Els aficionats al ciclisme saben que aquesta temporada poden acabar fregant-se els ulls. Amb 27 anys, l'eslovè Tadej Pogacar sembla preparat per protagonitzar una fita mai vista. Tot ambició, sembla que no en té prou amb dominar aquest esport i ha decidit reescriure la història de l'esport en general aconseguint una d'aquelles fites que es recorden durant dècades. Aquest proper cap de setmana pot esdevenir el quart ciclista de tots els temps que aconsegueix guanyar els cinc monuments, les cinc curses històriques d'un sol dia on molts dels millors corredors de la història han patit de valent. Però Pogacar no en té prou amb un èxit com aquest i en vol més. Si triomfa diumenge a la París-Roubaix, aspirarà seriosament a guanyar les cinc curses en la mateixa temporada. En 100 anys, només tres homes han guanyat aquestes cinc curses i ell vol fer-ho el mateix any.

La carretera GI-531 és una de les vies amb més problemes de mobilitat de les comarques gironines. Travessa la vall de Llémena, una conca fluvial amb petits pobles rodejats d'entorn natural, des de Sant Gregori –a l'oest de Girona– fins a les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa. La calçada és estreta, amb canvis importants de rasant, un sol carril per direcció, revolts molt tancats i un voral pràcticament inexistent. En aquest traçat, conviuen els vehicles privats amb grups de ciclistes que hi fan esport, camions de gran tonatge d'empreses que treballen a la zona i autobusos escolars.

En un context global marcat per la regressió de drets, un mitjà de transport com la bicicleta s'ha convertit més que mai en un símbol ideològic. I, en conseqüència, la polarització política incideix directament en les decisions sobre mobilitat sostenible. Les eleccions municipals del 2023 van suposar un punt d'inflexió en moltes ciutats: l’entrada de nous governs ha condicionat la gestió dels carrils bici, sovint amb arguments de seguretat o de llibertat per moure’s en cotxe. Ho hem vist a Castelldefels, Palma, Elx, Valladolid o Logronyo, i Lisboa ha cridat l'atenció per confiscar bicicletes aparcades a l'espai públic. Al mateix temps, a Barcelona, el govern socialista de Jaume Collboni ha mantingut la infraestructura, però ha reduït l'impuls de noves mesures de pacificació.

L'Ajuntament de Girona vol limitar la concessió de llicències per obrir nous establiments relacionats amb el món de la bicicleta. El cicloturisme viu un boom extraordinari a la ciutat, especialment al Barri Vell, on en els últims anys, cada cop que tanca un comerç emblemàtic, s'inaugura una nova botiga vinculada al ciclisme d'alta gamma, pensada per atraure sobretot clients estrangers.

El suport de la Diputació de Barcelona a grans esdeveniments ciclistes, com la Volta Ciclista de Catalunya, la Vuelta Femenina 2025 i el Tour de France 2026, és una mostra de l’aposta de la Corporació per la promoció de l’ús de la bicicleta a la província. Els beneficis d’aquesta pràctica són nombrosos, tant a nivell esportiu com social. D’una banda, es tracta d’un esport accessible i saludable, que contribueix a millorar la salut i la qualitat de vida de la població, i ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. De l’altra, l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià millora la mobilitat sostenible i redueix l’impacte ambiental del transport. A més, el ciclisme és una excusa excel·lent per fer vida social, participar i sortir amb molts dels clubs ciclistes que hi ha als municipis barcelonins. Per això, el Pla de Foment del Ciclisme de la Diputació pretén deixar un llegat esportiu a la província que permeti seguir promocionant el ciclisme de carretera, tant en ruta com en els circuits ciclistes municipals de la demarcació. 

L'equip ciclista que fins fa poc era conegut amb el nom d'Israel - Premier Tech canvia de mans. En un gir d'esdeveniments, l'empresari Sylvan Adams surt de l'escena venent l'estructura de l'equip a un grup empresarial liderat per una cara ben coneguda: Andrés Iniesta. L'exjugador del Barça entra en el món del ciclisme a través de l'empresa NSN, que donarà nom a un equip que té garantida de sortida la participació a les tres pròximes edicions del Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Vuelta a Espanya.

