Érem just a l’entrada del Teatre Victòria, a Barcelona, per celebrar el vintè aniversari del programa Polònia, quan una persona em va comentar més o menys el següent: “Amb l’excepció del Regne Unit, a tota la resta d’Europa no hi ha cap programa de sàtira política que hagi aguantat tant com el Polònia”. La frase em va impactar, no pels mèrits innegables dels que fan el programa des de fa dues dècades, sinó perquè descrivia la singularitat d’un tarannà català que es mostra capaç de riure's d’un mateix, signe inequívoc de salut democràtica.

En Piti Español, un dels millors guionistes que tenim al país, té una teoria que solia explicar a les seves classes a la universitat. Deia que si l’endemà de l’emissió d’un programa la gent comentava tres moments bons és que havia sigut un èxit. La tesi encaixa amb la gala del Polònia que TV3 va emetre dijous a la nit per commemorar els seus vint anys. Més enllà d’unes xifres d’audiència rècord que confirmen el vincle afectiu entre el programa i els espectadors, la gala va tenir moments magistrals. Per exemple, la conversa de Queco Novell amb quatre dels seus alter ego polítics: Maragall, Illa, Puigdemont i Rajoy. La combinació entre realitat i ficció, actor i personatges, era una filigrana que connectava amb el joc simbòlic de la teatralitat i la sàtira. Representava molt bé el joc de miralls entre la televisió i la política, i era una manera de reconèixer la feina de Novell, convertit en l’home de les mil cares.

Quan el Polònia, el programa televisiu que fa sàtira política, va fer un any, vaig escriure’n quatre ratlles al llibre commemoratiu. M’agradava aquesta idea de fer bandera de l’escarni. Ens diuen “polacos”. Es dirà Polònia. Ara ja han passat vint anys, i el Polònia va fer una festa per celebrar-ho, que es va retransmetre per la tele, amb una audiència miraculosa.

Al Teatre Victòria, aquest dilluns la màgia no la posava el Mago Pop, sinó el Polònia. La sala s’omplia de gom a gom per a la gala que celebra els vint anys d’aquest programa que és espina dorsal de la graella de TV3. A Catalunya, si és dijous, als bars paella, i a la televisió, el Polònia... si el futbol no ho frustra. Hi ha nervis a l’equip, perquè l’espectacle que està a punt de començar s’enregistrarà i es convertirà en el capítol que s’ha pogut veure aquesta setmana. El repte tècnic és majúscul i, a més, si normalment aquest espai de sàtira política ha demostrat rapidesa de reflexos quan l’actualitat informativa ho ha requerit, avui s’ha hagut de sacsejar tota l’escaleta per dues baixes especialment sentides: Pep Plaza ha hagut de marxar fa unes hores per atendre una circumstància familiar greu i Judit Martín té una grip que l’ha noquejat.

El Polònia fa vint anys. I té mèrit: tal com van les coses, és molt difícil que un programa de TV3 arribi als vint anys. La prova del seu poder és l’assistència massiva de polítics a la gala de l’aniversari que es va celebrar aquest dilluns i que s’emetrà dijous. Dues dècades que confirmen el Polònia com un clàssic de la televisió, perquè hi conflueixen factors mediàtics, culturals i simbòlics que el fan únic i, a la vegada, el converteixen en un referent.

El Polònia de TV3 fa 20 anys i hi ha motius perquè la celebració sigui col·lectiva, perquè l’humor és com un canari en una mina: si la televisió pública d’un país emet un espai de sàtira política on tothom va despullat, del president i els poders fàctics en avall, aleshores és que som en una democràcia tirant a plena, i més en els temps que corren de control de la imatge i del relat. Sense anar més lluny, no trobareu un equivalent a les televisions espanyoles. A veure qui s'hi fica, allà, amb el rei Felip o amb l’Íbex. No és que l’humor pugui salvar ell solet la democràcia, però un país és, també, el seu sentit de l’humor: allò que es pot dir i el que és tabú.

