Nova constatació del fracàs del Brexit, i del càstig que ha suposat per a les generacions més joves afectades pel divorci, que l'han hagut d'entomar sense haver pogut fer sentir la seva veu en el referèndum del 2016. La Unió Europea i el Regne Unit han informat aquest dimecres en un comunicat conjunt que Londres es reincorpora al programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+, i compleix així "un compromís clau assumit a la cimera del maig", entre el primer ministre, Keir Starmer, i la Comissió Europea.

La pedagoga italiana Sofia Corradi, coneguda com a mamma Erasmus per ser la impulsora del conegut programa d’intercanvi d’estudiants universitaris de la Unió Europea Erasmus, ha mort aquest diumenge de matinada a Roma, als 91 anys. Al llarg de la seva vida, Corradi va ser una ferma defensora de l’educació com a dret fonamental i va dur a terme investigacions per a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l'Acadèmia del Dret Internacional de la Haia i la London School of Economics.

Europa és avui un espai on compartim un mateix paraigua institucional i legislatiu, on paguem amb la mateixa moneda, on podem viatjar sense passaport i amb una targeta sanitària comuna i on, fins i tot, és possible trucar sense sobrecàrregues. En canvi, Europa és avui encara un espai on un laberint burocràtic i poc coordinat pot impedir a un estudiant complementar els seus estudis amb una estada a l’estranger, a una investigadora buscar noves oportunitats professionals a escala local, estatal o europea, o a diverses universitats crear conjuntament un programa acadèmic transfronterer. En tots aquests casos, l’obstacle és el mateix: la manca d’interoperabilitat real en el sistema europeu d’educació superior. Aquest absurd posa a prova no només les més sofisticades capacitats digitals, sinó la més bàsica de les virtuts: la paciència.

No és una casualitat que el premi a la construcció europea amb el qual ha acabat la Reunió Anual del Cercle d'Economia, que ha celebrat a Barcelona la seva edició número 40, hagi estat per a Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Habilitats, Ocupació de Qualitat i Preparació. És la representant de l'organisme que s'ocupa del programa Erasmus, i ha estat reconeguda amb un discurs del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.

L'Institut Mare de Déu de la Mercè va néixer el 1962, al districte de Sants-Montjuïc, però la seva posició privilegiada a tocar de la Zona Franca l'ha convertit en un autèntic centre neuràlgic amb 1.800 alumnes i estudis de set famílies professionals diferents. La seva aposta per la formació professional dual els ha fet ser finalistes dels premis del Cercle d'Economia, però la modalitat dual no és l'únic tret característic d'aquest institut que dirigeix Lourdes González, amb un equip majoritàriament de dones, en un sector on la presència femenina encara és un dels deures pendents. "Jo escullo la millor persona per al millor lloc, i necessitem tenir un equip potentíssim perquè aquí hi fem de tot". I amb aquest "de tot" la directora es refereix al fet que en aquest institut s'hi pot entrar a fer un programa de formació i inserció (PFI) –en tenen sis– o acabar un grau superior fent pràctiques en una empresa de Finlàndia.

Des de fa molt de temps que l’Erasmus ha deixat de ser un programa europeu només per a universitaris i s’ha convertit en una oportunitat de mobilitat tant per a docents com també per a estudiants de secundària i, recentment, primària. Una manera de conèixer realitats i formes diferents d’aprenentatge que fins ara no era apta per a totes les butxaques. Tot i les beques, marxar d’Erasmus suposa un cost afegit. Però una escola de Girona de les denominades "de màxima complexitat", on pràcticament totes les famílies són nouvingudes o estrangeres, la majoria no entenen el català ni el castellà i tenen pocs recursos econòmics, ha aconseguit trencar aquesta barrera per primera vegada a Catalunya. L'Escola Carme Auguet del barri del Pont Major acaba de tornar d’una estada de sis dies en una escola de Viena. Hi han viatjat tots els alumnes i les alumnes de 6è de primària, 13, acompanyats de la tutora, la directora i la professora d’anglès, i ha sigut a cost zero per a les famílies.

Trobar allotjament a Ferrara, a Itàlia, és molt complicat, i més si només és per a sis mesos i ets estudiant d'Erasmus. Per això, en Bernat Forte va començar a mirar pisos i habitacions amb molta antelació, a principis d'estiu. Tot i això, res. Ara ja fa dies que és a Itàlia i tampoc, res de res. Les immobiliàries no li obren ni la porta i les residències d'estudiants fa temps que estan plenes. "Els companys amb qui he parlat d'altres anys em diuen que també els va costar, però tothom n'acabava trobant. Aquest any és molt exagerat, som molts els que de moment hem d'anar dormint en albergs i pisos d'Airbnb caríssims i per a menys persones dels que som realment", explica Forte.