El 27 d’agost passat cinc activistes propalestins de l’Alt Empordà van barrar el pas a l’equip israelià que va participar a la Vuelta. Va ser en una contrarellotge per equips a Figueres i va ser la primera d’un seguit d’accions de protesta per la presència a la cursa de l’equip Israel Premier Tech que es van succeir a cada etapa fins a l’últim dia. “Quan vam saber que venia la Vuelta vam decidir fer alguna acció absolutament pacífica i la sort va ser que a Figueres era una contrarellotge per equips. Això ens posava molt fàcil fer un tall només a l’equip sionista, a l’equip israelià. No volíem crear cap problema ni als ciclistes ni a la Vuelta ni a ningú”, explica Lola Oliván Hijós, arabista, docent en el passat i activista des de fa molts anys en diverses causes.

El Tour de França 2026 ha presentat a París el seu recorregut en una edició especial, ja que Catalunya acollirà les primeres tres etapes. Barcelona mai no havia acollit abans la sortida de la prestigiosa cursa francesa, que de cara al 2026 aposta per un recorregut ràpid on es pujarà dos cops l'Alpe d'Huez. Un Tour 2026 que anirà "de la Sagrada Família a la Torre Eiffel", tal com ha dit el director de la prova, Christian Prudhomme, en referència al fet que la cerimònia de presentació dels equips es farà als peus del temple ideat per Antoni Gaudí.

La Vuelta a Espanya més polititzada de tots els temps ha acabat abans d'hora. A 57 km per l'arribada, els corredors han pujat als vehicles dels seus equips quan els manifestants propalestins aconseguien tallar la carretera. S'esperava que la darrera etapa amb final a Madrid fos complicada per la convocatòria d'una manifestació en contra de la presència de l'equip Israel Premier Tech i així ha estat. La guerra de Gaza, ara mateix al centre del debat de l'agenda política, també s'ha convertit en la protagonista d'aquesta cursa per culpa de la presència d'aquest equip propietat d'un empresari proper al govern de Netanhayu. A mesura que anava avançant la cursa i arribaven més notícies de morts civils a Gaza, creixia la tensió a la Vuelta. I al final, la cursa no ha pogut completar el seu recorregut, com temien els organitzadors.

¿Arribarà la Vuelta ciclista a Espanya a destí? Cada cop més veus expressen els seus dubtes sobre el fet que la cursa espanyola pugui complir amb el seu calendari, amb arribada final a Madrid aquest pròxim diumenge, per la presència de cada cop més manifestants propalestins organitzats en contra de la presència de l'equip Israel Premier-Tech. L'etapa d'aquest dijous, de fet, una contrarellotge individual a Valladolid de 27,2 km, ha acabat retallada a 12 quilòmetres de recorregut "amb l'objectiu de dotar d'una protecció més gran al desenvolupament" segons els organitzadors. Al ser una contrarellotge, es volia protegir els corredors de l'equip israelià amb un recorregut més curt amb tanques. Dues persones han estat detingudes en una jornada amb enfrontament dialèctic entre Podemos, que considera una vergonya la presència de l'equip israelià, i el PP, que ho defensa. L'etapa l'ha guanyada l'italià Filippo Ganna (Ineos Grenadiers), set segons més ràpid que l'australià Jay Vine (UAE) i el portuguès Joao Almeida (UAE). Almeida ha retallat uns segons al líder de la classificació general Jonas Vingegaard (Visma), qui ara disposa de 40 segons sobre el portuguès.

