Per molts anys, Barça. Per celebrar els 125 anys de vida, quin millor regal que conquerir el Santiago Bernabéu, el cau on s’amaga el gran rival. Quin equip que ha aixecat Flick en pocs mesos. Un equip descarat, amb aquell punt d’insolència dels joves amb talent, capaç de saquejar el Bernabéu tal com ho havien fet en el passat Cruyff, Guardiola o Messi. Quin equip, aquest. Amb ganes de cruspir-se el món i sense deixar-se espantar per ningú, s’anomeni Bayern o Madrid. Quatre gols als alemanys, quatre gols als madrilenys, en una setmana en què aquest equip ha demostrat que potser està fent les primeres passes d’una nova època. El millor regal d’aquest Barça va ser golejar a Madrid amb gols d’un Lewandowski acompanyat per un munt de jugadors de La Masia. Un equip amb nois que marquen un gol i mostren els ferros que porten a la boca, com Lamine Yamal.

Avui es juga a l'Aràbia Saudita la final de la Supercopa d'Espanya entre el Barça i el Reial Madrid, segons l'acord al qual va arribar el llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, amb les autoritats del país i que estarà vigent fins al 2029. Es tracta, evidentment, d'un gran negoci, ja que l'acord inicial ja assegurava uns suculents ingressos de 240 milions a repartir entre la Federació i els clubs. Davant d'aquesta pluja de diners, però, s'amaga una realitat molt incòmoda que ja va aflorar amb motiu del mundial de Qatar el desembre del 2022, però que en aquest cas és fins i tot encara pitjor: ¿és neutre en matèria de drets humans jugar a l'Aràbia Saudita? És evident que no. Aquest país és una de les poques monarquies absolutes que encara queden al món, una dictadura on els partits estan prohibits i no existeix res semblant a un Parlament. Segons l'índex del setmanari The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè més autoritari d'un total de 167 de tot el món analitzats. A l'Aràbia Saudita es persegueixen els dissidents, no es permet criticar el govern i si cal s'assassina periodistes, com va passar en el cas de Jamal Khashoggi l'octubre del 2018 a Istanbul.

"Girls just wanna have fun" ha sonat pels altaveus de l'Estadi Olímpic Lluís Companys abans de començar el clàssic. Però, a partir d'aleshores, les úniques que han gaudit en el terreny de joc han estat les jugadores del Barça. Passen els anys, la teoria diu que el Reial Madrid s'apropa i el Barça segueix dominant de forma aclaparadora a la gespa. Ni la baixa d'Alexia a causa d'un cop al genoll esquerre ha canviat la història. I fa la sensació que tampoc hauria variat si s'hi hagués sumat una hipotètica baixa d'Aitana. Maneta catalana al clàssic de Montjuïc amb gols de l'actual Pilota d'Or, Caroline Graham Hansen, Mariona, Clàudia Pina i Vicky López. El Barça és un equip fet que no depèn d'individualitats i que posseeix un potencial huracanat que arrasa tot allò que troba al seu pas. El Madrid, en canvi, és un equip amb talent que encara està en procés de construcció.

Hi ha dies en què és inevitable sentir un pessigolleig a la panxa. Uns nervis que t'envaeixen des que et lleves i que saps que aniran augmentant a mesura que s’acosti l’hora del partit. Es tracta d’aquells dies en què anar a l’estadi és molt més que anar a animar el teu equip un diumenge qualsevol. Hi ha dies en què és com una religió, una data assenyalada en el calendari. Aquests dies, per als aficionats del Barça, solen ser quan el Reial Madrid visita el Camp Nou.

Després del 0 a 4 al clàssic, les tertúlies radiofòniques de Madrid van afanyar-se a posar el focus en els errors d’Ancelotti, l’absència de Benzema i els fitxatges del Barça al mercat d’hivern. Els tres elements són importants, certament, però no són la peça central que serveix per explicar el que va passar sobre la gespa. Per començar, nou dels onze titulars ja hi eren en les últimes desfetes contra el Madrid. I, de fet, molts d’aquests jugadors van sortir retratats a les negres nits europees. I si al Madrid hi faltava Benzema, al Barça Ansu Fati. I no en un partit, sinó tota la temporada.

Aquest cop va ser un tsunami silenciós, amb una remor de fons constant de la gent que esperava expectant alguna cosa. Una cosa que no va passar fins que un grup de radicals van detonar tot el que va venir després: ja amb el partit en marxa i mig planeta pendent del que passava sobre la gespa, als afores del Camp Nou van arrencar els enfrontaments entre independentistes i els Mossos d’Esquadra.