Quan es parla d'Erasmus és gairebé inevitable parlar d'universitats, perquè fa 35 anys que aquest programa facilita la mobilitat acadèmica dels universitaris europeus. Però potser això podria començar a canviar, perquè aquest curs, i per primera vegada, s'ha estrenat a Barcelona una mena d'Erasmus dedicat a un dels col·lectius d'estudiants més vulnerables per l'alt risc d'abandonament escolar, els que fan un PFI.

Què faig si en una oferta de feina no compleixo tots els requisits? "No tinguis por, presenta-t'hi", respon Elisenda Bonet, científica i investigadora dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu. Què faig si després em diuen que m'esperi? "No t’esperis, envia correus", contesta Carlota Martí, cap de premsa de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona. En resum: "Si fa falta sigues pesat", afegeix Bonet, perquè "buscar feina també és una feina". Truca a totes les portes, truca a amics, "amb aquells que feies birres a la universitat". I estigues "amatent" a tot el que surti, tal com explica Marta Massagué, responsable del Servei d'Atenció i Suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya. I trucar a totes les portes també vol dir entrar en actes com el que ha organitzat aquest dimecres l'ARA a la URL-Blanquerna, moderat pel periodista Antoni Bassas.

Amb una taxa d'atur juvenil del 25,3% a Catalunya, estudiar i treballar uns mesos fora és un dels desllorigadors de la falta d'oportunitats laborals. Per exemple, anant d'Erasmus "guanyes habilitats que et serveixen per a tota la vida", explica Laura Rahola, representant de la Comissió Europea a Catalunya, que cita estudis de la UE, un dels últims del 2014, que apunten que amb una estada a l'estranger tens un 50% més de probabilitats d'evitar un atur de llarga durada. Una hipòtesi que confirmen amb les seves experiències Albert Quintana, professor associat del departament de biologia cel·lular, fisiologia i immunologia de la UAB, i Mireia Duran, responsable d'iniciatives públiques a CodeOp, en un debat organitzat per l'ARA a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i moderat pel periodista Antoni Bassas.

Estudiants i treballadors que hagin de traslladar-se a un país en què es requereix la vacunació obligatòria per entrar-hi poden vacunar-se, encara que no estiguin dins de les franges per a qui està oberta la campanya. Els centres d’atenció primària han rebut les instruccions d’acceptar les demandes d’alumnes majors de 12 anys en programes d’intercanvi, Erasmus o altres estades acadèmiques si aporten una carta oficial de la seva universitat o de l’institut de secundària on es matricularà i un document que especifiqui que la vacuna és un requisit obligatori. En el cas de treballadors, hauran d’aportar una carta de l’empresa contractant. Segons aquestes instruccions, per als que marxin per estades de més de 21 dies s’administrarà la monodosi Janssen, tret dels estudiants d’entre els 12 i 18, que rebran la de Pfizer, l’única autoritzada de moment per a aquest col·lectiu per l’agència europea EMA.

"M'he animat a demanar-ho perquè ja estic a tercer, i si no ho faig l'any que ve, ja no ho faré mai". La Cristina Cos estudia ciències polítiques i de l'administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'any que ve anirà d'Erasmus a Rotterdam, Holanda. Fa uns dies, va rebre un correu de la universitat de destí: "De moment m'han dit que estan fent totes les classes online, excepte alguna presencial". Espera que, després d'un curs marcat per les restriccions del covid-19, "amb classes a distància i sense veure els companys", l'experiència li doni l'oxigen que necessita. "No crec que sigui igual que abans de la pandèmia, però no crec que sigui pitjor que l'any que hem viscut aquí", confessa.

Dues estudiants catalanes, un de Bèlgica, un d'Holanda, dos italians, un txec i un d'Alemanya. Podria ser l'inici d'un acudit però no ho és. Són els companys d'Erasmus de la Laia, una estudiant d'educació infantil i primària de la Universitat de Barcelona que han decidit convertir el seu frustrat Erasmus a la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca, en unes setmanes en un apartament de Tenerife. "Seguirem fent les classes online però des de les Canàries", diu a l'ARA. Aquest diumenge van aterrat a l'illa i s'hi volen estar fins que Dinamarca els doni permís per entrar i començar, per fi, l'Erasmus que fa temps que esperen i que la pandèmia fins ara els ha anat ajornant.

