Fa mesos que la ciutat de Rio de Janeiro es prepara per a la cimera de líders del G-20, que se celebra aquest dilluns i dimarts al recinte del Museu d’Art Modern de la ciutat brasilera. Sota la presidència temporal del Brasil i amb el lema “Per un món més just en un planeta més sostenible”, la trobada posa tres qüestions al centre: la lluita contra la fam extrema i la pobresa, una proposta de reforma dels organismes de governança global, i la crisi climàtica i la transició cap a energies renovables.

L'especialista en l'Àsia-Pacífic i l'Àfrica del Cidob Ana Ballesteros ens ajuda a entendre la posició de l'Índia en el conflicte d'Ucraïna. El populista Narendra Modi es resisteix a condemnar la invasió russa, alhora que estreny els llaços econòmics amb Moscou, però es deixa festejar també per Joe Biden. Aquest any, el seu paper de president de torn del G-20 l'obliga a fer un esforç de mediació per aconseguir que la dinàmica de blocs sorgida de la guerra no frustri els acords de les principals potències del món en qüestions que considera més importants, com la cooperació al desenvolupament, el terrorisme o la crisi climàtica.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, han mantingut una breu conversa de 10 minuts aquest dijous a Nova Delhi, en el marc de la cimera de ministres del G-20. Des del Kremlin s'ha volgut deixar clar que "no ha estat una reunió ni una negociació", sinó una simple conversa cara a cara que s'ha fet a petició del nord-americà. Només un dia abans, Blinken deia que no tenia cap intenció de reunir-se bilateralment amb Lavrov. El breu contacte és, de fet, la primera trobada cara a cara dels caps diplomàtics de Rússia i els Estats Units des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Fins ara, només havien parlat per telèfon, almenys un cop.

El G-20 s’ha tancat amb un rebuig unànime a l'ús d'armes nuclears i una condemna enèrgica a la invasió russa d'Ucraïna de gran part dels integrants. La reunió dels líders de les principals economies mundials, celebrada a l'illa indonèsia de Bali, ha servit per allunyar una mica els temors que es consolidi una nova guerra freda i per assenyalar l'aïllament internacional de Rússia. Això no treu que la cimera hagi plasmat a la perfecció el moment inèdit de tensió global desencadenat per la invasió russa contra Ucraïna. En aquest sentit, el president Putin no ha assistit a la trobada, i el seu representant, el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va decidir abandonar la cimera un dia abans.

Sense mascareta i amb una ferma encaixada de mans, el president de la Xina, Xi Jinping, i el dels Estats Units, Joe Biden, s'han saludat davant la premsa. Era la primera trobada en persona com a presidents, i els dos líders intentaven trencar el gel, conscients de la necessitat de rebaixar l'escalada de tensió entre les dues potències. Durant la reunió, que ha durat més de tres hores, Biden ha assegurat a Xi que la seva política cap a Taiwan no ha canviat i que no acceptarà un canvi unilateral de l'statu quo de l'illa. També ha mostrat les seves objeccions per les “accions coercitives i cada cop més agressives de la Xina cap a Taiwan”.

La guerra d’Ucraïna i la inflació global són els principals temes a l’agenda de la reunió dels ministres d’Exteriors del G-20 que ha començat aquest dijous a Bali. Amb una presència incòmoda: el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, que s’ha trobat per primer cop cara a cara –tot i que a porta tancada– amb els principals crítics de la invasió d’Ucraïna, en la cimera de les vint economies industrialitzades i emergents. 

Després de dos dies intensos de reunions, trobades bilaterals i negociacions, els països membres del G-20, responsables del 80% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del món, s'han compromès a limitar l'escalfament global a 1,5 °C. L'acord, amb què ha acabat aquest diumenge la cimera celebrada a Roma durant el cap de setmana, suposa una victòria respecte a les fallides negociacions prèvies dels ministres d'Energia i Medi Ambient, que van naufragar per les reticències de la Xina i l'Índia a incloure aquest límit, però tot i ser un pas important, es queda curt en altres punts, i sobretot a l'hora de concretar les accions a seguir.

Els caps d'estat i de govern del G-20 han ratificat aquest dissabte el suport a la reforma fiscal internacional proposada pel president dels Estats Units, Joe Biden, que inclou un mínim del 15% per a l’impost de societats a escala mundial. Posen el seu segell a l'acord que ja van assolir al juliol els seus ministres de Finances, quan es van reunir a Venècia, i donen llum verda definitivament a aquest impost perquè es comenci a aplicar a partir del 2023, segons diu l'esborrany de la declaració final a la qual ha tingut accés Reuters. La nova taxa, de fet, s'aplicarà en 136 països després que l'OCDE assolís també un acord per sumar-s'hi. Aquest impost de societats mínim està pensat per evitar que les multinacionals, sobretot les digitals, evadeixin impostos o desviïn els beneficis cap a paradisos fiscals.

