política catalana fa exactament vint anys en una intervenció seva com a president de la Generalitat des del Parlament. Era el 24 de febrer del 2005 i s'estava celebrant un ple monogràfic arran de l'esfondrament al Carmel de Barcelona després d'un accident en la construcció del túnel de la línia 5 del metro, que va provocar una crisi política al país. Després d'un episodi de tensió i acusacions de falta de respecte entre el president i el cap de l'oposició, llavors Artur Mas, va esclatar acusant CiU de corrupció en les adjudicacions d'obres públiques. Com va condicionar el tauler polític i com es va viure des de la cambra?

L'expresident de la Generalitat Artur Mas va repassar aquest dilluns en una entrevista al programa La república del Mediterrani una de les anècdotes que revelen els moments més trapelles de la seva joventut. "Això no sé si es pot explicar", va començar dient l'exdirigent convergent a l'entrevistadora, Maria de la Pau Janer. Mas va relatar que el 1974, quan tenia 18 anys i havia acabat l'escola, va fer un viatge que va quedar per sempre més gravat a la seva memòria: un Interrail amb companys de classe per les capitals europees. No recorda si va ser a Copenhaguen o a Amsterdam que van decidir anar a un mercat en què "hi havia revistes de tota mena". "Revistes porno; i les vam comprar". Un "error" que va pagar car, perquè la Guàrdia Civil el va enxampar a Portbou, tornant amb el tren, i va acabar despullat.

Artur Mas ha marcat el cap de setmana amb unes declaracions que han agafat a contrapeu la cúpula de Junts per Catalunya. "S'ha de diferenciar entre parlar amb Aliança Catalana i fer estratègies conjuntes. Són coses diferents. S'ha de parlar, però no s'han de fer estratègies conjuntes com acords de govern o programàtics com han fet Junts i Esquerra en algun moment. Junts no ho ha de fer amb Aliança. Ara bé, tallar qualsevol diàleg quan ja tenen representants al Parlament és com si en el seu moment s'hagués tallat qualsevol possible conversa amb la CUP", va dir l'expresident de la Generalitat al Diari de Barcelona. Una reflexió que va aixecar polèmica per la comparació de l'extrema dreta amb els cupaires i perquè posa en qüestió el cordó sanitari que ara l'independentisme ha instaurat al partit de Sílvia Orriols al Parlament.

Segurament la quarantena de persones que han entrat aquest dilluns a la seu del Col·legi d'Economistes per escoltar José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès no s'esperaven que en sortirien sabent el plat de cuina catalana preferit dels expresidents, on estiuegen o quina és la seva pel·lícula preferida. Sota el títol El futur de Catalunya. La visió de tres expresidents, l'acte ha tingut una arrancada peculiar, amb un discurs que s'ha convertit en un elogi místic del número 3 i de la "numerologia" que uneix tots tres presidents (amb menció inclosa als seus horòscops). En les preguntes d'escalfament, l'astorat públic encara ha conegut alguna dada personal més d'ells: que a Montilla li agrada el suquet de peix, el xató i els caragols a la llauna; que el film de capçalera d'Aragonès és El Padrino ("La segona part és millor", li ha replicat el socialista); i que Artur Mas se'n va a navegar quan no vol ni que el busquin ni que el trobin, i al damunt de la tauleta de nit hi té llibres d'Albert Espinosa i de Gaziel. L'expresident convergent ha marcat distàncies amb el seu antecessor a la Generalitat: "No tinc gaires manies, excepte els caragols, que no m’agraden". Aragonès ha aprofitat per treure pit de la seva coneguda destresa als fogons: "Reivindico la picada, és un element clau de la cuina catalana".

El Govern va aprovar el 10 de desembre passat la creació dels Premis millors Olis d’Oliva Verge Extra Catalunya i només tres dies després va organitzar una gala a la Fatarella per reconèixer la tasca dels productors catalans. L'executiu feia l'anunci ni un mes després de la polèmica per la presència del president, Salvador Illa, en una fira de l'oli de Jaén a Sabadell el 17 de novembre. L'independentisme el va acusar de "promoure els competidors" dels productors catalans i va qualificar la visita d'Illa de "lamentable".

En un article recent en aquest diari el 129è president Artur Mas ens explica la seva visió sobre la principal preocupació dels catalans segons la darrera onada del CEO. Pel respecte institucional que li tinc a l’autor, lamento constatar que es tracta d’un text farcit d’arguments que no resisteixen el contrast amb la realitat, i d’omissions tan ideològiques o més que les “proclames” que denuncia. No es pot deixar sense rebatre.