L'equip Israel Premier Tech continua sent un dels protagonistes d'aquesta edició de la Vuelta Ciclista a Espanya. L'equip, propietat d'un magnat que dona suport al govern de Netanyahu, veu com en cada etapa s'organitzen manifestacions a les carretes en contra de la seva presència. Avui l'equip ha anunciat que retira el nom del país del mallot a la Vuelta per "prioritzar la seguretat" dels seus "ciclistes i de tot el gran grup, atesa la perillositat d'algunes protestes a la Vuelta", han explicat. "L'Israel Premier Tech ha proporcionat als ciclistes un uniforme amb el monograma de l'equip per a la resta de la carrera", uniforme amb un logotip en què no apareix el nom d'Israel. El conjunt israelià, tot i això, subratlla que "el nom de l'equip continua sent Israel Premier Tech", si bé explica: "L'uniforme amb el monograma ara s'alinea amb les decisions de marca que hem adoptat prèviament per als nostres vehicles i roba informal", en què també ha retirat el nom d'Israel.

No deu ser fàcil pujar a l'autobús de l'equip UAE aquests dies a la Vuelta Ciclista a Espanya. La fràgil convivència entre les estrelles de l'equip ha explotat en plena competició, fet que ha provocat que la direcció de l'equip castigui públicament l'espanyol Juan Ayuso. El jove corredor alacantí, ara mateix la gran estrella del ciclisme estatal, ha contraatacat afirmant que viu "una dictadura" on "volen fer mal" a la seva "imatge". Els últims dies de competició poden ser ben complicats dins de l'equip amb seu als Emirats.

"Era evident que passaria alguna cosa", diu amb nervis un treballador de la Vuelta a Espanya. Han rebut consignes de no parlar sobre la presència de l'equip Israel Premier Tech, propietat d'un amic personal del president d'Israel. La cursa volia seguir endavant com si res, però cada dia es troben amb centenars de manifestants esperant-los. Ja feia setmanes que els organitzadors estaven neguitosos al veure com s'anaven anunciant manifestacions en contra de la presència de l'equip. I dimecres, durant la contrarellotge per equips per carreteres de l'Alt Empordà, va passar: les forces de seguretat no van poder evitar que un grup de manifestants tallés la carretera just quan havia de passar l'Israel Premier Tech per protestar per la presència d'un equip amb lligams amb el govern israelià just en plena campanya militar a Gaza.

El 29 d’abril del 1935 un grup de valents començava a pedalejar pel centre de Madrid, havent sortit de l’estació d’Atocha. Eren els participants en la primera edició de la Vuelta a Espanya, competició que enguany celebra 80 edicions en 90 anys, ja que no sempre es va poder fer. Aquella primera edició va comptar amb la presència de 50 ciclistes que afrontaven un recorregut de 10 etapes de més de 250 km cada una. Quan el 15 de maig la Vuelta tornava a Madrid, només hi van arribar 29 ciclistes. Els altres havien plegat castigats per un recorregut dur per carreteres de terra, amb rampes que trencaven les cames i provocaven avaries en aquelles bicicletes de ferro. El guanyador seria el belga Gustaaf Deloor, que es va imposar al català Marià Cañardo, segon a la classificació general. En Marianu va patir molt, ja que es va quedar sense companys d’equip de seguida i va patir caigudes.

Adrià Pericas (Tona, 2006) ja feia temps que anava deixant senyals del seu talent. I aquesta setmana es va confirmar que el jove ciclista osonenc de 19 anys firmava el seu primer contracte professional amb l'UAE Team Emirates, el millor equip ciclista del moment i on mana l'eslovè Tadej Pogacar. Pericas compartirà equip amb el vilanoví Marc Soler, així com amb el madrileny Pablo Torres, el navarrès Igor Arrieta i el valencià Juan Ayuso, el millor ciclista estatal del moment.

