Inabastable, pel nombre de persones implicades i per la magnitud de les emocions desplegades: solidaritat, generositat i dignitat, també indignació i ràbia. Així ha sigut el Concert Manifest per Palestina que ha aplegat 12.000 persones (tothom assegut) al Palau Sant Jordi aquest dijous, i en què han participat músics com Amaia, Bad Gyal, Lluís Llach, Lina Mankoul, Alguer Miquel, Morad, Fermin Muguruza, Mushkaa, Oques Grasses, Clara Peya, Rosalía, Xavi Sarrià, Ana Tijoux i Tinariwen, entre d’altres. "Moltes gràcies, Barcelona, Catalunya", va dir la vocalista del grup palestí Sol Band que va obrir l’acte a dos quarts de vuit. Era l’agraïment per la mobilització aconseguida per la campanya Act x Palestine, “una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l’art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps”, tal com recull el manifest fundacional. Per això tots els beneficis del concert es destinaran a donar suport a diferents espais culturals palestins. El concert, per cert, s’ha celebrat la mateixa setmana que l’exèrcit israelià ha reconegut que ha matat més de 71.000 persones a Gaza des de l’octubre del 2023.

L’Auditori de Barcelona va acollir una vetllada dedicada als grans títols de Broadway i del West End en un concert organitzat conjuntament per TRAM, el tramvia de Barcelona, i l’ARA. La proposta, concebuda com una celebració musical oberta a tots els públics, va reunir un aforament ampli i divers, en una cita que combina des de fa quatre anys repertori popular amb format simfònic, coincidint amb les festes de Nadal. Un any més, l'èxit de la cita nadalenca va omplir la sala Pau Casals per gaudir de les millors melodies de l'univers cinematogràfic amb els clàssics de sempre i el millor de la cultura pop.

Fa un any que Joan Dausà va completar la seva bogeria i va fer possible el somni. Va aconseguir omplir el Palau Sant Jordi amb més de 16.000 persones i el Palacio Vistalegre, a Madrid, amb més d'11.000 espectadors. Llegendes com Joan Manel Serrat o Lluís Llach són dels pocs solistes que han omplert el Sant Jordi cantant en català. Aquest 28 d’octubre s’estrena a Filmin un documental sobre el músic català nascut a Sant Feliu de Llobregat que repassa la seva història i explica com va ser la fita d'omplir aquests dos grans escenaris.

La fornera em posa el cafè amb llet i em diu: “Ai, nena, perdona, que avui he dormit dues hores i estic...” Els jubilats que esmorzen deixen els mòbils i les converses i paren l’orella. “¿I com és que has dormit dues hores? Se t’ha complicat la nit?”, li pregunto, rient. “Complicar la nit” és el sinònim, divertit, de quan algú ha tingut una cita que ha acabat amb vertical-pont. “Vaig anar al Sabina!”, exclama.

Acabades les festes de la Mercè i Santa Tecla, Girona ja engega motors per a les Fires de Sant Narcís, que enguany se celebraran del 24 d'octubre al 2 de novembre. La cultura popular ha agafat embranzida els darrers anys amb tot de cites obligades com la cercavila que precedeix el pregó o la pujada del pilar per les escales de la catedral. Però la música continua sent el fil conductor d'una festa major que enguany estrena marca pròpia i aspira a catapultar-se costat per costat d'altres grans cites populars com la Patum de Berga o les Santes de Mataró.

Xavi Forné va començar a dissenyar cartells dels concerts dels grups on ell mateix tocava quan encara era un adolescent. Vint anys després, aquells flyers en blanc i negre que passaven de mà en mà s'han convertit en cartells de gires internacionals per a bandes com Metallica, Depeche Mode, The Black Keys, Soundgarden o Foo Fighters, i es veuen arreu del món.

“No vull que s’acabi”, deia entre llàgrimes Lola Índigo just abans de cantar Mojaíta, la penúltima cançó del seu generós i, en molts aspectes, espectacular concert de dijous a l’Estadi Olímpic. A la cantant de Granada no se li pot negar la voluntat d’oferir un concert que representa un salt d’escala considerable del que es podia esperar d’un artista pop espanyol: dues hores i mitja d’actuació, canons de flamarades, focs d’artifici, pilotes inflables, una pantalla gegant, canvis d’escenari i vestuari, convidats de primera línia i un destacament de ballarins, coristes i músics que superaven el mig centenar. I al capdavant una Lola Índigo entregada, pletòrica i molt emocionada, que va acabar demanant “perdó per haver plorat tantes vegades” durant el concert. No calien disculpes perquè era la seva gran festa, una celebració èpica i desmesurada que, per una nit, la va convertir en la reina del pop espanyol.

La Societat Coral El Micalet celebrarà aquest dijous, 3 de juliol, al Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA) un concert solidari amb l'entitat, un dels principals actors del valencianisme cultural a la ciutat de València, i que actualment pateix una situació financera delicada.

La majoria de gent quan es troba un músic tocant al metro acostuma a passar de llarg. Són pocs els que alenteixen el pas per escoltar-lo i, encara són menys els que s'aturen per mirar-se'l. Ara bé, després del que ha passat aquesta tarda al metro de Barcelona més d'un s'ho repensarà la pròxima vegada que una cançó en directe acompanyi el seu trajecte fins a pujar al vagó, no fos cas que el cantant sigui ni més ni menys que Lildami.

La llegendària banda catalana Sau torna als escenaris amb una gira única i irrepetible de 10 concerts: Un concert de pel·lícula. Aquest nou espectacle arriba un quart de segle després de la mort de Carles Sabater i del final de la mítica banda de rock català, i coincidint amb el rodatge de la pel·lícula Els de Sau, una obra biogràfica sobre la trajectòria de la banda. La pel·lícula té la previsió d'estrenar-se durant aquest hivern en una data encara per confirmar.