La presència del coronavirus a Itàlia, on ja hi ha set morts i 276 persones contagiades, està causant una gran alarma. Molts dels joves que estan fent l'Erasmus en aquest país, sobretot els que es troben al nord, la part més afectada pel virus, ja han fet les maletes i n'estan marxant. "Ens han suspès totes la classes durant aquesta setmana i, segons sembla, la setmana vinent tampoc n'hi haurà", explica l'Amanda Salvador, una barcelonina de 23 anys que des de fa dues setmanes viu a Bolonya, on estudia economia. Sense classes i amb la pressió dels pares, que s'estimen més que torni a casa, l'Amanda és una de les estudiants que ja ha fet les maletes: "Marxo dimecres, però ha estat difícil trobar avió, perquè ja no queden vols directes fins al cap de setmana. Hauré de passar per París", explica.

Egoisme, miopia i manca de generositat; inconsciència i despreocupació o manca d'interès. Tots aquests factors es van combinar en el moment en què els britànics van decidir sortir de la Unió Europea, ja fa més de tres anys i mig. Els primers tres, atribuïts als votants de més edat; els segons, als més joves. El resultat és que l'herència dels avis i besavis de la Generació Z –els nascuts a partir de mitjans dels anys 90 del segle XX– ha estat la pitjor, o una de les pitjors juntament amb el canvi climàtic: el Brexit.

Desenes d'universitaris veuen en risc la seva estada d'Erasmus a Londres o Glasgow del curs vinent. Amb la data del Brexit fixada per a finals d'octubre, el Regne Unit podria deixar de formar part del programa d'intercanvi universitari europeu en què participa des del 1987. La setmana passada es van publicar els llistats dels adjudicataris de les beques Erasmus+ –concedides per la Comissió Europea per a estudiants que tenen una plaça reservada en alguna universitat dels països participants del programa Erasmus per al curs vinent–. Els destinats al Regne Unit al segon semestre són els únics que no consten en aquesta llista.

¿Els creadors poden contribuir al manteniment del planeta? Al Parc Güell de Barcelona hi trobem un exemple d’arquitectura ecològica, ja que Antoni Gaudí va projectar que les més de vuitanta columnes que sostenen la plaça de la Natura del parc esdevinguessin desguassos per aprofitar l’aigua de la pluja, que, travessant-les, arriba fins a un dipòsit que hi ha sota la sala Hipòstila que l’emmagatzema per aprofitar-la per al reg. Aquest fet -que el disseny arquitectònic pot contribuir a aprofitar millor els recursos-és una de les descobertes que a l’abril van fer els 27 alumnes alemanys, francesos i italians que van venir a tancar a Barcelona un projecte de dos anys de durada que ha girat al voltant del medi ambient. Ho van fer acompanyats d’una vintena d’alumnes de quart d’ESO i de primer de batxillerat de l’Institut Montserrat de Barcelona, amfitrions en aquesta ocasió després d’haver visitat prèviament els altres països per treballar de manera conjunta la mateixa temàtica a través d’un programa d’intercanvi. “El projecte actual segueix la nostra primera experiència orientada a la tolerància i viscuda amb altres cinc socis europeus. El nostre centre va voler continuar l’experiència d’un programa Erasmus que, sense cap mena de dubte, és una proposta potent i que aporta als alumnes una dimensió d’obertura innegable, però també per poder abordar una temàtica més científica que lingüística i en línia amb les preocupacions planetàries actuals. Hem comptat amb dos socis del programa anterior i hem convidat l’Institut Montserrat a unir-se al projecte per construir un programa basat en el desenvolupament sostenible que hem anomenat HOPE (Help Our Planet Environmentally)”, explica Myriam Hermel, coordinadora del programa HOPE Erasmus+ del Lycée de l’Arc d’Orange, a França.

“A les universitats de Londres tothom està contra el Brexit -professors i estudiants són majoritàriament pro-UE-, però em sorprèn molt, sobretot dels estudiants, que no estan gens mobilitzats. Suposo que és un tema cultural, es queixen però no organitzen cap protesta”, diu la Isabel Freijo, que fa l’últim curs de dret com a Erasmus al King’s College. La Isabel tenia un casament a Barcelona aquest cap de setmana i va agafar el vol per venir abans del 29, no fos cas que es consumés el Brexit dur just aquell dia i es col·lapsés l’aeroport. “Ens han demanat que a la tornada portem la carta de confirmació que som estudiants” per si hi hagués cap problema a la frontera, explica la jove de 23 anys. I és que potser quan torni el Regne Unit no forma part de la UE.

“La meva vida és com la de tots els estudiants de medicina: entre la biblioteca i l’hospital”, explica per telèfon Riccardo Corradini. Aquest italià de 25 anys, estudiant de sisè curs de medicina, s’ha convertit en el primer del món que escull la franja de Gaza per cursar els seus estudis dins l’Erasmus Plus, el programa europeu d’intercanvi universitari ampliat més enllà de la UE. I se sent “privilegiat”, per molt que està en un dels llocs més densament poblats del planeta, que ha patit tres guerres en l’última dècada i que està sotmès a un sever bloqueig per part d’Israel.