Llegim a l’Ara Balears un testimoni d’aquesta sèrie extraordinària, Els meus anys d’escola, que reconstrueix, dècada a dècada, l’escola dels que som grans avui, amb mestres que ja no existeixen. Antoni Vidal, nascut l’any 1963, diu: “Un company amb una deformació a la cara, que parlava amb dificultat, va ser ridiculitzat pel director davant tota la classe. Li va demanar si ja havia acabat de vendre cupons. Ningú no va riure. El silenci va ser més eloqüent que qualsevol rialla”.

Que el 61% dels alumnes catalans acabin l’ensenyament obligatori sense haver treballat l’evolució no és una dada anecdòtica. És un símptoma estructural. El currículum vigent no inclou l’evolució a primària i la situa a 4t d’ESO com a optativa. Això equival, en la pràctica, a convertir en prescindible el marc conceptual que dona sentit a tota la biologia. I això és, senzillament, una barbaritat intel·lectual.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, tornarà al càrrec dimarts vinent, després d'estar dos mesos de baixa per motius mèdics, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA. Niubó es reincorporarà en el primer consell de Govern després de Setmana Santa, el pròxim 7 d'abril.

Tot i estar en plenes vacances escolars de Setmana Santa, el departament d'Educació no ha passat ni dos dies sense una figura al càrrec de la direcció general de Centres Concertats i Privats. Després que aquest dilluns el fins ara director general de l'àrea, Xavier Güell, presentés la seva dimissió "per motius personals", aquest dimecres el Govern ha nomenat Toni Aguilar com a nou director general de Centres Concertats i Privats.

"Que fins a 21 anys de trajectòria educativa quedin registrats en una sola aplicació". Aquest és un dels objectius que busca una de les eines estrella del Govern per a aquesta legislatura: l'aplicació La Meva Educació. La nova app, que el departament d'Educació posarà en marxa a principis d'estiu del 2027, té la mateixa filosofia de l'app de La Meva Salut i servirà per als alumnes, les famílies i els docents.

En una carta a Louise Collet, Flaubert va dir: “Jo no escric per al lector d’avui, sinó per als lectors que es presentaran mentre la llengua visqui”. Aquesta frase fa pensar en les condicions contemporànies de l’ús de la llengua i en l’emergència per una mort possible. “Mentre la llengua visqui” significa, precisament, que pot morir. Si la llengua mor, també s’acaba la capacitat de representar el món i d’expressar-lo. La llengua pot morir si es redueix a un simple mitjà de comunicació. Per això cal estudiar literatura. Llegir literatura i parlar-ne permet incorporar la gran riquesa de mots de la llengua i conèixer per dins la seva extraordinària plasticitat metafòrica i metonímica. I justament perquè la llengua és viva i pot morir l’estimem amb un amor absolut, amb la tendresa que requereix la seva condició precària i fràgil. Gràcies a l'íntima relació amb els mots, les coses del món es fan presents: els grans escriptors ens fan adonar de la possibilitat de crear altres mons possibles. Per fer això necessitem paraules. Amb una de sola no n’hi ha prou.

Manifestar-se amb pancartes, recollir firmes o organitzar marxes lentes pels carrers. Són accions que en els darrers anys s'han anat repetint quan arriba el mes de març, època de portes obertes i preinscripcions a les escoles, però també el moment en què es comunica als centres quantes línies podran oferir —o no— el curs següent.

L'acord que el Govern va pactar amb CCOO i UGT pel que fa a les millores de condicions dels docents i de la situació a les aules continua portant cua. Concretament, la part de l'acord que preveu reduir al 3% les places perfilades i limitar dràsticament els casos en què un director d'escola o institut pot recórrer a fer una entrevista per escollir quin docent treballarà al centre en funció del projecte educatiu.

Són quarts d’onze del matí d’un divendres d’hivern i quan arribem a l’habitació del Martín, de 12 anys, el trobem acompanyat de la seva mestra hospitalària, l’Alba Sau, amb qui està intentant esbrinar de quina fruita fa olor cadascun dels pots de perfum que té disposats en una safata. El jove, afectat d’una malaltia rara de tipus metabòlic com és la manca de sulfitooxidasa, riu cada cop que aconsegueix endevinar l’origen d’alguna de les fragàncies, fent gala del seu bon olfacte.

El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

"Són proves competencials, però és molt important deixar clar que no són proves de competències bàsiques". Així de taxativa ha estat aquest dilluns la directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació –l'antic Consell Superior d'Avaluació–, Núria Planas, a l'hora de parlar dels exàmens de final d'etapa que des d'aquest dilluns estan passant alguns alumnes de 4t d'ESO. "No són les proves de fa cinc o sis anys, són proves de final d'etapa que mesuren tres nivells d'assoliment", ha insistit la matemàtica.