Si alguna cosa ha caracteritzat Polònia en els seus vint anys d'història ha sigut la seva rapidesa a l'hora d'incorporar fenòmens de la vida real als seus gags. Aquesta setmana els guionistes del programa satíric n'han donat una nova mostra convertint Gabriel Rufián en Bad Bunny i reproduint part del celebrat xou que el porto-riqueny va fer a la Super Bowl diumenge. En concret, el programa ha adaptat la cançó Debí tirar más fotos amb una lletra que fa referència a la proposta del portaveu d'Esquerra al Congrés d'unir els diferents partits d'esquerra per plantar cara a l'auge de l'extrema dreta.

Polònia accelera el seu rearmament en resposta a la recent onada de sabotatges dirigits contra infraestructures crítiques del país, que Varsòvia atribueix a Moscou, i davant l’augment d’incursions de drons russos al seu territori.

La realitat geopolítica a Europa va canviar dràsticament el 2022 amb l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, i això ha obligat els països europeus a replantejar la seva defensa i a buscar solucions innovadores que vagin més enllà d’invertir milers de milions d’euros en armament convencional, tancs i sistemes antidrons. Ara alguns països europeus fronterers amb Rússia i Bielorússia, aliada del Kremlin, estan estudiant la restauració d’aiguamolls –torberes, maresmes i pantans– per crear barreres naturals capaces de frenar els tancs russos en cas d’una eventual invasió terrestre.

Polònia ha acusat directament Rússia de l'explosió que aquest cap de setmana va malmetre una via fèrria, considerada per les autoritats del país com un acte de sabotatge. El portaveu del ministre de Serveis de Seguretat polonès, Jacek Dobrzynski, ha assegurat que "tot indica" que els serveis d'intel·ligència russos estan darrere de l'incident. "Ja podem qualificar-ho amb confiança d'atac terrorista, que va ser iniciat per serveis especials de l'Est", ha assegurat, referint-se a Moscou. A més, el primer ministre, Donald Tusk, ha informat que les autoritats han identificat els principals sospitosos: dos ucraïnesos que havien entrat a Polònia des de Bielorússia i que es creu que treballen per als serveis d'intel·ligència de Rússia.

Polònia, considerada durant molt de temps un país d’Europa central, mira cada cop més cap al mar Bàltic. Varsòvia ha fet en els últims anys un gir geopolític davant l’amenaça creixent de Rússia i de les divisions dins del Grup de Visegrad –l'aliança que conformen la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria– sobre la guerra d’Ucraïna. "El Bàltic és clau per a la seguretat de Polònia, i per això ha de tornar a ser un mar blanc-i-vermell", va dir a principis d’octubre el primer ministre polonès, Donald Tusk, evocant els colors de la bandera polonesa.

El comandament operatiu de les forces armades poloneses ha tancat aquest diumenge una part del seu espai aeri i ha activat les defenses aèries —entre les quals, el desplegament d'avions de combat— com a mesura "preventiva", després dels últims atacs aeris russos contra territori ucraïnès, per tal de "garantir la seguretat de l'espai aeri nacional i protegir la població".

L’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar l’enquesta sobre el sector de la restauració que fa palesa la situació dramàtica del català. Només el 52,4% dels treballadors de bars i restaurants de Barcelona parlen la llengua catalana, el percentatge més baix de l’última dècada. I el personal que no entén el català ha arribat al 24%, tres punts més que l’any passat. La publicació d’aquests resultats alarmants ha coincidit amb un dels esquetxos musicals del Polònia, que la nit abans arrencava la seva vint-i-unena temporada. En una cafeteria, un dels personatges demanava un cafè amb llet i, després de l’aparent diligència del cambrer en agafar la comanda, començava la versió de l’Hallelujah de Leonard Cohen. El client, admirat per la bona predisposició, cantava agraït: "He demanat un cafè amb llet i no m’ha dit ¿que querés qué?" i tota la clientela entonava a la vegada: “Un lloc de Barna que no és per a expats!” Aprofitant aquell miratge, un altre demanava un pa amb tomàquet amb pernil perquè “ja n’estic tip d’ous Benedict”. Una altra demanava per postres dues boles de maduixa. I després de l'emocionat cor conjunt de "l'Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluia...”, tornava el cambrer per servir les taules cantant “Aquí tiene el café con 'yel'. Y el pan con tomate y un pincel” oferint un puré de tomàquet amb una tasseta per escampar la pasta sobre l’entrepà. En comptes del gelat de maduixa portava una ampolla de Kombutxa. “I jo que em feia il·lusions! Que entenguin català a Catalunya!”, lamenten a la vegada els clients. El cambrer, que sembla l’amo del negoci, respon amb sarcasme: “¡Qué locura! ¡Qué locura! ¡Catalán en Cataluña!” L’esquetx no es limita al drama i té un gir final on també es fa referència a la facilitat amb què sovint canviem al castellà en bona part d’aquests establiments.