El Barça-Madrid més especial des de fa dècades, marcat per la convocatòria de Tsunami Democràtic fruit de la situació política que viu el país, finalment va estar més marcat per l'espectacle esportiu que per la mobilització política, que va quedar a mig camí. Potser s'havien creat unes expectatives exagerades, impulsades pel mateix ambient mediàtic que havia pretès culpabilitzar la protesta i que ja va forçar l'ajornament del clàssic. Sigui com sigui, aquest dimecres el futbol ha acabat tenint més protagonisme que la protesta, la qual, alhora, ha sabut mantenir el to cívic i respectuós. Tal com ja havia assegurat l'organització anònima els últims dies, Tsunami ha permès que el partit es jugués.

Tsunami Democràtic ha demanat als aficionats que tinguin previst anar aquest vespre al Camp Nou per veure el clàssic que portin pilotes inflables a l'estadi. "Doncs no s'havia planificat però ens sembla una bona idea. Atenció: que tothom porti pilotes inflables al Camp Nou! Moltes gràcies, La Vanguardia!", diuen a través de les xarxes socials.

S’ha parlat molt del Barça-Madrid que s’ha de jugar aquest dimecres però poc de futbol. La convocatòria de Tsunami Democràtic per al clàssic ha generat tota mena d’especulacions i poques certeses. La previsió és que el partit es jugui a les 8 del vespre, que els jugadors hi arribin unes hores abans amb autocar sortint del mateix punt de concentració, que els Mossos d’Esquadra facin un cordó al voltant del Camp Nou des del matí, que a dins de l’estadi el dispositiu policial es combini amb el de seguretat privada del FC Barcelona i que centenars de persones es mobilitzin a fora, als quatre punts de manifestacions del Tsunami.

Tsunami Democràtic ha convocat una concentració a prop del Camp Nou la tarda del Barça-Madrid i ha demanat que es garanteixi la presència del lema #SpainSitAndTalk a les grades i al terreny de joc. Els adherits –assegura– han rebut les consignes pertinents per fer algunes accions que algunes fonts interpreten com una eventual invasió del camp. Assistim, doncs, a un acte reivindicatiu en dos escenaris, la via pública i l’interior d’un recinte esportiu, i en què estan en joc drets fonamentals com el de reunió i manifestació i la llibertat d’expressió. En un context d’aparent manca d’entesa entre convocants, club i autoritat governativa, tot apunta que almenys els controls d’accés s’intensificaran –i la paciència dels aficionats–, que el club filtrarà amb més zel les pancartes –sense excloure lemes polítics, s’entén– i que la presència de Mossos a la grada serà més gran de l’habitual.

No hi ha res que posi d’acord a tothom. És impossible. La gràcia de tenir idees i gustos diferents és aquesta. La desgràcia també. Aquests dies de tsunami futbolístic, de mesures contra el canvi climàtic, de noves tarifes i títols de transport públic, de negociacions polítiques i de tradicions sagrades són el moment perfecte per veure com som i com estem. Encara que la setmana que ve segur que també és el moment perfecte. I l’altra. I que hi haurà qui trobarà que res no és perfecte. I sempre tindrà raó.

Tsunami Democràtic ha emès un comunicat aquest matí en relació al Barça-Madrid de dimecres de la setmana que ve. Ha convocat quatre concentracions massives a les 4 de la tarda, 4 hores abans de començar el partit, que està programat a les 8 del vespre. Fins i tot n’ha fet un plànol:

Tsunami Democràtic comença a revelar incògnites sobre com serà la seva acció el 18 de desembre, dia en què es jugarà el clàssic entre el Barça i el Reial Madrid a Barcelona. La plataforma, creada per donar una resposta popular a la sentència del Procés, ha fet una crida a tota la ciutadania a desplaçar-se a Barcelona el dia del partit i "confirmar l'assistència" mitjançant l'aplicació del Tsunami. També insta els socis i aficionats amb entrada per al partit a comunicar aquest fet mitjançant l'apli. D'aquesta manera, Tsunami Democràtic busca tenir controlat el nombre de persones que puguin desplaçar-se fins a la ciutat comtal i també els aficionats que siguin a l'interior del Camp Nou, tot i que encara no ha explicat per què.