Bertrand Richet és alt expert del Conseil d'évaluation de l'École, el consell d'avaluació escolar de França. Va ser inspector general del ministeri d'educació francès durant gairebé una dècada. Al consell d'avaluació la seva tasca principal ha estat dissenyar el nou marc d'avaluació d'escoles i instituts. Visita Catalunya convidat pel Govern a través d'una subvenció Erasmus+.

El bé més preuat de qualsevol societat és la seva cohesió, i, per contra, la pitjor amenaça és la fractura. El debat sobre la immigració, que tot just comencem a encetar, ha de centrar-se, doncs, en aquesta qüestió.

"O negociació o dimissió". Aquest ha estat el principal missatge que els 35.000 mestres i professors –100.000 segons els organitzadors– que s'han manifestat aquest divendres a Barcelona han repetit per mostrar el seu rebuig a l'acord que el Govern va signar amb CCOO i UGT per millorar les condicions dels docents i la situació a les aules. La seva negativa s'ha traduït en el que els sindicats han qualificat de "vaga total": gairebé la meitat dels docents (43,77%) han secundat l'aturada –si bé els sindicats enfilen aquest percentatge fins al 85%–. La dada és lleugerament més alta que el seguiment que va comunicar el departament d'Educació durant l'última vaga que el sector va protagonitzar a Catalunya, el passat mes de febrer, quan al final del dia es va donar un balanç d'un 40,94% d'adhesió.

Culminant una setmana de vagues a tot el país, els mestres han tallat aquest matí la ronda de Dalt en diversos punts. Poc abans de les set, unes 400 persones han barrat el pas en els dos sentits a Santa Coloma de Gramenet, just abans del nus de la Trinitat, i després un centenar de manifestants han tallat la mateixa via a l’altura de la Vall d’Hebron, i després un altre tall a la B-20 a l’altura de Finestrelles, a Esplugues de Llobregat.

En la quarta jornada de vaga dels docents i un dia abans de l'aturada als centres educatius d'arreu del país, el Govern ha insistit que l'opció de millorar l'acord signat amb CCOO i UGT –però no amb la Ustec, que és el sindicat majoritari– no està sobre la taula. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ho ha reiterat després d'aprovar un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros, que serviran per afrontar despeses un cop retirats els pressupostos per seguir negociant amb ERC. Romero ha advertit que "tenir més recursos és molt difícil sense pressupost" i també ha admès que en el cas que s'aprovessin els comptes seria "molt complicat" millorar l'acord amb els mestres perquè "és un increment molt i molt alt". "El Govern ha fet un esforç molt rellevant i tots n'hauríem de ser conscients", ha defensat.

En el segon dia de la setmana de vagues al sector educatiu, la protesta dels docents no només no ha perdut força, sinó que ha augmentat. Aquest dimarts les aturades s'havien convocat als serveis territorials del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre i, segons el balanç facilitat pel departament d'Educació, el seguiment s'ha enfilat fins al 38,48%, sis punts i mig per sobre del que va tenir la vaga d'aquest dilluns al Barcelonès i al Baix Llobregat (31,87%). En canvi, de nou, els sindicats convocants de la mobilització (USTEC –el majoritari al sector–, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical) han fet un balanç molt més alt dels professionals que haurien secundat la vaga: asseguren que un 70% s'han aturat en aquesta segona jornada de protesta.

El pols entre els mestres i el govern de Salvador Illa ha viscut aquest dilluns el primer assalt al carrer en l'inici d'una vaga que s'allargarà durant tota la setmana en diferents punts del país. El rebuig a l'acord –"insuficient", segons Ustec– entre el departament d'Educació i CCOO i UGT per millorar les condicions laborals de les plantilles i la situació a les aules s'ha traduït en talls als accessos a Barcelona a primera hora del matí i una manifestació de milers de docents que han inundat la plaça Sant Jaume de la capital catalana.

Una setmana després que el Govern tanqués un acord per millorar les condicions salarials dels docents amb CCOO i la UGT però sense la USTEC —el sindicat majoritari—, aquest dilluns els docents tornen a estar cridats a mobilitzar-se en unes protestes que duraran tota la setmana. La vaga, que cada dia de la setmana es convocarà en un punt del país diferent i que acabarà divendres amb una manifestació a Barcelona, arriba en un moment de certa tensió dintre del sector educatiu —sobretot a les xarxes socials— i amb una clara desavinença entre sindicats després del trencament del moviment unitari.

Al marge dels 17 graus superiors –quatre d’ells, també en línia– i els 10 graus mitjans que posa a l’abast de l’alumnat, La Salle ofereix les modalitats de batxillerat de ciències i tecnologia, d’humanitats i ciències socials, i d’art en 12 dels seus centres. Un ventall en el qual també destaquen el Batxillerat Internacional, el Batxibac i el Batxillerat Dual, fet que amplia encara més les probabilitats que cada persona trobi el seu propi itinerari formatiu.