La recent reestructuració de la cúpula directiva de Mediaset ha derivat en un seguit de mesures per frenar la greu crisi d’audiència de Telecinco. No és només que Antena 3 li hagi arrabassat el lideratge. És que ha aconseguit la major distància respecte a Telecinco dels últims vint-i-cinc anys. I que el prime time de l’anomenada "cadena amiga" ha arribat a caure fins al cinquè lloc.

El Comitè d'Ètica de l'Ajuntament de Barcelona ha acusat l'alcaldessa Ada Colau de fer "un dany al prestigi i a la imatge pública de la institució" autoritzant el setembre del 2020 la contractació d'Alicia Ramos com a assessora municipal. Ramos era la parella de la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i, a més, se la contractava per treballar per a la quarta tinència d'alcaldia, que és, precisament, la d'Habitatge. La regidora de Ciutadans, María Luz Guilarte, va denunciar aquest nomenament i el secretari del Comitè de l'Ajuntament de Barcelona li ha donat la raó. En l'apartat de les recomanacions, el secretari no demana que es rescindeixi el contracte a Ramos –de fet, ja no treballa per al consistori–, però sí que demana que "en el futur s'eviti el dany al prestigi i la imatge pública de l'Ajuntament de Barcelona derivat o associable a casos de real o potencial conflicte d'interès en el nomenament dels càrrecs eventuals".

És aviat per saber quin recorregut tindrà la querella que ha presentat l'opaca Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per subvencions a entitats afins, però, acabi com acabi, l'associació ja haurà aconseguit crear un dubte raonable sobre si Colau hauria o no de renunciar al seu càrrec, com li ha exigit avui mateix l'oposició en el ple. L'arma utilitzada no és cap sentència ferma que provi males pràctiques de l'alcaldessa, sinó el mateix codi ètic de Barcelona en Comú, que en el seu redactat no deixa lloc a matisos i fixa que s'ha de dimitir de tots els càrrecs davant d'una imputació, com és el cas, per delictes relacionats amb "corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics, sigui en interès propi o per afavorir terceres persones".

"A la CUP Capgirem Barcelona no entenem l'activitat política i l'exercici de sobirania popular si no s'exerceix des de la base i amb la base", defensen des de la formació cupaire. La CUP Capgirem Barcelona ha aprovat aquest divendres un codi ètic en què destaca la seva decisió de no acceptar "donacions d'empreses capitalistes" ni demanar crèdits o préstecs als bancs per finançar la campanya electoral. Tal com ha recollit l'ACN, el document explica que des del partit es procurarà que les despeses de la campanya beneficiïn "prioritàriament" l'economia social o cooperativa, de recursos propis o aconseguits a partir de l'autogestió. Tanmateix, ha admès que "en cas que no sigui possible, s'haurà de justificar que és una força major".

La candidatura Catalunya Sí que es Pot, que encapçala l'activista veïnal Lluís Rabell, ha anunciat aquest dimarts que els seus càrrecs electes després de les eleccions catalanes cobraran 2.500 euros mensuals com a sou base, faran públiques les seves agendes i deixaran el càrrec en cas d'imputació per corrupció. La candidatura, que agrupa Podem, ICV, EUiA i Equo, ha presentat el seu codi ètic, que la ciutadania que s'hagi inscrit en el procés haurà de validar fins dilluns, de forma simultània a la validació de la llista electoral. Tot i això, el document també especifica que "aquesta retribució podrà incrementar-se en funció de les responsabilitats que li pertoquin a cada diputat o diputada dins de l’activitat parlamentària, així com per desplaçaments des del lloc de residència habitual".

La CUP i les organitzacions que li donen suport han optat per presentar-se a les eleccions municipals de la capital catalana amb la marca de CUP-Capgirem Barcelona, després que així ho hagin decidit els seus simpatitzants en un procés participatiu del qual han format part unes 1.400 persones. Ho ha avançat aquest dilluns un dels portaveus de la candidatura, Pepe Castelltort, en una roda de premsa acompanyat d'altres membres de les formacions integrants a la plaça de Catalunya. També ha informat que des d'ara s'obrirà un procés d'assemblees de barri per elegir els membres de la llista i el programa electoral. Ratificarà la decisió la quarta Trobada Popular Municipalista –espai de confluència impulsat per la CUP de Barcelona–, que es reunirà el 28 de febrer. Durant les properes setmanes, cada assemblea podrà proposar tres noms per encapçalar la llista, i les tres persones més esmentades es repartiran els primers llocs en la trobada conjunta de finals de febrer. El nom del diputat David Fernàndez, però, no és ara per ara sobre la taula.

Més de 500 persones han participat aquest divendres i dissabte en les jornades convocades per Guanyem, ICV, EUiA, Trobada Popular Municipalista (espai impulsat per la CUP), Podem, Procés Constituent i Partit X al Centre Cívic La Sedeta per debatre com hauria de ser el codi ètic que assumís una eventual candidatura unitària de l'esquerra alternativa a l'Ajuntament de Barcelona. Les set formacions han subratllat la seva voluntat de confluència, tot i que encara no hi ha un ple acord en tots els aspectes que s'han posat sobre la taula i, de fet, la intenció tampoc no era resoldre totes les arestes en aquests dos dies. Fins al dia 17, qui vulgui podrà fer aportacions per internet i, a partir de llavors, cada organització debatrà internament el resultat del procés, intentaran acordar punts en comú i, finalment, el dia 15 de novembre es demanarà a la ciutadania que validi el codi ètic resultant amb una metodologia que encara no s'ha determinat.

Les jornades obertes per elaborar el futur codi ètic de Guanyem ha reunit aquest dissabte més de 500 persones (n'hi havia 537 inscrites) al Centre Cívic la Sedeta en unes sessions de treball organitzades per Guanyem, ICV, EUiA, Procés Constituent, Trobada Popular Municipalista (espai impulsat per la CUP), Podem i el Partit X. Les jornades, que ja van començar divendres, han durat des de les 9.30 fins les 14.30 i han servit per constatar alguns consensos i algunes divergències que caldrà llimar les pròximes setmanes.

El magnat mediàtic Rupert Murdoch va instar l'exprimer ministre britànic Tony Blair a accelerar la intervenció del Regne Unit a l'Iraq el 2003, segons va afirmar el que va ser assessor de comunicacions del cap de l'Executiu laborista, Alistair Campell. Ho indica el diari britànic 'The Guardian', que recull extractes del llibre escrit pel que va ser assessor de premsa de Blair, 'La càrrega del poder: Compte enrere cap a l'Iraq'.

El PP vol penjar-se la medalla de ser el partit capaç de “netejar la imatge dels polítics”. Així ho va dir el cap de setmana passat el president de la Generalitat valenciana i encarregat de coordinar la ponència d’Estatuts del congrés del PP, Alberto Fabra. I per aconseguir-ho, els populars van aprovar obrir automàticament un expedient informatiu a tot militant que estigui implicat en una causa judicial.