Volodímir Zelenski està frustrat per la inacció de Donald Trump i la setmana que ve li reclamarà que sigui més contundent contra Rússia. El president ucraïnès té previst trobar-se amb el líder de la Casa Blanca a l'Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, segons ha explicat en una conversa amb periodistes a Kíiv. "Si la guerra continua i no hi ha passos cap a la pau, esperem sancions", ha dit.

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’una nova iniciativa, batejada amb el nom de Sentinella Oriental, per reforçar la defensa del seu flanc oriental, després de la incursió dimecres de drons russos a l’espai aeri polonès. “Sentinella Oriental afegirà flexibilitat i força a la nostra postura i deixarà clar que, com a aliança defensiva, sempre estem preparats per defensar-nos”, ha dit Rutte en una roda de premsa al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, acompanyat pel comandant suprem de les forces aliades a Europa, Alexus Grynkewich.

Els països europeus que fan frontera amb Rússia es volen protegir després de la violació del seu espai aeri. Polònia ha anunciat aquest dijous que restringirà el trànsit aeri a la part oriental del país al llarg de la seva frontera amb Bielorússia i Ucraïna, l'endemà d'haver abatut diversos drons russos que havien entrat en el seu espai aeri. Les restriccions, que han entrat en vigor dimecres a la nit, estaran vigents fins al 9 de desembre, segons anuncia en un comunicat l'Agència Polonesa de Control del Trànsit Aeri. A petició del comandament operatiu de les forces armades, Polònia ha prohibit els vols amb drons i ha introduït restriccions en aquesta zona fronterera que afecten principalment el trànsit aeri no comercial de petites dimensions. Però no afectaran el trànsit de passatgers.

La violació de l'espai aeri polonès amb drons russos d'aquest dimecres ha fet saltar totes les alarmes no només de Polònia, sinó del conjunt de l'Aliança Atlàntica. Per primera vegada, les defenses aèries de l'OTAN han hagut d'abatre drons russos sobre un territori d'un estat membre. Aquest és l'incident més greu fins ara, però els països més propers a Rússia i Ucraïna fa temps que alerten dels perills que corren.

Hola, com estan?

Polònia ha anunciat aquesta matinada que ha abatut diversos drons russos que han entrat al seu territori i que, per tant, han violat l'espai aeri polonès. Varsòvia, membre de l'OTAN, ha considerat la incursió "un acte d'agressió" que ha suposat "una amenaça real per a la seguretat" dels ciutadans. El primer ministre, Donald Tusk, fins i tot ha alertat que la perspectiva d'un gran conflicte obert amb Rússia és "més a prop que en qualsevol altre moment des de la Segona Guerra Mundial".

L'ultranacionalista Karol Nawrocki ha jurat aquest dimecres com a nou president de Polònia per als pròxims cinc anys, després de derrotar a les eleccions del juny l'alcalde de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, el candidat proper al primer ministre polonès, Donald Tusk. Amb la investidura de Nawrocki, Polònia s'enfronta a anys de bloqueig polític amb una cohabitació difícil entre un president ultraconservador i nacionalista i un primer ministre liberal-centrista i proeuropeu.