Primer va ser el grup de les economies més desenvolupades del món, el G-7; després, l’OCDE anunciant un acord mundial entre 130 països i, aquest dissabte, el G-20 el que avalava la reforma fiscal internacional que inclou un mínim del 15% per a l’impost de societats a escala global. L’encarregat de fer l’anunci del G-20 ha sigut el ministre alemany de Finances, Olaf Scholz, a Venècia. “Els països del G-20 s’han posat aquí d’acord que volen abordar un nou ordre tributari internacional”, ha dit Scholz. Els ministres de Finances i governadors dels bancs centrals del G-20 porten dos dies reunits a la ciutat italiana on han arribat a un acord polític que han qualificat "d'històric" per secundar aquest sistema, que tractarà d’evitar que les multinacionals evadeixin impostos o desviïn els seus beneficis a paradisos fiscals. "L'acord farà més just i estable el marc impositiu internacional de les empreses", ha apuntat la Comissió Europea a través d'un comunicat.

Els països membres del G-20 s'han compromès a "no estalviar cap esforç" per "assegurar un accés assequible i equitatiu per a totes les persones" a diagnòstics, tractaments i vacunes contra el covid-19, i a aportar els fons necessaris per completar el finançament de la iniciativa Covax, destinada a facilitar la compra de vacunes als països més pobres. És la principal conclusió que els líders mundials han plasmat a la declaració final que han fet pública aquest diumenge, un cop acabada la cimera que han celebrat aquest cap de setmana a través de videoconferència, precisament a causa del coronavirus.

“Vacunes per a tothom”. Aquest podria ser el resum de la primera jornada de la cimera del G-20 que se celebra aquest cap de setmana, en què la majoria dels líders que hi participen van posar l’accent en la necessitat de garantir un accés universal a les futures vacunes contra el covid-19. “Hem de crear les condicions per a un accés a aquests recursos assequible i equitatiu per a tots els pobles”, va avisar, en el discurs de benvinguda, el rei de l’Aràbia Saudita, Salman bin Abdulaziz, que exerceix d’amfitrió malgrat que la trobada s’està fent telemàticament, precisament a causa de la pandèmia. “Cal evitar costi el que costi un escenari d’un món a dues velocitats, on només els més rics es puguin protegir del virus i recuperar la normalitat”, va afegir el president francès, Emmanuel Macron. En un esborrany de conclusions al qual ha tingut accés Reuters, els líders mundials reconeixen “el paper de la immunització massiva com un bé públic global” i es comprometen a “no estalviar cap esforç” per garantir un accés “assequible i equitatiu” als tractaments anticovid.

Expresidents i ex primers ministres de 70 països i personalitats rellevants de l'àmbit de l'economia i les relacions internacionals han demanat aquest dimarts en una carta dirigida al G-20 i publicada per diversos mitjans una resposta global a la pandèmia del coronavirus i la "crisi sanitària econòmica" que en deriva. Així, urgeixen el G-20 a aprovar un finançament col·lectiu i a iniciar accions coordinades urgents per fer front a la malaltia.

La història es repeteix. La cimera del G-20 va tornar a acabar sense aconseguir una declaració de consens per lluitar contra la crisi climàtica. Tots els països, excepte els Estats Units, es van comprometre a implementar l’Acord de París. Trump va insistir en deixar al seu país al marge. El G-20 va aconseguir tirar endavant una declaració conjunta per reduir les emissions de gasos efecte d’hivernacle, aïllant els Estats Units. Dinou membres es van reafirmar en la necessitat d’implantar mesures per mantenir l’augment de la temperatura del planeta en 1,5 graus al final del segle. En canvi, els Estats Units van signar un compromís ambigu amb “el desenvolupament i el desplegament de tecnologies avançades per continuar reduint les emissions i proporcionant un medi ambient més net”.

Els dirigents de les 20 principals potències mundials es reuneixen aquest divendres a Buenos Aires, a l'Argentina, per parlar d'economia, de transformació del mercat laboral, de migracions i de canvi climàtic. Però no seran les qüestions que captaran més l'atenció, sinó les polèmiques que planen damunt de la reunió.

Les manifestacions contra la cimera del G-20 han derivat aquest dijous en disturbis, en un Hamburg asfixiat pel cúmul de protestes convocades davant la cita dels líders dels països més poderosos del món, que s'inaugura formalment aquest divendres al matí. La presència d'un miler d'encaputxats en la marxa batejada com a Welcome to Hell [Benvinguts a l'Infern] ha fet que els antiavalots aturessin la manifestació fent ús de canons d'aigua a pressió.

La cimera del G-20, que reuneix els líders de les principals economies mundials i els països emergents, se celebra aquest divendres i dissabte a Hamburg.

El cap de l'executiu central, Mariano Rajoy, ha donat suport aquest dimarts a l'estratègia francesa de lluita contra el terrorisme, però ha evitat afirmar, com ha fet en les darreres hores el president francès, Françoise Hollande, que el seu país està també "en guerra". Rajoy ha evitat comprometre's a incrementar la participació militar a Síria i ha reclamat "un acord internacional" sobre què cal fer en aquell país. Ha admès que "és difícil d'explicar" que la comunitat internacional encara no tingui una posició nítida.

Visita simbòlica del president del govern espanyol a la base militar turca d'Adana, on hi ha desplegats escuts antimíssils Patriot espanyols en el marc d'una missió de l'OTAN. Mariano Rajoy ha recordat que bases militars com aquesta són "l'essència i fonament de l'OTAN" i la "solidaritat entre aliats" després d'atemptats com el de París.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, respondrà a partir de la setmana vinent a la carta que li va enviar el president de la Generalitat, Artur Mas, demanant-li diàleg per celebrar la "consulta definitiva".