La ruptura de Shakira i Gerard Piqué suma nou capítol musical. La cantant colombiana acaba de publicar El jefe, una cançó que ha fet en col·laboració amb Fuerza Regida i que, de nou, té referències al final de la seva relació amb l'exfutbolista. Aquesta vegada, però, l'objectiu de l'atac no és directament la seva exparella, sinó el seu exsogre, Joan Piqué, amb qui la relació no és bona. Presumptament va ser ell qui va fer que enviessin a Shakira una ordre de desallotjament de la casa on vivia, perquè era propietat seva. En el seu nou tema, Shakira deixa clar que no guarda bon rècord del pare de Piqué i etziba el següent contundent vers: "Allà segueix el meu exsogre, que no trepitja sepultura".

Seguint amb la lloable moda de la “literatura del jo”, el cantant Rauw Alejandro, que era parella de la cantant Rosalía, ha fet una cançó sobre la ruptura que acaben de tenir, com sabem tots els lectors d’aquest diari que seguim la secció Gent. En fi, al tema musical ell diu que sempre l’estimarà i que “acabarà la casa per si un dia vol tornar”, cosa que vol dir que se la queda ell (és a Manresa) i que tindrà paletes els propers mesos. Vejam si me’l trobo comprant totxos i ciment cola, que som veïns. També ha dit que “no hi ha hagut terceres persones” (m’encanta aquesta manera de dir-ho). Això ens ho fa saber, atenció, “després dels rumors que l'emparellaven amb Shakira”. Manel, baixa.

Fa pocs dies Piqué i Shakira van estar d'aniversari: el seu primer any de ruptura. Des de llavors tant les declaracions de l'exblaugrana com les cançons de la colombiana han anat actualitzant les trifulgues personals de tots dos, fent especial incidència en la relació que l'empresari manté amb Clara Chía. Ara la parella ha volgut reivindicar –una vegada més– que la seva relació va de debò i ha comprat una casa als afores de Barcelona que aporta tots els luxes imaginables, segons detalla Diez minutos.

La combinació de Gerard Piqué i Madrid sempre ha estat espinosa durant els anys que el de Sarrià ha estat jugador del Barça. Ara, com a artífex de la Kings League, la relació tampoc ha canviat. "Shakira!, Shakira!" va ser el càntic amb el qual centenars de persones van rebre Piqué en una famosa discoteca de Madrid. L'empresari i exfutbolista era en un local de la capital espanyola per celebrar el final de l'esdeveniment esportiu de futbol 7 disputat a l'estadi Cívitas Metropolitano, de la mateixa ciutat.

A principis d'any Shakira ja va avisar de les seves intencions amb el que es convertiria en hit número 1 mundial: "las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan". Seguint al peu de la lletra el que va deixar dit a la cançó produïda per Bizarrap, la colombiana ha publicat aquesta matinada Copa vacía. Una vegada més, Shakira entona noves referències sobre la situació sentimental amb l'exfutbolista Gerard Piqué.

Després de més d'una dècada a Barcelona, Shakira ja ha abandonat definitivament la ciutat amb els seus dos fills, Milan i Sasha. Coincidint amb la seva sortida de la capital catalana, que ja es coneixia des de feia temps però que sempre s'anava posposant, l'artista colombiana ha aprofitat per publicar un parell de reflexions a les xarxes que repassen els anys que ha viscut aquí al costat del que ja és el seu ex, Gerard Piqué. L'artista va agafar l'avió ahir a la tarda fins a una destinació desconeguda, ja que abans d'instal·lar-se a Miami estarà de vacances amb els seus fills. Des de l'aeronau, va fer una foto de la costa catalana, al costat de la qual ha escrit: "Però les coses no són sempre com les havíem somiat. De vegades correm però no arribem. Mai dubtis que aquí hi seré". Aquest missatge ha estat interpretat com una reflexió sobre els seus projectes familiars a la ciutat, que no han acabat de sortir com esperava, però també com un missatge als seus fans, que li han donat suport en tot moment.

La final de la Kings League al Camp Nou ha estat més que la notícia d’aquest cap de setmana, ha estat tot un canvi cultural en l’entreteniment de masses.

Torno a sentir que el món és un lloc estrany. No sé si alguna vegada he deixat de mirar-me’l com ho faig en les poques fotografies en blanc i negre que tinc de quan era petita: amb uns ulls oberts que intenten entendre el que perceben. "Què coi és això?", semblava que pensés sense tenir les paraules precises per fer-ho, sentint que estava exposada a les inclemències d’un món adult ple d’injustícies i contradiccions, de comportaments gens exemplars per part d’aquells que ens havien de protegir i guiar en el nostre procés d’incorporació a la vida social. Potser és per aquella nena insomne angoixada per la falta de seny i sentit dels grans que m’indigna, com cap altra cosa, el maltractament infantil en totes les seves manifestacions.

Victòria plàcida del Barça a la Lliga per esvair dubtes i confirmar que Robert Lewandowski és una garantia ofensiva. Després de dos partits de sequera, el polonès es va refer amb un doblet brillant. Ansu Fati, titular per primer cop, va completar la casella de golejadors. A continuació, uns apunts en calent d'una nit al Camp Nou que calma el desfici i la monotonia.