Música, pirotècnia, foc i llum per acomiadar el 2024. L'espectacle de la nit de Cap d'Any de l'Ajuntament de Barcelona, que pren el nom de Barcelona batega, començarà a les 23.50 hores de l'últim dia de l'any a l'avinguda Maria Cristina, al peu de la muntanya de Montjuïc. L'ha dissenyat la companyia francesa Groupe F, sota la direcció de Christophe Berthonneau, i comptarà amb més de 500 drons i 800 quilos de focs artificials que es desplegaran de manera sincronitzada. L’objectiu és "crear una experiència visual" que marqui la transició entre el 2024 i el 2025, i que convidi a tothom a compartir un "moment d’alegria i celebració col·lectiva".

Presenciar un retorn i alhora un comiat és una sensació agredolça. Però, tot i ser un adeu, La Iaia va tancar ahir, dimecres, una gira de celebració a la sala Apolo de Barcelona que si alguna cosa ha deixat és emoció. I durant dues hores, un públic devot es va oblidar que potser era l’última vegada que veia el trio osonenc en directe.

Per a Adele el teatre Colosseum del Caesars Palace de Las Vegas ja és com casa seva. Després de més de cent concerts a la ciutat de Nevada i una prolongació de la seva residència en aquest auditori, sembla que poques novetats podria tenir un espectacle que no ha esgotat encara la seva fórmula de l'èxit. Però aquest dissabte, per a sorpresa de tothom, hi ha hagut una cara coneguda que ha captat tota l'atenció durant el concert de la britànica. Ha estat mentre cantava When we were young que l'artista ha interromput la cançó per córrer a abraçar Céline Dion, que era a primera fila.

Aquest cap de setmana s’ha acabat la Copa Amèrica que s’ha celebrat a Barcelona des del mes d’agost. Per clausurar-la de manera solemne, els organitzadors van muntar un concert al passeig de Gràcia, amb l’actuació de Josep Carreras i Sara Baras, on va sonar l’Amics per sempre.

El fenomen fan, tal com l’entenem avui dia, està estretament relacionat amb la cultura de masses. L’aparició de la ràdio, la televisió i, anys més tard, internet va donar ales perquè aquest fenomen s’estengués a tot arreu. Un dels casos més emblemàtics va passar als anys seixanta amb la beatlemania.

La cantant colombiana d'èxit internacional Karol G ha estat aquest cap de setmana a Amsterdam, on ha fet una de les actuacions de la gira del seu quart àlbum, Mañana será bonito. Però el concert no es va desenvolupar tal com estava previst: crits i xiulets de protesta contra la cantant i un grup del públic sent expulsat del concert després d'una baralla.

Els Concerts Impossibles van començar el 2013 i aleshores s’anomenaven Concerts Can Camps, prenent el nom de la finca de Corçà on se celebraven. “La inspiració va sorgir d’un amic que va venir a fer el primer concert i em va explicar que als EUA és habitual que els músics quedin a cases particulars per tocar”, explica Carles Portell, precursor dels Concerts Impossibles i que fa uns mesos va cristal·litzar amb la creació de l’associació que porta el mateix nom i que ell presideix. Gran aficionat a la música i en especial al gènere americana –basat en la música tradicional dels Estats Units com el folk, rock, country, blues o rockabilly–, Portell explica: “L’objectiu és portar a Girona grups de tot el món, al marge del circuit més comercial, desconeguts per la majoria del públic però que tenen molta qualitat i que si no fos per nosaltres serien impossibles a Girona perquè no els portaria ningú. Creiem que això és bo per a la ciutat i per a la seva promoció”. Per això, juntament amb Llorenç Juanola i el tècnic de so i copropietari dels estudis de gravació Music Lan, Jordi Solé, ha fundat aquesta associació que en l’actualitat té una cinquantena de socis. 

Les entrades s’acaben en un tancar i obrir d’ulls. Per arribar a tot, ens veiem obligats a quedar amb mesos d'antelació per no perdre'ns aquell espectacle, aquell artista en directe o aquell àpat en un restaurant amb estrelles Michelin. L’espera es dispara si volem anar a un concert o un festival, a vegades, fins a dos anys. Però ¿ens hem cansat de portar un QR al mòbil per accedir a un espai d’oci, o avancem sense remei cap a un horitzó on la improvisació és impossible?

Diumenge Aitana va iniciar la gira Alpha Tour fent el seu primer concert a València. Molts van assistir-hi per gaudir d'una de les artistes més escoltades, altres per l'impacte mediàtic que acapara com a imatge de diferents campanyes publicitàries d'Inditex, i n'hi ha que encara compren les entrades dels seus espectacles recordant la participació a OT durant l'edició del 2017, quan tenia 18 anys. Com és normal per l'ampli ventall de fans que té la cantant de Sant Climent de Llobregat, no tothom podia quedar satisfet de l'espectacle, especialment després de veure un canvi de to en alguns dels balls d'Aitana a l'escenari.

Enmig d’un paisatge emocionant i harmònic, enfilat dalt d’un idíl·lic turonet, s’alça un magnífic castell medieval del segle XIV que concentra totes les essències de la comarca de l’Empordà: la calma, la gastronomia, la cultura, la música i el llegat històric d’un territori únic. El Castell d’Empordà és, com diu el seu lema, un dels secrets més ben guardats de l’Empordà. Un espai on delectar-se amb unes vistes espectaculars i unes postes de sol que et reconcilien amb el món. Un oasi on recarregar les piles i desconnectar de l’atrafegada vida urbana.