"Em sentia culpable, però la por d'enfrontar-me al problema sobrepassava la motivació per intentar arreglar-ho. Estava atrapat al meu propi cap. Recordo dies que em despertava, esmorzava, em vestia per sortir a entrenar i després seia al sofà durant hores", afirma Leo Hayter (Londres, 2001), establert a Girona com tants altres ciclistes. El 16 d'agost del 2024 va anunciar que es retirava temporalment per una depressió, amb només 23 anys. Havia fitxat per l'equip Ineos com un dels corredors britànics amb més futur: al seu palmarès hi ha un Giro d'Itàlia sub-23 i un bronze al Campionat del Món de contrarellotge sub-23. "No he anat en bicicleta en els últims mesos, però tampoc he viscut", deia en una carta titulada La meva lluita. Al novembre va penjar la primera activitat a la plataforma Strava després de mesos sense tocar la bicicleta: 28,4 quilòmetres en una hora i onze minuts, amb el text "fat and unfit" (gras i fora de forma). Fa uns dies va guanyar el Campionat de Catalunya de contrarellotge. "Han passat 426 dies des que em vaig penjar l'últim dorsal. Molts, molts més des que vaig fer una cursa que esperava amb ganes", va escriure a Instagram.

A mitjans de maig vaig fer 37 anys, una data en què t’acostes perillosament a la quarantena, i vaig pensar que era el moment de començar-los amb un bon repte per seguir bategant amb força. Fa un parell d’anys que pedalo amb bicicleta gràvel per Girona i tenia ganes de provar de fer cicloturisme des de casa amb tot el que necessites per dormir fora al damunt. És el que molts han passat a anomenar bikepacking, tot i que en el meu cas volia evitar dur la tenda i tot el menjar, perquè no pretenia fer autosuficiència. En concret, una ruta em cridava l’atenció: i si feia la volta a les comarques gironines en cinc dies, movent-me amb la bicicleta una mitjana de vuit hores? Va ser així com va començar el meu particular regal d’aniversari, en un viatge amb el suport del Consorci de les Vies Verdes i el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, que van proporcionar l’allotjament.

França acull la 112a edició del Tour. 3.338,8 km i un desnivell positiu de 52.500 metres repartits en 21 etapes, amb dos grans favorits: Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard, i un català com a jutge: Marc Soler. El dissabte 5 de juliol Lilla donarà el tret de sortida a la competició amb una etapa en pla amb arribada al mateix punt d’inici. Seran tres setmanes de ciclisme per terres franceses que culminaran el diumenge 27 de juliol a París. Els Camps Elisis tornaran a ser la meta final després que l’any passat el Tour s'acabés a Niça a causa dels Jocs Olímpics.

Tot va començar amb Joaquim Purito Rodríguez. Ell va ser un dels primers ciclistes que va entendre ara farà uns 20 anys podia ser una bona idea que passar llargues temporades a Andorra. I no només pels beneficis fiscals. "Aquí surts de casa i et trobes de seguida un port de muntanya. En tens més de 20 ben senyalitzats i cuidats. Entrenes en altura, és ideal. Gent com el Purito, el Xavier Florencio o l'Ángel Vicioso van ser els primers professionals que van formar un nucli a Andorra, en una època en què la gent deia que el clima no ajudaria. Però van demostrar que Andorra era "una base ideal per entrenar", diu Carlos Verona (San Lorenzo del Escorial, 1992). El corredor madrileny de l'equip Lidl-Trek ja fa 10 anys que resideix a Andorra i s'ha convertit en el pal de paller de la primera edició de l’Andorra MoraBanc Clàssica, la primera cursa ciclista professional al Principat.

El triomf de Simon Yates al Giro d’Itàlia podria ser presentat com a prova del fet que la justícia existeix. En el fons tots sabem que els bons no sempre guanyen i que no sempre tenim segones oportunitats, però en el cas del ciclista britànic no ha estat així. Amb 32 anys el corredor de l’equip Visma-Lease ha entrat a Roma vestit de rosa, i s'ha endut la seva segona gran cursa després de la Vuelta a Espanya del 2018. El seu triomf es va forjar en la penúltima etapa, a una de les pujades més dures dels Alps, aquella en la qual set anys abans el mateix Yates havia patit una de les derrotes més dures de la seva carrera. Al mateix escenari va arribar la redempció, en un triomf amb justícia poètica.