"M'espero el millor Camp Nou de la història, un que mai s'hagi vist. Que no hi quedi cap seient lliure. Que els jugadors de l'Inter de Milà entrin al camp i odiïn la professió de futbolista durant 90 minuts. Que la gent pressioni des del principi i, al final, segur que ho aconseguirem". En el moment en què va pronunciar aquesta arenga, Gerard Piqué es volia menjar el món. Era l'abril del 2010, tenia 23 anys i s'havia fet imprescindible al Barça dels seus amors a les ordres de Pep Guardiola. Enèrgic i eixerit, estava a punt de conèixer la Shakira, la que seria la mare dels seus fills, a les portes del Mundial de futbol que mesos després es disputaria a Sud-àfrica. El central de la Bonanova desprenia una fresca aroma de triomf i positivitat. Sostenia l'equip en defensa amb Carles Puyol, amb qui també formaria tàndem a la selecció espanyola que es proclamaria campiona del món.

El barcelonisme ha recuperat la il·lusió. Fa ben pocs mesos era impensable intuir que el Camp Nou tornaria a ser una festa contra clubs modestos com el Valladolid i el Rayo. Laporta va decidir apostar-ho tot perquè la roda torni a girar i el Barça s’ha reforçat molt bé i ha tancat un mercat de fitxatges de nota. La cirereta hauria estat poder prescindir d’algun dels futbolistes amb els sous més alts, fora de mercat, que s’arrosseguen del mandat anterior. I aquí vaig.

Piqué és probablement el millor central de la història del Barça. Ningú ha aconseguit tants èxits ni ha igualat la seva dilatada trajectòria. Ara és al centre de l’huracà mediàtic. En els últims dies s’està parlant molt sobre el missatge que tant el club com Xavi li han fet arribar. Que si no el volen, que si demanen que se centri, que ja no serà indiscutible... La resposta del català és que aparcarà les distraccions (sortides nocturnes, vida privada i empresarial), rebaixarà la seva fitxa i tornarà a ser important. Segurament si algú és capaç de fer-ho és Piqué, un futbolista que en la seva època de plenitud tenia la capacitat d’entrar a tots els saraus durant mitja temporada i quan arribava l'hora de la veritat centrar-se i competir a un nivell altíssim.

La institució matrimonial tal com encara és concebuda a l’Occident d’influència cristiana fa aigües pertot. I en fa pel fet que ja ningú dona cap crèdit a la lliçó continguda a la Primera carta als Corintis de Pau de Tars, cap. 7, en què llegim: “Per evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona el propi marit; que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit”.

Gerard Piqué no té pèls a la llengua i sovint expressa la seva opinió, un valor difícil de trobar en el món de futbol. Després de la victòria de dimecres al Santiago Bernabéu, Piqué va instar les televisions madrilenyes a parlar "menys del VAR i més del judici injust als presos polítics". Unes declaracions que no van agradar al periodista de la cadena COPE Carlos Herrera, que va fer un dur editorial contra Piqué en què, amb to burleta, l'anomenava "Gerardo" i el titllava de cretí, segons ha especificat el central català. Piqué li ha contestat aquesta nit davant la premsa: "Podeu estar d'acord amb la meva opinió o no, com el senyor Carlos Herrera, que em va anomenar cretí, em va canviar el nom i em va dir Gerardo de manera despectiva enlloc de dir-me Gerard, el meu nom. Jo no li canviaré el nom, els meus pares m'han ensenyat una altra cosa: que el respecte és escoltar".

Està sent una temporada estranya. Quan hi ha aturada per seleccions, a les fotografies d’entrenaments de la Ciutat Esportiva s’hi veu Messi, Piqué, Jordi Alba. No és una escena habitual dels últims anys, però ho serà a partir d’ara. Encara és d’hora per avaluar si això relaxarà les cames més castigades i centrarà els blaugranes en una única rutina, la de club, o si eliminarà els al·licients extres que, de vegades, estimulaven els internacionals quan havien de jugar amb el seu país. Encara és d’hora per saber si les setmanes FIFA seran, realment, una oportunitat per aturar-se i respirar, o si el Barça trobarà a faltar l’oxigen que cada fase de seleccions li donava als jugadors per canviar de rutina.

Tant queixar-se que Julen Lopetegui no tenia el cap a la selecció espanyola, tres dies abans del Mundial, i resulta que a la prèvia del debut d’Espanya i Portugal ha transcendit que alguns jugadors destacats també estaven més pendents dels seus assumptes personals que no pas de la pilota. És el cas de Gerard Piqué, protagonista indirecte del documental en què Antoine Griezmann anunciava que es quedava a l’Atlètic de Madrid -el va fer la seva productora, Kosmos-. I, sobretot, era el cas de Cristiano Ronaldo, que estava ultimant un pacte amb Hisenda per acabar amb el cas de frau fiscal que el persegueix des de fa molts mesos. I això sense que el portuguès, que ha estat desaparegut de l’escena mediàtica els dies previs a l’inici del torneig, deixés d’ocupar-se d’alguns dels molts negocis que té més enllà del futbol.

El president de la Lliga, Javier Tebas, ha assistit aquest divendres al Web Sport Congress, que s'ha celebrat a l'Hotel W de Barcelona, i s'ha referit a diversos temes d'actualitat, entre els quals el fet que Luis Suárez intentés, sense èxit, que li ensenyessin la targeta groga contra el Girona el cap de setmana passat. "No em sembla bé buscar targetes per no jugar, per dissimular", ha dit el mandatari.

El central del Barça Gerard Piqué ha explicat per què ha fet callar el públic de Cornellà-El Prat després de marcar el gol de l'empat en el derbi. "Fer-lo callar és el mínim que podia fer", ha sentenciat el defensa, que, això sí, ha dit que ha fet callar el públic espanyolista "i prou", i ha negat que hagi fet un gest ofensiu amb els dits.